Facebook Twitter Google +1     Admin

Els mars subterranis d'una lluna de Júpiter

20111119124135-1321465065-0.jpg

Els científics sospiten des de fa anys que Europa, una de les 65 llunes de Júpiter, té grans oceans interiors. Un nou estudi que serà publicat aquesta setmana a la revista ’Nature’ dóna suport a aquesta teoria i suggereix que és possible que Europa sigui un satèl·lit on s’hi pugui establir vida.

Obviament, quan els científics parlen de la possibilitat que hi hagi vida en altres cossos del Sistema Solar no es refereixen a éssers intel·ligents, sinó que el més probable és que es tractés de microorganismes similars als que s’han descobert en ambients extrems de la Terra, com els que es donen a Rio Negre (Huelva).

Per dur a terme la investigació es van utilitzar imatges captades per la nau espacial Galileu, que va ser llançada el 1989 a bord del transbordador ’Atlantis’ amb la missió d’explorar Júpiter i el seu sistema planetari. La sonda de la NASA ha proporcionat tanta informació sobre el gegant gasós i les seves llunes que els científics estan trigant dècades en analitzar-la. 

L’estudi ofereix nous indicis sobre l’existència d’un gran oceà subterrani en una zona anomenada ’Caos de CONAMA’. Segons explica Rafael Batxiller, director de l’Observatori Astronòmic Nacional, aquest tipus de regions, conegudes amb el nom de ’terrenys caòtics’, es caracteritzen per tenir una superfície gelada altament fragmentada i de forma molt irregular.

Els astrònoms pensaven que Europa tenia grans oceans subterranis sobre els quals suraven enormes capes de gels amb un gruix de diversos quilòmetres. Fins ara, creien que els oceans interiors estaven separats de l’exterior i que les capes de gel es desplaçarien i xocarien uns amb altres horitzontalment. 

No obstant això, aquest nou estudi, liderat per Britney Schmidt, suggereix que els moviments verticals d’aquestes plaques també són molt importants. Aquests desplaçaments en vertical proporcionarien un mecanisme perquè els oceans interiors es mantinguin en contacte amb les zones exteriors del satèl·lit.

D’aquesta manera, "el transport d’elements químics des de la superfície d’Europa fins a l’interior, i viceversa, obre la possibilitat que Europa sigui una superfície habitable", explica Rafael Batxiller.

Els processos que tenen lloc a la lluna Europa tenen trets en comú amb els que ocorren a l’Antàrtida terrestre, de manera que l’observació d’aquests fenòmens en el nostre planeta els ajuden a comprendre el que passa en altres cossos solars.

Els resultats d’aquest estudi, però, no podran ser confirmats fins que s’enviï una nova sonda d’exploració al sistema de Júpiter, el més gran dels planetes del nostre Sistema Solar. 

19/11/2011 12:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris