Facebook Twitter Google +1     Admin

Un altre pas cap a la vida de diseny

20100602160017-1274475037009.jpg

Els laboratoris dirigits per J. Craig Venter als Estats Units han anunciat aquesta setmana un pas més en el seu camí per construir nous tipus d’organismes vius. Es tracta d’un èxit tècnic indiscutible i de un pas endavant enorme per el desenvolupament de la biologia sintètica, basada en l’enorme quantitat d’informació que la biologia moderna ens proporciona. La seva utilitat per trobar noves aplicacions a aquests organismes necessitarà molta dedicació en els temps per venir. De la mateixa manera que farà falta establir les regles del joc perquè aquestes noves possibilitats es facin en condicions desitjables per tots.

L’article que publica la revista Science és la continuació de l’esforç de fa molts anys dels grups dirigits per un dels personatges més emblemàtics de la biologia moderna. Ja fa temps que està estudiant els micoplasmes, microorganismes caracteritzats per tenir genomes molt petits. Va anar eliminant gens fins a obtenir el genoma mínim, és a dir, el conjunt mínim de gens que necessita un organisme per viure i reproduir-se. Una altre de les direccions d’investigació d’aquest grup es basen en la síntesis química dels genomes. Actualment, tenim màquines que sintetitzen químicament els troços d’ADN. La dificultat de la feina és que la síntesis fa trossos petits de 80-90 elements, i el genoma del micoplasma sintetitzat té un milió d’elements. Ha sigut necessari ensabar la totalitat en varies etapes i fer-ho sense errors, perquè alguns poden fer que l’organisme sigui inviable. Així mateix, ha sigut necessari saltar per sobre dels mecanismes de defensa de les bactèries que els protegeixen contra l’entrada de qualsevol ADN estrany. Ha sigut una labor complicada que ha costat milions de dòlars.

L’experiment demostra que un ADN sintetitzat químicament dirigeix la vida d’un organisme de la mateixa manera que ho fa qualsevol ADN. Per fer-lo funcionar ha sigut necessari utilitzar la maquinària cel·lular d’un altre micoplasma, i en aquest sentit no es tracta d’una cèl·lula sintètica. L’ADN sintètic del mycoplasma mycoides s’ha introduït en cèl·lules d’un altre micoplasma (el mycoplasma capricolum) del que es va extreure el seu propi ADN. La maquinaria del micoplasma ha fet funcionar els gens i tal com precedia la teoria biològica moderna, les cèlules resultants son de  mycoplasma mycoides. Això és un pas més per demostrar que les propietats de la cèl·lula estan escrites en l’estructura química de l’ADN, no en cap altre propietat de la matèria viva.

Aquest experiment es fa en un laboratori privat que vol proporcionar productes a les companyies que el financen. Craig Venter parla de nous organismes que produeixin medicaments o aliments complexes, que degraden el petroli i que potser produeixin nous combustibles. Es tracta sense dubte d’uns projectes interessants i l’instrument de la biologia sintètica pot ajudar-nos.

 

 

Darrera d’aquestes aproximacions està l’idea de que a aquestes bactèries senzilles podem afegir-hi gens de diferents procedències que, combinats adequadament poden fer el que vulguem. La realitat sol ser més complexa. Una sèrie de resultats recents demostren que en els éssers vius totes les seves funcions estan molt relacionades i que aquesta visió de bio-rajoles que permeten construir d’un en un un mosaic predeterminat és segurament simplista. L’objectiu de la biologia sintètica és desenvolupar eines per comprovar-lo.

Per un altre costat, estem tractant amb bactèries que en alguns casos son patògens, per exemple, la mycoplasma pneumonia és una de les causants de les pneumònies atípiques. Les noves tècniques poden sintetitzar fàcilment l’ADN amb la informació d’un virus i ara d’una bactèria. En un informe publicat el novembre de l’any passat, el Grup Europeu d’Ètica de les Ciències recomanava que abans d’autoritzar les aplicacions de la biologia sintètica era necessari assegurar-se de que no causarien cap problema de salut humana o animal. A Europa, tenim regulacions que s’aplicarien en aquest cas.

Però  a tots ens fascina que es pugui crear una nova espècie. Les discussions sobre si a un organisme del qual el seu ADN està produït pre síntesis química li podem dir ésser viu o sobre si tenim dret a produir organismes que no han existit mai i semblen ser superades per la realitat. La biologia moderna ja ens ha demostrat que la vida sobre la Terra és una etapa més de l’evolució del planeta i de l’espècie humana, una més de les que ha viscut en la Terra. L’actual resultat confirma les idees de la biologia moderna, repetides desde fa més de 150 anys, segons les quals no hi ha separació entre el món viu i el inanimat. L’acció de la nostra espècie és part d’aquesta evolució i és responsabilitat nostra dirigir-la amb prudència.

 

 

Norma Pedemonte

http://www.elperiodico.es/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100522/otro-paso-hacia-vida-diseno/272952.shtml

 

02/06/2010 16:00 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris