Blogia
colorblau

Asteroide cubert de gel

Asteroide cubert de gel

Dos equips internacionals d'astrònoms han descobert que un gran asteroide conegut des de mitjans del segle XIX, té gel en la seva superfície, una troballa que pot ajudar a comprendre l'origen de l'Univers i, molt concretament, d'on procedeix l'aigua que actualment hi ha en la Terra.

 

El descobriment protegeix la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai i afavorir el sorgiment de la vida primitiva. El canvi no és petit si es té en compte la gran quantitat d'asteroides que encara ara naveguen per l'espai. Va Poder haver un autèntic bombardeig que va durar desenes o centenars de milions d'anys, prossegueix Licandro. El descobriment es va presentar de forma preliminar a EEUU en un congrés especialitzat a la fi de l'any passat.

 

24 Themis, que es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, pràcticament com la Terra, és un dels majors cossos rocosos del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter, a uns 480 milions de quilòmetres de la Terra. Els astrònoms duen estudiant-lo des de fa temps per una estranya peculiaritat: en la seva mateixa òrbita se situen una sèrie d'asteroides de menor grandària que van poder formar-se de resultes d'una col·lisió amb altre cos. No obstant això, excepte sospites de minerals hidratats, mai s'havia vist res de semblant.

 

 No havia la més mínima evidència d'aigua. De fet, molts experts sostenien (fins a ara) que els asteroides --sense atmosfera-- no eren capaces de retenir el gel primigeni durant milions d'anys per la seva relativa proximitat al Sol. En situacions de buit, poc podrien fer les temperatures extremadament fredes d'aquesta regió del cosmos. En canvi, la troballa suggereix que en l'interior dels grans asteroides pot fins i tot haver dipòsits de gel que es van gastant molt a poc a poc.

 

Els dos equips, han treballat amb el telescopi infraroig IRTF de l'observatori de Mauna Kea, en Hawái, mitjançant tècniques d'espectroscòpia. Es tracta d'un mètode que amida la longitud d'ona de la llum que els cossos celestes reflecteixen a l'incidir sobre ells els llamps del Sol. També sembla confirmat que el gel descobert té una composició molt similar a la de l'aigua dels oceans terrestres.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=709065&idseccio_PK=1477

Andrea Abdó

0 comentarios