Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2013.

La grip aviar pot provocar una pandèmia entre humans si es donen unes mutacions determinades

20130501191705-grip-aviar.jpg

A la imatge podem veure el virus de la grip aviar H5N1 tenyit de color daurat.

 

 

La grip aviar és una malaltia infecciosa i vírica que afecta principalment a les aus. Aquesta malaltia es reprodueix al nas de les aus, i a causa de les diferències entre el nas de les aus i el dels humans (doncs el dels humans té receptors diferents i és més àcid) el procés d’infecció del virus queda dificultat. Per aquest motiu s’han donat molt pocs casos de grip aviar en humans.

 

Al 2012 un grup de científics va demostrar que amb poques mutacions específiques el virus de la grip de les aus podria infectar també a les fures, uns animals que, pel que fa al procés d’infecció pel virus de la grip, són molt similars als humans.

 

Recentment l’equip de la viròloga Wendy Barclay, del Departament de Medicina a l’ ”Imperial College de Londres” han descrit aquests petits canvis genètics anunciats al 2012 que capacitarien al virus de la grip aviar H5N1 per a replicar-se al nas de mamífers.

 

Els resultats de la nova investigació podrien ajudar a desenvolupar vacunes més eficaces contra nous ceps de grip aviar que podrien propagar-se entre humans, ja que, com diu la professora Barclay: “com més coneixement tinguem sobre les mutacions que facilitarien la transmissió a humans, més preparats estarem davant d’una possible pandèmia”.

En les investigacions s’ha vist que certes mutacions a la hemaglutina H5 permetrien a la proteïna tolerar nivells d’acidesa superiors (com els que es donen al nas humà). Els virus amb aquesta mutació, i també amb d’altres, poden replicar-se de manera més eficient en les fures i propagar-se entre els individus de l’espècie.

 

Els experiments s’han dut a terme amb un cep obtingut al laboratori que tenia les mateixes proteïnes a la superfície que la grip aviar però que estava preparada per a que no pugues causar cap malaltia greu.



Fonts:

Amazings: http://noticiasdelaciencia.com/not/7036/la_pequena_mutacion_que_facilitaria_al_virus_de_la_gripe_h5n1_replicarse_en_la_nariz_de_mamiferos/

 

FLU.gov: http://espanol.flu.gov/about_the_flu/h5n1/

 

Núria Merino, Gaudí.

01/05/2013 19:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Construcció de la primera mosca robot

La mosca és un dels animals voladors més àgils de la natura. Imitar la seva destresa en un robot a escala requereix solucions no convencionals a problemes com la propulsió. Investigadors de la Universitat de Harvard han construït el primer robot d'aquestes característiques, de 80 mil·ligrams, la mida d'un insecte, i ales que copien el seu vol.

Els insectes voladors pot dur a terme proeses aerodinàmiques com evitar un cop de mà o aterrar en una flor agitada pel vent, habilitats que encara no s'entenen completament. Desenvolupar un robot a escala amb aquesta maniobrabilitat és un repte, ja que les tecnologies convencionals a escala macroscòpica resulten inútils. Per primera vegada, un grup d'enginyers ha aconseguit construir una màquina amb aquestes característiques. Per aconseguir-ho, els investigadors de la Universitat de Harvard, liderats per Kevin Ma, han optat per solucions inspirades en la biologia d'aquests insectes, amb ales que imiten el seu vol, tal com es va pubicar a la revista Science. La mida dels components necessaris per a una mosca robòtica oscil·la entre micròmetres i centímetres, massa gran per als sistemes microelectromecànics i massa petit per als mètodes tradicionals. El funcionament del robot s'inspira en la biologia d'aquests insectesPer omplir el buit en aquesta escala intermèdia, els investigadors han desenvolupat una nova metodologia, les 'microestructures compostes intel·ligents'. A més, com el vol de les mosques és energèticament molt costós, s'han emprat materials piezoelèctrics, capaços de generar electricitat a sotmetre a tensions mecàniques. Els dípters-les mosques-van ser els insectes seleccionats com a model per la relativa senzillesa del seu vol ja que, com el seu nom indica, només tenen dues ales. Gràcies a la seva escala i la seva habilitat per al vol estable, la mosca robòtica ajudarà a entendre la mecànica del vol d'aquests animals.

FONTS:

http://alt1040.com/2013/05/construyen-una-mosca-robot

http://www.20minutos.es/noticia/263332/0/mosca/robot/insecto/

 

Marc Payés, Gaudí.

05/05/2013 19:34 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials


Investigació sobre els ulls

20130505193400-cmc.jpg

 

Utilitzant noves tecnologies i nous enfocs d’estudi, un equip de científics espera poder explicar les causes exactes de la pèrdua de visió que es pateix en enfermetats oculars com poden ser el glaucoma i el desprendiment de la retina.

 

Fins ara aquest tipus d’investigacions sobre enfermetats oculars s’han concentrat en el procés bioquímica que es produeix en els ulls. Ara un equip de la Universitat de Lund a Suècia es concentren en tractar d’entendre en el procés biomecànic associat a aquestes enfermetats.

 

El glaucoma i el desprendiment de retina tenen un fort component mecànic i els resultats aconseguits en el desenvolupament d’una nova tècnica per explorar aquest component mecànic podrien ser el primer pas cap a l’elaboració d’una explicació molt més completa i profunda sobre per què apareixen aquestes enfermetats.

La tècnica per investigar la importància de l’entorn biomecànic dins del sistema nerviós central es basa en fer créixer el teixit retinal de porcs adults en un estat similar al que experimenta aquest tipus de teixit quan està present en ull viu i soporta tensions mecàniques associades a la seva funció.

 

Això permetrà explorar millor com els factors biomecànics influeixen en la salud de les cèŀlules del sistema visual quan estem sans i quan patim enfermetats oculars.

 

Carlos García

Enllaços

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

05/05/2013 19:34 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d'individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d'aquesta manera s'inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S'ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

10/05/2013 21:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d’individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d’aquesta manera s’inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S’ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

 

Guillem Allepuz

Gaudí

10/05/2013 21:11 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La pel·lícula més petita del món

 

Un grup de científics de l’empresa IBM (International Business Machines) ha presentat la pel·lícula més petita del món, on es poden veure els moviments d’àtoms de monòxid de carboni expandits 100 milions de vegades gràcies a un potentíssim microscopi. L’animació es titula “A boy and his atom”, i explica la història d’un noi que troba un àtom i comença a jugar amb ell.

Segons Andreas Heinrich, científic de l’IBM, “Filmar, posicionar i donar forma als àtoms per crear una pel·lícula d’animació original és una ciència exacta i completament nova”.

Per filmar els àtoms, s’ha utilitzat un microscopi que va dissenyar la mateixa empresa fa uns quants anys, i que els va valdre el Premi Nobel. No és un microscopi convencional, ja que pesa dues tonelades i opera a 268º C sota zero, és a dir, temperatures molt properes al zero absolut. És capaç d’ampliar 100 milions de vegades els objectes de la placa, i permet controlar la temperatura, la pressió i les vibracions de forma molt precisa. Per moure els àtoms, el microscopi utilitza una agulla molt fina, sobre una superfície de coure, que permet atraure o repel·lir àtoms en un punt específic. La pel·lícula ha entrat al llibre Guinness dels rècords com l’animació més petita del món.

Marc Montañà

http://www.abc.es/ciencia/20130503/abci-pelicula-pequena-mundo-atomos-201305031129.html

http://www.research.ibm.com/articles/madewithatoms.shtml

11/05/2013 12:12 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Francia estudia tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus

20130512132054-fff.jpg

Las autoridades sanitarias francesas han informado de que estudian tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus en personas que estuvieron en contacto con un paciente infectado procedente de los Emiratos Árabes Unidos.

Los coronavirus constituyen una familia de virus que pueden causar enfermedades que van desde el resfriado común hasta el Síndrome Respiratorio Agudo Severo, conocido como SARS.

Ese enfermo, de 65 años, pasó una semana a mediados de abril en Dubai y se encuentra aislado en un hospital de Lille, en el norte de Francia, en un estado grave pero estable, según las autoridades sanitarias.

Antes de que se le detectara el coronavirus, el paciente estuvo en contacto con otras personas, tres de las cuales presentan síntomas de que pueden haber contraído la enfermedad, señala la fuente.

Se trata de una médico, una enfermera y un compañero de habitación del primer paciente, todos ellos en observación y sometidos a exámenes para determinar si se trata del coronavirus.

Antes de ser ingresado en Lille, entre el 27 y el 29 de abril, el paciente afectado pasó por el centro médico de la vecina localidad de Valenciennes, donde estuvo en contacto con otro enfermo y una facultativa de 35 años, ambos en observación.

Posteriormente, el paciente afectado por el coronavirus fue trasladado al hospital de Douai, donde trabaja la enfermera que, según las autoridades médicas, puede estar infectada.

Ignasi Farrús

Más información: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/10/noticias/1368204019.html

12/05/2013 13:20 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Per primer cop han operat un fetus

20130512132401-image.jpgPer primer cop en el món els especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues han operat amb éxit un fetus per una obstrucció completa de laringe.

Aquesta operació va ser realitzada el 14 de març de 2012, però s’ha donat a conèixer ara, després de 10 mesos del seu neixement. El nadó viu una vida normal sense secueles de l’operació.

Aquesta obstrucció la van detactar a les 21 setmanes de l’embaraç ja que tenia els pulmons molt dilatats a causa d’una malformació a la faringe que podia provocar la mort del bebé. Quan va arribar la mare i el pare a l’hospital el fetus li quedaven com a molt dos dies de vida. L’operació es va fer el mateix dia de l’arribada.

Eduard Gratacós va ser el responsable d’aquesta operació, ha explicat que el seu gran problema va ser que el seu pacient era molt fràgil i es podia trencar la tràquea en qualsevol moment.

Van tenir algunes complicacions com que el fetus estava d’esquena i molt inflat però finalment el van dormir i el van poder girar i per la tràquea van poder arribar a la faringe.

Després de l’operaciô els metges van estar compravant que l’embaraç es desarollava correctament. Al cap de 16 setmana va nèixer el bebé a Cartagena.




Joana orús
12/05/2013 13:24 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Ideat un nou mètode per separar molècules especulars sobre grafit

Una investigació amb la col·laboració del CSIC ha desenvolupat un mètode per separar molècules especulars, és a dir, molècules amb la mateixa estructura però invertida, com si es tractés d'un mirall. El treball obre el camí per al disseny de materials amb una utilitat química específica que poden ser d'utilitat per a certs sectors, com la indústria farmacèutica.

Los isómeros ópticos, son una clase deestereoisómeros tales que en la pareja de compuestos uno es imagen especular del otro y no son superponibles. / Wikipedia

La separació de dos enantiòmers és important per al desenvolupament de fàrmacs, ja que, en moltes ocasions, tot i que tots dos tenen idèntiques la majoria de les seves propietats, només un d'ells té l'activitat biològica desitjada i resulta útil.

El nou mètode consisteix a separar els enantiòmers mitjançant l'adsorció, de forma selectiva, d'un d'ells sobre la superfície del grafit que prèviament ha estat coberta d'una capa d'un compost químic amb una molècula.

 "Aquesta molècula està dissenyada per atreure un dels enantiòmers, però no l'altre. És capaç de reconèixer enantiòmers diferents ", explica l'investigador del CSIC David Amabilino, que treballa a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.

Mitjançant un microscopi d'efecte túnel, capaç de prendre imatges a nivell atòmic, els investigadors, han estudiat de forma experimental les capes que es van formar en el grafit. També van emprar simulacions computacionals per predir què passaria a nivell molecular.

Dissenyar molècules que es comportin d'una determinada manera sobre una superfície pot portar al desenvolupament de materials amb una utilitat química específica, en aquest cas, la separació de molècules quirals, en què multitud de productes químics i farmacèutics estan basats.

Albert Garcia,

Maig 2013

http://www.agenciasinc.es/Tecnologias/Ingenieria-y-tecnologia-quimicas


12/05/2013 17:31 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Desenvolupament d’un procés per reproduir tomàquets sense fecundació

20130513184039-tomaquets.jpg

Fa uns mesos investigador del Consell Superior d’Investigacións Científiques (CSIC) amb la participació del Centre de Recerca en Agrigenòmica, van desenvolupar un procediment per generar tomàquets sense fer cap fecundació.

El desenvolupament de l’ovari en un fruit depèn de la pol·linització i fecundació d’aquest mateix, i es pot veure compromès per condicions ambientals adverses. Hormones com les gibberel·lines i les auxines són molt importants en el creixement adequat de l’ovari un cop pol·linitzat.

En la major part de les espècies de plantes, el pas de flor a fruit té lloc a través de la fecundació. Tot i això, en determinades condicions hi ha la possibilitat que l’ovari d’una flor es transformi en fruit sense necessitat de fecundació en un procés conegut com partenocàrpia.

La investigadora del CSIC, Concha Gómez-Mena, diu: "mitjançant enginyeria genètica, hem generat plantes de tomàquet amb esterilitat masculina bloquejant el desenvolupament primerenc dels estams", els òrgans sexuals masculins en les plantes angiospermes. Com a conseqüència d’això, "els ovaris d’aquestes plantes es desenvolupen sense necessitat de fecundació, donant lloc a fruits partenocàrpics", sense llavors.

 "L’eliminació genètica dels teixits masculins de les flors ja l’havíem dut a terme amb anterioritat en altres espècies com el gerani, la colza i el tabac, aconseguint així exemplars estèrils. Però, al contrari del que passa amb aquestes espècies, les plantes de tomàquet modificades desenvolupen fruits partenocàrpics amb gran eficàcia ", ha afegit l’investigador del CSIC Luis Cañas.

   El professor d’investigació del CSIC, José Pío Beltrán, ha destacat que han aconseguit crear plantes transgèniques estèrils de tomàquet a partir de la varietat comercial coneguda com ’Moneymaker’ obtenint fruits partenocàrpics "de qualitat".

   Així, ha indicat que, després de realitzar anàlisis metabòlics dels fruits obtinguts, s’ha observat "una millora en les propietats nutricionals del tomàquet" i, en concret, "un augment de carotenoides com el licopè, que tenen propietats antioxidants". Per tant, "l’eliminació genètica primerenca de les anteres en plantes de tomàquet promou la fructificació i genera fruits sense llavors i de qualitat", ha conclòs Beltrán.

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-desarrollan-procedimiento-producir-tomates-fecundacion-20130510105342.html

Clàudia Aymerich

13/05/2013 18:40 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

20130513201115-ratolins.png

Un grup internacional de científics s’ha preguntat quina és la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada ésser, fet que podria explicar perquè els bessons idèntics no s’assemblen a la perfecció, inclús quan creixen junts.
Els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d’un recinte on podien escollir una gran varietat d’activitats. "Los animales no sólo eran genéticamente idénticos, sino que también vivían en el mismo entorno", explica Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemana i president del Centre Alemany per Enfermetats Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es por qué, a pesar de eso, sigue emergiendo la individualidad”.

Els científics afirmen que el cervell és un òrgan complex que no para de desenvolupar-se mai i els canvis que hi ha estan relacionats amb la personalitat i la conducte de cada individu. “Podemos demostrar una relación entre un tipo particular de plasticidad cerebral –la neurogénesis del hipocampo adulto– y los niveles individuales de la conducta exploratoria –a través de las cuales se adquieren los conocimientos–” ens explica Kempermann.
La neurogènesis adulta, és a dir, la generació de noves neurones en d’hipocamp, permet que el cervell reaccioni de manera molt flexiva a la nova informació. Amb aquest treball, els investigadors demostren per primer cop que les experiències personals i el comportament contribueixen a la “individualització” del cervell. Aquesta teoria queda reflectida a la pràctica dels ratolins perquè cadascú va viure les seves experiències personals dins d’aquell recinte. El científic principal d’aquesta investigació afirma que  “Aunque hay que ser cuidadoso con las extrapolaciones directas entre ratones y humanos, estamos convencidos de que el principio observado se mantendrá entre las especies”

 

A l’experiment que es va fer per estudiar les conductes especifiques, cadascun dels ratolins estava equipat amb un micro-chip que emetia senyals electromagnètiques, cosa que va permetre als científics construir perfils de moviments dels animals i quantificar el seu comportament explorador. Malgrat estar en el mateix entorn i tenir gens idèntics, els ratolins mostraven patrons de comportament individualistes i això es va anar augmentant durant els tres mesos "Estas discrepancias se asociaron con diferencias en la generación de nuevas neuronas en el hipocampo, una región del cerebro que apoya el aprendizaje y la memoria", sosté Kempermann. Segons aquest investigador, els animals que exploren l’ambient amb un grau major també els hi van créixer més neurones que en els animals més passius.

Per acabar, els experts van examinar també un grup de ratolins allotjats en un recinte poc atractiu i, majoritàriament, la neurogènesis en aquest animals va ser menor que en els ratolins experimentals. "Los resultados sugieren que la experiencia influye en el envejecimiento de la mente humana, que un ambiente enriquecido fomenta el desarrollo de la individualidad", conclou Ulman Lindenberger. 

 

Júlia Ayats

Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/7119/_por_que_los_gemelos_identicos_son_tan_diferentes_/

13/05/2013 20:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Un punt dèbil en el procés natural de còpia de l'ADN

20130515181131-image.jpgUna investigació recent aporta noves i aclaridores dades sobre un punt dèbil en el procés de còpia de l’ADN dins de les cèl•lules que podria arribar a contribuir al desenvolupament de càncer i altres malalties.

Al Departament de Biologia de la Universitat de York al Regne Unit, l’equip de Peter McGlynn ha descobert que les màquines proteiques que copien l’ADN fan pauses freqüentment durant el procés de còpia, cosa que augmenta la probabilitat que es desenvolupin mutacions perilloses.

La investigació es va centrar en el bacteri Escherichia Coli, que és un bon model en aquest procés.

Altres estudis sobre aquest bacteri ja havien proporcionat pistes sobre l’ADN humà. I en aquesta investigació, s’has estudiat cadascuna de les causes principals de les pauses i com es reparen les màquines de còpia averiades.
En l’estudi s’observa que la paració eficient és imprescindible per a evitar que es perjudiqui el codi genètic.

Amb les pauses es causen mutacions i morts cel•lulars (necrosis). Aquests efectes causen cèl•lules amb formes molt allargades.

Àfrica Soucheiron


15/05/2013 18:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Bacteris radioactius contra el càncer

20130516161002-bacteris-reactius.jpg

Moltes vegades la quimioteràpia o la radioteràpia no són prou eficients per curar el càncer ja que els seus efectes poder perjudicar a cèl·lules sanes d’altres òrgans o debilitar el sistema immunitari del pacient.

Un grup d’investigadors de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York sembla que han trobat un mètode capaç d’evitar els efectes secundaris d’aquests tractaments. Segons la revista Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS) els científics han aconseguit curar unes cèl·lules tumorals del pàncrees  de ratolins de laboratori sense afectar cap teixit sa. 

Per fer-ho han combinat alguns microorganismes responsables de provocar greus infeccions amb isòtops radioactius. Han utilitzat bactèries  Listeria monocytogenes (responsables de la listeriosis) com a vectors per dur un isòtop terapèutic fins als òrgans afectats per les cèl·lules cancerígenes.

Els investigadors al injectar els bacteris patògens modificats als ratolins amb càncer de pàncrees van observar que la metàstasis es reduïa fins al 90 per cent en comparació amb aquells que havien estat sotmesos amb un tractament convencional. A més a més el sistema immunitari  elimina els bacteris que es troben en teixits sans mentre que les tumorals inhibeixen aquesta resposta immunològica, per tant els bacteris reactius només estan en la zona afectada per el tumor. Mitjançant aquest procés els investigadors han aconseguit sotmetre les cèl·lules tumorals a una exposició contínua de radioisòtops però amb l’avantatge de salvar els teixits sans. 

Segons Joseph Herman, de la Universistat Johns Hopkins de Baltimora, afirma que aquest nou estudi resulta molt innovador  ja que planteja un nou mètode per eliminar cèl·lules tumorals  gairebé invulnerable a les teràpies tradicionals. Tot i així afirma que és necessari aplicar-hi més proves per validar la seva eficàcia.

 Enllaç: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/bacterias-radiactivas-contra-el-cncer-11089

 

 

                                                                                                  Àlex Espinal

16/05/2013 16:10 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Identificada la proteïna que conecta l’estrès amb la depressió

20130516221445-protein-sgk1.png

Una nova investigació publicada a la revista PNAS ha identificat una proteïna que forma part d´aquest procés.

Se sap que el estrès crònic pot arribar a produir depressió tot i que els mecanismes que regulen aquesta relació no estan del tot clars.

Quan ens trobem en situacions d´estrès, el nostre organisme produeix moltes quantitats de cortisol. El cortisol és una hormona que a petites dosis té efectes positius però també pot actuar de manera negativa en el nostre cervell quan el estrès es converteix en un estrès crònic.

Una de les conseqüències d´aquest efecte negatiu és l´activació dels receptors dels glucorticoides, que provoquen la disminució en la producció de neurones en el hipocamp , un efecte que s´ha observat en pacients que pateixen depressió. La nova investigació realitzada per científics del “King College de Londres ha revelat la funció de la proteïna SGK1 com a “mediadora d´aquests processos. Aquesta molècula manté actius els receptors dels glucorticoides i a més a més disminueix la formació de noves cèl·lules en una regió del hipocamp que es relaciona amb la regulació del estat d´ànim.

Per una altre banda els resultats també revelen que al bloquejar aquesta proteïna els efectes del estrès sobre la producció de neurones disminueix, per tant s´obre una nova via per desenvolupar tractaments antidepressius. Ja que la reducció en la neurogènesis es una part del procés que condueix a la depressió.

Els fàrmacs que s´han dissenyat per reduir els nivells d´aquesta proteïna  SGK1 en pacients deprimits podria ser per tan una bona estratègia per els futurs tractaments antidepressius. 

http://www.abc.es/ciencia/20130507/abci-encuentran-proteina-clave-para-201305061752.html

Claudia Moncalvo

16/05/2013 22:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Clonació de cèl•lules mare embrionàries de persones

20130518112411-image.jpg

Un grup de científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl.lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d’un adult. El seguiment seguit per arribar a aquest resultat és semblant al cas de la ovella Dolly. L’objectiu no és arribar a clonar, en el futur, a humans sinó que volen arribar a la fase de blastòcit de l’embrió (al voltant dels cinc o sis dies de desenvolupament) per extreure les cèl.lules mare.Com que les cèl.lules trobades en aquesta fase embrionària són totipotents, podrien convertir-se, per mitjà d’estímuls, en cèl.lules d’algun teixit del cos humà. Per exemple, tenim un pacient que ha patit un atac de cor, això genera un desgast del teixit cardíac. El que faríem, seria injectar-li cél.lules mare al pacient en aquell teixit per tal de que aquella part afectada es regeneri. Amb aquesta tècnica no caldrien trasplantaments ja que, amb les cèl.lules mare, el propi cos s’autotrasplantaria. Aquest procés té un risc molt baix, per no dir que no hi ha risc, de que el pacient pateixi un rebuig ja que el teixit autotrasplantat tindria el mateix material genètic.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear que consisteix : s’agafa un òvul de la donant, se li extreu el nucli i se li s’insereix a una cèl.lula adulta del possible receptor. Després, l’òvul s’activa i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. Al arribar a la fase de blastòcit, un grup de cèl.lules es destrueixen i s’obtenen cèl.lules mare. Això succseeix perquè al canviar el material genètic l’òvul deixa de tenir una sola cadena d’ADN per tenir-ne dues, el normal en les cèl.lules.
Aquesta és la situació que es dóna en la naturalesa quan hi ha una fecundació però en cas de la clonació, en comptes de tenir una cadena d’ADN de la mare i l’altre del pare, tenen les dues iguals. Per això se’n diu clonació.
18/05/2013 11:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un asteroide de 3km de diàmetre passarà prop de la Terra el 31 de maig

20130518160235-la-orbita-del-asteroide-1998-q-54374149346-54028874188-960-639.jpg

La NASA està estudiant l’asteroide 1988 QE2, d’uns tres quilòmetres de diàmetre, que s’està apropant a la terra. Tot i que la distància més propera a la que s’aproparà de la Terra, el 31 de maig, serà de quasi sis milions de quilòmetres, les seves característiques són molt significatives.

Els astrònoms han planejat, entre el 30 de maig i el 9 de juny, una extensa campanya d’observacions i per aquest motiu, compten amb una antena de 70 metres d’amplada a Goldstone, California i amb l’Observatori de Arecibo, Puerto Rico. Tots dos telescopis estaran sota un sistema d’imatges complementàries.

Lanza Benner, un astònom especialista en radars del Centre Propulsor de Chorro de la NASA ha comunicat que l’asteroide serà un objectiu en les imatges de radar dels dos observatoris, Groldstone i Arecibo i s’espera obtenir una sèrie d’imatges d’alta ressolució que podrien revelar una gran quantitat de característiques de la seva superfície.

Benner ha explicat que sempre que un asteroide s’apropa, proporciona una important oportunitat científca per estudiar-lo en detall, per entendre la seva forma, tamany, rotació, característiques de la superfície i els que poden, diuen alggo sobre el seu origen.

Benner ha explicado que "siempre que un asteroide se acerca a esta estrecha conjunción, proporciona una importante oportunidad científica para estudiarlo en detalle, para entender su tamaño, forma, rotación, características de la superficie, y los que pueden, dicen algo acerca de su origen".

A més a més, ha apuntat no tan sols s’examinen els riscs potencials, sinó que també es fa un estudi d’asteroides i cometes, que això permet una gran oprtunitat d’aprendre més sobre els orígens del Sistema Solar. La font d’aigua de la Terra i inclus l’origen de les mol·lècules orgàniques que comporten al desenvolupament de la vida poden arriar en una d’aquesrtes roques.

 


http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130516/54374149160/asteroide-tres-kilometros-tierra-31-mayo.html#ixzz2TeH8Sqi2

 

 

Júlia Pedrol

18/05/2013 16:02 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

18/05/2013 16:09 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

200 impactes anuals a Mart per asteroides

20130518173847-ujtgfdwryjukyhgdfhjukhg.jpeg

Segons els científics de la Universitat d'Arizona (Estats Units) el planeta Mart o planeta vermell, es impactat per 200 asteroides cada any. Aquesta dada s'ha trobat a partir d'un estudi en la missió "Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la Nasa.

El problema dels impactes és que provoquen cràters de 3,9 metres d'ample. En total, tots aquests impactes afecten a una superfície igual a la de Texas (EEUU).

 Els científics del projecte han captat imatges amb l'aparell HiRISE i han descobert que 248 impactes d'asteroides han estat recents. Amb aquestes captures d'impactes recents es pot estudiar la superfície anterior a l'impacte i la posterior.

El dubte que tenen els científics és si els canvis que produeixen aqusts impactes en la superfície podrien ser del canvi climàtic del planeta vermell o Mart

Tot això espanta a la gent ja que estem molt a prop de Mart i tenen el dubte de si pot impactar asteroides a la Terra. Però poden estar tranquils ja que un asteroide no pot impactar a la Terra perquè es desintegraria abans d'arribar a l'atmosfera. En canvi, a Mart no passa perquè la seva atmósfera és molt més prima que la nostra. Els asteroides que impacten tenen entre 1 i 2 m de diàmetre

Marc Fernándex

1R BTX A

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/mas-de-200-asteroides-bombardean-marte-cada-ano-631368701516

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4828990/05/13/Mas-de-200-asteroides-bombardean-Marte-cada-ano.html?utm_source=crosslink&utm_medium=flash

http://m.eldiario24.com/nota.php?id=288211

foto: http://www.portalastronomico.cl/pobre-marte/

 

Etiquetas: , , , ,

18/05/2013 17:38 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

TENDÈNCIA A TENIR FILLS AUTISTES EN DONES ABUSADES A LA INFÀNCIA

20130519124607-autismo.jpeg

Les dones que van patir l’abús físic, emocional o sexual en la infància són més propensos a generar un nen autista que les dones que no van ser maltractades, segons un nou estudi que va examinar les dades de més de 50.000 dones. Que van patir els abusos més greus van ser els més propensos a tenir un nen autista, específicament 3.5 vegades més probable que les dones que no van ser maltractades.L’estudi realitzat per l’equip d’Andrea Roberts, Alberto Ascherio, Marc Weisskopf i Kristen Lyall, de l’escola de salut pública de la Universitat de Harvard, a Boston, Massachusetts, Estats Units, és el primer que ha estat explorat en profunditat la relació entre l’exposició de la mare a l’abús en la seva infància i el risc d’autisme en els seus fills. Els resultats de la investigació identificat un factor de risc per l’autisme nou i denoten que abús infantil no només és molt perjudicial per a la persona pateix directament, però també pot augmentar el risc de grans discapacitats en la propera generació.Per garantir la millor d’aquesta relació entre l’exposició de la mare a l’abús en la seva infància i el risc d’autisme en els seus fills, l’equip va estudiar el nou factors de risc associats a l’embaràs, per veure si estaven relacionats amb un major risc de tenir un nen autista en les dones que van patir abusos en la infància.

Els investigadors van trobar que les dones que havien patit maltractament en la infantesa tenien un major risc per a cada un dels factors de risc associats a l’embaràs que van ser examinats.Una possible explicació d’aquest fenomen, segons l’equip de recerca, és que alguns a llarg termini efectes que l abús ha en sistemes biològics de les dones, com ara el sistema de resposta immune i l’estrès, és responsables de l’augment de les probabilitats de tenir un nen autista. Se sap que el maltractament infantil és associat amb una àmplia gamma de problemes de salut de la persona que pateix, incloent-hi problemes en salut mental com ara depressió i ansietat.

 

informació: www.noticiasdelaciencia.com

 

DANI PÉREZ HERMS

19/05/2013 12:46 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

20130519170920-foto-bacteri.jpg

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Etiquetas:

19/05/2013 17:09 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

20130519171238-foto-bacteri.jpg

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard (HSCI) han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Anna Arquè

Etiquetas:

19/05/2013 17:12 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

20130519173035-image.jpg

Investigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica ien un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Més informació: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/21/troben-al-camp-dels-ninots-un-nou-esquelet-sencer-de-tapir-de-fa-31-milions-danys/

Ignasi Farrús.
19/05/2013 17:30 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Som menys intel·ligents que fa dos segles

20130521184611-pensar-cmc.jpg

Segons un estudi realitzat per investigadors belgues, suecs, holandesos i irlandesos, els nostres avantpassats de fa 2 segles eren més intel·ligents que nosaltres. 

Aquest estudi, publicat a la revista especialitzada Intelligence, demostra que el temps de reacció dels humans s'ha vist relentit des de 1889 fins ara a l'occident, cosa que estaria relacionada amb un descens del coeficient intelectual que hauria disminuit 14 punts, és a dir 1,23 per dècada. Això suposa un descens de la intel·ligència la creativitat i la productivitat en els nostres dies. Aquesta noticia contradiu a l'informe Flynn, el qual diu que el coeficient intelectual de les persones ha anat augmentant des de la Segona Guerra Mundial.

L'investigador de la Universidat d'Umea (Suecia) i coautor del treball l'atribueix a un retrocés en el procés de selecció natural que argumenta que les personas més intel·ligents tenen menys fills ara que en dècadas anteriors, mentre que les persones amb gens menys favorables tenen més descendència.

 

Marcel Miquel

21/05/2013 18:46 cmc garbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Troben aigua que ha estat aïllada al subsòl durant més de mil milions d'anys

 

 

[Img #13618]

 

Un equip britànic-canadenc de científics ha presentat els primers resultats sobre la seva troballa de bosses d’aigua arcaica, que ha estat aïllada a gran profunditat en el subsòl canadenc durant més de mil milions d’anys i que conté, en abundància, substàncies químiques conegudes per el seu paper com a ingredients de l’escenari per a la vida.

Tot apunta que aquesta massa d’aigua és la més antiga coneguda del planeta, i les bosses de les quals s’han extret les mostres potser fins i tot alberguen formes de vida. Potser el més fascinant d’aquesta troballa és que, donada la similitud entre les roques que han exercit de recipient d’aquesta aigua de la Terra, i les roques de Mart, la hipòtesi que petits hàbitats aquàtics, capaços de sostenir vida, puguin existir en el subsòl marcià, acaba de guanyar molts punts al seu favor.

El descobriment pot forçar a la comunitat científica a replantejar quines parts del nostre planeta són aptes per a la vida, i també podria aportar pistes valuosíssimes sobre com els microbis poden evolucionar aïllats del món exterior, sense conèixer la llum solar durant més de mil milions d’anys .

David Sendra

21/05/2013 20:32 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Com es mesuren els canvis en el nivell del mar?

 

Les noves dades presentades en el simposi confirmen una pujada mitjana del nivell del mar de 3 mil·límetres anuals. Els científics atribueixen aquesta pujada a l’augment de les temperatures i la fosa de les glaceres de les muntanyes i el gel dels pols.

El tema del congrés és l’altimetria radar, una tècnica que permet mesurar des de l’espai l’altura de la superfície dels oceans i de les masses d’aigua dolça, gel o terra en pràcticament qualsevol punt del planeta. Per a això, aquests altímetres registren la topografia de la superfície al llarg de la trajectòria terrestre del satèl · lit cronometrant l’interval entre la transmissió i la recepció d’impulsos de radar. Això permet mesurar l’altura d’aquest satèl·lit per sobre de l’aigua, la terra o el gel.

El simposi s’ha celebrat a Venècia, una ciutat per a la qual precisament l’augment del nivell de les aigües és d’especial importància. "Les aplicacions per a l’observació de la Terra són eines fonamentals per a Venècia", ha destacat Giorgio Orsoni, alcalde d’aquesta ciutat. El seguiment de la pujada del nivell del mar, així com l’evolució de la línia de la costa, els corrents i els esfondraments són essencials per conèixer el futur de la ’ciutat flotant’.

21/05/2013 20:52 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

CONTACT

Acontinuació fare una breu sinopsi de la brillant pel.lícula "Contact", dirigida  per Robert Zemeckis i interpretada per Jodie Foster.


Tot comença quan una científica que es dedica a escoltar les ones a través dels radiotelescopis, detecta unes ones d’una intensitat anormal que venen de la zona de Vega, una estrella de les més brillants i importants del sistema solar, però que mai havia donat indicis de activitat fora de la normal.

Al principi sembla que les ones nomes estan en format de so però després es donen compte de que en realitat el que han rebut són un discurs de Hitler de l’alemanya Nazi, que va ser la primera informació enviada a l’espai, i juntament amb uns plànols que semblen indesxifrables.

Amb la ajuda d’un misteriós inversor descobreixen que aquests documents s’han de visualitzar en tres dimensions i que són els passos a seguir per a la construcció d’un artefacte amb funcions desconegudes.

Aleshores decideixen juntament amb el govern fer una selecció de diferents candidats per a ser representants i els qui provin la màquina.

Després de que quedessin les votacions molt empatades entre la protagonista i el que havia sigut el seu cap, per tal de protegir-la, un del membre del jurat posa en evidència la falta de fe i creences de la nostra protagonista de manera que s’alça com guanyador el cap.

Arriba el dia de la prova i tothom està expectant per saber que passarà amb l’artefacte. Tot va segons estava previst fins que la protagonista s’adona de que un dels operaris és un reconegut fanàtic religiós, ràpidament l’equip de seguretat es tira a sobre d’ell i l’intenten reduir però, el falç operari aconsegueix fer explotar tota la munició que descobreixen que porta enganxada al cos, i tot vola pels aires.

Després de la tràgica mort del representant i la destrucció de la màquina, la protagonista rep la visita del misteriós inversor que l’informa de que s’ha construït paral·lelament una altra màquina.

A partir d’aquí la pel·lícula té moltes interpretacions però tot fa pensar que al caure la càpsula amb la protagonista i al passar pels arcs, s’obre un forat de cuc que la transporta fins un lloc que només existeix dintre la imaginació de la protagonista però des de on es comunica amb el que sembla vida extraterrestre.

Des de la torre de control no s’aprecia res perquè un segon a la terra vindria a ser com 18 hores del viatge que fa la protagonista.

Davant d’aquest fet és creen dues corrents, els que creuen en la paraula de la noia i la gent que incrèdula i alimentada per el govern, que no dóna tota la informació disponible sobre el cas, creu que ha sigut un deliri.

La pel·lícula esta molt ben plantejada ja que en tot moments es poden veure les lluites constants i les diferents interpretacions entre la mentalitat  científica i la doctrina religiosa. També es plantegen els dos personatges principals com personalitats molt oposades i que acaben connectant i descobrint que no són tant diferents i que tenen objectius comuns.

 

La meva opinió és que aquesta pel·lícula et fa pensar en com s’hauria d’actuar si algun dia tinguéssim contacte amb indicis extraterrestres ja que la probabilitat és tan gran...perquè qui sap, potser demà o potser dintre de mil anys, però de ben segur que algun indici trobarem. No hi estem de sols aquí...

 

 

Anton Rosa

 



23/05/2013 18:38 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

HOW TO PREVENT DEFORESTATION?

Here I have uploaded some tips and recommendations to try to prevent deforestation. We have two different ways:

 

 

Change Buying Habits:

 

• Use recycled products. Buy recycled paper to prevent more of the Amazon's trees from being cut down.  Recycle everything you can just like glass and plastic.
• Choose as pets captive breed animals instead of wild animals.
• Refuse to buy products made from wildlife animal skin.

Become an Activist:

 

• Learn more about the Amazon Rainforest and how it impacts Earth. Care about things like the deforestation,  the pollution and other factors that are destroying the Rainforest.
• Support the Indigenous people along with programs that teach them how to live off the land without causing damage.
• Get involved in campaigns and in NGO’s projects(ONG)
• Join in a NGO such as Greenpeace and donate money to organizations to protect the Amazon zone.
• Share your opinions and your knowledge about the topic with the children and the adults to  try to concern them about the situation there.
Anton Rosa
23/05/2013 18:53 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Salven la vida d'un nadó amb un dispositiu tret d'una impresora 3D

20130524164301-vida-impresora-3d.jpg

Kaiba Gionfriddo, que ara té 20 mesos, va néixer amb una malaltia coneguda com tos crònica, una rara malaltia que pot produir el col · lapse de les vies respiratòries i que li impedia respirar per si mateix.
Segons un comunicat de la Universitat de Michigan (EUA), el nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i els seus pares van donar l’autorització perquè s'utilitzés amb el seu fill un mètode que estava sent desenvolupat pel departament mèdic d'aquesta universitat.
Va ser així com Glenn Green, doctor de otorinolaringologia pediàtrica i Scott Hollister, investigador d'enginyeria biomèdica i mecànica i professor associat de cirurgia, en col · laboració amb l'Hospital Infantil de Akron, van obtenir una autorització d'emergència de la Food and Drug Adminsitration (FDA) per crear un dispositiu que ajudés a Kaiba a respirar.
Green i Hollister van dissenyar una fèrula que podria ser unida a les vies respiratòries del nadó per expandir les seves bronquis i ajudar al seu sistema respiratori a créixer de manera adequada.
Els doctors van reproduir aquest dispositiu mitjançant una impressora 3D i van utilitzar un biomaterial anomenat policaprolactona, que és reabsorbible pel cos en tres anys a mesura que el teixit sa creix i el reemplaça.
"Va ser increïble, així que es va implantar la fèrula, els pulmons van començar a pujar i baixar per primera vegada. En aquest moment vam saber que Kaiba estaria bé ", va dir Green.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D

 

Pau Poll

24/05/2013 16:43 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El virus emergent H7N9 és transmissible entre mamífers

El nou virus de la grip H7N9 amb prou feines ha causat una trentena de morts des del 31 de març, quan es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però aquesta vegada els científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i els principals instituts del país s’han bolcat en una investigació d’urgència del virus emergent. Segons les seves dades recentment obtinguts en fures-el sistema model de la grip humana-, l’H7N9 és capaç de replicar-se en les vies respiratòries altes (el que facilita la seva transmissió) i també a les profundes (el que agreuja els seus símptomes). El virus es contagia eficaçment entre fures per contacte directe, i amb menys eficàcia per l’aire.

"En les condicions apropiades, la transmissió de persona a persona pot ser possible", conclouen a la revista Science 30 investigadors del Centre Conjunt d’Investigació de la Grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, a Pequín, i altres instituts xinesos en col · laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs l’Hospital Infantil St Jude a Memphis, un grup de referència mundial en grip. La possibilitat de contagi eficaç entre persones és la gran preocupació dels epidemiòlegs.
Com és habitual amb els virus de la grip emergents, el H7N9 és producte d’un mestissatge entre diversos virus d’altres espècies. Primer entre dos virus diferents de les aus aquàtiques (un va posar l’hemaglutinina del subtipus H7, i un altre la neuraminidasa de la classe N9, que abans mai havien aparegut juntes), i després entre aquest primer híbrid aquàtic i un altre virus de la grip (H9N2 ) bastant estès per les granges de pollastres de l’est asiàtic.
Dels 125 casos humans confirmats a primers d’aquest mes, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per tant són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors també han registrat alguns casos de brots familiars, pel que consideren probable que l’H7N9 tingui certa capacitat de contagi de persona a persona, encara que òbviament limitada (una altra cosa hauria suposat ja una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o almenys en la generalitat dels mamífers.
El treball mostra que les fures no només poden infectar amb un virus H7N9, sinó que també es converteixen en eficaços focus de noves partícules virals durant uns sis dies.

24/05/2013 19:02 Alejandro de la Puente Enlace permanente. Biologia

El autotrasplantament de cèl · lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

A poc a poc, les cèl · lules mare van arribant a la clínica. Encara no són aquests resultats espectaculars que s'esperen (regenerar cors, tractar el Parkinson), però són mostres del potencial d'aquesta tècnica. Un equip espanyol acaba de publicar a la revista Trasplantation, de l'associació americana de trasplantaments, un treball en el que demostra la utilitat de l'autotrasplantament de cèl · lules mare mesenquimals (d'adult) per tractar l'artrosi de genoll. En l'assaig, amb 12 pacients, 11 van manifestar una gran millora en la qualitat del cartílag articular mesurat mitjançant ressonància, a més de disminuir el dolor i facilitar la mobilitat dels afectats.

L'assaig l'han dut a terme investigadors agrupats a la Xarxa de Teràpia Cel · lular de l'Institut de Salut Carles III, que pertanyen a l'Institut de Biologia i Genètica Molecular (centre mixt de la Universitat de Valladolid i el CSIC), i al Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Es tracta de la variant més senzilla d'aquest tipus de tractament en què es treuen les cèl · lules del greix del propi pacient i després purificar se li reinyectan al genoll. Això suposa un pas sobre la situació actual, ja que els tractaments que s'usen ara per l'artrosi no creen cartílag sa, sinó que són simptomàtics. En utilitzar cèl · lules del propi pacient no hi ha risc de rebuig.

MÉS INFORMACIÓObtingudes mitjançant clonació cèl · lules mare embrionàries de personesBiotecnologia contra l'osteoporosiL'artrosi o degeneració del cartílag articular és la malaltia reumatològica més freqüent. Segons l'estudi ArtRoCad1 de la Societat Espanyola de Reumatologia, l'artrosi de genoll afecta un 10% de la població i la de maluc a un 4% (en total, més de 5 milions d'espanyols) i generen una despesa de superior als 4.700 milions d'euros anuals, indica l'Institut de Salut Carles III en una nota.
Aquesta és una de les poques aplicacions de les cèl · lules mare que han arribat a la clínica, com va manifestar fa poc en un congrés Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, qui va fer l'advertència com una crida perquè persones amb tores malalties no acudeixin a l'estranger al que s'anomena ja turisme de cèl · lules mare.

24/05/2013 19:07 Alejandro de la Puente Enlace permanente. Salut/Medicina

Els treballadors del sector de l'hostelaria presenten un risc major de consum de drogues

20130524201949-hostelir.jpg

Un equip del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERES) a fet un estudi sobre el consum d’alcohol i altre tipus de drogues a tots els treballadors actius espanyols.

Varen agafar una mostra de 15000 participants que fossin competius amb una altre enquesta que es va realitzar l’any 2007. Un cop finalitzat l’anàlisi de les dades s’ha pogut determinar que un 3,4% de població activa espanyola presenta unes dades d’alt risc d’alcohol ( més de 30 grams al dia per les dones i més de 50 per els homes). A més a més, un 2,3% fa ús diariament de somnífers o tranquilitzants, prop del 8% havia consumit mariguana els últims 30 dies i un 12% havia consumit drogues il·legals l’últim any.

El sector de l’hosteleria és el sector més vulnerable amb les drogues, tot i que amb diferència de sexes. Els homes, un 7,8% dels que hi treballen tenen un consum excessiu d’alcohol i un 15,9% de mariguana. Les dones, un 7,4% consumeixen mariguana i un 11% de dones han consumit un altre tipus de droga durant l’últim any.

La professió amb menor risc de consum elevat d’alcohol és la dels professors, metges i administratius, mentres que el cannabis i les drogues il·legals són més freqüents al món de la construcció.

El treball també analitza les diferències entre categories professionals i revela, per exemple, que el consum d’alt risc d’alcohol és significativament més elevat entre els directius i professionals masculins (6,7%) que entre els treballadors manuals qualificats (4,9% ) i no qualificats (5,3%).
 

En el cas de les dones, les úniques diferències entre categories es van observar en el cànnabis i altres drogues il · legals: les treballadores no qualificades consumeixen menys (3,5% i 6,2% respectivament) que les directives i professionals (4,1% i 8%).

Finalment, s’observa que la situació laboral influeix en el consum. Els hipnosedants, el cànnabis i altres substàncies il · legals són més freqüents entre els homes en atur, mentre que en el cas de les dones, l’atur augmenta en 1,7 el risc de consum diari de tranquil · litzants i somnífers.

Així, el 21% dels desocupats ha coquetejat amb alguna droga il · legal en l’últim any (enfront del 14% dels treballadors), mentre que el consum diari d’hipnosedants s’estén al 5% de les dones sense ocupació, doblant pràcticament el percentatge de treballadores.

Amb aquestes dades, els autors volen reivindicar el centre de treball com un lloc adequat per desenvolupar activitats de prevenció sobre el consum de substàncies addictives.

Pol Benedí R.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-trabajadores-de-la-hosteleria-presentan-un-mayor-riesgo-de-consumo-de-drogas

24/05/2013 20:21 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Una empresa catalana dissenya un avió amfibi no tripulat

L’empresa catalana Singular Aircraft va presentar el passat 23 de maig el seu nou prototip d’avió amfibi no tripulat, el SA-03, que podrà ser utilitzat tant en operacions militars com civils que presentin un risc pels pilots. Segons Luis Carrillo, el director executiu de Singular Aircraft, és el futur de l’aviació. La firma utilitzarà l’aeroport de Lleida-Alguaire per fer les proves amb l’avió mentre no es pugui comercialitzar.

El prototip està dissenyat perquè pugui fer tasques molt variades: extinció d’incendis, transport de mercaderies a zones aïllades, vigilància de costes i fronteres, rescats i feines agrícoles. Pot transportar 2.000 kilos, operar en flota i llançar aigua amb la precisió d’un GPS. Té una autonomia de vol de 40 hores, i un dels grans avantatges que té és que podrà volar de nit en zones difícils i pistes irregulars. I tot això per només 370.000 €, un preu baixíssim comparat amb el model de Candair que utilitza l’exèrcit per l’extinció d’incendis, que costa 30 milions d’euros.

Segons Carrillo, l’objectiu de l’empresa es construir a Alguaire una nau de 20.000 m2 amb 200 treballadors i 40 proveïdors de la zona, sempre que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria atorgui els permisos de vol al prototip. Diversos països d’Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica ja estan interessats en comprar 150 unitats del SA-03, però Singular Aircraft vol esperar a tenir els permisos. De moment, aquests tipus d’avions no tripulats no poden volar a Espanya, però la Unió Europea té previst elaborar una llei que permeti operar amb avions no tripulats,que actualment només s’utilitzen amb avions militars.

Més informació a:

http://www.singularaircraft.com/?lang=es

Marc Montañà

25/05/2013 11:03 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Científics espanyols obtenen un metamaterial basat en silici

20130525131807-img-13661.jpg

Una col·laboració entre el CSIC, la Universitat Politècnica de València, tots dos a Espanya, i la Universitat de Texas a Austin (EUA) ha aconseguit desenvolupar un metamaterial basat en silici, segons detalla un article publicat a la revista Nature communications.
Aquest tipus de components es fabriquen per donar lloc a materials amb propietats que no apareixen de forma espontània a la natura. Generalment es tracta de qualitats òptiques i electromagnètiques que permeten nous avenços científics i tecnològics.
Les nanoesferes de silici desenvolupades per l’equip són les que han donat lloc a aquest nou metamaterial. Aquestes nanoesferes són 100 vegades més petites que el gruix d’un cabell humà.
L’investigador Francisco Meseguer, de la Unitat Associada de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid a la Univeritat Politècnica de València (ICMM-CSIC/UPV), ha liderat la investigació i explica: "Comunament, els metamaterials es fabriquen a partir de metalls nobles com l’or, pel que el nostre troballa suposa diversos avantatges respecte a ell: a diferència de l’or, el silici és transparent a la radiació infraroja on té la seva aplicació i és fins a 1.000 vegades més barat ".

Enric Pedra

25/05/2013 13:19 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

El fum dels cotxes augmenta el colesterol

20130525144758-colesterol.jpg

Respirar el fum del cotxes, pot provocar un augment en el colesterol alterant les qualitats protectores cardiovasculars del colesterol bo i crean l'anomenat "colesterol dolent". L'efecte de la creació de colesterol dolent és que les arteries es taponin.

Aquest fet s'ha descobert a partir d'un estudi de Jesus Araujo al Departament de Cardiologia ambiental de l'Escola de medicina David Greffen de la Universitat de California. Aquest estudi consistia en estudiar els efectes que produien el fum dels cotxes en ratolins durant dos setmanes i comparar-los amb altres ratolins que visquin en un ambient normal en la natura.

Amb aquest estudi, es va comprovar que els que estaven exposats a respirar el fum dels cotxes, sufrien perjudicis oxidatius en la sang i en el fetge.

Gracies a aquest descobriment, podem saber que els contaminants de l'aire, donen pas a un colesterol que potencien que les bacteries es col·lapsin i això doni lloc a enfermetats del cor i infarts.

En conclusió, els animals que havien estat exposats al fum dels cotxes, havien perdut capacitat de protegir-se contra l'oxidació i la inflamació produida per la lipoproteina de baixa densitat que es el mateix que el colesterol dolent.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-humo-de-los-coches-eleva-el-colesterol-471369223029

http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=71035&cat=Internacionales

Marc Fernández

1R BTX A

Etiquetas: , , , ,

25/05/2013 14:47 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Neix un nadó d'una mare sense ovaris

20130525145753-nen.jpg

Una dona de 31 anys sense ovaris ha donat a llum a un bebè després de sotmetre's a un autotrasplament de teixit ovàric, en una operació pionera que s'ha dut a terme amb èxit a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues (Barcelona). Així ho han explicat aquest dimecres els metges d'aquest hospital en presentar el cas del petit Lucas, nascut el passat mes de juliol, i de la seva mare, Mercedes, una pacient que va ingressar en el centre en 2001 perquè tenia un tumor en un dels ovaris, que li van extirpar. En una revisió posterior, un mes després, els metges van descobrir un nou tumor en l'altre ovari, que també li van extirpar, però salvant una part del teixit ovàric, que van congelar. "L'objectiu d'aquesta congelació i del programa en general és preservar la fertilitat de les pacients oncològiques", ha manifestat el doctor Just Callejo, responsable d'aquest cas, un dels primers a Espanya, i que al desembre de 2011 va informar sobre l'embaràs del seu pacient després del autotrasplantament. Callejo ha explicat que l'operació va consistir a fer una petita incisió a cada costat de l'úter i en un lloc proper a la ubicació natural dels ovaris i col·locar el teixit ovàric descongelat en la pacient. Quatre mesos després del *autotrasplante, a l'octubre de 2011, la dona va presentar de manera espontània senyals d'activitat ovàrica, com a tensió mamària o flux vaginal i al mes següent va tenir la primera menstruació espontània en 10 anys. "Comencem llavors un procés d'estimulació ovàrica i actuem d'una forma similar a la qual se segueix en el cas de les fecundacions 'in vitro'", ha dit Callejo. En el primer intent, es va obtenir un embrió que els professionals van transferir a la cavitat uterina i a les dues setmanes l'ecografia va confirmar l'embaràs de la dona. En el mes de juliol de 2012, a les 39 setmanes de gestació, la dona va donar a llum al seu fill, Lucas, de 3,5 quilos. El nen va néixer mitjançant cesària per un problema amb el cordó umbilical. El responsable mèdic de l'Hospital Sant Joan de *Déu, Rubén Díaz, ha assegurat que "aquest és un cas significatiu pel que representa per a un col·lectiu de persones, dones, que per un procés de malaltia perden la capacitat ovàrica" i ha subratllat que "l'operació ens ha permès donar a les dones oncològiques la possibilitat de ser fèrtils i poder *procrear". Mercedes, present en la roda de premsa, ha subratllat que el seu cas "pot deixar la porta oberta i l'esperança a algunes dones de poder quedar-se embarassada". "Si en el meu cas s'ha pogut, encara que el que es va conservar va ser una miqueta de teixit ovàric, en altres casos, en els quals hi ha més material, pot ser més fàcil", ha indicat. Per la seva banda, el responsable del servei d'oncologia de Sant Joan de *Déu, Jaume Mora, ha destacat que "la tècnica és molt important per a totes les dones oncològiques, no solament per les quals tinguin càncer d'ovari perquè hi ha altres tipus de càncer que, a causa del tractament, poden fer que es perdi la funció ovàrica". Segons Habita, la major part dels pares als quals informen de la possibilitat de conservar teixit ovàric de les seves filles accepten. Més de 200 dones d'entre 6 i 38 anys s'han adherit a aquest programa de preservació de la fertilitat.

25/05/2013 14:57 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Detectada una proteína clave en el desarrollo de los linfomas más agresivos

20130525194851-image.jpgPamplona. (Efe).- Científicos del Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra han demostrado el papel de una proteína en el correcto ensamblaje de la respuesta inmune y su implicación en el desarrollo de un tipo de linfoma agresivo.
Los resultados se han publicado en Blood, la revista de la Sociedad Americana de Hematología y la que tiene el mayor factor de impacto en el campo de la hematología oncológica, según ha informado este viernes el centro universitario en una nota.
Los responsables de la investigación explican que la expresión de la proteína FOXP1 se desregula frecuentemente en linfomas, pero se sabe muy poco de su función biológica exacta o de su papel en la progresión de los linfomas, por lo que se propusieron profundizar en ello.
Ahora han confirmado que esta proteína es un "factor clave" en la regulación de estos procesos y en la propia formación de los centros germinales. Además, han descubierto que participa "directamente en la respuesta inmune humoral, regulando procesos de proliferación, diferenciación y reparación de ADN que tienen lugar en los centros germinales y que aparecen alterados frecuentemente en los linfomas más agresivos".
Por lo tanto, esta proteína puede ser una "diana terapéutica selectiva para un subgrupo de linfomas B que actualmente carece de tratamiento curativo". Dado que más de la mitad de los linfomas B se generan a partir de células del centro germinal, los resultados podrían tener una repercusión en el manejo clínico del linfoma más frecuente, el linfoma difuso de células grandes, según las mismas fuentes, que advierten de que se trata de datos moleculares preclínicos en los que hay que seguir profundizando.
Los linfomas B representan el sexto cáncer más frecuente en los países desarrollados y alrededor del 60% de pacientes que los padece consigue la curación con los tratamientos disponibles. Sin embargo, algunos tipos de linfomas, como el linfoma difuso de células B grandes con fenotipo activado, son resistentes a los tratamientos actuales, por lo que es necesario disponer de nuevas terapias.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/20130524/54374816812/detectada-proteina-clave-desarrollo-linfomas-agresivos.html#ixzz2UKOLbO1Q
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Ignasi Farrús
25/05/2013 19:51 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Jacob Barnett, un Albert Einstein amb autisme.

Un cop més els nostres coneixements queden en evidencia davant de la poderosa ment humana. Aquest cop és la historia del nord-americà Jacob Barnett la que ens sorpen. 

Segons una entrevista de la BBC, Barnett és un nen al que li van diagnosticar autisme als dos any quan, de sobte, va deixar de parlar i comunicar-se. Es temia que potser mai arribés a llegir i a funcionar per sí mateix.

Els metges van quedar sorpresos quan, després de dos anys incomunicat i tancat en sí mateix, en Jacob no només va tornar a parlar si no que era capaç d'expressar-se en quatre idiomes.

Des d'aleshores, tan els metges com els seus propis pares, no abandonen la seva sopresa davant la capacitat intelectual del nen i el seu coeficient intelectual, superior al d'Einstein. 

Ja de ben petit memoritzaba els carrers de les ciutats que visitava i montava maquetes a casa amb bastonets. També recitava l'abecedari de principi a fí o dibuixava patrons matemàtics amb cordes a terra.

Als onze anys va entrar a la universitat, als dotze feia de professor de reforç d'universitaris mentre desenvolupava una teoria astrofísica digna del nobel segons experts i actualment, als catorze anys, esta fen el seu doctorat en física quàntica.

La mare d'en Jacob, Kristine Barnett, explica la historia del seu fill en un llibre. Narra anècdotes com que, als vuit anys, el nen va començar a sentir una forta atracció sobre tot el que tenia relació amb l'Univers i va començar a assistir a les classes d'Universitat seient a última fila en silenci. 

Els experts veuen en Jacob un probable guanyador del premi Nobel i, en un futur pròxim, un gran físic.


Jacob Barnett, ¿un Albert Einstein con autismo?

 

Dana Antolín

1r Batxillerat B

25/05/2013 22:30 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Galectina-1, una molècula clau en càncer

20130525225152-image.jpgEn un gran nombre de càncers es va observar que les cèl · lules tumorals produeixen prop de deu vegades els nivells normals de Galectina-1 (Gal-1) i fan servir aquesta proteïna per desenvolupar-se, fer metàstasi i evitar que l’organisme les elimini. Es remarca que, la Gal-1 afavoreix tots els mecanismes que tenen a veure amb el creixement tumoral: els permet escapar del sistema immune, crear gots nous - angiogènesi - i migrar per formar metàstasi.
Un grup de científics desenvolupen un mètode per tal de frenar el creixement tumoral.
Per actuar, la proteïna s’uneix a les molècules de sucres que recobreixen les cèl · lules blanc i, a través d’aquesta interacció, activa diferents respostes dins i fora de les cèl · lules. La Gal-1 actua només com una mena de missatger: quan s’uneix als sucres de certes cèl · lules les ’dorm’ mentre que a altres les ’activa’. Però no és qui decideix l’efecte que causa, sinó que aquesta informació està codificada en els sucres de membrana. A més a més el tumor aconsegueix nodrir i rebre oxigen per seguir creixent, gràcies als vasos creats a causa de la prensència de Gal-1. Però hi ha un aspecte més: les cèl · lules tumorals utilitzen també aquests nous vasos per a ingressar al torrent circulatori i migrar a altres.
Els resultats de més de 10 anys d’investigació en Gal-1 i càncer del laboratori de Rabinovich del permeten orientar la recerca i desenvolupar nous fàrmacs o mecanismes que bloquegin la proteïna les dades preliminars mostren que, quan s’inhibeix la seva síntesi o es remou del sistema, els tumors frenen el seu creixement i deixen de fer metàstasi.
Rabinovich afirma que l’estudi que van fer amb el Sarcoma de Kaposi és el primer que planteja com a eines anticossos monoclonals específics per poder bloquejar a Gal-1, encara que no ho cura, aconsegueixen mantenir a ratlla al tumor, suprimir el seu creixement, i inhibir l’angiogènesi en un 85 per cent dels casos.


Júlia Bassedas

http://www.presenciaenpuebla.com.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=30116:la-proteina-galectina-1-una-molecula-clave-en-el-cancer&catid=21:portada&Itemid=104
25/05/2013 22:52 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El EL robot submarí del projecte Trident és provat

En la seua avaluació final, el projecte europeu Trident ha submergit el seu I-AUV (vehicle autònom submarí d’intervenció, segons les sigles en anglès) a les aigües del port mallorquí de Sóller i aquest ha sigut capaç de trobar i recuperar de forma autònoma un objecte en un fons marí desconegut, davant les condicions adverses que presenta el mar obert.

La finalitat del projecte es basava originàriament a explorar vies de progrés per al problema genèric de «cerca i recuperació» en el fons marí de manera autònoma. En particular, la recuperació de les caixes negres de les aeronaus, motivada, entre altres coses, per la notícia de la tràgica desaparició en l'oceà Atlàntic de l'avió d'Air France que feia la ruta Rio-París el juny de 2009,va ajudar a triar aquest context com a fil conductor de tot el projecte, pel que fa als seus escenaris reals de validació. Però aquest sistema d'intervenció autònoma obri noves possibilitats i ofereix potencials aplicacions en l'àmbit de l'arqueologia subaquàtica, l'oceanografia o les plataformes marines per extracció de gas i petroli, entre altres.

 

LINK YOUTUBE : http://youtu.be/ZVyVCp2eNGc

 

Oscar Crespo

26/05/2013 22:49 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

S’identifiquen indicadors genètics de la depressió postpart

20130526225207-depresion-post-parto.jpg

La depressió postpart és el nom amb el que es coneix el desenvolupament d’una depressió en la mare després del naixement del seu fill. És una de les malalties més freqüents després del part ja que afecta a una de cada deu mares. Si no es tracta a temps pot persistir durant mesos i fins i tot anys. La tristesa, la irritabilitat, la fatiga, l’insomni, la pèrdua de la gana, la incapacitat per a gaudir, l’ansietat, la sensació de bloqueig... són alguns dels símptomes que presenten les mares que desenvolupen aquest trastorn. Es senten impotents i amb poca capacitat per a cuidar del seu bebè i ocupar-se’n del seu desenvolupament global, físic, emocional...

Científics de la Universitat de John Hopkins, a Baltimore (Maryland) han detectat una alteració química de dos gens que pronostica amb un 85 % d’encert la possibilitat de desenvolupament d’una depressió post part per part de les dones embarassades.

 

L’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry indica que les modificacions que alteren la manera en que els gens funcionen sense canvis en la seqüència de l‘àcid desoxiribonucleic, poden detectar-se a la sang de les dones en qualsevol trimestre de l’embaràs. Això permet pronosticar la depressió en les setmanes següents al part possibilitant una intervenció terapèutica basada en la prevenció.

 

L’estudi ha comptat amb la participació de 52 dones embarassades que presentaven trastorn de l’estat d’ànim i han trobat un 85 % d’encert. Els investigadors han assenyalat que cal augmentar la mostra.

 

Els investigadors eren coneixedors de la baixada del nivell d’estrogen en les dones després del part tant si presentaven símptomes depressius com si no. L’estrogen té una influencia directa a l’hipocamp que és la part del cervell que regula l’estat d’ànim. El que volien era identificar quins gens presenten una participació més activa en els canvis de l’hipocamp. Mitjançant la recerca van trobar els gens TTC9B i HP1BP3, que són els que s’han trobat alterats en les dones malaltes.

 

Fotografia:

http://misretonitos.com/2012/03/21/cuidado-con-la-silenciosa-depresion-posparto/

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130521/54374276418/cientificos-identifican-indicadores-geneticos-depresion-post-parto.html

http://geosalud.com/depresion/depresion_postparto.htm

 

Núria Merino, Gaudí.

26/05/2013 22:52 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Primer cas confirmat de coronavirus a França

Després de realitzar els anàlisis virològics corresponents, el Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París ha corroborat la relació amb el nou coronavirus d'un pacient amb infecció respiratòria aguda. Aquest cas es suma als 30 ja confirmats per la OMS, 18 dels quals han mort.

El Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París (França) ha ratificat l'existència d'un pacient amb infecció respiratòria aguda relacionada amb el nou coronavirus.  El Ministeri d'Afers Socials i de la Salut francès ha explicat que es tracta d'una persona que torna d'un viatge als Emirats Àrabs i que es troba hospitalitzada en cures intensives i en aïllament. Aquest és el primer i únic cas confirmat a França fins al moment. No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut ha confirmat altres 30 infeccions: 23 a Aràbia Saudita, dos a Catar, Jordània i el Regne Unit i una als Emirats Àrabs Units. De moment, 18 d'aquestes infeccions han acabat amb la mort del pacient.
Les autoritats franceses han posat en marxa una investigació epidemiològica per estudiar les implicacions d'aquest cas.

                                                Coronavirus

26/05/2013 16:53 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La veritat sobre els bessons idèntics

20130526173545-gemelos4.jpg

Un grup internacional de científics s'ha preguntat quina és la relació entre l'estructura del cervell i les experiències de cada individu, el que podria explicar perquè els bessons idèntics no s'assemblen a la perfecció, fins i tot quan creixen junts.

Per respondre aquestes qüestions, els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) han analitzat 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d'un recinte on podien escollir entre una gran varietat d'activitats. 

"Els animals no sols eren genèticament idèntics, sinó que també vivien en el mateix entorn", explica a SINC Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemanya i president del Centre Alemany per Malalties Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es per què, tot i això, segueix emergint la individualitat”.

El cervell és un òrgan complexe que no para de desarrollar-se mai, i els canvis que pateix estan relacionats amb la personalitat i la conducta. “Podem demostrar una relació entre un tipus particular de plasticitat del cervell –la neurogènesi de l'hipocamp adult– i els nivells individuals de la conducta exploratòria –a través de las quals s'adquireixen els coneixements–”, indica Kempermann.

La neurogènesi adulta, és a dir la generació de noves neurones en l'hipocamp, permet que el cervell reaccioni a la nova informació amb flexibilitat. Amb aquest treball, els autors mostren per primera vegada que els experiències personals i el comportament contribueixen a la ‘individualització’ del cervell.

“L'entorn era tan ric que cada ratolí va reunir les pròpies experiències individuals. Els animals es van tornar cada cop més diferents en la seva conducta exploratòria. Aquest comportament explica més d'una cinquena part de la variació trobada en la neurogènesi adulta”, subratlla.

Per aquest científic, això apunta la importància de la quantitat d'experiències personals. “Tot i que s'ha d'anar amb compte amb les extrapolacions directes entre ratolins i humans, estem convençuts que el principi observat es mantindrà entre les espècies”, afegeix.

Com indiquen els autors, “tot i que l'entorno era comú i els gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant a l'entorn de manera diferent”. És més, durant els tres meses d'experiment aquestes desigualtats es van incrementar.

"Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones a l'hipocamp, una regió del cervell que suporta el que s'aprèn i la memòria", sosté Kempermann.

Segons l'investigador, en els animals que exploren l'ambient en un grau més gran també van créixer-los-hi més neurones noves que en els animals més passius.

 

Maria Vidal

26/05/2013 17:35 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Primer cas confirmat de coronavirus a França

Després de realitzar les anàlisis virològics corresponents, el Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París ha corroborat la relació amb el nou coronavirus d'un pacient amb infecció respiratòria aguda. Aquest cas se suma als 30 ja confirmats per l'Organització Mundial de la Salut, 18 dels quals han mort.

El Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París (França) ha ratificat l'existència d'un pacient amb infecció respiratòria aguda relacionada amb el nou coronavirus. El Ministeri d'Afers Socials i de la Salut francès ha explicat que es tracta d'una persona que torna d'un viatge als Emirats Àrabs i que es troba hospitalitzada en cures intensives i en aïllament. Aquest és el primer i únic cas confirmat a França fins al moment. No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut ha confirmat altres 30 infeccions: 23 a Aràbia Saudita, dos a Catar, Jordània i el Regne Unit i una als Emirats Àrabs Units. De moment, 18 d'aquestes infeccions han acabat amb la mort del pacient.Les autoritats franceses han posat en marxa una investigació epidemiològica per estudiar les implicacions d'aquest cas.

 

Coronavirus

Albert Garcia

1er Batxillerat Gaudí

26/05/2013 17:55 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Salven la vida d’un bebé amb un dispositiu sortit d’una impresora 3D

20130526175728-hiuhp9ih.jpg

Kaiba Gionfriddo actualment té tres mesos i va néixer amb una enfermetat coneguda amb el nom de traqueobroncomalacia, aquesta infermetat pot provocar un col·lapse de les vies respiratòries i que impedeix respirar per si mateix.

 Un comunicat de la Universitat de Michigan, deia que aquest nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i sortir amb vida de l’hospital. Els pares del nen de 20 mesos van signar els paper conforme deixaven en mans dels metges al seu bebè i que li practiquessin una mètode que encara s’està desenvolupant per la universitat, seguidament dos doctors especialitzats en la matèria van rebre una autorització d’emergència per tal de crear un dispositiu per ajudar al nen a respirar.

 Els doctors Green i Hollister van dissenyar un fèrula que s’uniria a les vies respiratòries del bebè per fer més grans els bronquis i així ajudar al seu sistema respiratori a créixer de forma correcte.

 Els doctors van reproduir el dispositiu mitjançant una impressora 3D, varen utilitzar un biomaterial que és diu policaprolactona, el qual es re absorbible pel propi cos en tres anys quan el teixit comenci a créixer de bona forma el substituirà.

 Aquests dos doctors van dissenyar la fèrula personalitzat i a mitjana del coll del nen, creat a partir d’una tomografia de la tràquea i dels bronquis del nen.

 El comunicat de la Universitat de Michigan diu que per quan el dispositiu es reabsorgui, els pulmons del nen i les vies respiratòries s’haurà desenvolupat ja lo suficient com per mantindre’s constant i oberts per si mateixos. El nen va sortir de l’hospital amb una traqueotomia i un any després no s’ha observat cap canvi negatiu ni problema, segons diuen els doctors.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D/(formato)/fotografias/(nodo)/46352  , (també video youtube)

MIREIA SÁENZ EDO

26/05/2013 17:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un sensor sota la pell que permet realitzar anàlisis per bluetooth

20130526182908-image.jpg
Uns científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausana han desenvolupat un dispositiu amb sensors que s’implanta sota la pell i és capaç de realitzar l’analisi d’una sèrie de substàncies de l’organisme per bluetooth. Aquesta seria una forma en el futur de substituir les tradicionals analisis sobretot en els casos més estrems com són la quimioteràpia que les requereixen continuament. El més interessant d’aquest nou invent seria la forma de guardar tota la informació ja que seria una forma segura i es podria obtenir a través d’internet i d’una connexió bluetooth.
Aquest dispositiu tindria una durada aproximada d’uns 30 o 60 dies sense necessitat de substitui-lo i aquest no requeriria cap tipus de bateries ja que es recarregaria a partir d’un aparell extern.
El dispositiu de tamany diminut, pocs milimetres té forma d’una pastilla rectangular. Aquesta s’introduiria a l’altura de l’espatlla i esdevindria un petit laboratori capaç d’interactuar amb la sang i analitzar-la amb cinc sensors diferents. Amb els estudis que han dut a terme han aconseguit analitzar indicadors com la glucosa, la lactosa o la ATP.
Un cop analitzada la sang, s’obtindria una informació que seria enviada per radiofrecuència al mòvil del pacient. D’aquesta forma el pacient podria reenviar la informació a un arxiu central on seria emmagatzemada. Aquest nou dispositiu permetreria els pacients obtenir els resultats pràcticament en temps reals la qual cosa suposaria un avenç importantíssim i en molts casos una gran ajuda.
Aquest nou dispositiu encara es manté en estat de desenvolupament en el laboratori a falta de dur a terme encara algunes proves i ser aprovat mèdicament, en cas positiu els creadors d’aquest gran invent calculen que en quatre anys podria ser una realitat i un nou producte comercialtzat.




Marta Juan

http://www.rtve.es/noticias/20130508/sensor-bajo-piel-permite-realizar-analisis-sangre-bluetooth/659121.shtml
26/05/2013 18:29 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La Nasa investiga un possible motor d'ions

 

Tot i que sembla tret d’una pel·lícula de ciència ficció, l’agència nord americana planeja portar un asteroide cap a la Terra des del cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter. Al principi es va pensar en enviar astronautes al cinturó d’asteroides però resultava molt car. La missió consistiria en portar l’asteroide fins a l’òrbita de la Terra i situar-lo en òrbita estacionaria com si fos un satèl·lit més. Una vegada situat, astronautes de l’estació espacial internacional en prendrien mostres i l’analitzarien. 

No obstant, donades les característiques d’aquesta missió, un motor convencional basat en una reacció química com la barreja hidrogen i oxigen seria massa gran i ineficient. Així que la Nasa opta per investigar en el motor d’ions.

El motor d’ions consisteix en un accelerador magnètic de partícules ionitzades d’algun gas inert (un gas que no reacciona amb res com un gas noble).

Aquest motor presenta certs avantatges clau envers el motor químic convencional. 

La primera que consumeix molt menys, per tant la mida de l’aparell serà molt més reduïda perquè no haurà de carregar uns dipòsits tant grans.

La segona que té una durada molt major i per tant no necessita manteniment i no es desgasta.

I per últim, depèn a parts iguals del gas i de l’electricitat la qual a l’espai és fàcilment recollible a base de panells solars. 

 

Guillem Allepuz

Classe Gaudí

Font: Flipboard Science

26/05/2013 19:31 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Nanosensor detector de cancer

 

Investigadors de la Universitat de Stanford han fabricat un nou sensor nanomagnètic que és fins a 1.000 vegades més sensible que els mètodes actuals de detecció del càncer. Pot explorar amb una alta precisió qualsevol fluid corporal, així com analitzar de forma simultània fins a 64 proteïnes associades al càncer. El ‘nanosensor’ ha aconseguit detectar tumors en ratolins abans que qualsevol altra tecnologia actual de detecció. Els investigadors asseguren que pot inclús utilitzar-se per detectar marcadors de malalties diferents del càncer. Els resultats s’han publicat a ’Nature Medicine’.

A la primera etapa d’un càncer, el nivell de biomarcadors de proteïnes en sang és molt baix, de manera que es necessiten tecnologies extremament sensibles per detectar-los. Però és la detecció precoç la que obrirà més opcions per aconseguir curar el pacient.

Els investigadors expliquen que la tecnologia del ‘nanosensor’ també podria permetre als metges determinar ràpidament si un pacient està responent a un determinat tractament de quimioteràpia. El sensor que han creat, que utilitza la nanotecnologia de detecció magnètica que havien desenvolupat prèviament, pot detectar biomarcadors de proteïnes fins a una concentració de 30 molècules en un mil·límetre cúbic de sang.

 

Carlos García

 

http://news.stanford.edu/news/2009/october12/cancer-detection-101209.html

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/838/Fabriquen-un-nanosensor-mil-vegades-mes-sensible-que-els-metodes-actuals-de-deteccio-del-cancer.html

26/05/2013 20:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El virus H7N9 deixa almenys 2 morts a Xina

El nou virus de grip H7N9 amb prou feines ha causat trenta morts des de 31 de març, quan s'han detectat les infeccions en éssers humans primers a Xangai. Però aquesta vegada científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i les principals instituts del país s'han convertit en la urgència de la recerca de virus emergents. Segons la seva novament obtinguts en furga - model de sistema d'influenza humana-, el H7N9 és capaç de reproduir en el tracte respiratori superior (que facilita la seva transmissió) i també a la profunda (que exacerba els seus símptomes). El virus estén eficient entre fures per contacte directe i menys efectiva per l'aire.""En condicions adequades, la persona de transmissió pot ser possible", a la revista Science concloure 30 investigadors del conjunt del centre d'investigació de la grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el centre xinès de Control i prevenció de malalties, a Pequín i altres instituts a la Xina en col·laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs de l'infant St Jude Hospital, a Memphisun referent mundial en el grup de grip. La possibilitat de transmissió efectiva entre les persones és la gran preocupació de l'Epidemiologos.como és habitual amb emergents virus de la grip, la H7N9 és producte d'un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies. Primer entre virus de diferents dos aus (un put la hemagglutinin de la H7 subtipus i altre neuraminidase N9, que mai abans havien aparegut junts classe); i després d'això híbrid primer l'aigua i altres virus de la grip (H9N2) molt estès per granges de pollastres a l'Àsia Oriental.125 Casos humans va confirmar a l'inici d'aquest mes, tres quartes parts havia tingut contacte amb els pollastres de granja, que, per tant, són els principals sospitosos com a focus d'infeccions en éssers humans. Investigadors també han informat alguns casos de brots familiars, per la qual cosa es considera probable que el H7N9 té una major capacitat de difusió de persona a persona, encara que òbviament limitat (en cas contrari vols tenir ja se suposa una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta a que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o al menys a la Generalitat dels mamífers.El treball mostra que furga no només pot convertir-se en infectat amb un virus H7N9, sinó també convertir-se en efectius brots de noves partícules virals, per uns sis dies.

http://www.youtube.com/watch?v=Z8x3ifDlW4A

26/05/2013 21:26 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un teixit intel·ligent que subministra medicaments

T’imagines que tant sols posan-te una samarreta et curessis el mal d’esquena? En un futur no molt llunyà això serà possible gràcies a un nou teixit intel · ligent que està desenvolupant un equip de científics de la Universitat de Granada. Aquest teixit administra fàrmacs de forma selectiva responent a estímuls com la llum, la temperatura i el pH.
Els investigadors estan treballant per a implementar els fàrmacs en les diminutes fibres dels teixits per a que puguin alliberar les dosis quan hi actuïn factors externs. A més, aquest nou invent seria de gran utilitat per a malalts crònics, que podrien despreocupar-se dels pesats horaris i calendaris de pastilles.El teixit s’activa per estímuls com la temperatura i el pH, i també als canvis en la llum solar, cosa que permetria tractar de forma personalitzada malalties de la pell com la psoriasi, les berrugues o el melanoma.
El teixit alliberaria el fàrmac progressivament al torrent sanguini, el que garantiria una major absorció i eficàcia del medicament, a més de reduir els costos. "El medicament s’assimila més eficientment perquè es va alliberant progressivament", explica Antonio Luis Medina, director de NanoMyp, un dels científicsde la Universitat de Granada que està desenvolupant el projecte. "Normalment, en prendre un fàrmac, aquest va a l’estómac i allí es destrueix gran part del principi actiu del medicament. L’alliberar directament a la sang s’evita aquest problema".

Arnau Calonge

Classe Marx

1r Batx

Font: http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/un-tejido-inteligente-que-suministra-medicamentos

26/05/2013 22:37 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Impresora 3D

20130527130000-image.jpgLa NASA vol crear una impresora 3D d'aliments, hi ha otorgat una beca a Small Business Innovation Research (SBIR) perquè porti l'estudi d'aquest nou sistema.
Encara són conceptes molt nous i que no s'han dut a terme en processos reals, però si aquesta tecnologia tingués èxit es passaria a la fase de ser provat en algun vol especial.
L'empresa desenvoluparà un sistema d'impresió 3D per sintetitzar els aliments en vols de més d'una dècada.
Primerament els aliments seran hidrats de carboni proteïnes i nutriens en forma de pols, i mitjançant vàlvules i mescladors es podan anar hidratant i imprimint els aliments.
Els sistemes d'alimentació actuals no satisfan totes les necessitats i la finalitat és consumir pocs recursos i que la tripulació no perdi molt temps .
Els promotors de les impresores 3D confien en que servirà de gran ajuda en les misions de l'espai, i tot i que no tingui bons resultats també es pot utilitzar a la Terra com a una nova font d'aliments.

Alba Segarra
27/05/2013 13:00 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Important pas en l'evolució de la fotosíntesi

20130527164513-cymbomonas2.jpg

Nosaltres estem acostumats a que les plantes facin el procés de la fotosíntesi de la forma que la coneixem, però un nou estudi realitzat pel Museu Americà d’Història Natural de Nova York, és el primer en establir una prova conforme les algues verdes es comporten com depredadors menjant-se els bacteris.

Aquesta troballa ha estat possible gràcies a un microscopi elèctric que ofereix una visó de forma en que els cientifics pensen que els primers organismes van adquiri els cloroplasts amb altres formes de vida, també en la forma de convertir la llum en aliment i això va produir que sigues un pas crític per a l’evolució de les algues fotosintètiques i d’altres plantes terrestres.

En un article que es publicarà d’aquí a unes setmanes es diu que l’autor Eunsoo Kim i un company seu varen identificar un mecanisme pel qual un alga verda era similar a les primeres presents que hi havia a la Terra, que engloba un grup de bacteries. Amb aquest treball fet varen comprovar que hi havia proves d’un procès que s’havia suposat però que mai s’havia donat a veure.


Un dels autors de la recerca diu el següent: "Este comportamiento se había sugerido anteriormente, pero que no había tenido evidencia microscópica clara hasta este estudio, estos resultados ofrecen pistas importantes para un evento evolutivo que cambió fundamentalmente la trayectoria de la evolución, no sólo de algas fotosintéticas y plantas de la tierra, sino también los animales".

L’origen del cloroplast està vinculat a l’endosimbiosi, el qual és un procès en el que la cèl.lules eurcariotes, caputren una cianobacteria fotosintètica lliure, de manera que permet que la cèl.lula fotosintètica evolucioni fins forma un cloroplast. Tot i que aquests especialistes en materia han donat a coneixer aquesta troballa i reconeixen que la notícia és tan nova que encara es desconeguda per a molta gent.

Per poratar a terme aquesta investifgació s’ha utlilitzat molta microscopía electrònica per tal de poder prendre bones fotografíes i veure com l’alga verda s’alimenta d’un gènere de bacteris "Cymbomonas", de manera que s’alimenten mitjançant un conducte tubular que seria la boca i d’allà els bacteris són transportats fins a una vacuola i es porta a terme la seva digestió.



MIREIA SÁENZ EDO


http://es.globedia.com/revelan-importante-paso-evolucion-fotosintesis

27/05/2013 16:45 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

A major consum de cafè menor mortalitat

20130527180839-img-12528.jpg

 

Un extens estudi, gairebé mig milió de persones madures, a les que es va fer un seguiment durant aproximadament 12 anys, ha revelat una tendència clara, encara que per ara sense explicació: quan augmenta la ingestió de cafè, disminueix el risc de mort.

Neal Freedman, autor principal de l’estudi, de l’Institut Oncològic Nacional dels Estats Units, ha analitzat aquests resultats i els vincles potencials entre beure cafè, consumir cafeïna, i diverses causes específiques de malalties. Com passa en altres casos semblants, no convé afanyar-se a treure conclusions. Hi ha molts factors que podrien contribuir a l’associació entre el cafè, les malalties i la mortalitat, i s’imposa aprofundir en la qüestió des de més angles. Ningú, per tant, hauria de començar ara a consumir quantitats ingents de cafè mogut per l’esperança d’estar allargant la seva vida. A més, el consum excessiu de cafè, més enllà del límit màxim del que és habitual, pot ser perjudicial per a la salut, com ho és el consum excessiu de qualsevol producte.

També cal analitzar meticulosament la relació que el consum de cafè, el de tabac i el d’alcohol, tenen amb els efectes fisiològics de la cafeïna en la tensió arterial i la funció cardíaca, així com tenir molt en compte la importància de diferenciar entre els efectes del cafè i els de la cafeïna. Un dels propers passos serà identificar quins components del cafè i altres begudes amb cafeïna beneficien o danyen als seus consumidors, en quines circumstàncies i respecte a quins resultats en la salut.

El que indica l’estudi realitzat per l’equip de Freedman, és que les persones madures que beuen cafè, ja sigui amb cafeïna o descafeïnat (que pot contenir una mica de cafeïna però en quantitats molt més baixes), que sembla tenen un risc més baix de mort que aquelles altres de la seva mateixa franja d’edat però que no beuen cafè. Aquesta troballa se suma a altres que també suggereixen que beure cafè, sense caure en un consum excessiu, pot portar beneficis per a la salut.

 

 

Links:

http://www.cafegra.com/blog/cat/?p=105

http://noticiasdelaciencia.com/not/6644/_a_mayor_consumo_de_cafe__menor_mortalidad_/

 

video:

https://www.youtube.com/watch?v=Nrf5xU49bcU

27/05/2013 18:09 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

L’autotrasplantament de cèl•lules mare adultes millora l’artrosi de genoll

20130527185826-95-celulas-madre.jpg

L'artròsi de cartílag muscular del genoll és una de les malalties més freqüents traumatologicament parlant.

Les cèl·lules mare són cèl·lules amb la capacitat de regenerar-se i a més a més d'adaptar-se al teixit al qual estant adoptant la funció específica del seu entorn, de manera que les situem on les situem adoptaran la funció desitjada.

 

Es tracta d'un dels primers exemples en humans de la utilitat d'aquest material biològic ja que el treball amb aquests tipus de cèl·lules es complicat.

 

S'ha observat que el dolor dels pacients amb artròsi al genoll disminueix considerablement i augmenta la seva mobilitat en aplicar el tractament d’autotrasplantament de cèl·lules mare.

 

Les mostres del potencial d'aquesta tècnica van en augment a cada experiment, es va realitzar un assaig amb 12 pacients dels quals 11 van manifestar una gran millora en la mobilitat del seu genoll i una disminució del dolor a més a més de la millora de la qualitat del cartílag.

Aquesta investigació ha estat feta a diversos hospitals d' Espanya entre els quals es troba el Centre mèdic Teknon situat a Barcelona.

 

El tractament consisteix en extreure cèl·lules del propi greix del pacient, purificar-les de manera que al ser les cèl·lules del propi pacient no hi ha riscos de rebuig per part del sistema immunitari. 

 

Amàlia Prat

 

27/05/2013 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Se reduce a una hora la detección de Legionela

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica. Más información.

Derek Pollé

http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/
27/05/2013 19:20 Marx Enlace permanente. sin tema

Se reduce la detección de la Legionella a una hora

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica.

Derek Pollé
Classe Marx

Enllaç: http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/
27/05/2013 20:28 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Troben com poder aprofitar més la llum dels fanals

Els llums de l'enllumenat públic impedeixen que regni la foscor en carrers d'arreu del món durant la nit, però aquests elements omnipresents de l'entorn urbà són notòriament ineficients, ja que malgasten molta llum que en comptes de ser projectada cap a terra ho fa cap al cel, la qual cosa provoca al seu torn el fenomen de la contaminació lumínica que impedeix veure el firmament des de les ciutats i els seus voltants. Innovacions recents en els díodes emissors de llum (LEDs) han permès millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic, però, fins ara, semblava inevitable perdre una part important d'aquesta llum al irradiar-se cap adreces que no són la del lloc desitjat.

Un equip d'investigadors de Taiwan i Mèxic ha desenvolupat un nou sistema d'il·luminació que aprofita l'alta eficiència energètica dels LEDs i assegura que il·luminin només cap al lloc desitjat, evitant així que llum es projecti cap al cel o molesti en habitatges circumdants. El rendiment d’aquesta nova il·luminació és del 98%. A més de reduir la resplendor no desitjat i la contaminació lumínica, el nou disseny d'enllumenat públic també podria estalviar energia.



A l'esquerra es pot veure com són els fanals tradicionalment i a la dreta aquesta nova proposta.

 

El llum proposta per als fanals es basa en la combinació de tres components. El primer conté un grup de LEDs, cadascun dels quals està equipat amb una lent especial, anomenada Lent de Reflexió Interna Total, la qual enfoca la llum de manera que els raigs són paral·lels entre si en comptes de intersecar. Aquests LEDs coberts amb lents s'instal·len dins d'una cavitat reflectant, la qual "recicla" la llum i assegura que d'aquesta s'utilitzi tanta com sigui possible per il·luminar l'objectiu desitjat. Finalment, quan la llum surt del llum, travessa un difusor o filtre que redueix la resplendor brossa. La combinació de co  limació i filtrat també permet als investigadors controlar la forma del feix: El disseny actual produeix un patró rectangular de llum que, segons afirmen els investigadors, és idoni per a l'enllumenat públic.

 

LINKS: http://noticiasdelaciencia.com/not/7263/alumbrado_publico_mediante_leds_con_un_diseno_que_mitiga_la_contaminacion_luminica/

 

Marc Payés, Gaudí.

27/05/2013 20:52 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Es crea una bateria que es carrega en 20 segons i dura 10 vegades més

20130527220857-bateria-carga-20s.jpg

Una adolescent nord-americana ha desenvolupat unes bateries capaces de carregar-se per complet en 20 o 30 segons basades en supercondensadors i amb cert grau de flexibilitat pel que podrien ser aplicades a diversos sistemes. A més de la rapidesa de càrrega, aquestes bateries podrien aguantar 10 vegades més cicles de càrrega.
La jove nord-americana de 18 anys de Califòrnia, Eesha Khare, com a projecte, unes bateries desenvolupades a partir de supercondensadors amb un curt període de càrrega.

Khare va començar a investigar aquest camp de la tecnologia a causa que, com a usuària de 'smartphone', va observar la rapidesa amb què les bateries d'aquests dispositius s'esgoten.

"La meva bateria sempre es mor", va declarar. Per això, va decidir buscar nous materials amb els quals poder crear una bateria que augmentés el temps en què es manté carregada així com el nombre de càrregues que es poguessin realitzar en el seu cicle de vida.
D'aquesta manera, va pensar en els supercondensadors, un material capaç d'emmagatzemar gran quantitat d'energia sense deteriorar-se en gran mesura, pel que pot realitzar major nombre de càrregues.

Així, Khare va desenvolupar uns dispositius de mida petita, capaços d'instal · lar a la bateria d'un 'smartphone' augmentant el nombre de cicles de càrrega fins als 10.000 davant els 1.000 actuals, i reduint el temps de càrrega, permetent que la bateria es carregui per complet en 20 o 30 segons i admetent major càrrega que les bateries convencionals.
A més, les bateries desenvolupades per la jove tenen cert grau de flexibilitat pel que es pensa en un major nombre d'aplicacions fora de la tecnologia mòbil.
"També és flexible, així que pot usar-se en pantalles enrotllables, roba i teles", va afirmar Khare. Per ara, aquests dispositius només s'han provat en un llum LED però la idea de la jove és la seva aplicació a 'smartphones' i altres equips portàtils.

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20130527/54374421083/bateria-carga-20-segundos.html

 

Pau Poll

27/05/2013 22:08 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Conjunto de chips de silicio mejorará la búsqueda de asteroides peligrosos

20130528083747-image.jpgInformáticos del MIT han desarrollado un conjunto de chips de silicio que ayudarán a mejorar la nitidez de las imágenes captadas por el telescopio Pan-STARRS, que tendrá la misión de buscar asteroides y cometas potencialmente peligrosos para nuestro planeta.

El prototipo de este telescopio, instalado en la montaña Haleakalal, Maui. Este telescopio incorporará la cámara digital más avanzada y grande del mundo.

A su vez, esa cámara va equipada con los chips de silicio desarrollados por el MIT. Estos chips son los responsables de que las imágenes de objetos en movimiento obtenidas tengan una excelente nitidez, ya que eliminan las partes borrosas de las fotos debidas a ciertos efectos atmosféricos.

“Es realmente un instrumento gigante”, comenta el astrónomo John Tonry, de la Universidad de Hawai, en un comunicado del MIT. “Con él, conseguimos imágenes de entre 30.000 y 38.000 pixeles, o sea, 200 veces más que lo que consigue una cámara digital avanzada”

http://www.tendencias21.net/Un-conjunto-de-chips-de-silicio-mejorara-la-busqueda-de-asteroides-peligrosos_a2775.html
28/05/2013 08:38 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Amnesia infantil

20130528223941-hipocamp.png

Quan som petits vivim moments que després quan creixem ja no recordem amb claredat o no els recordem gens.

 Fins ara no es sabia la causa d’això però uns científics de la universitat de Toronto, Canadà han conclòs que la causa d’això és l’elevat nivell de producció de neurones els primers anys de les nostres vides.

La neurogènesi, és a dir, la producció de noves neurones a l’hipocamp és en els nivells més alts abans i després de néixer i a mesura que et fas adult aquesta decau.  Aquest procés serveix per tenir una bona capacitat cognitiva i d’aprenentatge però a l’hora de la formació de les neurones els records se’n van de la memòria.

Així doncs, aquests cinetífics, van fer un estudi amb ratolins. Van agafar ratolins vells i joves. En els ratolins adults, els que ja tenien formada la memòria, quan van augmentar la producció de les neurones els va ser suficient per oblidar.

Per altra banda als ratolins joves, després de la formació de la memòria, al disminuir la neurogènesi tenen records més nítids, és a dir, que l’oblit dels records que solen tenir a aquesta edat no succeeix.

Així doncs s’explica aquesta amnèsia infantil. Abans dels quatre o cinc anys tenim un hipocamp molt dinàmic que no pot emmagatzemar informació estable.

Aquí deixo un vídeo on explica què és i per què serveix l’hipocamp: http://www.youtube.com/watch?v=LBsW5qz5sDU 

Neus Aranda

Etiquetas:

28/05/2013 22:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Mecanisme alternatiu d'evolució basat en microARN

20130529001106-img-13780.jpg

Un equip internacional d'investigadors ha descobert un nou mecanisme que permet canviar l'aparença d'un organisme.
Els investigadors van trobar que la quantitat de pèls a les potes de certes mosques varia segons el nivell d'activitat d'un micro ARN.
Els micro ARN se'ls està reconeixent cada vegada més el seu paper com a reguladors essencials de la funció dels gens en plantes i animals, i des de fa temps, se sap que certes proteïnes, conegudes com a factors de transcripció, controlen directament la manera en què es llegeix la informació de l'ADN. Com a resultat, en general es considera que els mecanismes responsables de l'adaptació evolutiva són resultat de canvis en gens que codifiquen aquestes proteïnes.
En canvi, la idea que aquestes petites molècules d'ARN, els micro ARNs, puguin exercir un paper important en els canvis evolutius de l'aparença dels animals, és completament nova.

Els resultats de la investigació aporten doncs una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars de l'evolució.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7277/mecanismo_alternativo_de_evolucion_basado_en_microarns/

 

Carla Jaulent 

29/05/2013 00:11 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Identifiquen un factor que organitza el creixement de les plantes

20130529170411-img-13776.jpg

A més d'usar la llum com a font d'energia, les plantes la utilitzen per informar-se sobre l'ambient que les envolta. Ara, científics de l'Institut Leloir descobrir un gen clau per organitzar la distribució del treball: la seva activitat atura el creixement de la tija i afavoreix, al mateix temps, l'allargament de les arrels i el desplegament de les fulles, dos passos que propicien la fotosíntesi.
"Si es determinen els mecanismes moleculars que participen en aquests processos és possible conèixer millor i optimitzar genèticament les respostes dels cultius a l'ambient lluminós en què es desenvolupen", va assenyalar a l'Agència CyTA el doctor Jorge Casal, cap del laboratori de l'Fisiologia Molecular de Plantes.
El canvi d'aspecte de la planta a exposar-se a la llum es diu "desetiolación". Gràcies a l'acció de receptors de llum-com els fitocroms i els criptocromos-distribuïts pels seus òrgans, aquests poden detectar si es troben en la foscor pròpia del sòl o ja van emergir a la superfície. Els fitocroms perceben llum vermella i vermella llunyana de l'espectre lluminós i els criptocromos, la llum blava.
El gen ara identificat, ROC1, guarda la informació per fabricar una proteïna que actua en una via metabòlica comuna a ambdós receptors, com si fos el mateix baula de dues cadenes.

"La proteïna ROC1 actua en la interfase entre els senyals de llum, percebudes per fitocroms i criptocromos, i els senyals internes, regulant la sensibilitat als nivells de certes hormones vegetals (brassinoesteroides)", va destacar Casal, qui també treballa a l'Institut de investigacions Fisiològiques i Ecològiques vinculades a l'Agricultura (IFEVA) de la UBA. Com a resultat d'aquesta interacció, la planta privilegia l'expansió de les fulles en detriment del creixement de la tija.
Els experiments es van realitzar a la planta Arabidopsis thaliana, un model que serveix per estudiar altres espècies vegetals d'importància agronòmica. El treball va ser publicat a la revista The Plant Journal i va comptar també amb la participació dels doctors Santiago Trupkin, l'IFEVA, i Santiago Mora-García, de l'Institut Leloir.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7273/identifican_un_factor_que_organiza_el_crecimiento_de_las_plantas/

 

Andreu Orós

29/05/2013 17:04 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Noves drogues per saltar-se la llei

foton

Des de l’any 2011 es comencen a crear noves dorgues sintétiques en zones de la Xina o India que resemblen a drogues originals, majoritàriament anfetamines. Aquestes estàn afectan molt a Europa d’una manera molt ràpida i progresiva que ha fet preocupar a les institucions nacionals i europeas contra le prevenció de drogues.

Són drogues molt noves que no es troben en les llistes d’il·legals i per tant es poden comercialitzar per internet sense problemes. Els creadors aprofiten el temps, aproximadament un any, que la policia tarda en detectar la drogua, analitzar-la i il·legalitzar-la.

Aquestes drogues estàn creades a partir de sustàncies molt diferents a les quals només se li canvia una o dos mol·lécules de manera que segueix mantenint els efectes però no es detecta com a droga en un anàlisi, de manera que pels científics és molt més difícil detectar-la.

Al mateix temps que aquestes drogues van en augment les drogues clàsiques perden la seva importància. Encara que el nombre consumidors de drogues a baixat i hi ha molta més gent que intenta deixar-la, les mort per culpa de les drogues segueixen sent altes però menors en comparació al 2011. 

Les noves drogues (o imitadors) han causat de moment 21 morts en tota europa ja que les persones no es preocupen pel que es prenen i no pensen ni pregunten en les possibles conseqüències.

Cristina Franco

http://www.lavanguardia.com/salud/20130528/54374458681/ue-alerta-aumento-imitaciones-drogas.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/28/actualidad/1369749869_313191.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/espana-cabeza-europa-consumo-cannabis-cocaina-2402840

Etiquetas: , , , ,

29/05/2013 18:37 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Peter Higgs, François Englert i el CERN premi Princep d'Asturies 2013.

20130529212251-foto.jpg

El dia 4 de juliol del 2012, un grup de cientifics del CERN van anunciar que havien descobert el bosó de Higgs, particula que va començar a estudiar-se l’any 1964. Gracies a aquest descobriment els hi han atorgat el premi Princep d’Asturies d’investigació científica i tècnica 2013.

Els experiments realitzats a ATLAS, al CERN, van fer que es descobris una partícula de masa 126 cops més pesada que el protó.

Aquesta partícula era compatible amb el bosó de Higgs, que és una partícula elemental de la natura proposada en el Model Estandard de Física de Partícules.

Segons el CERN, el bosó perdura molt poc en l’espai, abans de desintegrar-se en partícules lleugeres i estables.

http://www.rtve.es/noticias/20130529/peter-higgs-francois-englert-cern-premio-principe-asturias-investigacion-cientifica-2013/674361.shtml

Andrés Fariña

29/05/2013 21:23 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El cafè redueix la mortalitat

20130530172641-img-12528.jpg

Un extens estudi sobre gairebé mig milió de persones madures, a les que sels va fer un seguiment durant aproximadament 12 anys, ha revelat una inspiració natural clara, encara que per ara sense explicació: quan augmenta la ingestió de cafè, disminueix el risc de mort.

Neal Freedman, autor director de l’estudi, de l’Institut Oncològic Nacional d’Estats Units, ha analitzat aquests resultats i els potencials vincles entre beure cafè, consumir Cafeïna, i diverses causes específiques de malalties. Com passa en altres Casos semblants, no convé afanyar-se a treure Conclusions. Hi ha molts factors que podrien contribuir a l’associació entre el cafè, les malalties i la mortalitat, any sí s’imposa aprofundir a la qüestió desde més angles. Ningú, per tant, hauria de començar ara a consumir quantitats ingents de cafè megut per l’esperança d’estar allargant la vida. A més, el Consum excessiu de cafè, més enllà del límit màxim del que és habitual, pot ser perjudicial per a la salut, com ho és el consum excessiu de qualsevol producte.

També s’ha de analitzar meticulosament la relació entre el Consum de cafè, el de tabac i el d’alcohol, tenen amb els efectes fisiològics de la cafeïna en la presió arterial i la funció cardíaca, així com tenir molt en Compte la importància de diferenciar entre els efectes del cafè i els de la cafeïna. Un dels primers passos serà identificar quins components del cafè i altres begudes amb cafeïna beneficien o perjudiquen a els consumidors, en quines circumstàncies i respecte a quins resultats a la salut.

El que indica l’estudi realitzat per l’equip de Freedman, és que les persones madures que beuen cafè, ja sigui amb cafeïna o descafeïnat (que pot del contenir una mica de cafeïna però en quantitats molt més baixes), Tenen un risc més baix de mort que aquelles altres de la mateixa franja d’edat però que no beuen cafè. Aquest troballa si suma a altres que també sugereixen que beure cafè, sense caure en un consum excessiu, pot portar beneficis per a la Salut.

 

Àlex Barrero

Links:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6644/_a_mayor_consumo_de_cafe__menor_mortalidad_/

http://www.cafegra.com/blog/cat/?p=105

 

Video:

https://www.youtube.com/watch?v=Nrf5xU49bcU

30/05/2013 17:27 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Mysteries of a Dark Universe

There are many aspects about our Universe that we can't even imagine or that we just don't about it's existance. The whole of that It's called the Dark Universe, which includes from Dark matter and Dark energy to black holes and astonishing galaxies. With this video, I pretend to show what we know and what we are not able to know, how the Universe really works and what we are really supposed to find in a few years on. So pay attention and be prepared for learning how Dark Universe works!

 

Anton Rosa

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=QUpWCRadIIA

 

 

a

30/05/2013 18:51 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Las enfermedades neurodegenerativas

20130530200944-image.jpgLas enfermedades neurodegenerativas –el Huntington, el alzhéimer, el párkinson o la ataxia espinocerebelar— se caracterizan por la acumulación de proteínas tóxicas en las neuronas. Los científicos del Baylor College of Medicine en Houston, Tejas, han utilizado ahora una ingeniosa estrategia genética para identificar (primero en la mosca Drosophila, después en ratones y células humanas) los componentes que causan esa acumulación, y han comprobado que actuar con pequeñas moléculas contra ellos revierte la neurodegeneración en modelos animales de ataxia espinocerebelar.

El envejecimiento de la población en los países desarrollados está convirtiendo las enfermedades neurodegenerativas en una de las cuestiones más acuciantes para los gestores de la salud pública, y esta tendencia solo puede acentuarse con el tiempo y extenderse por las economías emergentes.

En los últimos años los científicos han identificado un buen número de genes implicados en las principales enfermedades neurológicas, incluidas las neurodegenerativas que suelen aparecer en la segunda mitad de la vida. Algunos de estos genes, en su forma mutante o alterada, fabrican cantidades excesivas –o unas versiones excesivamente resistentes— de las proteínas que se acumulan en las neuronas enfermas: huntingtina en caso del Huntington; synucleína alfa en el caso del párkinson, y otras llamadas tau y precursor del amiloide, ambas implicadas en el alzhéimer.

Pese a que estas dolencias cursan con síntomas muy distintos y se asocian a factores genéticos diversos, todas comparten un mismo mecanismo patogénico: la acumulación anormal de esas proteínas tóxicas en las neuronas del paciente.

Los científicos del Baylor College han diseñado de arriba a abajo una estrategia para encontrar lo que ellos llaman “puntos de entrada terapéuticos” contra estas enfermedades neurodegenerativas. Han utilizado la poderosa genética de la mosca Drosophila melanogaster para rastrear el genoma en busca de cualquier otro sistema biológico que afecte al grado de acumulación de esas proteínas tóxicas. Y han trabajado en paralelo con ratones y células humanas, cuyos sistemas no son, naturalmente, idénticos a los de la mosca, pero sí lo bastante como para avanzar mucho más rápido que si hubiera que empezar desde cero con ellos.

Uno de los autores del trabajo, y uno de los pioneros en la aplicación de la mosca al estudio de la neurodegeneración humana, es Juan Botas, formado en Madrid como genetista de Drosophila e investigador, desde hace 20 años, del departamento de genética humana y molecular del Baylor College of Medicine. Botas explica a EL PAÍS desde Tokio la razón que movió al equipo de Houston a elegir la ataxia espinocerebelar (SCA1 en sus siglas técnicas) como caso de estudio, en lugar de alguna de las otras dolencias más comunes.

“SCA1 es una enfermedad neurodegenerativa de incidencia relativamente baja si la comparamos con el alzhéimer o el párkinson”, explica el científico español. “Por ello no recibe tanta atención investigadora como estas otras, y particularmente nada del sector privado, pero es igualmente terrible y, al igual que las otras, tampoco tiene tratamiento; pese a ello hemos aprendido de SCA1 conceptos generalizables a otras enfermedades neurodegenerativas; y naturalmente SCA1 lo es todo para los pacientes y sus familias, que están muy desamparados”.

El descubrimiento concreto que ha merecido hoy el artículo principal de la revista Nature puede sonar algo abstruso al lector general. “Nuestro trabajo”, explica Botas, “descubre dianas terapéuticas de la vía Ras-MSK1, e incluso disponemos de inhibidores conocidos para algunas de ellas”. Esa vía Ras-MSK1 es uno de los muchos, complejos e intrincados sistemas que nuestras células –neuronas y todas las demás— utilizan para comunicarse con el entorno fisiológico y las células vecinas. Y esos inhibidores son los que han logrado revertir la neurodegeneración en los modelos animales de SCA1 que han usado los investigadores.

“Pienso que lo importante”, prosigue Botas, “es que la estrategia –buscar modificadores que disminuyan los niveles de la proteína tóxica que desencadena la enfermedad— es aplicable a muchas otras enfermedades neurodegenerativas incluyendo el alzhéimer, el párkinson y el Huntington; y que podemos hacer esto utilizando el mismo abordaje de rastreos paralelos en Drosophila y células humanas, con lo que ganamos confianza y disminuimos los inconvenientes que pueda tener un sistema o el otro por separado”.

GUILLEM VILA
30/05/2013 20:10 cmcgarbí Enlace permanente. sin tema

Journey to the edge of the Universe

Would you like to know how big is the Universe? This National Geographic video will take you into an incredible and astonishing journey to what is supposed to be our Universe's edge. You will see how the stars and planets work, what is a black hole, how quasars and pulsars look like and many things that will really surprise you.

Are you prepared?

 

http://www.youtube.com/watch?v=gcf3_EBpSSo

 

Andreu Orós

 

31/05/2013 19:59 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Descobrim a quina temperatura màxima poden viure els cucs Alvinella pompejana

20130531205521-img-13842cucs.jpg

El límit màxim de temperatura on es desarrolla la vida animal està per sobre dels 42 ºC i per baix dels 50 ºC. Això s’ha comprovat amb l’estudi d’uns cucs a Pompeya, que habitualment viuen a les fumaroles hidrotermals exactament a les esquerdes del fons oceànic de les quals surt aigua calenta.
Els cucs, anomenats Alvinella pompejana, col.lonitzen les parets de les ximeneies que es formen a les fonts hidrotermals de les aigues profundes i prosperen en condicions extremas de temperatura i presió. Fins ara havien esquivat els intents científics per portar-los a la superfície amb vida i investigar-los.
Estudis previs deien que aquests cucs podien creixer a temperatures de 60 ºC o més però s’ha comprovat que això és mentida.
Shillito i el seu equip d’investigació van utilitzar una tècnica durant les extraccions dels cucs que mantenia la presió extrema essencial per la seva supervivència. Això va permetre’ls que els poguessin portar als laboratoris per analitzar-los. Segons les seves conclusions, una exposició prolongada a temperatures d’entre 50 ºC a 55 ºC provoca danys letals en els seus teixits, cosa que demostra que en el seu ambient natural aquests ésser vius no són capaços de soportar exposicions a llargs plaços per damunt dels 50 ºC.
Malgrat tot, els investigadors també van observar que la temperatura òptima per la supervivència dels cucs estava encara per damunt dels 42 ºC. Per tant, els podem classificar en els animals més “amants de la calor”.

 

Júlia Ayats

Linck: http://noticiasdelaciencia.com/not/7304/la_temperatura_maxima_para_la_vida_animal_esta_por_debajo_de_lo_que_se_creia

31/05/2013 20:55 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Trastorns en la tiroides poden augmentar les complicacions durant l'embaraç

Les dones embarassades que tenen problemes de tiroides acotumen a ser propenses a tenir un part prematur, preeclampsia  i d’altres complicacions que poden perjudicar la salut de la mare i el fill. Aquest estudi va ser publicat en la ’’Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism’’. Seguidament, l’estudi també corrobora que les dones que tenen hipotiroidisme o hipertiroidime tenen un major risc de patir complicacions en el part. 

Aquesta enfermetat ha afectat a 80.000 dones embarassades als Estats Units cada any, aquesta és una xifra extremadament elevada que afecta greument a la salut. El trastorns en la tiroides també poden ocasionar a les dones embarassades hipertensió i un part molt dur. 

Totes aquuestes dones afectades han estat ingressades  en la unitat de cures intensives cada cop amb més freqüència. A més a més,les que pateixen d’hipertiroidisme tendeixen a desenvolupar diabetis gestional i una major tassa de part per cesària.

El que s’ha de tenir en compte són les dones que es es veuen afectades i que necessiten tenir uns nivells d’hormones tiroidees necessàries per un embaràs saludable. En conclusió, s’ha de fomentar les recerca de noves investigacions per reduir els riscs que es produeixen avui en dia en les dones.

Embarazo, embarazada

 

http://www.europapress.es/salud/noticia-trastornos-tiroides-pueden-aumentar-complicaciones-embarazo-20130530103417.html

 

Lina Nassar

31/05/2013 23:59 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris