Facebook Twitter Google +1     Admin

L'arbre de Newton es mor

20110515165958-el-arbol-de-isaac-newton-610x430.jpg

L’anècdota més famosa de la ciència contemporània compte que després d’un  sopar, el físic Isaac Newton va sortir a prendre una tassa de te sota la pomera de casa seva. Mentre meditava, una poma li va caure sobre el cap, portant a preguntar per què aquesta sempre descendia de manera perpendicular.

Aquest episodi seria l’avantsala de les lleis que el britànic va recollir a posteriori en la seva obra ’Philosophiae Naturalis Principia Mathematica’ i que li van valer el seu càrrec de president de la Royal Society. La història és tot un mite, i atreu a milers de curiosos que van en massa a visitar l’arbre, que es troba en Woolsthorpe, al Comtat de Lincolnshire.

La Royal Society de Londres va publicar fa aproximadament un any a la seva pàgina web, el manuscrit de la biografia de Newton escrita pel científic i amic del físic: William Stukeley. A ’Records de la vida de Newton’, l’autor parla sobre el físic. A l’interior de la publicació qüestiona l’autenticitat de la història de l’illa.

Segons relata Stukeley, la poma no va arribar a colpejar al físic, al qual va arribar a qualificar de ’despistat’, però sí que va ser la responsable de la seva inspiració, punt d’inflexió en la història de la ciència moderna.

Independentment de si el fruit va colpejar el seu cap o no, l’arbre de més de 400 anys de vida rep la visita de més de 33.000 turistes cada any. El mite, la pomera, Newton o tots aquests factors combinats generen l’interès de milers de curiosos que, progressivament han causat el deteriorament de l’arbre, desembocant en aquesta mesura per a protegir-lo.


Els danys causats al mític arbre fruiter són els responsables que s’hagi instal. lat una tanca l’objectiu és evitar que els curiosos trepitgin o escalin la pomera. El mal estat de l’escorça impedia que els nutrients i l’aigua s’alimentessin les arrels de l’arbre.

La fascinació arriba a tal punt que fa aproximadament un any un tros de fusta del mític pomera i un retrat de Newton es van unir a una missió espacial organitzada per la NASA liderada per l’astronauta Piers Sellers com a part de les commemoracions del 350 aniversari de la Royal society britànica.

El 1820, una tempesta va estar a punt d’acabar amb l’arbre. No obstant això, la pomera va sobreviure i es va reconstituir a partir de les seves arrels. La seva fortalesa juntament amb la seva importància històrica expliquen que aquest símbol sigui Patrimoni Nacional. Els arbres requereixen atenció, i més encara si constitueixen part del llegat científic d’un país i de tota la ciència.

Aniol Solano Clavera

15/05/2011 17:00 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris