Blogia
colorblau

El Atlantis retorna a laTerra després del seu últim viatge espacial

El Atlantis retorna a laTerra després del seu últim viatge espacial

Ha estat el seu últim aterratge. El transbordador espacial Atlantis ha tornat aquest dimecres a la Terra després de concloure amb èxit la seva última missió a l’Estació Espacial Internacional (ISS).

El transbordador ha tocat terra a les 8:48 hora local (14:48 hora peninsular espanyols) en el Centre Espacial Kennedy, en Florida, on les condicions meteorològiques eren favorables.

La tripulació de l’Atlantis la conformen el comandant Ken Ham, el pilot Tony Antonelli, i els especialistes de missió Michael Good, Garrett Reisman, Steve Bowen i Piers Sellers. Els astronautes van passar les hores prèvies a l’aterratge realitzant els controls rutinaris dels equips de la nau, així com concedint entrevistes amb mitjans de comunicació a la Terra.

La nau es va desenganxar el passat diumenge de l’ISS, on es van quedar els actuals llogaters, el comandant Kotov i els enginyers de vol Alexander Skovortsov, Tracy Caldwell Dyson, Mijaíl Kornienko, Soichi Noguchi, i TJ Creamer, alguns dels quals seran reemplaçats el pròxim mes.

El rus Kotov, el nord-americà Creamer i el japonès Noguchi abandonaran l’Estació el pròxim 2 de juny en una nau Soyuz, que té previst aterrar al Kazakhstan.

Durant l’actual missió, els seus sis tripulants van lliurar un compartiment integrat de càrrega i un mòdul d’investigacions científiques construït per l’agència espacial russa.

Aquest mòdul proporcionarà espai addicional d’emmagatzemament i un nou punt d’acoblament per a les naus russes Soyuz i Progrés, que substituiran als transbordadors quan la NASA els retiri a finals d’aquest any.

En els set dies de treball en òrbita, els astronautes van col·locar sis noves bateries, que van ser reemplaçades durant la segona i tercera caminada espacial.

Les bateries de l’ISS, que mesuren gairebé un metre cúbic i pesen uns 170 quilograms individualment, emmagatzemen l’electricitat generada pels vastos plafons solars i cada una té un cost de 3,6 milions de dòlars.
            Pol Mas

0 comentarios