Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Noviembre de 2012.

Els científics aconsegueixen fer un seguiment precís del desplaçament de més de mil cèl·lules al mateix temps

20121102093303-img-10426.jpg

Una nova tecnologia permet observar i seguir els desplaçaments de grans quantitats d´objectes que es mouen amb gran rapidesa (quan s´observen amb el microscopi) i aconsegueix capturar les trajectòries exactes dels moviments en tres dimensions.

Aquest sistema permet seguir amb gran precisió el moviment de més de mil objectes petits al mateix temps i també permet fer observacions de grups bastant numerosos d´objectes (o ésser vius) petitísims per extreure informació estadística fiable.

Aquesta tecnologia ha esat demostrada en un estudi realitzat per l´equip de Ozcan de la Universitat de California ja que van poder seguir el moviment de 24.0000 cèl·lules, en camps de visió amplis i amb grans volums de la mostra van registrar durant un temps de 20 segons la trajectòria de cada cèl·lula. 

Aquest últim estudi és un dels més recents en varis anys del treball de Ozcan i els seus companys dedicats al desenvolupament de tècniques de microscòpia hologràfica. 

Aquest métode podrà detectar fàcilment i ràpidament les enfermetats transmeses per la sang i altres àreas de la telemedicina i també permetrà als científicis estudiar microorganismes unicel·lulars de moviment ràpid.

Per exemple molts dels protozous perillosos presents en aigües de fonts naturals no desinfectades, només s´han pogut observar en mostres petites i movent-se a través de àreas pràcticament biodimensionals. Aquesta nova tècnica sense lents podria revelar noves dates sobre el comportament dels protozous i permetre realitzar proves en temps real i nous tractaments farmacològics per combatre aquests microbis letals.

 

Font d´informació:

http://www.nsf.gov/news/news_summ.jsp?org=NSF&cntn_id=125400&preview=false

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/

Claudia Moncalvo Badia

02/11/2012 10:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La extraordinària intel.ligència dels ximpanzes

http://vimeo.com/4411385620121102103701-ayumu3.jpeg

El 2007, Ayumu es va fer famós per la seva velocitat  en un joc que diu així: Un jugador veu una pantalla d’ordinador en què els números de l’1 al 9 apareguin breument alhora i després desapareixen ek numeros que es converteixen en quadres blancs. El jugador colpeja les places on els números havien estat, en ordre de l’1 al 9. La gent pot fer-ho. Però cap competidor humà ha acabat el joc més ràpid o amb més precisió que el ximpanzé Ayumu.
.
El psicòleg Nicholas Humphrey de Darwin College de la Universitat de Cambridge a Anglaterra  creu saber el secret darrere de la capacitat del ximpanzé. Humphrey sospita que el seu cervell pot tenir una condició que  el permet veure els números com colors. Això significaria que Ayumu pot veure una lluentor de color després del número s’esvaeix. Llavors, en lloc de recordar els nombres,  recorda una seqüència de colors, cadascun associat amb un nombre.

La condició que Humphrey creu que pot tenir Ayumu s’anomena sinestèsia. Els éssers humans amb sinestèsia poden associar números i lletres amb els colors. Per exemple, una persona pot veure el nombre "5" com el color blau. Fins ara, els científics havien assumit només els éssers humans podria tenir sinestèsia.
Humphrey va trobar la inspiració per a la seva idea en una conferència científica 2011. Allà, va escoltar una presentació sobre les habilitats de memòria Ayumu i una altra xerrada sobre sinestèsia. A continuació, va posar les dues idees juntes.
No tothom està convençut que la solució que va donar Humphrey és correcta. La primatòloga Tetsuro Matsuzawa l’Institut d’Investigació de Primats de la Universitat de Kyoto al Japó ha passat dècades estudiant els records increïbles dels ximpanzés, incloent Ayumu. Sosté que els ximpanzés simplement tenir més ràpida recuperació de la memòria de la gent.



Guillem Vila
02/11/2012 10:40 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Descobreixen un virus per tractar l'acne

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA) i la Universitat de Pittsburgh, van trobar 11 versions diferents de virus d’aquesta família de bacteriòfags que tenen aquesta capacitat. El virus, està constituït per atacar i matar el bacteri que causa l’acne, la Propionibacterium acnes. Ara es troben al laboratori per veure si els poden utilitzar com a teràpia i quin dels onze aporta millors resultats.

Hi ha diferents universitats d’arreu del món interessades en treballar amb aquests virus i tirar endavant el projecte contra el bacteri, que és un habitant habitual en la pell humana però que augmenta quan ens trobem en la pubertat.

Hi ha antibiòtics que poden ser efectius contra l’acne però cada vegada, s’ha anat demostrant que hi ha hagut persones en les que els bacteris se’ls han fet resistents a l’antibiòtic i no els ha afectat.

Hi ha dues direccions potencials òbvies en què es podria explotar aquesta línia d’investigació. En la primera d’aquestes vies s’utilitzarien directament els virus com a teràpia per a l’acne i en la segona via s’usarien els components derivats d’aquests virus perquè fessin la mateixa feina.


Quan els científics van seqüenciar el codi d’ADN d’aquests virus van descobrir que a més de compartir molt del seu material genètic, tots aquests microorganismes tenen diverses característiques clau en comú. Els virus analitzats a les diferents universitats porten un gen que permet produïr una proteïna anomenada endolisina, un tipus d’enzim que, pel que se sap, mata els bacteris destruint la seva paret cel·lular.

La finalitat és aprofitar un virus que ataca de forma natural al bacteri que causa barbs pot oferir una nova i prometedora eina contra les cicatrius físiques i emocionals de l’acne sever.

Fonts:

http://noticiasdelaciencia.com/not/5532/_usar_virus_para_tratar_el_acne_/

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/09/120925_acne_tratamiento_virus_men.shtml

 

Marc Payés, Gaudí.

04/11/2012 14:13 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Fabriquen òrgans amb cèl·lules propies per curar el càncer

20121104215258-traquea.jpg

El càncer cada any s’emporta a milions de persones. En teoria per aquesta malaltia no tenim un remei eficaç per combatre-la. Tot i això l’institut Karolinska d’Estocolm que es dedica a la medicina regenerativa altrament dit enginyeria de teixits* ha descobert com aprofitar els mètodes de reparació del cos per reconstruir un òrgan danyat, de forma que siguin les nostres pròpies cèl·lules les que ens curin de la malaltia amb l’objectiu d’allunyar-se dels mètodes més mecànics creant un mètode el més natural possible.

Aquesta tècnica ja ha estat provada a un pacient que tenia càncer de tràquea. El mecanisme ha estat fer una plantilla de la seva tràquea i reconstruir-la amb un plàstic fibrós i porós implantant cèl·lules de la seva medul·la òssia als minúsculs espais que tenia el plàstic per tal que òrgan funcionés. Durant els dos primers dies la tràquea es va anar envoltant de cèl·lules necessàries per la seva articulació i al tercer ja estava llest per ser trasplantat al pacient. Finalment el pacient va viure i es va acomiadar del tumor sense sofrir cap rebuig i per tant sense haver de prendre cap fàrmac immunosupressor.

Ara ja s’està intentant donar una altre passa endavant per intentar substituir les operacions per fàrmacs determinats de forma que el cos podria reconstruir un òrgan i així curar la malaltia. Tots aquests avenços suposarien una alternativa per recuperar-se dels tumors, les malformacions congènites o patologies de les vies aèries superiors tractades fins ara només amb transplantaments.

*medicina regenerativa o enginyeria de teixits: combinació de cèl·lules, mètodes d’enginyeria de materials, bioquímica i fisicoquímica per millorar o reemplaçar funcions biològiques.

 

Neus Aranda

Etiquetas: ,

04/11/2012 21:54 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

05/11/2012 13:36 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

20121105165856-20121029164017-desarrollan-nuevo-test-para-indica-resultados-cambio-color.jpg

Un nou test pel VIH indica els resultats amb un canvi de color

Científics del Imperial Collage de Londres, en el Regne Unit; han desarrollat un nou test per diagnosticar el VIH. Aquest test detecta fins i tot en els nivells més baixos del viurus, utilitzant un nou mecanisme de fluids que canvien de color per indicar-ne el resultat, tant si és positiu com negatiu.

Els detalls del prototip d’aquesta prova, que encara necessita ser sotmesa a estudis més detallats, s’han publicat a la revista Nature Nanotechnology, on també indica que aquesta prova també funciona per detectar el càncer de pròstata.

La tecnologia en la que està basada aquest test revolucionari consta en sensors visuals que dectecten un biomarcador del virus VIH, el p24. Els sensors que analitzen el suero sanguini que esta colacat en un recipient d’un sol ús que serveix per detectar la presència del p24. Si aquest provoca canvis, mitjançant una reacció química, canvuant el color del fluid, obtenint com a resultat el color blau amb  un resultat positiu i vermell si no esta present el virus. Tan mateix pot ser configurada per detectar las petjadas individuals d’una enfermetat o virus, com per exemple una proteïna específica.

Fonts:

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/test-VIH-azul-detecta-investigadores_0_1500450763.html

http://www.diariosalud.net/index.php?option=com_content&task=view&id=25079&Itemid=413

Mònica Monleon

05/11/2012 16:59 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El Curiosity aterra a Mart

El 26 de Novembre de l’any passat es va llençar el coet que transportava el Curiosity fins a Mart. El Curiosity és el nom  que la Nasa ha donat al seu vehicle-laboratori d’exploració.

Després de gairebé un any de viatge, el Curiosity aterrà a la superfície marciana el 6 d’agost de 2012, al Cràter Gale. Un cop allà, la missió del Curiosity consisteix en analitzar químicament la superfície del planeta cercant rastres de vida bacteriana que pugui haver habitat el planeta anteriorment.

El següent vídeo mostra una representació digital de l’operació d’aterratge:


La "Sky Crane", com l’anomenen al vídeo, consisteix en una estructura que subjecta l’astromòbil durant l’últimcurt descens fins a deixar-lo suaument a terra. Un cop efectuada aquesta maniobra, s’eleva i s’en va ràpidament uns quilòmetres més enllà. Això té un perquè lògic: els gasos que emeten els coets de la grua si arribessin a acostar-se massa al terra el contaminarien i això alteraria els resultats dels anàlisis ja que els instruments quedarien impregnats d’impureses.

Per a tot això, el vehicle compta amb tota una sèrie d’instruments d’última tecnologia especialitzats cadascun en una tasca concreta. Aquests dispositius van des de les càmeres de fotos fins a un espectròmetre de masses, passant per una càmera química, una càmera estereoscòpica (tres dimensions), el MAHLI que és una càmera microscòpica, un SAM que analitza mostres tant sòlides com gasoses i detectors de radiació entre molts altres ginys.

Ara per ara ha determinat els gasos majoritaris a l’atmosfera de Mart, ha analitzat el sòl, les pedres i fa poc va descobrir una nova partícula brillant a la superfície.

 

Fonts d’informació:

http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html

Vídeo de:

http://www.youtube.com/watch?v=N9hXqzkH7YA

Imatge:

www.nasa.gov

Guillem Allepuz

05/11/2012 22:10 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Curiosity ja té els primers resultats del sòl de Mart

El Curiosity analitzant el sòl de Mart. Curiosament, ha trobat un petit objecte brillant que podria ser d’algun altre robot anterior o del propi Curiosity.

La missió fonamental del curiosity no és trobar vida a Mart, sino trobar els ingredients de la vida. És a dir, llocs on hi puguin haver viscut microbis, que requereixen substàncies com aigua o carboni. És per això que el Curiosity està analitzant la sorra de Mart, i fa pocs dies en van arribar els primers resultats. De moment, el que ha trobat és molt similar al sòl de basalt d’origen volcànic de Hawaii.

Per analitzar a fons un mineral, el Curiosity fa servir la tecnologia de la defracció de raigs X. La raó d’això la podem trobar en els diamants i el grafit: els dos estan fets de carboni i els dos tenen enllaços covalents. L’única diferència és l’estructura: el grafit té àtoms agrupats en triangles, i el diamant en cubs. El que fa el Curiosity és il·luminar el mineral amb raigs X i analitzar com rebota per saber l’estructura dels àtoms.

Els resultats indiquen que Mart està cobert d’una pols similar al basalt, amb quantitats notables de fedelspat, peroxè i olivina, a més de materials no cristal·lins. Aquestes dades concorden amb el que esperaven els científics, que volen tenir una comprensió completa de la mineralogia del sòl de Mart. Els estudis que s’havien fet fins ara, en roques sedimentàries de milers de milions d’anys d’edat, suggerien que hi havia hagut aigua, però els estudis del Curiosity són pels processos actuals de Mart, i indiquen una interacció molt limitada amb l’aigua.

La pròxima missió del Curiosity és investigar el cràter Gale per buscar condicions favorables per la vida de microbis.

 

http://www.rtve.es/noticias/20121031/curiosity-concluye-suelo-marte-se-parece-hawaii/572459.shtml

http://www.publico.es/ciencias/444723/el-curiosity-concluye-que-el-suelo-de-marte-se-parece-al-de-hawai

Marc Monañà, Gaudí

05/11/2012 23:34 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Detecten la supernova més llunyada trobada fins ara

20121106154630-supernova.jpg

Els científics de la Universitat Tecnològica de Swinburne (Austràlia) han detectat la supernova (que és una explosió estelar) més llunyana trobada fins ara. Segons han dit els experts, una de les explosipns es va produïr fa 12.000 milions d'anys, pero la seva llum no ha arribat a la Terra fins ara.

El descobriment s'ha dut a terme utilitzant dos telescopis de l'observatori de Manua Kea, situat a Hawaii. Els investigadors van ser capaços de detectar dues explosions estelars antigues garcies a una gran lluminositat de les supernoves.

Els científics van medir espectralment les galàxies, on es van descubir les supernoves al llarg de 5 anys, que descobreixen la distància precisa a la que es trobaven, i per tant amb això es pot saber la seva "edat".

Els investigadors han dit que encaa que aquestes explosions superlluminoses també es produïen durant l'Univers antic, no eren tan comunes ja que les estrelles que exploten, no eren tan comunes. Acutalment, l'Univers està ple d'aquestes estrelles.

El principal exponent d'aquest descobirment, Jeff Cooke, ha explicat que una de les supernoces (SN 1000 0216) es va produïr fa 12.000 milions d'anys. Aquest descobriment supera el rècord en poder d'una supernova, que també l'havia identificat ell l'any 2009.

Segons han indicat, la seva lluminositat extrema i el seu lent desveniment mostran que l'explosió ha pogut ser tan massiva com 250 sols. L'altra supernova (SN 2213-1745) va explotar fa 10.400 milions d'anys, quan l'Univers només tenia 3.000 milions d'anys.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121106/54354899317/detectada-supernova-mas-lejana-hallada-hasta-ahora.html#ixzz2BS8VhiXK

Júlia Pedrol

06/11/2012 15:46 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Descobreixen com diagnosticar l'esquizofrènia a partir del moviment ocular

Un grup de científics anglesos, de la Universitat de Aberdeen, han descobert una proba ocular, amb una precisió del 98%, que facilita el diagnosticament d’aquesta malaltia.

Les investigacions publicades a Biological Psychiatry corren a càrrec dels doctors Philip Benson, Sara A. Beedie, Elizabeth Shephard i David Saint Clair d’Aberdeen i Ina Giegling Dan Rujescu de Múnich.

Tres dels resultats més destacats que ens permetran diagnosticar aquesta dolència són: la dificultat de seguir amb la mirada diferents objectes a una velocitat alta, la capacitat de centrar-se en un objecte fix i un aspecte anomenat "visualització lliure". Els pacients diagnosticats amb aquest trastorns mental tenen molts problemes per realitzar les dues primeres proves i en l’última s’allunyen del patró comú.


 

Fonts:

http://alt1040.com/2012/11/diagnosticar-esquizofrenia-examen-ocular

http://www.lavanguardia.com/salud/20121105/54354182667/diagnosticar-esquizofrenia-movimiento-ocular.html

 

Dana Antolín, Gaudí

07/11/2012 19:02 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Les illes Tokelau es converteixen en el primer territori amb 100% d'energia solar

20121110121528-image.jpgLes illes Tokelau formen un petit arxipèlag de 12 km que es troba en l’Oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda.
Aquest dimarts s’han convertit en el primer territori del món en utilitzar el 100% d’energia solar. L’arxipèlag de poc més de 1500 habitants anteriorment utilitzava generadors diesel, però aquests eren molt costosos i contaminants. L’electricitat l’obtenien a partir de 2000 barrils de petroli que costaven 1 milió de dolars neozelandesos a l’any.
Per cobrir les necessitats elèctriques amb energia solar van haver d’instal·lar uns 4000 panels amb costos de fins a 7 milions de dolars.
L’objectiu que es buscava al realitzar aquest projecte era intentar prevenir danys posteriors a causa del calentament global.
La principal preocupació és que l’arxipèlag es troba només a 2 metres del nivell de l’ oceà i temen que desaparegui
Es creu que aquest projecte pioner, podrà servir d’exemple a altres illes com les Cook o Tonga. A més podran invertir els beneficis en finalitats socials.



MARTA JUAN

/>http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20121108/54354959216/islas-tokelau-energia-solar.html
br />http://observadorglobal.com/medio-ambiente/islas-tokelau-primer-territorio-del-mundo-con-100-de-energia-solar-42100
10/11/2012 12:17 Cmcgarbí Enlace permanente. Medi ambient

Presenten a Roku i Hex, els dos primers monos quimèrics del món.

20121110150617-monis.jpg

Un equip científic de la Universitat d'Oregon (EEUU)  ha creat els primers monos quimèrics del món, animals normals i sans compostos por una barreja de cèl·lules de sis genomes diferents.

A la mitologa grega la Quimera era un monstre que treia foc i tenia tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp,  que sortia de la seva cua. En biologia mol·lecular, una quimera és una proteïna artificial creada unint dos fragments de proteïnes diferents.

"Les cèl·lules mai es fusionen, però permaneixen juntes i cooperen per formar els teixits i els òrgans", va dir Shoukhrat Mitalipov, del Centre Nacional d'Oregon d'Investigació de Primats, a la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon.

Aquest fet genera moltes promeses per a la investigació ja que, fins ara, la producció d'animals quimèrics s'havia limitat als ratolins.

L'estudi també indica que podria haver-hi límits de cara a l'ús de cèl·lules mare d'embrió cultivades.

Els monos quimèrics van néixer després que els investigadors adherissin embrions separats de monos rhesus i els implantessin, exitosament, en mares.

La clau de l'experiment va ser la barreja de cèl·lules, des de molt aviat, dels embrions quan cada embrió individual és totipotent, és a dir, que les seves cèl·lules poden produir un animal complet.

Els esforços inicials de l'equip de Mitalipov per produir monos quimèrics mitjançant la introducció de cèl·lules mare d'embrions cultivades en embrions de mono, van fallar. 

L'estudi també senyala que les cèl·lules mare de primat cultivades i les cèl·lules mare d'embrió humà, algunes de les quals han estat conservades en laboratoris durant dues dècades, potser no siguin tan potents com les que es troben dins d'un embrió viu.

"Hem de retornar a allò bàsic", va dir Mitalipov. "Necessitem estudiar les cèl·lules mare d'embrió cultivades i també les cèl·lules mare en els embrions".

Els científics, segons Mitalipov, no poden "modelar tot sobre la base dels ratolins".

"Si volem passar a les teràpies amb cèl·lules mare dels laboratoris a las clíniques, y dels ratolins als humans hem d'entendre què és el que aquestes cèl·lules de primat poden i no poden fer", va agregar. "Hem d'estudiarles en els humans, incluits els embrions humans".

Mitalipov va assegurar que "no hi ha ús pràctic ni intencions de produir humans quimèrics".

 

Maria Vidal

10/11/2012 15:06 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La forma de la nebulosa "Flemming 1" es deu a la interacció de dues estrelles velles

20121110175909-nebulsoa-flemming.jpg

Dues estrelles nanes blanques de gran edat són responsables que "Flemming 1", una nebulosa planetària descoberta fa un segle, tingui una estructura en forma de s’, segons una investigació d’un equip internacional, en què participa l’Institut d’Astrofísica de les Canàries.

 Fins a finals del segle XIX les nebuloses planetàries que expulsen estrelles ja moribundes eren un fenomen desconegut. Aquestes nebuloses sorgeixen quan un estel amb massa similar a la del Sol s’acosta al final de la seva vida. En aquest moment, l’estrella es desprèn de les seves capes externes i es forma una nebulosa brillant com a resultat de la radiació del nucli calent.

Davant l’estructura de les estrelles, que solen tenir forma esfèrica, en molts casos les nebuloses tenen una morfologia molt complexa. El Flemming 1, per exemple, "s’observen estructures complexes, organitzades i simètriques, sempre que disposi d’una font abundant d’energia", explica Ricardo Corradi, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i coautor de l’estudi.


El grup d’investigació ha aconseguit explicar la forma de ’s’ de la nebulosa Flemming 1, que respon a la interacció de dues estrelles velles. "Hem descobert que es tracta de dues estrelles del mateix tipus que el Sol, que interaccionen entre si i originen la complexa simetria d’aquesta regió estel · lar", expliquen els científics.

En declaracions a SINC, Corradi assenyala la importància del descobriment per l’astrofísica en general, ja que, assegura, "els processos físics que estem observant en aquesta nebulosa planetària caracteritzen molts altres àmbits astrofísics.

La investigació, liderada per l’observatori de Paranal (Xile) i publicada aquesta setmana a la revista Science, s’observa detingudament la nebulosa planetària Flemming 1.

 
 

10/11/2012 18:01 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Nou tractament per la malaltia de Dupuytren

20121111123922-antes-tratamiento.jpg

Aquesta malaltia consisteix en que es formen una mena de cordes a les mans que acaben impedint la mobilització dels dits de la mà i l’arronsament dels mateixos.  Normalment són el quart i el cinquè dit els afectats. Aquesta estranya malaltia que només afecta un 1% de la població acaba causant la flexió permanent dels dits deixant immobilitzada la mà.

 

El tractament tradicional que s’utilitzava en aquests casos consistia en extirpar la corda que provoca la contracció, aquest procés s’ha de fer quirúrgicament que comporta desprès una rehabilitació. Aquesta cirurgia es bastant dolorosa per això els metges han intentat trobar un altre mètode per fer-ho.

 

Finalment han trobat una tècnica per acabar amb la malaltia, aquesta té la diferencia de no haver d’entrar a quiròfan. El metge injecta col·lagen al pacient i al cap d’un o dos dies amb anestesia local el metge obra els dits de tal manera que acaba trencant la corda. Aquest procés és viable amb la majoria de pacients a no ser que tinguin alegria algun dels components però passa en molts pocs casos.

 

Joana Orús 

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/17492/1/Quiron-Bizkaia-aplica-una-innovadora-alternativa-no-quirurgica-a-la-enfermedad-de-Dupuytren-/Page1.html

11/11/2012 12:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un pas cap als motors mol·leculars artificials

20121111134341-1315215356-0.jpg

Un estudi realitzar en Science demostra que es possible utilitzar l’energia del moviment d’una mol·lècula d’hidrogen per moure una màquina. El descobriment  obre la porta a la possibilitat de desenvolupar motors mol·leculars que extreguin energia d’aquesta manera.

Processos com el moviment dels fluids, la intensitat de les senyals electromagnètiques i la composició química estan subjectes a fluctuacions aleatòries que es coneixen com a soroll. Se sap que es pot recollir l'energia procedent d'aquest soroll, ja que en la naturalesa es donen processos en els què això passa.

Ara, un equip de científics liderats per l'espanyol José Ignacio Pascual, responsable del grup de nanoimagen del centre nanoGUNE de Sant Sebastià, ha descobert que el moviment aleatori (el soroll) d'una molècula d'hidrogen pot causar el moviment periòdic d'un oscil·lador mecànic .

“"Això significa que la molècula més petita possible, la d'hidrogen, està 'empenyent' un oscil · lador 10 trilions de vegades més massiu", explica Pascual.

L'experiment es va desenvolupar tancant la molècula en el petit espai entre una superfície plana i la punta afilada d'un microscopi de força atòmica. Aquest microscopi utilitza el moviment periòdic d'una punta situada a l'extrem d'un oscil·lador mecànic molt sensible. El moviment aleatori de la molècula exerceix força contra la punta, fent que oscil·li.

L'oscil·lació de la punta, al seu torn, modula el moviment de la molècula d'hidrogen. Això dóna lloc a una 'dansa' sincronitzada de totes dues, en la qual la punta es mou en el seu oscil·lació a distàncies més llargues que la grandària de la molècula, usant l'energia extreta del soroll.

Per induir el moviment de la molècula d'hidrogen, Pascual assenyala que "es van fer passar corrents elèctriques a través de la molècula".

Segons Felix von Oppen, un altre dels autors del treball, "un aspecte prometedor dels resultats és que podrien ser considerats en el disseny de motors moleculars artificials que extrauria l'energia d'ambients amb soroll". 

Oriol Casas

http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_molecular

http://noticiasdelaciencia.com/sec/tecnologia/

11/11/2012 13:43 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Crean pulmón con un chip

20121111200757-chip-pulmon.jpg

Investigadores de la Universidad de Harvard crearon un chip recubierto por células humanas vivas que escapaz de imitar las funciones de los pulmones con el objetivo de combatir el edema pulmonar al probar nuevos fármacos para el tratamiento de este mal.

"Las principales compañías farmacéuticas gastan mucho tiempo y una gran cantidad de dinero en cultivos celulares para desarrollar nuevos fármacos", comenta Donald Ingber, autor principal del estudio en un comunicado, "pero estos métodos no predicen los efectos de estos agentes dentro del cuerpo humano", agrega

El edema pulmonar consiste en que un fluido se filtra y se acumula en los alvéolos de los pulmones, con lo que la capacidad de respiración de una persona se ve comprometida.

Este chip, fue fabricado con las técnicas de ordenadores, tiene dos huecos separados por membranas porosas y flexibles, por un lado están recubiertas con células de pulmón y por el otro con células capilares de sangre.

A estos canales se le aplica vació para recrear los movimientos del pulmón, en este caso el de uno que imitaba los síntomas del edema pulmonar.

La enfermedad simulada en el dispositivo fue tratado con un fármaco llamado GSK2193874, el cual evitó fugas en el vaso sanguíneo, mejorando la respiración. La misma droga fue probada en roedores y perros y también se mostraron mejoras en el funcionamiento pulmonar y en la reducción del edema.

"Este modelo de chip con edema pulmonar puede ser usado para identificar nuevos agentes potencialmente terapéuticos in vitro", aclara Ingber.

Este tipo de dispositivos permite un nuevo enfoque para modelas la estructura, la biología y la función de los órganos humanos para encontrar nuevos caminos terapéuticos. Por ahora se logró un estudio profundo del edema pulmonar.

http://www.eluniversal.com.mx/articulos/74651.html

Aleix Manresa

11/11/2012 20:08 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La Lluna és un tros de la Terra

20121111225136-luna-tierra.jpg

D’on prové la Lluna? Com es va formar? Al llarg dels anys molta gent s’haurà fet aquestes preguntes. I fa uns dies, els investigadors de la Universitat de Harvard dels Estats Units sembla que van trobar la resposta. Pel que van escriure a la coneguda revista Science, fa milions d’anys la Lluna formava part de la Terra, però va sortir disparada quan la Terra va xocar amb un altre cos. Això pot explicar que el Planeta Blau i el seu satèl·lit tinguin una composició química tan semblant. 

Abans de que es formés la lluna, la Terra girava sobre si mateixa d’una manera molt més ràpida del que ho fa avui en dia, de tal manera que un dia terrestre durava poc més de 2 hores. Com que girava a tanta velocitat, és molt probable que al xocar contra un cos de dimensions bastant més petites que la Terra causés la ruptura de material suficient com per formar un altre cos amb la mateixa composició d’isòtops que la Terra.

Els autors d’aquest estudi diuen que el cos que va provocar aquesta separació va entrar fins al nucli terrestre fent un gran forat al planeta Terra. Després d’aquest xoc la Terra va assolir la seva velocitat de rotació actual, que és de 24 hores, degut a la interacció de gravitació entre la òrbita de la Terra al voltant del Sol i la òrbita de la Lluna al voltant de la Terra.

Totes aquestes dedes concorden amb les masses de la Lluna i del Planeta Blau i les coincidències que hi ha entre la composició química d’aquests dos objectes. Els estudiants de la Universitat de Harvard que van realitzar aquest estudi asseguren que en el seu moment, la Lluna es va arribar a veure 20 vegades més gran des de la Terra.

 

Marcel Miquel

Etiquetas:

11/11/2012 22:52 cmc garbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un nou mètode per natejar els abocaments de petroli

20121112160521-repsol.jpg

Els abocaments de petroli en el mar suposen un problema ambiental molt important. Un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts ha desenvolupat un mètode per separar l’aigua de l’oli emprant imants. Aquesta tècnica permetria que el petroli fos després reutilitzat, de manera que es compensarien els costos de la neteja.
El mètode proposat consisteix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per després separar l’oli usant un imant. Els investigadors indiquen que es tracta d’una maniobra molt senzilla però que haurà de, no obstant això, realitzar-se en un buc perquè les nanopartícules no contaminin l’oceà. En altres treballs s’han proposat mètodes similars però que tenien l’inconvenient que era necessari conèixer per endavant la concentració d’aigua i oli en la barreja. La tècnica proposada consisteix en col·locar els imants dins del corrent, i no fora d’ella, com en els mètodes anteriors, es pot aplicar sempre amb bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la barreja.
"Encara no s’ha tractat prou el problema dels abocaments de petroli", opina Ronald Rosensweig, un ex investigador de l’empresa Exxon i un pioner en l’estudi de ferrofluids. "Es podria pensar a separar l’oli de l’aigua per centrifugació, però moltes vegades la densitat de tots dos fluïts és la mateixa i això no és possible. El ganxo magnètic permetria fer una separació més ràpida i efectiva".

Fonts:

http://www.muyinteresante.es/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los-vertidos-de-petroleo

http://noticiascientficas.blogspot.com.es/2012/10/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los.html

12/11/2012 16:06 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Neixen uns bessons sense predisposició a patir càncer de còlon hereditari

20121112174015-virus.jpg

 La Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Dra Joaquima Navarro, han aconseguit, per primera vegada al món, el naixement d'uns bessons sense una mutació de predisposició al càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch. Aquest naixement s’ha aconseguit mitjançant un cicle de diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

 

Amb aquesta metodologia s'analitza, en el mateix cicle de fecundació in vitro (FIV), la mutació responsable de la malaltia hereditària i la dotació cromosòmica completa dels embrions evolutius.

 

El càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch és una patologia monogènica rara, lligada principalment a mutacions dels gens reparadors de l'ADN, que són importants en el manteniment de l'estabilitat gnòmica durant el cicle cel·lular.  Amb 655.000 morts a l'any a tot el món, aquest és el tercer tipus de càncer que causa més morts a Occident i la quarta forma de càncer més comú als Estats Units.

 

Segons les dades extretes de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE), menys del 14% dels embrions transferits a l'úter matern en cicles de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) per malalties monogèniques acaben donant lloc a un embaràs. Una de les raons d'aquesta baixa taxa de gestació pot ser la presència d'alteracions en el nombre de cromosomes dels embrions transferits que al DGP estàndard no s'analitzen.

 

En aquest cas hi havia diversos antecedents familiars de càncers digestius. La parella, després de passar per consell genètic, va optar per la realització de DGP per evitar la transmissió de la Síndrome de Lynch a la seva descendència.

El cas va ser presentat a la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida i, un cop autoritzat, es va iniciar el procés per poder dur a terme el DGP. Per tal d'augmentar la probabilitat de gestació, es va plantejar la possibilitat de diagnosticar no només la mutació en els embrions, sinó també la seva dotació cromosòmica mitjançant el diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

Així, dels embrions evolutius a dia +3 obtinguts en cicles de FIV, es van analitzar dues cèl·lules (blastòmers): una va ser emprada per a l'estudi de la mutació familiar i l'altra per a l'estudi de tots els cromosomes, mitjançant la tècnica d'hibridació Gnòmica Comparada.

El procediment de DF-DGP aplicat en aquest cas va ser el següent: es van poder analitzar 12 embrions per a la mutació familiar, sent 5 d'ells no portadors d'aquesta mutació. D'entre aquests cinc, tres van resultar ser cromosòmicament normals. Dos d'aquests tres embrions sans per als dos factors van ser transferits a l'úter matern donant lloc a una gestació gemel. El resultat final ha estat el naixement d'un nen i una nena, tot dos lliures de la Síndrome de Lynch. L'estudi genètic post natal ha confirmat el diagnòstic que s'havia establert prèviament.

 

 Anna Arqué

Etiquetas:

12/11/2012 17:40 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nou fàrmac provinent del verí de serp

20121112213657-cmc.png

Uns científics de la Universitat de Bath, al Regne Unit, dirigits per K. Ravi Acharya i amb la col·laboració d’altres Universitats, han desenvolupat un nou fàrmac utilitzant com a principal component el verí de la serp.

Aquesta recent investigació ha estat focalitzada en el tractament per al control de les altes pressions arterials i d’altres malalties cardíaques.

Encara que sembli un tema molt llunyà, les malalties cardíaques són la primera causa de mort als Estats Units i una causa important de discapacitat als països desenvolupats. A més a més, les malalties cardíaques maten a més persones que tots els tumors combinats. El percentatge és més elevat en les dones, un 55% de totes les morts, mentre que en els homes és d’un 43% del total.

Les altes pressions arterials, encara que a llarg termini, també poden causar danys en alguns dels òrgans interns i fins i tot la mort.

Els autors d’aquest estudi han obtingut imatges en tres dimensions de les estructures moleculars de dos pèptids, un dels quals obtingut a través del verí de la serp, que inhibeixen l’enzim ACE, una proteïna crucial que regula la pressió arterial.

Fins ara existien diversos inhibidors de l’ACE, com el Captopril, que són ingerits per gran part de la població per tractar la hipertensió i malalties cardíaques. Però tenen inconvenients com són els efectes secundaris de tos persistent i angioedema (inflor del rostre i la gola).

En aquest innovador estudi, l’equip va obtenir imatges del pèptid BPPb (del verí de serp) interactuant i enllaçant-se amb l’ACE i bloquejant-ne la seva acció. Ho fa de manera senzilla, enllaçat en una proporció important del lloc actiu de la molècula i extreu un àtom de zinc essencial per al seu funcionament.

Aquesta important troballa podria obrir les portes al disseny de nous fàrmacs per combatre la hipertensió basats en aquest pèptid.

 

Àfrica Soucheiron

http://noticiasdelaciencia.com/not/5606/nuevo_farmaco_derivado_de_veneno_de_serpiente/

12/11/2012 21:39 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Es capta la llum de les primeres estrelles

20121112175342-mas-de-un-centenar-de-cientificos-se-unen-para-detectar-la-escurridiza-luz-de-fondo-extragalactica-.-gallery-lightbox.jpg

Un grup internacional d’investigadors ha pogut diferenciar i caracteritzar millor la llum de les primeres estrelles dins l’anomenada "llum de fons extragalàctica o EBL (extragalactic background light).

La llum de fons extragalàctica són el conjunt de fotons que generen sobretot les estrelles, però també tots els forats negres de l’univers.

La llum de les primeres estrelles massives que algun cop van brillar a l’univers està incluida a la EBL, però com que es té bastant bon coneixament de la resta de les estrelles "normals" que es poden veure, per exemple, amb telescopis òptics, són capaços de restringir la llum de les primeres.

L’equip ha hagut de solventar el fet que els fotons de la llum de fons extragalàctica no es poden observar directament, ja que es confonen amb les emissions del nostre sistema solar i les galaxies.

La sol·lució ha estat localitzar-los de forma indirecta, amb l’ajuda de les fonts de rajos gamma més nombrosa: els blàzars, que són nuclis galactics molt actius amb amb un forat negre supermassiu central.

Els científics han detectat els fotons de la EBL pels seus efectes en els fotons de rajos gamma que emeten aquests forats negres. Les observacions s’han efectuat  amb el telescopi espacial "Fermi".

S’han utilitzat els blazars com a fars còsmics de manera que al analitzar com s’atenuen els rajos gamma degut a la "boira" EBL, es pot quanta llum de fons extragalàctica hi ha entre nosaltres i els nostres objectes llunyans. Es pot dividir la EBL en diferents èpoques a través dels blàzars.

D’aquesta manera els científics han pogut caracteritzar millor la llum de fons extragalàctica dins l’espectre de llum (desplaçament al vermell) així com la formació de la primera generació d’estrelles. Amb aquestes dades es confia poder compendre millor la formació estelar i l’evolució de les galàxies.

 

Fonts d’informació:


http://www.agenciasinc.es/Noticias

Pau Poll

12/11/2012 23:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Tres de cada diez españoles desarrollará un cáncer de piel

20121113183027-yyyyyy.jpg

Los casos de melanoma han aumentado un 50% en la última década en Catalunya, una cifra "alarmante", como la ha calificado el jefe de la Unidad de Melanoma del Hospital Clínic de Barcelona, Josep Malvehy, a la luz de un estudio realizado en colaboración de 23 hospitales catalanes, que tratan al 80% de los casos de este tipo de tumores en el territorio.

En declaraciones a Europa Press, Malvehy ha señalado que el cáncer de piel se ha convertido en el tumor más frecuente, pese a que los registros no contabilizan la totalidad de los casos porque en algunos casos se quedan en la atención primaria, y ha advertido de que "el 30% de los españoles desarrollarán esta enfermedad".

Dentro de los tres grandes grupos de cáncer cutáneo, el carcinoma de piel es el más frecuente y en el caso de los mayores de 60 años afectará a la mitad de la población, según el oncólogo, que ha advertido del impacto del melanoma en la población más joven.

El melanoma, el tumor de piel más agresivo y con mayor aumento de incidencia, "es el cáncer más frecuente en mujeres de entre 30 y 34 años", aunque la edad media del paciente se sitúa en los 50 años, y se revela como incurable en los casos de diagnóstico tardío.

Ha argumentado que este aumento de casos en los últimos diez años está causado por una exposición intensiva de la piel al sol con quemazones desde décadas atrás, que se manifiestan en forma de tumor en hasta entre tres y cuatro décadas posteriores, y es que la piel tiene memoria, ha recordado el experto.

Malvehy ha significado una relajación con respecto a las prácticas de tomar el sol, que ha defendido de forma controlada, con cremas y teniendo en cuenta los distintos fenotipos a los que pertencen las personas, siendo las de piel clara, ojos azules y pelirrojas las más sensibles.

De todas, formas ha evidenciado que en entre el 5% y el 10% de los diagnósticos son de familiares de un paciente afectado por un tumor de piel, y ha indicado que la predisposición genética a sufrir este cáncer es poco frecuente pero eleva el riesgo de sufrir esta dolencia mil veces más.

Fuente de información: http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54355126624/tres-de-cada-diez-espanoles-desarrollara-un-cancer-de-piel.html 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54355126624/tres-de-cada-diez-espanoles-desarrollara-un-cancer-de-piel.html#ixzz2C7mtolIQ 


13/11/2012 18:30 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

S'aconsegueix fer invisible un objecte

20121113221128-cmc.jpg

Investigadors de la Duke University van aconseguir per primer cop "desaparèixer" un cilindre sense que presenti algun tipus de distorsió a les ones de llum segons l’estudi publicat a Nature.

El prototip és una millora desdel 2006 ja que el seu sistema consisteix en guiar ones electromagnètiques al voltant de l’objecte per tal que aquestes surtin a l’altra banda, com si haguès passat a través d’un espai buit, sense cap reflexe i l’aconseguint l’efecte de camuflatge.

El nou material té tires paral·leles de fibra de vidre i de coure, juntament a una plataforma amb forma de diamant 60 centímetres quadrats amb el centre buit. Per a la prova es va utilitzar un cilindre de 7.5 cm d’amplada i 1 centímetre d’alçada que es va convertir en invisible completament a causa de les microones, una cosa que mai havia passat en anteriors intents.

Nathan Landy, principal autor de l’estudi, ha explicat que l’efecte és el mateix que es produeix quan un espectador mira a través d’un vidre. Per molt net que estigui, la persona és conscient de la seva presència a causa de la llum que es reflecteix en la seva superfície.

Els investigadors treballaran en l’aplicació del mateix concepte en telecomunicacions i radars. El descobriment es trenca amb anys d’investigació en la qual els científics van intentar desenvolupar algun mètode que poguès fer realitat el somni d’invisibilitat i només havia aconseguit nivells incomplets.

Pau López

http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54354422276/cientificos-duke-consiguen-hacer-invisible-un-objeto.html

http://www.europapress.es/ciencia/noticia-cientificos-consiguen-hacer-totalmente-invisible-objeto-20121112125647.html

13/11/2012 22:44 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Miles de personas presencian el eclipse total de Sol en Australia

20121115191529-ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff.jpg

Decenas de miles de personas, entre lugareños, científicos, místicos y turistas se congregaron hoy en localidades como Cairns, Palm Cove y Port Douglas, en el noreste de Australia, para presenciar un eclipse total de Sol.

El eclipse solar alcanzó su plenitud alrededor de las 6.39 hora local  sumiendo a una zona del norte del estado de Queensland en la oscuridad por poco más de dos minutos.

Este espectáculo fue seguido en vivo por los medios y pudo verse en su momento culmen con claridad, a pesar los pronósticos de mal tiempo en la zona.

Según el Sydney Morning Herald (SMH).

"La sensación fue sobrecogedora, la temperatura descendió pero el cielo no se oscureció completamente. Fue como un anochecer", relató a la agencia local AAP desde la ciudad de Cairns, Ben Woodward.

Algunos aficionados también se montaron el globos aerostáticos para presenciar este fenómeno, que produjo una sombra de unos 150 kilómetros.

Entre las más de 60.000 personas que han viajado al noreste australiano hay muchos "caza-eclipses" como Kate Russo, quien manifestó a la AAP que es adicta a este tipo de fenómenos desde que presenció uno en Francia por primera vez en 1999.

Este espectáculo astronómico ha generado un impulso para el sector turístico en Queensland, donde se han programado diversas actividades post-eclipse.


Ignasi Farrús 

información: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html#ixzz2CJf0teS1 

15/11/2012 19:15 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es descobreix un planeta de diamant

http://www.youtube.com/watch?v=IpidSKzcUYw20121115212711-captura-de-pantalla-2012-11-15-a-la-s-20.49.27.png

Imatge de l’interior de 55 Cancri e, amb una capa gruixuda de diamant sota el mantell de grafit.

 Dos vegades el tamany de la terra, en l’univers, exactament situat a 40 anys llum trobem aquesta joia còsmica.

Els científics de la Universitat de Yale han trobat aquest planeta. Es trata d’un planeta de diamant dos vegades el tamany de la terra que orbita una estrella en la constel·lació de Càncer a uns 40 anys llum del nostre planeta, no molt lluny astronómicament parlant.

L’investigador Nikku Madhusudhan diu que és la primera visió que tenen d’un planeta rocós amb una química diferent de la Terra, tan diferent que en contes d’aigua i granit trobem a la seva superfície grafit i diamant.

Aquest planet anomenat 55 Cancri e- té un radi dos vegades el de la Terra i una massa vuit vegades més gran que la de la Terra, per això diem que forma part  del grup superterres. És un dels cinc planetes que orbiten en el 55 Cancri. Aquest orbita a una velocitat hiperbòlica, és a dir, un any en aquest planeta només dura 18 hores. També trobem que la seva temperatura és increiblement alta, és superior als 2000 ºC que això provoca que no hi hagi vida en ell.

A partir d’nvestigacións troben que el component principal, en contes d’aigua, és el Carboni (minerals polimorfs són el diamant i el grafit), ferro, carbur de silici. A més, sabem que una tercera part d’aquest planeta està format per diamant.

 

Informació: http://www.abc.es/20121012/ciencia/abci-descubren-planeta-diamante-201210111926.html

 Júlia Bassedas Peña

15/11/2012 21:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobriment d' un planeta habitable a 42 anys llum de la Terra

20121115212719-1352412482118.jpg


Un equip de científics americans van anunciar, fa una setmana aproximadament, el descobriment d’un nou planeta que es porta més d’onze anys investigant que podria ser habitable.

Segons les previsions, aquest planeta que anomenem temporalment "SuperTerra" està situat a una distància de 42 anys llum de la Terra i la seva massa és, aproximadament, set cops la de la Terra.


Aquest planeta s’ha denominat exoplaneta ja que es troba fora del nostre Sistema Solar, es troba a una zona ni molt freda ni molt calenta en la que hi podria haver perfectament una atmosfera estable, aigua i igual que la Terra gira al voltant d’una estrella anomenada HD40307 per la NASA.


Primerament, els astrofísics creien que el sistema de la SuperTerra es formava únicament de tres planetes, i que aquests es trobaven massa aprop de la seva estrella com per poder-hi haver vida , però actualment gràcies a un nou espectrògraf de l’Observatori Austral Europeu s’han pogut descobrir tres planetes més entre ells la Super Terra, el planeta més allunyat de l’estrella central dins el sistema, i amb una distància entre la seva estrella i ell molt similar a la de la Terra i el sol.


Les suposicions més probables han estat que aquest planeta, també fa els moviments de rotació i translació, és a dir, al voltant de l’estrella central i sobre el seu propi eix i que podria tenir un cicle diürn i nocturn. Per tant els astrònoms han decidit seguir investigant a fons aquest nou planeta ja que podria suposar grans avanços per a la ciència i inclús la troballa de vida.

Marc Mas

www.elpais.com

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_6587000/6587337.stm

15/11/2012 21:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Dues dosis diàries de un nou probiòtic redueixen el colesterol dolent

Segons unes proves realitzades amb humans, donant dues dosis diàries de un nou probiòtic, s’ha descobert que aquest nou probiòtic pot reduir el colesterol dolent i també el de tota la sang. Aquest estudi va ser presentat a les Sessions Científiques de l’Amèrica Heart Association 2012.

 Un probiòtic és un microorganisme viu, generalment bactèries, que acostumen a habitar als intestins i es creu que son beneficiosos. En estudis anteriors van provar una formulació de la bactèria Lactobacillus reuteri, i van veure que reduïa els nivells de colesterol dolent. Van estudiar si aquest mateix probiòtic podia disminuir el colesterol dolent i els nivells sanguinis de èsters de colesterol (molècules de colesterol unides als àcids grassos). Cada cop hi ha més atenció mèdica ja que els investigadors estan desentranyant les bactèries intestinals i particularment a alguns microorganismes probiòtics poden fer el paper en la salut i en malalties cròniques com les cardíaques.

 L’estudi es va fer a 127 pacients adults, on tots tenien un colesterol alt. La meitat dels participants prenien Lactobacillus reuteri dues vegades al dia, mentre que els altres prenien capsules de placebo. Al cap de nou setmanes, els que van prendre el probiòtic tenien un 11’6% menys de colesterol dolent que els que havien pres capsules de placebo. A més a més, els èsters van baixar un 6’3% comparant també amb el grup que va prendre càpsules de placebo. Tot i que el colesterol bo i els triglicèrids a la sang van continuar sense canvis.

 Per primera vegada els investigadors van demostrar que la formulació de probiòtics pot reduir els èsters de colesterol i sobretot al colesterol dolent. Són produïts per la empresa Micropharma, que va ser qui, juntament amb els científics va formular el probiòtic.

 

Clàudia Aymerich

Informació: http://www.bioblogia.com/2012/11/estudio-clinico-confirma-que-dos-dosis-diarias-de-un-nuevo-probiotico-reduce-tanto-el-colesterol-malo-como-el-total/

Altres pagines: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22990854

15/11/2012 22:53 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Dormir poc, malament o a deshores, crea tendència a posar-nos malalats

20121117182932-sleeping-on-computer.png

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale han descobert que l’èxit del sistema immune de l’organisme quan ha de lluitar contra una malaltia depèn del seu cicle circadià de 24 hores, és a dir, del rellotge biològic. I que, per tant, a certes hores del dia som més vulnerables a l’atac dels virus i els bacteris.

Erol Fikring assegura que la gent sap intuïtivament que, quan s’alteren els seus patrons de la son, per exemple perquè es desperten a mitjanit o perquè se’n van a dormir molt tard, estan més predisposats a patir malalties.

En els seus experiments van revelar que, en ratolins, el rellotge circadià controla el nivell d’activitat d’un gen del sistema immune que respon a la presència de virus i bacteris. Quan més s’expressa aquest gen (TLR-9), millor s’enfronta l’organisme a les infeccions. I si s’administra una vacuna en el moment de màxima activitat d’aquest gen (TLR-9), la immunització també és molt més efectiva.

Segons les investigacions de Fikrig, dels resultats es dedueix que interrompre el nostre horari normal, i per tant alterar el ritme circadià, per exemple passant una nit en blanc, ens fa més vulnerables a la invasió de virus i bacteris. I que el jet lag, que es produeix quan viatgem a través de diverses franges horàries, també ens predisposa a tenir més tendència a rebre grips, refredats i altres infeccions.

D’altra banda, analitzar quins són els "pics" d’activitat del gen al llarg del dia i la nit en diferents individus podria donar lloc a estratègies terapèutiques dissenyades per optimitzar la resposta immune i protegir els pacients en el moment en què són més vulnerables. De moment, se sap que entre les 02:00 i les 06:00 de la matinada les infeccions són més greus i el risc de mortalitat és major, sobretot en unitats de cures intensives d’hospitals.Finalment Fikring conclou la seva investigació dient que evitant la llum artificial per respectar el son dels malalts en aquestes unitats, i eliminant el soroll a certes hores, podrien evitar moltes complicacions.

 

Fonts d’informació: 

http://www.muyinteresante.es/salud

 

Pau Poll

17/11/2012 18:31 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Una lluvia de Leónidas se podrá observar desde la noche del viernes.

La lluvia de Leónidas se trata de un fenómeno que ocurre cada año en estas fechas como consecuencia del paso de la Tierra por una zona de tránsito del cometa Temple-Tuttle y en donde parte de éste, al tocar la atmósfera del planeta, se desintegra y producen el fenómeno, visible a partir de hoy viernes.

 

El mejor momento para observar el cielo será éste sábado por la mañana, pero, al ser de día, será imposible apreciar-lo bien. Es por eso que la madrugada del viernes al sábado y la siguiente serán el mejor instante para verlas.

 

Todas las lluvias están relacionadas con un cometa que pasa cerca del Sol provocando la sublimación de su material. De este modo, desprende pequeños trocitos de roca y de hielo que quedan suspendidos en el espacio y son visibles para nosotros.

El cometa Temple-Tuttle pasa cada 33 años cerca del sol. Es entonces cuando renueva sus residuos y se produce una lluvia de gran intensidad, puede hasta llegar a formarse una tormenta. La última se produjo en 2001.

 

Así, este año tendrá lugar una lluvia de intensidad menor pero, en cualquier caso será visible desde la Tierra a horas nocturnas sin necesidad de telescopio. A partir del día 17 de noviembre la lluvia llegará a su máxima intensidad y se podrán ver alrededor de unos 20 meteoros cada hora.

 

El color de sus meteoros es generalmente rojizo, son muy rápidos y es habitual que dejen tras sí una estela de color verde que persiste durante unos segundos.

 

Fuentes:

http://www.europapress.es/ciencia/noticia-lluvia-leonidas-podra-observar-sabado-20121114172055.html

http://www.abc.es/ciencia/20121116/abci-leonidas-llegan-esta-noche-201211161127.html

 

Dana Antolín

17/11/2012 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Eclipsi d'un forat negre

20121118234351-image.jpgEls astrònoms mesuren la mida del forat negre quan aquest estava eclipsat per un núvol de gas.

L’observatori de Raig X Chandra de la NASA ha observat un sorprenent eclipsi d’un forat negre molt massiu, això va permetre poder mesurar per primera vegada un disc de matèria calenta que descriu remolins al voltant del forat.

El forat negre massiu es troba a NGC 1365, una galàxia espiral a 60 milions anys llum de la Terra. Aquesta galàxia conté un nucli actiu galàctic o NAG. Els científics consideren que un forat negre en el centre d’un NAG és alimentat per un flux constant de matèria, provinent d’un disc que el rodeja. La matèria ràpida a caure en el forat negre es calentarà milions de graus abans de passar per sobre l’horitzó d’events, o punt de retorn. La matèria del disc calentat produeix una lluentor intensa en la regió de raig X del espectre electromagnètic i es per això que el telescopi Chandra pot observar-ho.
El disc va ser eclipsat pel pas d’un núvol. Gràcies a això, els científics an poder calcular el diàmetre del disc registrant el temps que va transcórrer des de que el disc va ingressar al eclipsi fins que va sortir.

L’equip del Chandra va mesurar el diàmetre de la font de raig X: aproximadament set vegades la distància entre el Sol i la Terra, o 7 UA (unitats astronòmiques).
Per comparar, si aquest forat negre estigués al nostre propi sistema solar devoraria tots els planetes localitzats entre el Sol i Mart junt amb el major part del cinturó d’asteroides.






Informació: http://www.portalciencia.net/astronot12.html

Júlia Bassedas
18/11/2012 23:52 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Gossos paralítics recuperen movilitat gràcies a un transplantament de cèl·lules mare del musell

Científics de la Facultat de Veterinària d’Universitat de Cambridge i del MRC’s Regenerative Medicine Centri (Regne Unit) han aconseguit que gossos afectats per paràlisis tornin a caminar després d’injectar-los en la medul·la espinal un cultiu de cèl·lules procedent de les membranes mucoses del seu musell.


L’experiment, els resultats del qual han estat publicats en la revista Neurology Journal Brain, ha estat dut a terme amb 34 gossos que havien sofert dany medul·lar i que no podien caminar amb les seves potes posteriors

A 23 d’aquests gossos se’ls va injectar el cultiu de cèl·lules a la zona medul·lar danyada i a la resta se’ls va administrar un líquid neutre.

Segons els investigadors, molts dels gossos que van rebre el trasplantament, van aconseguir una considerable millora i van ser capaces de caminar en una cinta de caminar amb l’ajuda d’un arnés, encara que cap va recuperar l’ús total de les seves potes posteriors.

En declaracions a la BBC, el professor Robin Franklin, un expert en biologia regenerativa del MRC Stem Cell Institute i coautor del treball, ha assenyalat que els resultats són emocionants perquè mostren per primera vegada que el trasplantament d’aquest tipus de cèl·lules pot aconseguir una significant millorança en una medul·la espinal severament danyada.

“Tenim confiança en què amb aquesta tècnica es pugui emprar en el futur a restaurar almenys una petita part del moviment en pacients humans amb dany medul·lar, però encara queda lluny pensar que puguin recuperar totes les funcions perdudes pel dany”, ha afegit.

Franklin ha dit també que el procediment es podria usar en combinació amb tractaments farmacològics per millorar la regeneració de la fibra nerviosa i bioingenieria per substituir xarxes neurals danyades.

Els investigadors assenyalen en l’experiment les cèl·lules trasplantades van regenerar fibres nervioses a la zona danyada de la medul·la espinal. Això va permetre als gossos l’ús de les seves potes posteriors i la coordinació amb les davanteres.

No obstant això, la nova connexió nerviosa no es va produir en les distàncies llargues que es requereixen per connectar el cervell amb la medul·la espinal.

 

Fonts:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Perros-paraliticos-vuelven-a-caminar-tras-un-trasplante-de-celulas-de-su-hocico

http://noticias.terra.es/ciencia/perros-paraliticos-recuperan-movilidad-gracias-a-su-hocico,0d8f4241ed81b310VgnVCM4000009bcceb0aRCRD.html

Mònica Monleon

19/11/2012 16:21 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Creat dispositiu per escriure amb els ulls!

20121119171717-image.jpg


Un dels reptes de la tecnologia és trobar solucions perquè les persones sense mobilitat en els braços puguin escriure i comunicar-se. Un equip de científics de la Universitat Pierre i Marie Curie de París ha fet un pas més per aconseguir aquest somni dissenyant un dispositiu que permet escriure en lletra cursiva a través del moviment controlat dels ulls.

L’invent, que es publica en la revista Current Biology, consisteix en una sèrie de discos distribuïts en la pantalla sobre un fons gris. Aquests discos poden reflectir el moviment de l’ull, de manera que es pot seguir tant el desplaçament com la velocitat i convertir la informació en lletres i nombres `dibuixats´. Per usar el dispositiu prou entrenar a l’ull per controlar a voluntat els seus moviments.

Aquest avanç pot millorar la qualitat de vida de moltes persones privades de mobilitat en les extremitats, o paralisis generals o pacients de tetraplègies.

Dani Pérez Herms
19/11/2012 17:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

A quina velocitat bufa el vent a Urà, el setè planeta?

20121119192016-image.jpgUn equip internacional de científics ha fet un estudi que desvela que la intensitat del vent en aquest planeta pot arribar a superar els 900 km/h. El treball, presentat en una trobada de la Societat Astronòmica d’Amèrica, desvela un clima extrany en aquest planeta. Les imatges indiquen que la seva atmòsfera està composada de hidrogen, heli i metà, i que les raches de vent van d’est a oest superant els 900 km/h, encara que els científics han detectat que hi ha petites quantitas d’energia per moure’l.
L’equip ha senyalat que la seva atmòsfera és casi igual que la de Neptú, i que la seva temperatura està al voltant dels -180ºC, temperatura capaç de congelar el metà.
Una deles autores del treball, Heidi Hammel, senyala que aquest descobriment ha revelat una gran complexitat en l’atmòsfera d’Urà, i que es sabia que el planeta tenia activitat però que la major part d’activitat del planeta no sabia pogut detectar fins ara a causa d’uns sorolls en les dades.
Larry Sromovsky, un altre dels investigadors, ha explicat que els sistemes meteorològics d’Urà es comporten diferent dels fins ara detectats. Segons ha indicat, el planeta té una gran inestabilitat atmosfèrica. Ha afirmat que aquesta nova notícia no es podia acabar d’entendre perquè no tenia antecedents i pretén aprofunditzar en l’estudi d’aquest planeta per tal d’acabar-lo d’entendre, però adverteix que Urà esta canviant.

Font d’informació:
-http://www.muyinteresante.es/ia-que-velocidad-sopla-el-viento-en-urano-el-septimo-planeta


Andreu Orós
19/11/2012 19:22 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El cervell dels transexuals es diferent a la resta.

20121121182657-124661-475x350diariolaprimeraperu.com.jpg

Segons un estudi realitzat per la Universitat Nacional d' Educació a Distancia (UNED) i del Hospital Clínic de Barcelona, afirmen que el gruix de l'escorça cerebral del cervell d'un home que es sent dona o d'una dona que se sent home, és diferent a la resta. 

Això es va demostrar amb tècniques de neuroimatge amb 94 persones. Van arribar a la conclusió de que els homestransexuals, tenen una escorça cerebral més fina i més semblant a la de les dones que els altres.

En canvi, les dones transexuals no pateixen diferencies en la seva escorça i per tant la tenen igual que el seu sexe. Pel contrari, les dones transexuals, es diferencien en les estructures subcorticals ja que el seu volum es semblant. 

L'origen d'aquestes diferencies no se sap, però es sospita de que podrian ser les hormones sexuals o una simetria en l'efecte dels andrògens

Marc Fernández Jofra

1r BTX A

http://www.muyinteresante.es/el-cerebro-de-los-transexuales-es-diferente

http://www.lavanguardia.com/salud/20121113/54354443401/cerebros-transexuales-diferencias-biologicas.html

Etiquetas: , , , ,

21/11/2012 18:26 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

El campo magnético terrestre podría estar implicado en la degradación de la capa de ozono

20121121201055-blog.jpg

La interacción del campo magnético terrestre con sustancias químicas contaminantes podría explicar la presencia de estas sustancias en las zonas polares, donde hoy se registra el mayor deterioro de la capa de ozono, según un estudio de la Universidad Autónoma de Madrid, en España.

Año tras año la capa de ozono se reduce en las zonas polares. Como causa de este fenómeno los científicos han identificado en dichas zonas la presencia de óxidos de nitrógeno, átomos de cloro y radicales monóxido, entre otras especies químicas que participan como sustancias intermedias en reacciones en cadena de degradación de las moléculas de ozono. Se sabe que el origen de estas especies químicas se encuentra en muchos productos y combustibles utilizados especialmente en las zonas más pobladas y desarrolladas del planeta, pero hasta ahora no se ha constatado cuál es el mecanismo que las transporta hasta las zonas polares. 

Una reciente investigación —publicada en la revista Green and Sustainable Chemistry por Jaime González Velasco, Catedrático de Química Física y Electroquímica de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM)— ofrece nuevos elementos para explicar la presencia en las zonas polares de las especies químicas que degradan esa capa que en la tierra funciona como filtro de las radiaciones ultravioleta.

En su trabajo, González Velasco encuentra que el motor de este mecanismo son las propias características magnéticas de las especies químicas. En concreto, resalta la distinción entre sustancias diamagnéticas y sustancias paramagnéticas. Esta distinción es la que permite entender que, en un campo magnético, unas sustancias —las paramagnéticas— sean atraídas hacia la región donde el campo es más intenso, mientras que otras —las diamagnéticas— sean atraídas hacia la región donde el campo es más débil.
En base a esto el autor argumenta que, en el campo magnético terrestre, las moléculas de oxígeno, al ser paramagnéticas, serían dirigidas hacia los polos, donde la intensidad del campo es máxima. Por el contrario, las moléculas de ozono, al ser diamagnéticas, serían transportadas por el campo magnético terrestre hacia zonas en las que su intensidad es mínima, es decir, hacia las zonas tropicales y ecuatoriales.

Para el investigador, el que las moléculas de oxígeno sean paramagnéticas y las de ozono diamagnéticas, podría explicar también la reducción anormal que cada año sufre la capa de ozono durante las estaciones de primavera y su consiguiente recuperación durante las estaciones de verano. De hecho, el catedrático propone un mecanismo que explica estos ciclos anuales de degradación-recuperación.

La degradación de la capa de ozono no tiene lugar en las zonas templadas de los hemisferios norte y sur de la tierra, que es donde se acumula la mayor concentración de población contaminante. Puesto que la degradación aparece en latitudes polares, los científicos han concluido que debe existir un mecanismo de transporte hacia esas latitudes que explique la presencia de los átomos de cloro, óxidos de nitrógeno y demás sustancias que actúan en la destrucción de la capa ozono.

Otro indicio importante de este mecanismo, es el hecho de que la degradación de la capa de ozono se produce en primavera, que es cuando comienzan a llegar fotones a las zonas polares, los cuales inducen los procesos fotoquímicos necesarios para que se produzca la desaparición de las moléculas de ozono.

Además, el agujero de la capa de ozono que aparece en las latitudes australes suele ser de mayor magnitud que el que se produce en las zonas boreales, pese a que es en el hemisferio norte donde se produce la mayor acumulación de actividades industriales y de tráfico de diversos tipos de vehículos responsables de la generación de óxidos de nitrógeno.

Como mecanismos de transporte de las especies degradantes se ha recurrido hasta el momento a considerar como responsables a los vientos dominantes a diversas alturas de la atmósfera, que generan corrientes capaces de llevar hasta los polos las moléculas, átomos y radicales perjudiciales. No obstante, bajo esta teoría quedan sin explicación muchas cuestiones, como la distribución de concentraciones de óxidos de nitrógeno a diversas alturas de la atmósfera.

Aleix Manresa

http://noticiasdelaciencia.com/not/5666/el_campo_magnetico_terrestre_podria_estar_implicado

_en_la_degradacion_de_la_capa_de_ozono/

21/11/2012 20:11 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Linies de Nazca

20121121212143-image.jpgSón antics geroglifics situats a las Pampas de Jumana, en el desert de Nazca i Palpa a Perú. Van ser fets per la cultura Nazca, són centenars de figures que poden ser tan simples com linias fins a figures zoomorfas, fitomorfas i geomètriques que estan trasades a la superfície terrestre.
Es consideren Patrimoni de la Humanitat desde l'any 1994, però actualment han patit danys a causa de la construcció d'una autopista.

Extenció:
Estan situats a Perú, a 450 km de Lima, aprop de l'oceà Pacífic. Milions de linies s'extenen per 520 km², i algunas fins una àrea de 800 km². La longitud de les linias són variables i algunes arriben als 275m.

Trassat:
Tècnicament les linies de Nazca són perfectes, les rectes tenen petites desviasions al llarg de km, els dibuixos estan ben proporcionats, això indica el gran coneixement geomètric que tenien els antics habitants.
Els nazcas podien haver utilitzat cordes per fer les rectes i per les figures models realitzats a escala a grans cuadrícules fetes amb estacas i cordes. El clima de la regió va preservar les obres d'aquells habitants.

Clima de la regió:
Las Pampas de Jumana estan situades a 330 m a nivell del mar, i manté una temperatura mitjana anual de 25 graus centígrads. L'aire calent impedeix que les linies es borrin ja que fa que l'aire canvii de direcció.

Apreciables només desde l'aire:
L'extenció i la immensitat dels disenys desde terra no s'aprecien amb tot el seu esplendor, sinó que a partir de doscents metres d'altura és quan es poden veure millor. Las Linies de Nazca estan protegides mitjançant vigilancia rigurosa sobrevolant la superfície.

Descubriment:
Pedro Cieza de León va veure algunes linies, senyals al terra, anys més tard Luis Monzón va dir que eran carreteres, però no es va descubrir el que eren realment fins que l'home va començar a volar.

Figures:
Les figures més representatives són les d'animals: aus d'entre 259 i 275 metres de llarg com un colibrí, una grulla, un lloro, entre d'altres; un monu, una aranya, un cargol, un llangardaix, una balena, figuras antropomorfas, etc. Però no només es tracta d'animals, sinó que per exemple hi ha representat un home que li diuen el astronaute.
Més de trenta geroglifics trobats, tots diferents i sense una explicació concreta sobre el seu origen.

Creences:
Hi han hagut moltes teories sobre l'origen i la funció d'aquests geroglífics, alguns deien que eren simples carreteres, altres carreteres d'aterratge per extraterrestres, i fins i tot una inmensa calculadora astronòmica.
Després de moltes dècades estudian i sentint tot tipus d'especulacions, un equip internacional del Nathional Geographic, ha portat grans dispositius electrònics per construir un model digital de tota l'extenció i mitjançant excabacions per trobar més informació sobre la cultura Nazca.

Informació:
http://m.youtube.com/watch?feature=fvwrel&v=aMkMZVfb6cs
http://www.natgeo.tv/us/especiales/las-lineas-de-nasca-decodificadas
http://www.astromia.com/fotohistoria/nazca.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADneas_de_Nazca


Alba Segarra
21/11/2012 21:21 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

20121122190708-satelite-cmc.jpg

El satèl·lit europeu GOCE

El satèl·lit GOCE fa mapes del camp gravitatori de la Terra i s’aproparà més al nostre planeta. Baixarà fins a alçades on mai han estat altres satèl·lits. El vehicle ha estat la major part del temps de la seva missió a una alçada de 255 km que és una alçada 500 km inferior a la de la resta de projectes d’observació terrestre.

Els enginyers faran baixar el satèl·lit 20 Km més amb la intenció de millorar la resolució de les dades obtingudes.

El satèl·lit haurà de combatre la resistència atmosfèrica per mantenir l’estabilitat necessària per mesurar la gravetat, però la qualitat de les dades millorarà aproximadament un 35%.

El satèl·lit  detecta petites variacions en la gravetat a la superfície terrestre.

Les dades que ens proporciona el satèl·lit tenen aplicacions importants en diversos camps. Aquestes dades són utilitzades per estudiar les corrents marines, els canvis del nivell del mar, l’alçada de la superfície terrestre i la profunditat de les muntanyes. També s’utilitza en el camp de l’enginyeria civil per comparar alçades a diferents llocs.

Un dels èxits del GOCE és que ha estat el primer en reproduir el primer mapa global d’alta resolució de l’espai entre l’escorça terrestre i el mantell suprior. Això, permet estudiar l’interior de la Terra que ens permet entrendre millor els terretrèmols i les erupcions volcàniques.

 http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/11/121119_satelite_gravedad_am.shtml

http://elpais.com/diario/2011/04/13/futuro/1302645601_850215.html

 

Carlos García

22/11/2012 19:08 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Investiguen un milló d'espècies marines

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Cerca-de-un-millon-de-especies-pueblan-el-oceano http://www.marinespecies.org20121122192651-image.jpg




La CSIC (consejo superior de investigaciones científicas) ha dut a terme una investigació internacional que l'han precedit 270 biòlegs de 32 paisos diferents per investigar nous organismes eucariotes marins. Actualment hi han 230.000 espècies marines descrites i diuen que podrien trobar fins a 972.000.

Un biòleg marí de Blanes que participava en la investigació va fer una predicció estadística de les noves espècies marines en les últimes dècades, els seus resultats indiquen que les especies marines totals serien aproximadament de 540.000 pero aquesta xifra oscila entre 320.000 i 760.000.

Com a conclusió tots els biòlegs diuen que només 230.000 espècies estaven ben descrites i que hi han 170.000 casos de sinonimia és a dir que una esècie esta descrita un o més cops en diferents noms. Per exemple en la classe dels cetàcis els investigadors han trobat que existeixen 1271 noms diferents aplicats a només 87 espècies , l'expert Jaume Damià que es un biòleg de l'institut mediterrani diu que la sinonímia més comuna és la seva forma.

De les aproximadament 230.000 espècies marines, unes 200.000 pertanyen al regne animàlia, 7.600 al Plantae (algues...), 19.500 al Chromista, 550 al protista i 1050 al fungi. Recordem que aquesta investigació només s'ha fet amb organismes eucariotes.


Aqui podem veure una opinió d'un investigador de la CSIC:

“Tal vez dentro de un siglo se hayan podido describir todas las especies marinas, no obstante, cuanto más sepamos más podremos afinar la cifra exacta de biodiversidad acuática”.
Aquesta investiigació l'ha dut a terme l'institut marí de Flandes (bélgica) i la universitat d'Auckland (Nova Zelanda) que s'han cordinat amb 144 institucions.





Oscar Crespo

22/11/2012 19:26 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Diagnòstic amb “Smartphone”

20121122195852-appsalud-300x450.jpg

Qui sap si en uns dies el metge ens demanarà que ens descarreguem una aplicació pel mòbil, o que un dia arribem a la consulta i el metge ens ensenyi una radiografia directament des de l’”Smartphone”?

Encara ens falta una mica per tot això, però actualment, ja tenim algunes aplicacions per a mòbils. Es diu que ja hi ha unes 40.000 aplicacions per a Blackberry, iOS, Android,… relacionades en la salut arreu del món.

De moment les més conegudes i utilitzades són aquelles relacionades amb la forma física i l’entrenament personal. Encara que hi ha d’altres aplicacions que no són d’entrenament que també són molt conegudes, com ara “Cadriograph” en la que tocant amb el dit la pantalla i amb la càmera del mòbil, et pot calcular la freqüència cardíaca de una persona, fer comparacions i compartir i guardar resultats. També podem trobar aplicacions que serveixen com a gràfiques de dietes, calculadores de glucosa, etc…

Un dels llocs on seria interessant posar aquesta tecnologia seria en l’àmbit psicològic. Així aprofitar la tecnologia per notar canvis de conducte o d’hàbits entre gent malalta i per exemple, així detectar una depressió.

En aquesta nova etapa de crear aplicacions per a Smartphone els espanyols han tingut un gran èxit. per exemple “iDoctus” creat per Ángel Díaz Alegre i Luis del Cañizo, o la de “MyVue” una aplicació que permetrà veure imatges radiològiques des de un mobli, tauleta…

 

Clàudia Aymerich

 

Fonts d’informació:

http://www.elcomercio.es/rc/20121119/mas-actualidad/tecnologia/diagnstico-smartphone-201211182158.html

http://www.abc.es/tecnologia/20121119/rc-diagnostico-smartphone-201211190133.html

22/11/2012 19:58 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

L'univers

Aqui adjunto un interessant video realitzar per el Museu d’Història Natural Americà sobre l’univers que actualment es conegut per la humanitat gràcies a les observacions astronòmiques.

És en anglès però destaca per el seu contingut de manera que ens porta des del Tibet fins els suposats límits del nostre univers. Espero que us agradi.

Video(codi embed):

http://youtu.be/17jymDn0W6U

 

 

22/11/2012 20:36 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Dark matter

The next video is for people who just want to catch what dark matter and all of this stuff means. The author explains it in a easy, humoristic and graphic way that will help you even if you are familiar with one of the biggest mysteries of Universe. Because the fact that what we call dark matter is just 4 times more common than visible matter and the way they got through to discover that, is simply amazing.

So I hope you like it and take a look to the author’s youtube page because ypu may find any interesting video for sure.

 

Video (embed code):

http://youtu.be/Af0_vWDfJwQ

 

Dark Matter Visualization for LBC

 

22/11/2012 20:54 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Similituds entre la història poblacional de l'ésser humà i la de la mosca Drosophila

20121122230148-mosca.jpg

Fa milions d’anys, quan els nostres avantpassats van marxar de l’Àfrica, un grup de moscas de la furta “els van acompanyar”. Avui en dia, un grup d’aquestes mosques Drosophila estan tornant al continent i s’estan reproduint amb les mosques de la seva espècie que mai van marxar d’allà.
Les moscas de la fruta són una espècie molt usada per la investigació genètica, i per això, s’han pogut aconseguir noves dades sobre la variació genètica.

Aquest estudi genètic es va dur a terme recentment, protagonitzat per especialistes, a la Universitat de Califòrnia a Davis. Aquest grup de treballadors ha trobat certes evidències de selecció natural en quasi tot el genoma de la D. Aquest fenomen esta molt relacionat amb tot el que se sap del genoma humà. L’objectiu principal dels investigadors és  “entender mejor las fuerzas que dan forma a la variación genética “, tal i com afirma Charles Langley, coautor d’aquestes estudis.

El primer estudi que es va dur a terme, aporta dades interessants sobre els genomes de 37 gens de la mosca Drosophila. En el segon estudi s’han descrit els genomes de 139 cepas de mosca de 22 poblacions africanes i europees.

Al igual que l’ésser humà, la Drosophila es va originar a Àfrica i és precisament allà on mostra la major diversitat genètica. Se suposa que aquestes mosques van aparèixer a Europe fa aproximadament uns 50.000 anys juntament amb els éssers humans. En la seva història conjunta, tant els humans com les mosques van experimentar una gran reducció dràstica de la població i com a conseqüència, moltíssima diversitat poblacional. No obstant, els genomes de les mosques africanes mostren que en les dues últimes dècades, mosques similars a les que es van trobar a Europa o Estats Units han establert, novament, poblacions a l’Àfrica, generalment en entorns urbans i industrialitzats. Per exemple, allà on les modernes instal·lacions cerveseres s’han desplaçat a l’elaboració tradicional africana de cervesa, han aparegut mosques de cerveseria "europeïtzades".

Júlia Ayats

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/5678/similitudes_entre_la_historia_poblacional_del_ser_humano_y_la_de_la_mosca_de_la_fruta/

         http://news.ucdavis.edu/search/news_detail.lasso?id=10367

22/11/2012 23:02 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Adicció a internet

20121123212220-image.jpg
Uns investigadors han investigat la incidència de l'addicció a internet, coneguda per psicòlegs des de fa alguns anys, i han explorat el seu vessant genètic.

L'equip d'investigació, de la Universitat de Bonn i de l'Institut Central de Salut Mental en Mannheim, ambdues institucions a Alemanya, va entrevistar a un total de 843 persones sobre els seus hàbits en relació a internet. Mitjançant una anàlisi dels qüestionaris aplicats a ells, s'ha mostrat que 132 homes i dones d'aquest grup presenten una conducta problemàtica cap a internet; tots els seus pensaments giren entorn d'internet durant el dia, i senten que el seu benestar es veu greument afectat si han d'estar sense ell.

Per si a alguns sectors de la comunitat científica els quedaven encara dubtes que l'addicció a internet és real, i no una mena de projecció d'altres problemes psicològics, el nou estudi aporta proves contundents de la realitat crua i dura d'aquest problema.

L'equip d'un investigador, va comparar la composició genètica dels usuaris problemàtics d'internet amb la d'individus sans.

Es necessitarà examinar a un nombre més gran de persones per recolzar el descobert en aquest estudi i per conèixer més detalls sobre la connexió entre aquesta mutació i l'addicció a internet. Aprofundir en la qüestió pot ajudar a desenvolupar teràpies millors per tractar aquesta addicció.


Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/5316/el_factor_genetico_en_la_adiccion_a_internet/


Oscar Crespo
23/11/2012 21:22 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Premi Nobel de Quimica 2012

20121124184835-quimicaaa.jpg

Dos científics anomenats Brian Kobilka i Robert Leftkowitz varen guanyar el premi Nobel de Química 2012, el passat 10 d’Octubre per les seves investigacions sobre un tipus de receptors que hi han a la membrana de les cel.lules que regulen múltiples funcions biológiques.

 Brian Kobilka va néixer l’any 1955, és un professor universitari de fisiologia mol.lecular i cel·lular  estadounidens i Robert Leftkowitz va néixer a l’any 1943, és un científic estadounidens i professor de la Universitat Duke situada a Carolina del Nort.

Aquets receptors estan acoblats a la proteïna G, la seva funció és regular les ganes de menjar, l’estat d’ànim, també factors com la tensió arterial, l’estrès etc... D’aquets receptors hi depenen l’activitat d’algunes hormones com l’adrenalina o la leptina.

El descobriment fet d’aquets dos científics ha fet que es puguin desenvolupar nous fàrmacs, que produirien menys efectes secundaris i serien més eficaços.

Aquets receptors són estructures microscòpiques els quals permeten a les cèl·lules captar senyals del seu entorn i reaccionar davant aquestes senyals.

Robert Lefkowitz el primer descobriment que va dur a terme va ser amb l’adrenalina, va marcar mol.lècules d’adrenalina amb uns isòtops radioactius per així poder observar cap on es dirigia la hormona en les cèl·lules.  

Brian Kobilka va fer un altre descobriment quan es va ajuntar am Robert, entre els dos es van dedicar a buscar el gen del receptor beta-adrenergic, un cop fet es varen donar compte de que aquest gent investigat era semblant a un receptor que capta la llum dels ulls, a partir d’aquest punt es varen adonar de que hi ha una gran quantitat de receptors però nomes els receptors acoblats a la proteïna G han merescut el premi Nobel de Química.

 

Fonts: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/10/10/biociencia/1349862865.html 

            http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121010/54352445083/premio-nobel-quimica-2012-robert-lefkowitz-brian-kobilka.html

 MIREIA SÁENZ

24/11/2012 18:49 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Curen a gossos paralítics amb cèl·lules del seu musell(hocico)

20121124231545-perro.jpg

Un equip de científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit revertir la paràlisi en gossos i restablir el moviment de les seves extremitats després d’injectar a la medul·la espinal un cultiu de cèl·lules procedents del seu musell. Prèviament s’havia comprovat que les cèl·lules emprades en el tractament (cèl·lules olfactives envoltants, conegudes amb les sigles OEC) permeten el creixement de les fibres nervioses que mantenen la connexió entre el nas i el cervell.

L’experiment es va dur a terme amb 34 animals que havien patit danys medul·lars de manera accidental i que no podien caminar amb les potes del darrere. A 23 d’aquests gossos es va injectar el cultiu de cèl·lules a la zona medul·lar danyada i a la resta se li va administrar un líquid neutre. Segons els investigadors, un mes més tard, la majoria dels gossos que van rebre el trasplantament van aconseguir una millora considerable que els permetia tornar a utilitzar les potes del darrere i coordinar els seus moviments amb el de les davanteres en una cinta de caminar, tot i que cap va recuperar totalment la mobilitat que tenien abansde la lesió.

Robin Franklin, expert en biologia regenerativa de l’Institut de Cèl·lules Mare MRC de Cambridge, ha explicat que aquests resultats són molt importants perquè mostren per primera vegada que el transplantament d’aquest tipus de cèl·lules pot aconseguir una millora significant en una medul·la espinal danyada. També ha dit que s’ha de confiar en que la tècnica permeti restablir almenys part dels moviments en pacients amb dany a la medul·la espinal, tot i que encara queda molt camí per recórrer abans de dir que això permetria recuperar totalment les funcions perdudes. A més a més Franklin creu que la col·laboració entre la veterinària i la medicina regenerativa podria ser molt útil per desenvolupar aquesta tècnica.

 

Fonts d’informació:

http://www.muyinteresante.es

 

Pau Poll

24/11/2012 23:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El secret de la supervivència dels camells

 

Nivells en sucre en sang elevats, dietes riques en sals i el fet d’acumular greixos és una de les dietes menys recomanades per nosaltres. Però per als camells,  aquestes adaptacions els permeten sobreviure en les zones més seques i fredes del planeta.

El camell bactrià (Camelus bactrianus ferus), anomenat simplement camell, és una espècie en perill d’extinció, i només habiten salvatgement en el nord-est de China, el sud-est de Mongòlia o el desert de Gobi. Investigadors mongolesos i xinesos han desxifrat les característiques del seu genoma en les estratègies fisiològiques que els permeten sobreviure a aquelles  condicions més dures.

Genoma i metabolisme singulars: 

Al examinar qualsevol genoma d’un individu  per primera vegada els científics s’interessen especialment per les zones que experimenten una ràpida evolució. Aquestes zones tenen els gens que defineixen l’espècie i és on es troben les diferències que els van separar dels seus parents més pròxims. Durant l’estudi del genoma dels camells es va descobrir que molts gens relacionats amb el metabolisme es troben en procés de ràpida evolució  respecte el genoma d’espècies de la seva família.

Els camells, igual que altres espècies de la seva família, digereixen el menjar mastegant el bol alimentici, però a diferència d’aquestes espècies molts dels gens que han evolucionat ràpid ens els camells regulen el seu metabolisme, cosa que fa rumiar sobre el processament que realitzen dels nutrients, acte seguit de la digestió, és diferent. Això explicaria la seva capacitat per produir i emmagatzemar energia al desert.

L’estudi demostra que els camells aguanten uns nivells de glucosa en sang molt grans gràcies als canvis en determinats gens que en els humans se’ls associaria a la diabetis de tipus 2. Algun dels seus gens d’evolució ràpida inclouen aquells que regulen les rutes de senyalització de la insulina. Així mateix s’ha identificat seccions del genoma dels camells que explicarien per què poden tolerar molt millor que els humans una elevada concentració de sal en  sang. En els humans l’eliminació del  gen que controla la hipertensió suposaria un augment de la tensió arterial. En canvi els camells tenen moltes copies d’aquest gen cosa que manté la tensió sota control encara que consumeixin grans quantitats de sal.

Fonts d'informació: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-secreto-de-la-supervivencia-en-los-camellos-10632

http://www.nature.com/ncomms/journal/v3/n11/full/ncomms2192.html

(en anglès)

 

Àlex Espinal

25/11/2012 13:05 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Còctel de substàncies per millorar la memòria en pacients amb Mal d'Alzheimer en fase inicial

20121125161707-img-10733.jpg

En un assaig clínic, una barreja de substàncies sembla que va ajudar a superar la pèrdua de connexions entre cèl·lules cerebrals.

En un assaig clínic d’un tractament per a la malaltia d’Alzheimer desenvolupat en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, es va trobar recentment que aquest còctel de nutrients pot millorar la memòria en pacients amb Mal d’Alzheimer en fase inicial. Els resultats confirmen i amplien les troballes d’un assaig anterior d’aquest suplement nutritiu, que està dissenyat per estimular la creació de noves connexions entre cèl·lules cerebrals.

Els pacients amb Mal d’Alzheimer perden gradualment aquestes connexions, conegudes com a sinapsis, la qual cosa provoca pèrdua de memòria i altres problemes cognitius. El suplement, anomenat souvenaid, sembla estimular el creixement de noves sinapsis.

El souvenaid, inventat per Richard Wurtman, professor emèrit en el MIT, consta d’una barreja de tres compostos dietètics naturals: pujol, uridina i DHA, un àcid gras omega-3. El pujol es pot trobar en carns, fruita seca i ous. Els àcids grassos omega-3 estan presents en diversos tipus d’aliments, incloent peixos i ous. La uridina és produïda pel fetge i el ronyó, i està present en alguns aliments com a component del ARN.

Aquests nutrients són precursors de les molècules de lípid que, juntament amb proteïnes específiques, componen les membranes de les cèl·lules cerebrals, que són les que formen les sinapsis. Perquè facin efecte, s’han d’administrar els tres precursors junts.

A Wurtman se li va ocórrer la idea de tractar la pèrdua de sinapsi per combatre la malaltia d’Alzheimer fa uns 10 anys. En estudis amb animals, ell va mostrar que el seu còctel dietètic augmentava el nombre d’espines dendrítiques presents en les cèl·lules cerebrals. Aquestes espines són necessàries per formar noves sinapsis entre les neurones.


En el nou estudi, amb humans, els investigadors van utilitzar electroencefalografia (EEG) per mesurar com variaven els patrons d’activitat cerebral dels pacients al llarg de l’estudi. L’equip d’investigació va constatar que a mesura que l’assaig avançava, els cervells dels pacients que rebien els suplements començaven a canviar des dels patrons típics de la demència cap a patrons més normals. Com els patrons de EEG reflecteixen l’activitat sinàptica, això suggereix que la funció sinàptica va augmentar amb el tractament.

 

Fonts: http://noticiasdelaciencia.com/not/5700/coctel_de_sustancias_para_mejorar_la_memoria_en_pacientes_con_mal_de_alzheimer_en_fase_inicial/

Mònica Monleon

25/11/2012 16:18 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics han pogut restaurar la vista de ratolins cecs per mitjà d'una injecció

20121125163632-ratones.png

Un grup d’investigadors de la Universitat de California Berkeley han descobert que poden restaurar la vista a ratolins que estaven cecs mitjançant una injecció d’una substància química aplicada directament en els seus ulls.

El producte químic utilitzat té per nom AAQ, i actua com un fotointerruptor, fent la unió entre els canals iònics de proteïnes amb cèl·lules en la superfície cel·lular de la retina, quan el ratolí és exposat a la llum, el producte químic canvia el flux d’ions en l’ull, activant d’aquesta manera les neurones i retornant la vista al ratolí.

Aquest producte no és permanent, aplicant-hi una petita quantitat als ulls dels ratolins han recuperat la vista durant dos hores. Aquest tractament al ser efectiu en ratolins si es desenvolupa podria ser una solució prou bona per a les persones que pateixen ceguera avui en dia.

 

enllaç: http://tecnoark.com/cientificos-han-podido-restaurar-la-vista-de-ratones-ciegos-por-medio-de-una-inyeccion/16328/

més informació:  http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/ratones-ciegos-recuperan-vision-mediante-nueva-sustancia-quimica/csrcsrpor/20120726csrcsrsoc_13/Tes

 

 

 

25/11/2012 16:37 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L'efecte Pinotxo

20121125181551-mentiras-efecto-pinocho-.jpg

Els científics de la Universitat de Granada han aplicat per primera vegada la termografia (tècnica que permet mesurar temperatures a distència sense necessitat de contacte físic a través de la captació de la radiació infrarroja del espectre electromagnètic) al àmbit de la psicología en un treball de investigació que ha confirmat “l’efecte Pinotxo” segons el qual quan algú diu una mentida canvia la temperatura del seu nas. L’estudi revela que davant un gran esforç mental baixa la temperatura del nas i davant d’un atac d’ansietat, augmenta la temperatura facial. Així doncs, quan algú menteix s’activa al cervell una estructura denominada ínsula que forma part del sistema de recompensa cerebral si hi ha sentiments reals (cualias), però no s’activa quan no n’hi ha. La ínsula intervé en la detecció i regulació de la temperatura corporal, és a dir, a més activitat de la ínsula, menor canvi tèrmic es produeix i viceversa.

Els científics han demostrat que la detecció de diferències de temperatura entre els dos costats del cos i els canvis locals de temperatura es relaciona amb l’estat físic, mental i emocional de la persona. A més a més, la termografia serveix per evaluar les emocions i per determinar el contagi emocional de les persones.

 

http://www.20minutos.es/noticia/1656409/0/mentir-cambia/temperatura/punta-nariz/

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/mentir-cambia-temperatura-nariz-2256980

25/11/2012 18:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un robot infantil per a estudiar com aprenen els nens

20121125183818-descarga.jpg

Un consorci de científics europeus, entre ells un grup de la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, ha creat un robot anomenat iCub amb el que esperen conèixer millor com aprenen els nens. També esperen que aquest millor coneixement sobre el desenvolupament cognitiu dels nens contribueixi a avançar en el camp de la intel·ligència artificial.

De moment, els científics estan treballant per a entendre els processos cognitius involucrats en que els nens petits estableixin associacions com vincular un objecte al seu nom. I estan intentant que el robot aprengui a fer aquestes associacions, mostrant-li diferents objectes que pot percebre gràcies a una càmera que porta incorporada.

Pàgina web amb video:http://ciencia.ara.cat/blog/2011/07/15/un-robot-infantil-per-a-estudiar-com-aprenen-els-nens/
Més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Inteligencia_artificial
Ignasi Farrús
25/11/2012 18:38 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Los robots aceleran la rehabilitación de un ictus o una lesión medular

Los robots aceleran la rehabilitación de un ictus o una lesión medular

Juan Moreno, un investigador colombiano del Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha hecho un estudio en el que habla sobre el uso de la robótica con el objetivo de mejorar la rehabilitación del cerebro de un paciente que ha sufrido un ictus o una lesión medular.


En una entrevista, el investigador ha explicado que la técnica permite y ayuda a los profesionales monitorizar el sistema nervioso del paciente y ha aclarado que "la idea no es sustituir al profesional sino facilitar y complementar su trabajo".


Con este método se generan nuevos parámetros de evaluación, como la función cerebral o el nivel de participación, que ayudan a evaluar la actividad del paciente. Además, Moreno ha desarrollado, entre otras herramientas patentada ya mundialmente, una órtesis de marcha inteligente capaz de compensar la debilidad muscular de rodilla y tobillo.

Pero la investigación en el campo de la robótica está limitada, ya que, según el investigador colombiano, hace falta que las empresas privadas apuesten e inviertan más en este sector que se sostiene "gracias a los fondos públicos".


El trabajo ha recibido el premio RT35 Spain al Innovador Solidario del Año otorgado por MIT Technology Review.


Más información:

http://www.ideal.es/agencias/20121123/economia/robots-aceleran-rehabilitacion-ictus-lesion_201211231349.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121123/54355771007/los-robots-aceleran-rehabilitacion-de-ictus-o-lesion-medular.html

25/11/2012 21:13 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics han pogut restaurar la vista de ratolins cecs per mitjà d'una injecció

20121126151818-ratones.png

 

Un grup d’investigadors de la Universitat de California Berkeley han descobert que poden restaurar la vista a ratolins que estaven cecs mitjançant una injecció d’una substància química aplicada directament en els seus ulls.

El producte químic utilitzat té per nom AAQ, i actua com un fotointerruptor, fent la unió entre els canals iònics de proteïnes amb cèl·lules en la superfície cel·lular de la retina, quan el ratolí és exposat a la llum, el producte químic canvia el flux d’ions en l’ull, activant d’aquesta manera les neurones i retornant la vista al ratolí.

Aquest producte no és permanent, aplicant-hi una petita quantitat als ulls dels ratolins han recuperat la vista durant dos hores. Aquest tractament al ser efectiu en ratolins si es desenvolupa podria ser una solució prou bona per a les persones que pateixen ceguera avui en dia.

 

 

 

 

enllaç: http://tecnoark.com/cientificos-han-podido-restaurar-la-vista-de-ratones-ciegos-por-medio-de-una-inyeccion/16328/

 

 

més informació: http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/ratones-ciegos-recuperan-vision-mediante-nueva-sustancia-quimica/csrcsrpor/20120726csrcsrsoc_13/Tes

 

 

 

Àlex Barrero

26/11/2012 15:18 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Construeixen un robot per endinsar-se als perills de la central nuclear de Fukushima

Un robot para adentrarse a los peligros de la central de Fukushima

L’ empresa japonesa Toshiba Corporation ha creat un robot encarregat de realitzar treballs d’ investigació i recuperació a les zones de major risc de la central nuclear, la qual es va veure afectada per un tsunami, ara ja fa més d’un any.

Aquest robot té incorporat una càmara i un mesurador de radioactivitat, que ajudaràn a estudiar les condicions reals de moltes zones on els experts creuen que encara no és segur accedir-hi.

A més, el robot té un sistema de desplaçament que el permet caminar sobre superfícies irregulars, evitar obstàcles i pujar escales. La qual cosa facilita l’ investigació.

El robot pesa 65 kg, té una bateria de dos hores, mesura 62 x 58 x 100 cm i és controlat de manera inalàmbrica. Pot cargar amb un pes de 20 kg i recòrrer una distància d’un kilòmetre cada hora.

 

http://www.abc.es/ciencia/20121124/abci-robot-areas-riesgo-central-201211231606.html

 

http://www.rtve.es/noticias/20121123/robot-para-analizar-accidentada-central-nuclear-fukushima/577161.shtml

 

David Sendra

26/11/2012 16:54 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Teletransportació: és possible?

 

Allò que veiem a les pel·lícules que un superheroi es teletransporta on vol i quan vol és fisicament impossible. La teletransportació de matèria no es pot dur a terme, però el professor Anton Zeilenger ha aconseguit teletransportar quànticament un fotó a més de 140 quilòmetres.

La teletransprtació quàntica es basa en l’entrellaçament de les partícules.Això de és un fenòmen molt surrealista: es basa en què un fotó que ha de passar per un lloc però té dos camins no n’escull un, sino que es divideix en dos fotons de baixa energia i passa pels dos camins. Aquests dos fotons queden entrellaçats, i si les característiques d’un canvien, les de l’altre també. Això s’utilitza per teletransportar informació d’un fotó a un altre. És a dir, en un punt tenim un emissor, una màquina anomenada Alice, i en un altre punt tenim un receptor, anomenat Bob. Totes dues màquines contenen un fotó, i aquests dos estan entrellaçats. Per tant, podem teletransportar la informació de l’estructura del fotó d’Alice al fotó de Bob.

Aquest experiment planteja un munt de preguntes, com: és possible teletransportar la informació de l’estructura d’un àtom a un altre? Si fos, possible, llavors podriem copiar l’estructura d’una persona i reproduir-la en un altre punt? I això encara en planteja més, perquè llavors la persona que es reprodueix no seria la mateixa, sino una còpia exacta. I l’ànima també s’hauria teletransportat? O és que no en tenim, i només som informació?

Marc Montañà

 

Font:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121124/54355782552/la-contra-anton-zeilinger.html

 

Més informació:

http://www.abc.es/blogs/nieves/public/post/logran-cambiar-desde-el-presente-un-evento-del-pasado-12215.asp

26/11/2012 19:21 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Vídeo de la teletransportació quàntica

<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/-vvqovOb7OQ" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

26/11/2012 19:25 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un nou mètode per netejar els vessaments de petroli a l'oceà

20121126210316-image.jpgEls vessaments de petroli al mar han causat grans problemes ambientals desde fa anys en que es van produir catàstrofes com la de Prestige el 13 de novembre de 2002 al nord-oest d’Espanya o el de l’Exxon Valdez el 24 de març de 1989 prop d’Alaska.
Recentment, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets ha desenvolupat un mètode per a separar l’aigua de l’oli utilitzant imants.
Aquesta tècnica ha estat pensada per a que després de ser netejat es pugui reutilitzar aquest petroli i per tant amortitzar el cost d’aquest tractament.
Aquest innovador mètode consisteix a afegir nanopartícules de ferro a la mescla per a després separar-ho amb un imant. És una tècnica senzilla, segons indiquen els desenvolupadors d’aquesta, tot i que s’hauran d’utilitzar vaixells per no deixar residus al mar.
De totes les solucions proposades a aquest problema aquesta és la més eficient ja que no cal saber-ne la concentració ni, en el cas de voler-ho fer per centrifugació, no hi ha el problema de que a vegades tenen la mateixa densitat. A més a més, compta amb el suport d’alguns investigadors gràcies a les seves qualitats i als pocs inconvenients que presenta.

Àfrica Soucheiron
26/11/2012 21:06 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Els fetus badallen a l'úter

20121126225131-badall-fetus.jpg

El primer problema a resoldre ha estat la comprovació de si aquestes obertures de la boca eren badalls o simplement era una obertura bucal de l’embrió. Els científics han afirmat que es tracta de badalls per la duració que aquestes tenen.

 

Els investigadors de les universitats de Durhamy i de Lancaster han comprovat que fetus de 24 a 36 setmanes tant masculins com femenins badallen repetidament. Nadja Reissland ha anunciat que:

  • Quan el fetus assoleix les 28 setmanes el nombre de badalls disminueix.
  • Els fetus badallen per la maduració primerenca del cervell durant la gestació, no com nosaltres que ho fem per son o per contagi.

 

L’estudi suggereix que els badalls podrien estar relacionats amb el desenvolupament del fetus i podria ser una indicació sobre la salut física del bebè.

 

Abans de que es fes aquest estudi ja sabíem que el primer badall es produïa aproximadament a les onze setmanes de gestació, però el que ha permès aquesta investigació és la confirmació de que eren badalls i  que poden ser un indicador de la salut del fetus.

 

Una altra dada interessant del badall és que podria ser que fós una resposta vestigial (que ha perdut la seva funció original, com els queixals del seny). Es creu que originàriament els animals vertebrats podrien utilitzar-la com a forma de coordinar el comportament social d’un grup d’animals.


Font: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121122/54355502288/fetos-bostezan-utero-proceso-buena-salud.html#ixzz2DLha2qge 
Referències:

  1. http://ellaublog.blogspot.com.es/p/ciencias-de-1-de-eso.html
  2. http://annabasora.blogspot.com.es/2007/11/perqu-badallem-iperqu-el-badall-s.html

 

Núria Merino, Gaudí.

26/11/2012 22:52 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Patentan un método para reducir los efectos secundarios de la quimioterapia

20121126225440-image.jpgInvestigadores del Centro de Investigación Príncipe Felipe y de la Fundación Investigación e Innovación para el Desarrollo Social han desarrollado y patentado un procedimiento para la eliminación de metales pesados en disolución. Ahora van aplicar este método en un proyecto experimental para la eliminación de cisplatino excedente en sangre. Este metal, utilizado en tratamientos de quimioterapia, es responsable de efectos secundarios como toxicidad renal, náuseas, vómitos y alteraciones sanguíneas en pacientes con cáncer.
Han descubierto que este proceso sería también válido para la reducción de los metales disueltos en fluidos de seres vivos, señalan ambas instituciones.
Según los responsables del proyecto, la primera aplicación prevista de este método es la eliminación del cisplatino excedente en sangre tras la administración intravenosa en pacientes de cáncer.

"El cisplatino es el medicamento más frecuentemente prescrito en tratamientos de quimioterapia y está considerado como el anticanceroso más efectivo y de mayor espectro de acción. Sin embargo, al tratarse de un metal, la presencia de este fármaco en sangre conlleva un gran número de efectos secundarios de gravedad tales como toxicidad renal, náuseas, vómitos y alteraciones sanguíneas", indican.

Aumentar la eficacia terapéutica

El proceso desarrollado para la eliminación de metales pesados en disolución se adaptará a la reducción del platino mediante el intercambio con otros metales no tóxicos. La eliminación de platino en sangre se efectuará por un método extracorpóreo similar a la hemodiálisis.

La aplicación del proceso contribuiría a reducir estos efectos secundarios del cisplatino al eliminar esta sustancia de la sangre. Además, el proyecto tiene entre sus objetivos aumentar la eficacia terapéutica del fármaco al permitir el incremento de su dosificación, según las instituciones.
26/11/2012 22:55 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Una expedició buscarà restes de la Lluna a l' Antàrtida

Una expedición buscará restos de la Luna en la Antártida

 

Científics belgues i japonesos aniràn a la recerca de meteorits durant més de dos mesos.

L' Antàrtida, amb les seves grans extensions de gel suposa un paraís per a la recerca de meteorits, ja que quan cauen queden atrapats en el gel. Gràcies a aquest factor, els científics han aconseguit recuperar milers de meteorits, molts d'ells dels més primitius i en molt bon estat de conservació.

L'objectiu d'aquesta expedició és trobar petits fragments de la Lluna o de Mart. Aquests meteorits proporcionen informació sobre l'evolució del sistema solar i dels planetes.

L'expedició partirà el 3 de desembre i durarà fns el 12 de febrer i s'instal·laran al camp de Ice Blue Nansen. Les condicions climàtiques que es trobaràn allà són difícils ja que les temperatures són molt baixes i les tormentes són frèqüents, la qual cosa significa que s'hauria de suspendre la recerca durant uns dies.

 

http://www.abc.es/ciencia/20121124/abci-expedicion-buscara-restos-luna-201211231345.html

 

Alex Beardo

26/11/2012 23:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es crea i s'estrena el primer asfalt sostenible

20121127081520-image.jpg


La companyia d'asfalts i paviments Pavimentos de Tudela S.L, especialitzada en la creació de paviments d'exterior i sempre molt compromesa amb el medi ambient, ha creat el primer paviment que, amb unes característiques concretes és capaç de degradar les emisions contaminants a l'atmosfera, de manera que la seva finalitat és absorbir les emisions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.
La companyia ha aclarat que, si es pavimentés amb aquest nou producte que han anomenat "Ecorganic" una superfície equivalent a un camp de futbol es podria eliminar el nivell de contaminació generat per més de 4000 vehicles en el pas d'un any.

Aquest mateix dilluns dia 29 gràcies a un conveni de la comunitat de Múrcia amb l'empresa fundadora del paviment, s'han començat a asfaltar amb "Ecorganic" alguns dels carrers d'un dels pobles d'aquesta comunitat.
Amb aquesta iniciativa, l'ajuntament de Múrcia es proposa l'objectiu de reduïr el 20% de les emisions de gasos d'efecte hivernacle i augmentar també en un 20% les energies renovables per l'any 2020. A més a més l' ajuntament també ha volgut impulsar algunes noves iniciatives per conscienciar, explicar i ensenyar a la població aquests nous productes ecològics i algunes maneres de protegir el medi ambient perquè les puguin dur a terme i Múrcia pugui aconseguir el seu propòsit el més abans possible.

www.econoticias.com
Amàlia Prat
27/11/2012 08:15 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Síndrome d'alcoholisme fetal

El fetus sota el SAF

Sempre s'ha sabut que l'alcohol és molt perjudicial en l’embaràs. A partir d'un nou estudi presentat a la reunió de la Societat Radiològica de Nord-Amèrica sobre els efectes de l’alcohol en el fetus i les conseqüències del Síndrome d'alcoholisme fetal (SAF).

El síndrome sobretot afecta els 3 primers mesos i sobretot si es veu alcohol diàriament, o molt en un moment determinat

Es van analitzar el volum del crani, desenvolupament mental i físic, i àrea del sistema nerviós dels fetus en 230 dones embarassades, mitjançant ressonàncies magnètiques i espectroscòpies de protons en el període de l’embaràs. Si la mare ingereix alcohol es transmet per la sang fins al fetus, una gran quantitat pot produir efectes irreversibles i perjudicials. De les 200 dones que van prendre begudes alcohòliques es va veure un aprimament significatiu en el cos callós, anomalies en el teixit i procés de difusió de l'aigua, trastorns neurològics i danys als teixits cerebrals. 

Segons Andrzej Urbanik un científic de Polònia declara que els canvis en els fetus poden desenvolupar problemes psicològic en el nen. El 0.15% dels nens en Estats Units estan afectats per aquest síndrome.

 

Cristina Franco

http://www.lavanguardia.com/vida/20121125/54355816678/exponer-feto-alcohol-afecta-estructura-cerebral-ninos.html

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007454.htm


 


27/11/2012 23:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Capten una supertormenta a Saturn

S’ha detectat a Saturn un cas de fenòmens climàtics extrems. En aquesta ocasió se’ns ofereix una fotografia d’una supertormenta produïda en el pol nord del planeta dels anells. La imatge podria semblar a qualsevol dels huracans que tenen lloc a la Terra. No obstant això, aquests fenòmens són minúsculs en comparació amb aquesta supertormenta espacial.

La imatge és insòlita, ja que fins al moment el pol nord de Saturn era una regió amb moltes dificultats per ser observada. El principal motiu residia al llarg hivern de 15 anys al planeta, que va privar de llum a aquesta regió fins fa tres anys. Només era possible detectar aquests fenòmens a través de raigs infrarojos.

Però el 2009 va acabar l’hivern i la llum del Sol va penetrar en aquesta inhòspita regió de Saturn, permetent a la persona observar sense problemes aquesta gegantina tempesta, molt semblant a una altra que van descobrir fa sis anys en el pol sud. Aquestes troballes porten als astrònoms a concloure que aquestes tempestes es formen de la mateixa manera que els huracans a través d’aire calent i humit en capes baixes.


Links utilitzats:

http://cordis.europa.eu/fetch?CALLER=ES_NEWS&ACTION=D&SESSION=&RCN=35262

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/29/ciencia/1354184942.html


MARC PAYÉS (1r de Batxillerat B - Gaudí)

29/11/2012 19:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris