Cucuts invasors de nius

Per la gent d’Europa, els cucuts són heralds de la primavera. Cada any, els escriptors de cartes a un diari britànic, el Times, competeixen per ser els primers a afirmar que han sentit un. Per a les aus d’Europa, la crida del cucut és menys benvinguda ja que els cucuts són paràsits dels nius d’altres ocells. Posen els seus ous en ells i deixen als desventurats pares adoptius de fer el treball dur de la criança dels pollets.

Però són aquests pares sempre tan desgraciats? Com el cucut surt amb la seva ha estat objecte de moltes especulacions, i alguns biòlegs pensen que els cucuts poden portar beneficis subtils que ajuden a compensar els costos indubtables que imposen.


¿Amic o enemic?

Daniela Canestrari de la Universitat d’Oviedo, d’Espanya, i els seus companys van examinar les relacions entre els grans cucuts tacats i les cornelles negres (una raça de corb). A diferència d’alguns paràsits de nius, els grans cucuts tacats no desallotjaven els ous o les cries dels seus amfitrions. Tot i que competeixen entre ells pel menjar. El resultat és que els corbs que crien tant pollets seus com de cucut sobreviuen un nombre menor de cries de corb del que seria normal en un niu de cornelles negres. Això suggereix, com era d’esperar, que els cucuts són una mala cosa.

La Dra. Canestrari, però, va decidir investigar una mica més profund, sospitava que malgrat el seu nombre de descendents era menor, corbs amb els cucuts al niu eren més propensos a criar alguns corbs sense paràsits. Això podria ser suficient per compensar el menor nombre de cries per niu.

La seva idea era que els pollets de cucut s’involucren en una forma de guerra química amb els depredadors. Certament secreten una barreja nociva de substàncies químiques, incloent àcids i fenols, de les seves cloaques que els adults no secreten. Això suggereix aquests productes químics tenen un propòsit específic pel pollet, en lloc de ser simples productes residuals. I quan la Dr Canestrari va oferir carn untada en la secreció de cucut als gats i als ocells rapinyaires, que són depredadors de nius d’ocells en l’àrea d’estudi, no van tocar la carn. Això indica que tenir un cucut o dos al niu en veritat és una defensa.

Per demostrar això, va fer alguns experiments d’intercanvi de cries de cucut dels nius on havien nascut a altres nius sense cucuts. Els nius que van rebre cucuts van ser més propensos a produïr algunes cries de corb al contrari que els nius donadors de pollets on ara no hi havia cap cucut o els de control on mai havien tingut cucuts. Després de 16 anys d’observacions en nius on no hi van experimentar els resultats han suggerit que, tot i que la diferència és petita, tenir cries de cucut al niu era una millor estratègia de supervivència que no tenir-ne.

Sònia Vilella


http://www.economist.com/news/science-and-technology/21599331-having-cuckoo-your-nest-not-always-bad-thing-paying-guests?frsc=dg%7Ca

http://www.sciencemag.org/search?site_area=sciencejournals&y=-124&fulltext=Cuckoo&x=-869&journalcode=sci&journalcode=sigtrans&journalcode=scitransmed&submit=yes