Facebook Twitter Google +1     Admin

ES CREEN LES PRIMERES VACUNES NANOMÈTRIQUES

20110322191149-2718681-3846158-1-.jpg

Enginyers del MIT (Massachussets Institute of Technology) han desenvolupat unes nanopartícules que serviran en un futur per vacunar-se contra diverses malalties. Aquestes partícules són una mena d’esferes adiposes que contenen proteïnes sintètiques semblants a les que produeixen els virus. En ser injectades a l’organisme, aquestes partícules alliberen les proteïnes i provoquen una resposta per part del sistema immunològic molt similar a la que es produiria en una vacuna viral. D’aquesta manera, el cos aprendria a defensar-se sense la necessitat d’injectar el propi virus dins de l’organisme.

Aquests enginyers del MIT han dissenyat un tipus de vacunes que serviran en un futur per prevenir malalties com la malària, el SIDA o alguns tipus de càncer. Injectant les esferes adiposes esmentades anteriorment, el nostre sistema immunològic elaboraria una resposta, i conseqüentment una defensa, a les proteïnes que aquestes alliberarien.

Actualment aquest tipus de vacunes han sigut testades en ratolins per tractar la malaltia de la malària i els resultats han estat satisfactoris. No obstant l’objectiu d’aquest tipus de vacunes és poder arribar a tractar malalties com el càncer o malalties infeccioses i no serà fins aleshores (si és que mai s’arriba a aconseguir) que les vacunes es comercialitzaran.

Recordem que actualment tractem les malalties infeccioses am dos tipus de vacunes:

  • Injectant exemplars neutralitzats de virus.
  • Injectant de manera sintètica les proteïnes o molècules que alliberen alguns d’aquests agents patògens.

D’aquesta manera ‘’ensenyem’’ al cos a defensar-se d’aquests agents, instrucció que queda ‘’gravada’’ en el mateix sistema immunitari.

PERÒ HI HA MOLTES DIFICULTATS:

Es pretén generar una resposta en almenys un d’aquests dos tipus de cèl·lules: els limfòcits T (que ataquen les cèl·lules del cos que han estat infectades) o els limfòcits B (que són les que segreguen els anticossos per combatre els virus o bacteris presents en l’organisme). Però per combatre malalties els agents patògens de les quals romanen a dins de les cèl·lules del nostre cos (VIH) la situació és més complicada: la vacuna ha d d’activar una resposta immunològica molt més potent o fer reaccionar a les cèl·lules T ‘’assassines’’. Tot i això, els mètodes que tenim per provocar les cèl·lules T assassines són de poca fiabilitat.

En definitiva, aquesta nova vacuna en vies de desenvolupament contribuirà a millorar la situació en la que es troben els mitjans actuals destinats a evitar i combatre certs tipus de malalties.

 *De moment no hi ha cap video disponible sobre aquest tema.

XAVI CAMARASA

22/03/2011 19:11 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris