Facebook Twitter Google +1     Admin

La lluita contra l'aranya roja

20100208182105-1265202886-1.jpg

És la responsable de les plagues en els camps espanyols. L’aranya roja, tetranychus urticae, ataca a més de mil espècies i s’ha fet immune a alguns pesticides, per això la seqüenciació del genoma d’aquest àcar ajudarà a controlar les plagues i a desenvolupar en aquesta investigació, de la qual l’objectiu és aconseguir un sistema agrícola més sostenible.

Fèlix Ortego, científic del Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC, explica que es tracta de la primera vegada que es seqüència el genoma d’un organisme que ataca els cultius, ja que fins ara s’havien seqüenciat mosquits que transmetien malalties o espècies com el cuc de seda, que tenia aplicacions industrials.

Del miler d’espècies vegetals que sofreixen plagues d’aranya roja, entre 200 i 300 són cultius. Ataca tant a cultius de gra o soja com a cultius agrícoles i a arbres fruiters. S’ha fet resistent a molts dels plaguicides que s’utilitzen per el que s’ha convertit en un problema difícil de controlar.

Els nous sistemes que es desenvolupen serviran també per combatre plagues d’altres espècies invasores, com l’aranya groga, que afecta la vida o la “tetranychus evansi”, un tipus d’aranya vermella sud-americana que ha arribat a Europa recentment. L’augment de temperatura i els períodes de sequera poden provocar que espècies d’aranyes que encara no existeixen a Espanya es converteixin en un problema.

Fèlix Ortego, opina que es tracta de conèixer els mecanismes bàsics de la fisiologia per buscar noves vies de control, ja que el més important és trobar nous gens o processos dins del genoma que poden alterar la seva expressió amb el objectiu final de controlar les plagues.

Una de les principals avantatges serà la reducció de l’ús de pesticides, que poden resultar tòxics per altres espècies, inclús per animals o éssers vius. Així els sistemes de control resultaran útils per controlar paràsits com les puces, que transmeten malalties a animals.

El Departament d’Energia d’EEUU i el “Joint Genoma Institute” han financiat la investigació, que ha sigut portada per Spidermite, un consorci internacional en el que participen més de 20 països i del que formen part varis equips del Consell Superior de Investigacions Científiques.

 

Norma Pedemonte

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/03/ciencia/1265202886.html

 

08/02/2010 18:21 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris