Facebook Twitter Google +1     Admin

Presenten a Roku i Hex, els dos primers monos quimèrics del món.

20121110150617-monis.jpg

Un equip científic de la Universitat d'Oregon (EEUU)  ha creat els primers monos quimèrics del món, animals normals i sans compostos por una barreja de cèl·lules de sis genomes diferents.

A la mitologa grega la Quimera era un monstre que treia foc i tenia tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp,  que sortia de la seva cua. En biologia mol·lecular, una quimera és una proteïna artificial creada unint dos fragments de proteïnes diferents.

"Les cèl·lules mai es fusionen, però permaneixen juntes i cooperen per formar els teixits i els òrgans", va dir Shoukhrat Mitalipov, del Centre Nacional d'Oregon d'Investigació de Primats, a la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon.

Aquest fet genera moltes promeses per a la investigació ja que, fins ara, la producció d'animals quimèrics s'havia limitat als ratolins.

L'estudi també indica que podria haver-hi límits de cara a l'ús de cèl·lules mare d'embrió cultivades.

Els monos quimèrics van néixer després que els investigadors adherissin embrions separats de monos rhesus i els implantessin, exitosament, en mares.

La clau de l'experiment va ser la barreja de cèl·lules, des de molt aviat, dels embrions quan cada embrió individual és totipotent, és a dir, que les seves cèl·lules poden produir un animal complet.

Els esforços inicials de l'equip de Mitalipov per produir monos quimèrics mitjançant la introducció de cèl·lules mare d'embrions cultivades en embrions de mono, van fallar. 

L'estudi també senyala que les cèl·lules mare de primat cultivades i les cèl·lules mare d'embrió humà, algunes de les quals han estat conservades en laboratoris durant dues dècades, potser no siguin tan potents com les que es troben dins d'un embrió viu.

"Hem de retornar a allò bàsic", va dir Mitalipov. "Necessitem estudiar les cèl·lules mare d'embrió cultivades i també les cèl·lules mare en els embrions".

Els científics, segons Mitalipov, no poden "modelar tot sobre la base dels ratolins".

"Si volem passar a les teràpies amb cèl·lules mare dels laboratoris a las clíniques, y dels ratolins als humans hem d'entendre què és el que aquestes cèl·lules de primat poden i no poden fer", va agregar. "Hem d'estudiarles en els humans, incluits els embrions humans".

Mitalipov va assegurar que "no hi ha ús pràctic ni intencions de produir humans quimèrics".

 

Maria Vidal

10/11/2012 15:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris