El telescopi espacial 'Planck' revela la primera infància de l'univers

El telescopi ’Planck’, de l’Agència Espacial Europea , ha obtingut el mapa més detallat fins ara de l’anomenat "fons còsmic de microones", el ressò deixat pel big bang, l’explosió primigènia que fa uns 13.800 milions d’anys va donar lloc a l’univers. Segons ha informat l’ESA, els resultats desafien els fonaments dels models cosmològics actuals.

La imatge més jove de l’Univers, a penes 380.000 anys després de la seva formació, obtinguda gràcies a les observacions del telescopi espacial ’Planck’. ESA Il·lustració del telescopi ’Planck’, llançat el 2009. ESA
La imatge està basada en les dades recollides durant els primers 15 mesos d’observacions del ’Planck’, i és el seu primer mapa a cel complet de la llum més antiga de l’Univers, gravada al firmament quan aquest a penes tenia 380.000 anys. Llavors, subratlla un comunicat de l’ESA, "l’Univers primigeni estava format per una sopa calenta de protons, electrons i fotons que interactuaven a uns 2.700°C". No hi havia ni galàxies, ni estrelles.

La primera llum va sorgir quan els protons i els electrons es van començar a ajuntar per formar àtoms d’hidrogen. A mesura que l’Univers es continua expandint, aquesta radiació s’ha anat desplaçant cap a les longituds d’ona de les microones, l’equivalent a una temperatura de 2,7 graus per sobre del zero absolut. Encara que no hi ha llum, el ’Planck’ detecta aquestes radiacions i és capaç de distingir-les del soroll ambiental.

El fons còsmic de microones (CMB, per les seves sigles en anglès) mostra petites fluctuacions en la temperatura, visibles en la imatge, que es corresponen amb regions que presentaven una densitat lleugerament diferent en els primers instants de la història de l’Univers: les llavors de totes les estructures, estrelles i galàxies, que veiem avui dia. "L’extraordinària qualitat d’aquest retrat de la infància de l’univers ens permet anar apartant capes fins a observar directament els seus fonaments, demostrant que el nostre mapa del cosmos dista molt d’estar complet", ha comentat Jean-Jacques Dordain, director general de l’ESA.

Segons el model cosmològic estàndard, aquestes fluctuacions es van produir immediatament després del Big Bang, i van créixer fins a arribar a una escala còsmica durant un breu període d’expansió accelerada conegut com a ’inflació’.

En l’anàlisi de les dades han participat diversos grups europeus, inclosos diversos investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El ’Planck’, posat en òrbita el 2009, va ser dissenyat per traçar un mapa d’aquestes fluctuacions al llarg de tot el firmament, amb la resolució i sensibilitat més grans disponibles fins ara. L’anàlisi de la naturalesa i de la distribució d’aquestes llavors sobre el mapa del fons còsmic ajudarà a determinar la composició i l’evolució de l’Univers des del seu naixement fins a l’actualitat.


Xavi cama