Facebook Twitter Google +1     Admin

La veritat sobre els bessons idèntics

20130526173545-gemelos4.jpg

Un grup internacional de científics s'ha preguntat quina és la relació entre l'estructura del cervell i les experiències de cada individu, el que podria explicar perquè els bessons idèntics no s'assemblen a la perfecció, fins i tot quan creixen junts.

Per respondre aquestes qüestions, els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) han analitzat 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d'un recinte on podien escollir entre una gran varietat d'activitats. 

"Els animals no sols eren genèticament idèntics, sinó que també vivien en el mateix entorn", explica a SINC Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemanya i president del Centre Alemany per Malalties Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es per què, tot i això, segueix emergint la individualitat”.

El cervell és un òrgan complexe que no para de desarrollar-se mai, i els canvis que pateix estan relacionats amb la personalitat i la conducta. “Podem demostrar una relació entre un tipus particular de plasticitat del cervell –la neurogènesi de l'hipocamp adult– i els nivells individuals de la conducta exploratòria –a través de las quals s'adquireixen els coneixements–”, indica Kempermann.

La neurogènesi adulta, és a dir la generació de noves neurones en l'hipocamp, permet que el cervell reaccioni a la nova informació amb flexibilitat. Amb aquest treball, els autors mostren per primera vegada que els experiències personals i el comportament contribueixen a la ‘individualització’ del cervell.

“L'entorn era tan ric que cada ratolí va reunir les pròpies experiències individuals. Els animals es van tornar cada cop més diferents en la seva conducta exploratòria. Aquest comportament explica més d'una cinquena part de la variació trobada en la neurogènesi adulta”, subratlla.

Per aquest científic, això apunta la importància de la quantitat d'experiències personals. “Tot i que s'ha d'anar amb compte amb les extrapolacions directes entre ratolins i humans, estem convençuts que el principi observat es mantindrà entre les espècies”, afegeix.

Com indiquen els autors, “tot i que l'entorno era comú i els gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant a l'entorn de manera diferent”. És més, durant els tres meses d'experiment aquestes desigualtats es van incrementar.

"Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones a l'hipocamp, una regió del cervell que suporta el que s'aprèn i la memòria", sosté Kempermann.

Segons l'investigador, en els animals que exploren l'ambient en un grau més gran també van créixer-los-hi més neurones noves que en els animals més passius.

 

Maria Vidal

26/05/2013 17:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris