EL MITE DEL YETI SOTA UNA PROVA D'ADN
Un equip de la Universitat d'Oxford i de la Universitat de Lausana ha recorregut a proves genètiques d'ADN per provar l'existència del monstre conegut com el Yeti.
Per aconseguir-ho, els experts han recollit restes orgàniques que podrien pertànyer a la criatura, en llocs on alguns excursionistes han assegurat haver-lo vist.
Segons ha indicat un dels autors, Bryan Sykes, la idea d'aquest treball va sorgir arran de "els nombrosos informes enganyosos i excèntrics que existien" sobre el fenòmen del Yeti. "Vam decidir donar al cas un enfocament sistemàtic i utilitzar els últimsavenços en les proves genètiques", ha indicat.
D'aquesta manera, s'han realitzat "noves proves" sobre les proves ja existents d'anteriors albirament, amb resultats més fiables a causa de l'avanç tecnològic.
A més, s'ha recollit noves restes orgànics, com pèls, d'algunes zones en què, segons testimonis, habita la criatura. "Les proves fins ara en general han conclòs que les suposades restes del Yeti eren realment humans. Però això podria haver estat elresultat de la contaminació de proves i mai s'ha tornat a fer una revisió de dades", ha explicat Sykes.
Des que el 1951 una expedició a l'Everest va tornar amb fotografies de petjades gegants a la neu, s'ha especulat sobre les criatures gegants de l'Himàlaia, desconegudes per la ciència.
Des de llavors ha hagut informes de testimonis presencials que diuen haver-lo vist a l'Himàlaia, als Estats Units (on el coneixen com 'Bigfoot' o 'Sasquatch'), a les muntanyes del Caucas (on li diuen 'Almasty') i a Sumatra ('Orang Pendek')
Aina Canyelles
0 comentarios