La supernova 1572

Astrònoms de l’Institut Max Planck, utilitzant telescopis situats a Hawai i Andalusia, han captat ecos de llum de la supernova descoberta per Tycho Brahe al 1572. Aquell any, una estrella més brillant que les altres, la qual fins i tot podia ésser observada durant el dia, va aparèixer al cel. L’astrònom danès Tycho Brahe va mesurar de forma precisa la posició de l’esmentada estrella i va descobrir que es trobava més enllà de la lluna. D’aquesta manera va contradir la teoria aristotèlica, vigent fins aleshores, de que tot allò que estava més llunyà que la lluna romania sempre inalterable, és a dir, que no canviava en cap cas.

La supernova de Tycho Brahe és del tipus Ia, causada a partir d’una explosió gegant i termonuclear d’una nana blanca.

Els científics actuals han emprat els ecos de llum de l’explosió, els quals són les ones de llum de l’explosió original que encara avui dia arriben a la Terra de forma indirecta, reflectits en un anomenat mirall interestelar de partícules de pols. Aquests ecos de llum contenen una espècie d’empremta fòssil; aquesta, ha permès als investigadors d’observar l’espectre òptic de la supernova amb quasi la mateixa brillantor que va tenir.

Aquest ha estat un gran pas endavant en ciència ja que amb l’estudi dels citats ecos de llum es podran classificar d’altres restes de supernoves a la nostra galàxia i també en galàxies properes.   

http://www.sciencecentric.com/news/article.php?q=08120378-tycho-brahe-1572-supernova-classified

 

Gabriel García Arenas