Blogia
colorblau

CONTACT

Acontinuació fare una breu sinopsi de la brillant pel.lícula "Contact", dirigida  per Robert Zemeckis i interpretada per Jodie Foster.


Tot comença quan una científica que es dedica a escoltar les ones a través dels radiotelescopis, detecta unes ones d’una intensitat anormal que venen de la zona de Vega, una estrella de les més brillants i importants del sistema solar, però que mai havia donat indicis de activitat fora de la normal.

Al principi sembla que les ones nomes estan en format de so però després es donen compte de que en realitat el que han rebut són un discurs de Hitler de l’alemanya Nazi, que va ser la primera informació enviada a l’espai, i juntament amb uns plànols que semblen indesxifrables.

Amb la ajuda d’un misteriós inversor descobreixen que aquests documents s’han de visualitzar en tres dimensions i que són els passos a seguir per a la construcció d’un artefacte amb funcions desconegudes.

Aleshores decideixen juntament amb el govern fer una selecció de diferents candidats per a ser representants i els qui provin la màquina.

Després de que quedessin les votacions molt empatades entre la protagonista i el que havia sigut el seu cap, per tal de protegir-la, un del membre del jurat posa en evidència la falta de fe i creences de la nostra protagonista de manera que s’alça com guanyador el cap.

Arriba el dia de la prova i tothom està expectant per saber que passarà amb l’artefacte. Tot va segons estava previst fins que la protagonista s’adona de que un dels operaris és un reconegut fanàtic religiós, ràpidament l’equip de seguretat es tira a sobre d’ell i l’intenten reduir però, el falç operari aconsegueix fer explotar tota la munició que descobreixen que porta enganxada al cos, i tot vola pels aires.

Després de la tràgica mort del representant i la destrucció de la màquina, la protagonista rep la visita del misteriós inversor que l’informa de que s’ha construït paral·lelament una altra màquina.

A partir d’aquí la pel·lícula té moltes interpretacions però tot fa pensar que al caure la càpsula amb la protagonista i al passar pels arcs, s’obre un forat de cuc que la transporta fins un lloc que només existeix dintre la imaginació de la protagonista però des de on es comunica amb el que sembla vida extraterrestre.

Des de la torre de control no s’aprecia res perquè un segon a la terra vindria a ser com 18 hores del viatge que fa la protagonista.

Davant d’aquest fet és creen dues corrents, els que creuen en la paraula de la noia i la gent que incrèdula i alimentada per el govern, que no dóna tota la informació disponible sobre el cas, creu que ha sigut un deliri.

La pel·lícula esta molt ben plantejada ja que en tot moments es poden veure les lluites constants i les diferents interpretacions entre la mentalitat  científica i la doctrina religiosa. També es plantegen els dos personatges principals com personalitats molt oposades i que acaben connectant i descobrint que no són tant diferents i que tenen objectius comuns.

 

La meva opinió és que aquesta pel·lícula et fa pensar en com s’hauria d’actuar si algun dia tinguéssim contacte amb indicis extraterrestres ja que la probabilitat és tan gran...perquè qui sap, potser demà o potser dintre de mil anys, però de ben segur que algun indici trobarem. No hi estem de sols aquí...

 

 

Anton Rosa

 



0 comentarios