Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2013.

Benvinguts al blog!

20131002102123-planetatierra.jpg

Comencem un nou curs.

02/10/2013 10:21 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Un Nobel essencial

20131010201849-be.png

Aquest any 2013 el premi Nobel de medicina ha premiat els treballs de tres científics “pels seus descobriments de la maquinària que regula el trànsit vesicular, un sistema de transport essencial en les nostres cèl·lules” inclòs, per exemple, en la comunicació de les neurones i l’alliberament d’insulina. De fet aquests tres científics han resolt l’enigma que explicaria perquè el sistema és capaç de portar les molècules adients al lloc indicat en el moment precís.

  • Randy W.Schekman ha descobert gens que codifiquen proteïnes reguladores del transit vesicular comparant cèl·lules de fongs normals amb cèl·lules genèticament modificades. En aquestes últimes el trànsit tenia un funcionament distorsionat i va saber identificar els gens que controlaven  el transport cap a diferents compartiments i cap a la superfície de la cèl·lula.
  • James E. Rothman ha descobert que un complex proteínic permet a les vesícules fusionar-se amb les membranes. Les proteïnes de la vesícula s’uneixen amb unes proteïnes complementaries específiques de la membrana, assegurant-se que la vesícula s’uneixi al lloc correcte i que les molècules que transporta arribin a la seva destinació.
  • Thomas C. Südhof ha estudiat com els senyals es transmetien de neurona en neurona i com el calci controla aquest procés. Ha identificat el mecanisme molecular que detecta els ions de calci i desencadena la unió vesicular explicant com s’aconsegueix que passi en el moment adequat i com les substàncies assenyalades són alliberades des d’aquestes.

Aquestes descobertes són tant importants perquè errades en els processos que han descrit poden donar lloc a malalties com diabetis, malalties neurològiques i trastorns immunològics. Per tant, el fet de saber això, ajudarà en la recerca per trobar-ne la cura.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2013/press.html

E.Massagué

10/10/2013 20:41 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina


Nobel als químics que han fet possible la química moderna

La química no avançaria tant ràpid si encara es representessin les mòl·lecules amb peces de plàstic. Els ordinadors són una eina clau en la química moderna i la Acadèmia de Ciència Sueca ha decidit otorgar a tres químics que han fet possible la model·lització i la simulació de reaccions químiques el premi Nobel de química d’enguany. Els premiats són: Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel. Durant els anys setanta, els premiats enguany, van aconseguir combinar la física clàssica de Newton (emprada en mòl·lecules grans) i la física quàntica (emprada per a simular reaccions). Abans del treball d’aquests científics els químics havien de triar quina física utilitzar a l’hora de fer simulacions. La raó explicita que ha donat l’institució que otorga aquest premi és: for the development of multiscale models for complex chemical systems” (En català: "per el desenvolupament de models multiescala per a sistemes químics complexes"). 

Martin Karplus professor emerit a l’universitat de Harvard

Michael Levitt professor de l’universitat d’Stanford

Arieh Warshel professor a la University of Southern California

Font: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2013/press.html

Daniel Allepuz


Etiquetas: , , , , ,

12/10/2013 17:11 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El premi Nobel de física 2013 és per als descobridors del bosó de Higgs

Han entregat aquest premi al físic belga François Englert i al físic britànic Peter Higgs.

 

La Reial Acadèmia de Suècia ha anunciat el premi, que se’ls entrega per haver postulat l’existència de la partícula subatòmica coneguda com el bosó de Higgs. Aquet descobriment teòric d’un mecanisme contribueix al nostre enteniment de l’origen de les partícules subatòmiques amb massa.

 

El 1964 aquets dos físics ja van postular teòricament l’existència d’aquest mecanisme i ha estat recentment confirmat pel descobriment de les partícules fonamentals.

 

Englert va néixer el 1932 a la comuna belga d’Etterbeek i exerceix a la Universitat Lliure de Brussel·les, mentre que Higgs va néixer el 1929 a Newcastle upon Tyne (Anglaterra) i treballa a la Universitat d’Edimburg (Regne Unit) .

 

Jo crec que és un gran avenç per a la física ja que ens permet entendre l’origen de les partícules subatòmiques i explica la massa.

 

 

 

François Englert, físic teòric belga i professor de la Universitat Lliure de Brussel·les

 

 

Peter Higgs, físic teòric anglès

 

Aquesta informació s’ha extret de:

- http://www.ara.cat/societat/Premi-Nobel-Fisica-Boso-Higgs_0_1007299448.html

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Higgs

- http://ca.wikipedia.org/wiki/François_Englert

 

Albert Arlà

12/10/2013 21:18 Albert Arlà Enlace permanente. sin tema

La primera cama biònica

20131016192531-foto-1.jpg

“Un home de 31 anys anomenat Zac Vawter que va perdre una cama en un accident de moto l’any 2009 pot tornar a caminar gràcies a una pròtesi biònica que entén les ordres del cervell.” Aquestes eren les primeres línies d’una notícia publicada a La Vanguardia el dia dimarts 1 d’octubre del 2013.

Per posar-nos en context i fent una mica d’història sabem que el concepte del canvi al llarg del temps és el que entenem per evolució. L’evolució biològica es recull actualment en la teoria sintètica de l’evolució que és la millora de la proposada per Darwin al segle XIX.

Al llarg del temps, l’ésser humà ha confeccionat diferents eines, ha domesticat animals, ha inventat l’agricultura, etc. fins arribar on es troba ara. Un d’aquests processos ha estat el de modificar el nostre cos i/o superar una discapacitat. En primer lloc l’home primitiu va inventar un calçat i una roba que va servir com a mètode adaptatiu per protegir el nostre cos i poder colonitzar zones més extremes climàticament. Per altre banda, i fent referència al segon procés, es van crear les potes de pal i els garfis que són formes primitives de les pròtesis actuals.

Avui en dia hi ha dos enfocs clars en tecnociència: substituir un òrgan, teixit, o membre per un altre d’orgànic i equivalent (transplantaments) o substituir-lo per una pròtesi mecànica. En aquest segon aspecte han passat de ser rudimentàries a verdaderes obres d’enginyeria cibernètica.

Cal diferenciar, però, el concepte de biònic i cyborg malgrat forces vegades s’utilitzin com a sinònims. Un cyborg és una estructura metàl·lica que té com a funció preservar un òrgan biològic (generalment el cervell) i millorar les qualitats físiques humanes mentre que un home/dona biònic és una persona normal que se li ha substituir un òrgan per versions mecàniques. Podem pensar que això es dóna en casos extrems però no és així. La pròtesi de maluc, peces dentals, cristal·lins artificials, cargols i plaques en els ossos trencats... són força corrents entre la gent del carrer.

Tornant a la notícia, aquesta nova pròtesi té l’avantatge que interpreta automàticament els impulsos del múscul de la cuixa i són transmesos als elèctrodes de la cama biònica. Amb aquest nou model també s’evita el haver de tocar botons per programar-la i és capaç de reconèixer els patrons de com camina el pacient a més d’adaptar-se a la velocitat des d’una caminada lenta a una de molt veloç.

Els metges i enginyers que l’han dissenyada (Centre de Medicina Biònica de Chicago) però avisen que encara no està a punt per estendre-ho a gran escala. Un dels problemes físics que delimita aquesta expansió són el pes actual (4,7kg) i el soroll que produeix que és similar al d’un ventilador. L’aspecte més important a millorar és que en el 98.2% dels casos s’interpreten correctament els impulsos i malgrat que en la majoria d’errors no hi ha repercussions es donen casos on el pacient pot caure.

Per últim, la cama biònica és capaç de fer tres moviments: caminar sobre el pla, pujar escales i caminar per una rampa de fina a 10 graus de pendent. La prova més dura a la que ha estat sotmesa la pròtesi és pujar un gratacels de Chicago de 2100 esglaons.

Malgrat l’avenç és important i tindrà repercussions molt positives en la societat encara falta molt camí per recórrer fins a poder gaudir d’una cama biònica capaç de simular a la perfecció les biològiques. El primer pas per aconseguir-ho és intentar que la pròtesi no només interpreti les ordres del cervell sinó que pugui enviar impulsos de tornada al cervell. 

Enllaços d’interès:

La Vanguardia http://hemeroteca.lavanguardia.com/search.html?fromISO=true&q=cadera&aux=cadera&bd=25&bm=09&by=2013&ed=12&em=10&ey=2013&x=-684&y=-434&page=2

http://www.kevinwarwick.com/

http://www.wired.com/underwire/2008/02/cyborg-enables-color-blind-artist-to-hear-his-palette/

 

Albert Mestres

Gaudí 16/10/13

16/10/2013 19:25 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El canvi climàtic ha estat el responsable de le meitat de les situacions meteorològiques extremes el 2012.

En un estudi publicat el 9 de setembre de 2013 per la Societat Americana de Meteorologia en el que han participat 18 equips d’investigació d’arreu del món amb científics de prestigi, s’ha demostrat que el canvi climàtic causat per l’activitat humana ha estat el responsable de 12 fenòmens meteorològics extrems que han tingut lloc al 2012 segons el mapa adjunt.

Drought: sequera

Heat: onada de calor

Hurricane: huracà

Heavy Rain: pluges intenses

Arctic Sea Ice: desglaç  de l’Oceà Àrtic

Cold: onada de fred 

El 2012 va ser un any ple de situacions meteorològiques extremes: l’any més calorós des que es tenen registres, sequeres extremes, inundacions, onades de calor, desglaç récord de l’Àrtic, nombre de tormentes tropicals superior al normal, nombre d’huracans a l’Atlàntic superior a la mitjana i alguns huracans devastadors com el Sandy al Carib, plujes torrencials a Sudamèrica, etc.

 Els investigadors han demostrar que encara que les fluctuacions naturals del clima poden influir en l’aparició de fenòmens meteorològics extrems, en aproximadament la meitat dels cassos estudiats l’efecte hivernacle a conseqüència de l’activitat humana ha estat un factor que ha contribuït de manera significativa al canvi climàtic

 A més d’investigar les causes específiques d’aquests esdeveniments,  l’anàlisi redundant per diversos equips de científics de quatre d’aquests fenòmens:

  1. Fort augment de les temperatures als EEUU
  2. Récord del grau de desglaç a l’Oceà Àrtic
  3. Pluges intenses al Nord d’Europa
  4. Pluges intenses a la zona oriental d’Australia

ha permès comparar els diferents mètodes d’anàlisi emprats i concloure que tot i que són mètodes diferents, els resultats obtinguts coincideixen en la responsabilitat de l’escalfament global d’orígen humà en aquests fenòmens meteorològics.

 Aquesta notícia ens demostra la realitat del canvi climàtic i els efectes dolents que pot tenir en el futur del planeta. També ens fa pensar que els intents fets fins ara pels Governs per reduir-lo (protocol de Kyoto) no han estat suficients i encara estem lluny d’aconseguir-ho, i que cal treballar molt més intensament per restaurar l’equilibri en el clima.

 Webgrafia:

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/8406/el_cambio_climatico_global_fue_responsable_de_la_mitad_de_los_eventos_meteorologicos_extremos_de_2012/

 

http://www.ametsoc.org/2012extremeeventsclimate.pdf

 

http://www.bolpress.com/art.php?Cod=2012120701

 

Georgina Camps

Etiquetas: , , , , ,

17/10/2013 18:22 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

No al "fracking"!

20131018200502-esquema-fracking.jpg

 

El passat 10 d’octubre, el govern va donar llum verda a l’anomenat "fracking" espanyol. El que es pretén en aquest projecte és investigar i perforar el sòl per veure si es pot extreure el gas de pissarra que es troba a uns 4 km sota terra, un recurs energètic que ens seria molt útil pel futur.

 

Fins aquí tot semblen avantatges, però la realitat és que durant el procés d’extracció d’aquest gas es vessen massa productes tòxics nocius per a la nostra salut i el medi ambient, que acaben filtrant-se fins arribar a contaminar aqüífers i fins i tot a llacs i llacunes properes. És a dir, que per una part el "fracking" pot resultar beneficiós, però són tants el riscos que correm, que la cosa pot acabar molt malament. Fins hi tot hi ha hagut casos en els que els radioelements utilitzats en el procés han sigut abandonats a la superfície i respirats per persones properes, fent desenvolupar malalties tant severes com el càncer.

 

Personalment crec que el "fracking" pot ser una molt bona font d’energia, però avui dia encara no estem preparats ni disposem d’un mètode d’extracció del gas de pissarra que sigui 100% segur, per tant no crec que sigui la millor opció energètica per al futur ja que caldria apostar per energies renovables i no contaminants, que respectessin tant el medi ambient com la salut de les persones.

 

Carlos Canosa

Fronts d’informació:

http://www.youtube.com/watch?v=ZHHFTgJ0qEs&feature=youtu.be

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/16/actualidad/1363471123_789066.html

Etiquetas: , , , ,

18/10/2013 20:09 Carlos Canosa Enlace permanente. Medi ambient

Descubert un planeta que flota lliurement en l'espai

20131019163657-image.jpgUn equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement.
Els experts han explicat que el planeta, al que l’han anomenat PSO J318.5-22’, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter.
El planeta ha estat identificat pel seu feble i única signatura de calor pel telescopi Pa-*STARRS 1, d’ampli camp telescopi de rastreig.
Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d’estels joves. No obstant això, PSO J318.5-22’ es mou per si mateix, sense una estavella mare o sol que la fagui girar entorn seu.
Els científics han apuntat en aquest fenomen que mai abans s’havia vist un objecte surant lliurement en l’espai que se semblés a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estels, però aquest està a la deriva seguint un camí encara per definir.
Durant l’última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d’un miler descoberts per mètodes indirectes, com el trontoll o atenuació dels seus estels mare induïdes pel planeta.
No obstant això, només un grapat de planetes que han estat fotografiats directament, tots els quals són al voltant d’estels joves (de menys de 200 milions d’anys).
"Els planetes oposats per imatge directa són molt difícils d’estudiar, ja que estan just al costat dels estels molt més brillants d’acolliment. El PSO J318.5-22’ no està orbitant un estel pel que serà molt més fàcil per als científics d’analitzar i estudiar detalladament.
Molts científics gràcies a aquest descobriment han indicat que disposaràn d’una visió meravellosa sobre el funcionament intern dels planetes gasosos gegants com Júpiter poc després del seu naixement.


http://www.lavanguardia.com/ciencia/20131010/54390855920/descubierto-planeta-flota-espacio.html#ixzz2iAz01FyQ
LaVanguardia
http://www.tendencias21.net/Encuentran-un-extrano-y-solitario-planeta-que-flota-en-el-espacio-sin-estrella_a25193.html
Web científica

Dani Ibáñez

19/10/2013 16:39 CMCgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

Descubriment de la 'z8_GND_5296'

20131027164705-galaxia-lejana.jpg

 És descoberta la galàxia més llunyana fins ara, batejada ‘z8-GND-5296’.

 Investigadors americans han pogut calcular l’edat de la ‘z8-GND-5296’ a través de l’espectrògraf situat en el telescopi Keck que està al mig del Oceà Pacífic amb l’ajuda, com no, del telescopi Hubble. El que ha fet aquest espectrògraf és analitzar l’espectre de freqüència i així arribar a saber amb gran exactitud l’edat d’aquesta galàxia, que seria d’uns 13.000 milions d’anys. Per localitzar-la, es va estudiar el canvi de radiació de la llum vermella a causa de l’expansió del univers. Aquesta galàxia descrivia estar molt a prop del Big Bang en termes temporals.

 Per fer-nos càrrecs de la aproximació temporal entre el Big Bang i la creació d’aquesta galàxia podem afirmar que només és de 700 milions d’anys (el 5% de la vida actual del nostre univers).

 Aquest estudi públic ha estat publicat en revistes de caire científic d’arreu del món com la prestigiosa revista Nature.

 Gràcies a aquest gran descobriment la ciència podrà estudiar millor la creació de les galàxies.

 Webgrafia:

 - http://www.space.com/23306-ancient-galaxy-farthest-ever-seen.html

 - http://cvc.cervantes.es/literatura/cauce/pdf/cauce08/cauce_08_011.pdf



Gerard Galera
27/10/2013 16:47 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Les conseqüències de la vida d'un mòbil

20131027165038-coltan.jpg

Els molts processos que utilitzem avui en dia a la tecnologia des de l’extracció i tractament dels materials fins la manufactura o el màrqueting dels productes tenen impactes socials, ambientals i culturals.

 Aquests aparells que fem servir constantment estan compostos per un 40% de plàstic reciclable, un altre 40% de metalls que podrien reciclar-se però no es viable econòmicament i finalment un 20% de traços metàl·lics i ceràmica que són quasi impossibles de tractar. Els materials que fem servir per crear els mòbils s’extreuen majoritàriament de països del tercer món. Alguns d’aquest metalls són el coltan, el liti o el plom, tots tres són molt contaminants i creen problemes en la gestió de residus electrònics, ja que als països del tercer món, tenen una legislació ambiental molt poc estricta i això provoca problemes ambientals i en la salut de la seva població.

 De la República del Congo s’extreuen dos minerals fonamentals per la producció de no només els telèfons mòbils sinó que també d’ordinadors i consoles que són el coltan i la casiterita. Com que aquests són tant importants creen conflictes econòmics que acaben convertint-se en guerres i altres conflictes bèl·lics que desplacen, atemoreixen i acaben amb la vida de persones, exploten i esclavitzen a nens perquè són prou petits per arribar a llocs on els adults no hi arriben i finalment provoquen la mort de milers de goril·les i ximpanzés ja que acaben amb l’habitat d’aquests a causa de la desforestació causada per la extracció d’aquests minerals i el Congo es renten les mans de les conseqüències que pot portar la caça furtiva perquè mou molts diners.

 Al 1994 es va prohibir l’exportació de residus perillosos de països de dins de la OCDE (menys els EUA) a països de fora encara que fos per reciclatge. La Unió Europea va crear també una directiva que diu que els venedors de mòbils també són responsables del reciclatge dels aparells que ven o de la contractació d’algú perquè ho faci. Malauradament això té un problema, que és que els aparells poden acabar a països menys desenvolupats amb l’excusa de que seran reutilitzats ja que és més favorable econòmicament que reciclar-los, però un cop allà acaben sent abandonats a erms on s’apilen els residus electrònics creant problemes de salut a la població d’aquests indrets que conviuen diàriament amb aquests materials tòxics no només inhalant els gasos resultants de la seva cremació, sinó que aquests també acaben traspassant el sòl i arribant a contaminar l’aigua del subsòl que beu la població. També hi ha empreses que intenten reciclar els mòbils al menor cost possible que pot ser molt perillós ja que si s’envia a països com Xina on qui separa els components no coneix les conseqüències que pot tenir en la seva salut o en el medi ambient la seva mala gestió pot crear conseqüències fatals. Això també passa dins de la Unió Europea com a Itàlia específicament a Campània.

 Tot i amb totes aquestes i moltes altres lleis que haurien de regular el reciclatge d’aquests a Espanya hi ha una tassa de reciclatge dels residus de menys d’un 5% encara que és molt fàcil de fer per nosaltres.

 

Fonts d’informació:

http://www.movilizateporlaselva.org/es/

http://www.friendsofthecongo.org/resource-center/coltan.html.

http://www.rtve.es/television/20130609/noche-tematica-mundo-toxico/677060.shtml (vídeo del final)

http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/life-cell.pdf

 

C.Navarro

27/10/2013 16:51 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Recuperen un fragment de 500kg del meteorit que va caure als Urals

El passat 16 d’octubre, científics russos van recuperar del fons del gelat llac de Chebarkul un fragment de prop de 500 quilograms del meteorit que va caure el 15 de febrer d’enguany a la zona, prop de la serralada dels Urals.

Segons els geòlegs, ha estat una feina molt costosa recuperar aquest fragment però alhora és molt important i útil per tal de poder reconstruir les etapes inicials del Sistema Solar ja que, aquests tipus de meteorits, contenen els components a partir dels quals es van formar els primers planetes.

En aquest cas en concret, el meteorit està format majoritàriament per silicats com l’oliví i l’ortopiroxè però també conté sulfur de ferro i níquel en quantitats considerables i crom, clinopiroxè i plagioclasses en menor mesura.

Cal recordar que la caiguda d’aquest astre va provocar més de 1.500 ferits a la zona, 319 dels quals eren nens, i importants destrosses a les ciutats per on es va poder observar. La seva gran massa a l’hora d’entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre (unes 10.000 tones segons la NASA) el converteixen en el meteorit més gran caigut a la Terra des de 1908.

 

Cliqueu el següent enllaç per veure el vídeo amb les millors imatges de l’espectacular caiguda del meteorit a Rússia i les seves conseqüents destrosses:

http://youtu.be/2FCJOuLXIz4

Webgrafia:

Russian scientists track down fragments of Urals meteor - CNN.com

Recuperan de un lago el meteorito gigantesco que cayó en Rusia ...

 

Pol Borrellas

Classe Marx

27/10/2013 17:03 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'estel ISON es veurà a finals de novembre

20131029182354-hubble-captures-comet-ison.jpg

Aquest estel podria convertir-se en un dels més brillants i s’aproparà tant que la gravetat del sol pot arribar a trencar el nucli de l’estel.

La pregunta que es fa tothom és si l’estel ISON podrà resistir la força de la gravetat del Sol. Això ho podrem saber a finals de novembre, que serà quan sobrevoli la superfície visible del Sol a uns aproximats 1,2 millons de quilòmetres d’altitut. El nucli d’ISON està format per gel i petits minerals, que en part seran desintegrats pel calor emès pel Sol, que convertirà el gel en gas. Ademés, la gravetat del Sol provocarà un efecte que amenaça en fer-lo esclatar.

Segons Josep Maria Trigo, del Institut de Ciències de l’Espai, "ningú sap si l’estel és bastant gran i compacte per resistir l’aproximació a l’estrella". L’ISON no és un estel conegut i no se sap massa sobre aquest. Des del seu descubrimient, farà ja un any, s’ha convertit en un dels més estudiats de la història i durant aquestes setmanes serà observat des de cents d’observatoris i telescopis, però encara no s’ha pogut determinar la seva mida amb presició, però relativament és un cometa petit comparat amb els altres.


El comportamiento dels estels que mai s’han vist com aquest és impredictible, només es poden dir possibles casos. José Luís Ortiz, del Institut d’Astrofísica a Andalucia, diu que honestament no saben el que pasarà. Per oferir un espectacle a la Terra el millor seria que el nucli es trenqués, de manera que puguéssim veure una vistosa llum que es podria veure inclús de dia, però si no es trenca s’espera veure com un estel fugaç per la nit, ja no tan impressionant.


Els aficcionats a l’astronomia ara el poden trobar abans de l’alba a la constel·lació de Leo, però encar no es pot veure a simple vista, fins el 18 de novembre es probable que necessitem un telescopi per poder observar l’estel. no es pot predir quan durarà l’espectacle. L’últim gran estel va ser el Hale-Bopp el 1997 i es va poder veure a simple vista durant un any i mig, però era molt més gran.

Font d’informació:

http://www.lavanguardia.com/vida/20131029/54392803777/cometa-ison-mas-brillante-se-vera-a-finales-de-noviembre.html

L. Alsius

Etiquetas: , ,

29/10/2013 18:24 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Telèfons intel·ligents, ens connecten o desconnecten?

20131030174247-daviiiiiid.jpg

Els telèfons mòbils van ésser creats per la necessitat de connectar a les persones, però des que a van aparèixer els coneguts com a telèfons intel·ligents o smartphones, cap al 2007, la cosa va anar molt més enllà.

Pensar en que un dispositiu mòbil tingui la capacitat de mantindre’s connectat a totes hores i a qualsevol lloc és apassionant. Poder accedir a internet, xatejar i descarregar continguts fora de casa sembla ser una avantatge de la tecnologia actual, encara que no tothom ho veu així.

Diversos estudis com el del Pew Research Center demostren que es pot arribar a crear una adicció entorn als smartphones, fent que ens aïllem totalment del que ens envolta físicament. Sentir la necessitat, per exemple, de rebre un missatge quan nosaltres responem a un xat pot arribar a crear ànsia o frustració en una persona, al veure que un interactúa però no rep cap resposta a canvi. Passa el mateix quan ens "enganxem" al algún joc i arribem a un nivell que no ens podem passar.

Al cap i a la fi cadascú és lliure de fer el que vulgui, però de veritat val la pena, per exemple, sortir amb els amics i que no et parlin perquè no deixen estar el mòbil? O anar a un sopar d’empresa i que et passi el mateix? Al final el que aconseguim amb això és crear una societat dependent, que viu amb el mòbil enganxat a les mans sense parlar-se. A quin punt estem disposats a arribar?

David Canosa

Fonts i llocs d’interès:

http://pewinternet.org/~/media//Files/Reports/2011/Cell%20Phones%202011.pdf

http://blogs.scientificamerican.com/observations/2011/08/17/smartphones-good-for-being-social-and-anti-social/

http://thenanobyte.com/2013/08/is-smartphone-addiction-turning-us-into-a-sad-antisocial-lot/

Etiquetas: , , , , ,

30/10/2013 17:46 David Canosa Enlace permanente. TIC'S

Bioimpressió de teixits vius

20131030222136-bioimpresion.jpg

En alguns laboratoris es comença a investigar amb impressores de teixits vius. D'aquesta manera, es podria reparar teixits danyats com ara el del cor, la pell i els genolls. A l'Escola de Medicina de Hannover (Alemanya), ja s'han imprès cèl·lules de pell en tres dimensions i làmines de cèl·lules cardíaques. Aquestes làmines potser es podran utilitzar per reparar teixits danyats per l'atac de cor.D'Lima (director d'un laboratori de recerca ortopèdica de la clínica Scripps de San Diego) té com a objectiu de la seva investigació poder crear cartílag del genoll a partir de bioimpressores. La idea principal és, a partir d'una impressora antiga de tinta, canviar-hi al tinta per gel o líquid de cèl·lules vives. Així poder imprimir, capa rere capa, teixits de diferents òrgans.  Primer de tot, es va determinar si es podia passar cèl·lules vives per la impressora sense matar-les. Es va veure que en la majoria dels casos és possible. Llavors es va intentar crear diferents teixits. Evidentment, els investigadors s'han trobat amb diversos problemes. Un dels més importants és fer possible el manteniment viu del teixit fabricat. La natura ho fa a partir de vasos sanguinis. Per això, s'està intentant poder crear canals que travessin el gel de cèl·lules. Però D'Lima no té aquest problema, ja que el cartílag no necessita aquests vasos sanguinis. El seu obstacle és la complexa estructura del teixit que vol imprimir. Per acabar aquest experiment, fa falta molt de temps. Com ja sabem, les investigacions són processos molt llargs.

Webgrafia:

Font 1

Font 2

N. Rodeja

 


30/10/2013 22:21 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris