Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Enero de 2014.

Gran Taca Solar a l'AR 1944

20140108210425-regions-jan8.jpg

L’any 2014 ha començat amb gran aspiracions científiques, des de aterrar una nau espacial a un cometa fins a un seqüenciador del genoma humà veloç i instantani. El Sol en canvi ha iniciat l’any amb una gran ejecció de partícules al espai exterior. Aquestes partícules provocaran tempestes geomagnètiques.

 

L’ejecció de partícules es troba a una de les taques solars més grans registrades en anys l’AR 1944, aquesta taca en determinats períodes del any apunta directament a la Terra i en aquets últims dies n’ha sigut el cas. La taca mesura uns 200.000 km de grosso. Una altra característica d’aquesta taca és que té un camp magnètic que pot arribar a provocar grans erupcions solars. Els meteoròlegs van predir pel passat dia 6 de gener un 75% de probabilitats que hi hagin flamarades de tipus M. Per a més inri el passat 7 de gener i el dia 8 de gener hi han hagut tempestes geomagnétiques de classe G1 que podran arribar a produir aurores boreals en latituds altes.

 

Aquesta regió ja ha estat nombroses vegades activa degut a flamarades solars de gran intensitat. Ara aquesta gegantesca taca solar està transportant partícules i radiació que podran produir apagades en les emissions de ràdios de tot el món.

 

L’impacte està previst per les 09:00 hora peninsular espanyola.

 

Gerard Galera Meifrén

 

 

Webbs d’interès:

 

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=mWsH7fMA2yE

 

http://www.abc.es/ciencia/20140108/abci-bombazo-solar-llegara-tierra-201401081123.html

 

http://www.nasa.gov/content/goddard/nasa-releases-images-of-january-solar-flare/#.Us2vE2TuI0t

 

http://www.swpc.noaa.gov/

 

08/01/2014 21:04 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Desperta la nau Rosetta després de 31 mesos d'hibernació

La nau ja prepara l’aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko

20140125202228-foto-2.jpg

El passat 19 de febrer, i després de 31 mesos inactiva, la nau Rosetta es va reactivar per tal de preparar el seu aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Aquesta nau, dissenyada i posada en òrbita per l’Agència Espacial Europea el 2004, és un dels projectes estrella de l’ESA doncs mai fins ara s’havia intentat fer aterrar un artefacte a un cometa i estudiar-lo des de la mateixa superfície.

L’objectiu primordial de la nau Rosetta, alimentada gràcies a l’energia captada pels seus panells solars, és ajudar a entendre l’origen i l’evolució del Sistema Solar. La composició del cometa que estudiarà, reflecteix la composició de la nebulosa pre-solar, nebulosa a partir de la qual es van formar el Sol i els planetes del Sistema Solar fa més de 4.600 milions d’anys. Per tant, una profunda anàlisi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per part de Rosetta i l’aterratge del mòdul anomenat Philae, capaç de perforar i analitzar extensament el substrat del cometa, proporcionaran informació fonamental per entendre com es va formar el Sistema Solar.

A més, aquesta missió confirmarà, o desmentirà, les proves convincents que indiquen que els cometes van jugar un paper clau en la creació dels planetes, doncs els seus impactes eren molt freqüents abans. Es creu que aquests impactes van proporcionar a la Terra la majoria de l’aigua que avui contenen els nostres oceans. Per confirmar-ho, es compararà la proporció d’hidrogen-deuteri del glaç del cometa amb el dels nostres oceans. D’altra banda, els cometes podrien, fins i tot, haver dut al planeta blau molècules orgàniques complexes que haurien jugat un paper crucial en l’aparició de la vida a la terra. Cosa que també s’estudiarà i que en cas de confirmar-se, donaria força a la teoria de la Panspèrmia.

20140125202212-foto-1.jpg

Per tal de poder entrar en l’òrbita del cometa, que viatja a altes velocitats, la nau Rosetta ha hagut de fer un viatge espacial de10 anys i agafar embranzida gràcies a les forces gravitacionals de la Terra (2005, 2007 i 2009) i de Mars (2007). Ara però, ja es troba a la recta final de la seva missió, que s’espera que tingui el punt culminant el novembre de 2014, quan Philae aterrarà a la superfície del cometa. Finalment, la missió acabarà el desembre de 2015, quan ambdós artefactes es quedaran sense energia després d’enviar la valiosa informació sobre el cometa a la Terra.

20140125202145-foto-3.png

-Per a més informació visiteu el web de l’Agència Espacial Europea:

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions

 

Pol Borrellas

Marx A

25/01/2014 20:31 CMCgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Astrònoms descobreixen una supernova en una galàxia propera

20140126201656-imagen-de-la-galaxia-m82-54399469331-51351706917-600-226.jpg

Una potent i brillant supernova , que va ser descoberta el passat dimarts a la propera galàxia Messier 82 (part de l’Óssa Major) , va poder ser captada per diversos observatoris astronòmics de la Terra , atorgant a la comunitat científica una eina excepcional per aclarir la forma del univers .Aquesta és una de les supernoves més properes ( a 11,4 milions d’ anys llum ) i més brillants observades per astrònoms des de la captada el 1987 , a 168.000 anys llum de distància . Segons els científics , aquesta última explosió estel · lar és del tipus Ia , per molt , les més potents de totes, podent emetre una brillantor molt superior al de la galàxia que les acull .L’observació d’aquest fenomen astronòmic pot ajudar a revelar com es formen les supernoves , i , pel fet que s’utilitzen com vares de mesurar còsmiques , entendre millor el seu funcionament pot ajudar a la comunitat científica a polir la concepció de la forma de l’ Univers .La supernova va ser prou potent i brillant com per ser observada amb un telescopi modest en un lloc improbable . El passat 21 de gener, al voltant de les 7 de la tarda , Steve Fossey , astrònom de la Universitat College de Londres , estava enmig d’una lliçó rutinària amb els seus estudiants amb un telescopi de 35 centímetres en el telescopi de la universitat . Tot d’una, enmig de la classe , unes imatges de la galàxia M82 , també coneguda com la Galàxia Cigar , van aparèixer en les seves pantalles .La imatge que tenia professor Fossey d’aquesta galàxia no coincidia amb la reflectida en les imatges , ja que una estrella concreta estava en un lloc on no hauria , en la vora de la M82 . Fossey va informar a altres astrònoms , que van poder constatar el descobriment . Finalment, el Astronomer Telegram confirmar el 22 de gener la observació mitjançant la col · laboració de diferents universitats com Caltech i Princeton .Una supernova del tipus Ia és una explosió estel · lar que s’origina de dues estrelles que es orbitaven mútuament , almenys una d’elles una nana blanca ( una estrella amb la densitat del nostre Sol , però de la mida de la Terra , que ha esgotat el seu combustible nuclear ) .

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140123/54399469406/astronomos-supernova-galaxia-cercana.html

 

Eduard Mauri

26/01/2014 20:17 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El telescopi espacial 'Planck' revela la primera infància de l'univers

20140127132620-image.jpgEl telescopi ’Planck’, de l’Agència Espacial Europea , ha obtingut el mapa més detallat fins ara de l’anomenat "fons còsmic de microones", el ressò deixat pel big bang, l’explosió primigènia que fa uns 13.800 milions d’anys va donar lloc a l’univers. Segons ha informat l’ESA, els resultats desafien els fonaments dels models cosmològics actuals.

La imatge més jove de l’Univers, a penes 380.000 anys després de la seva formació, obtinguda gràcies a les observacions del telescopi espacial ’Planck’. ESA Il·lustració del telescopi ’Planck’, llançat el 2009. ESA
La imatge està basada en les dades recollides durant els primers 15 mesos d’observacions del ’Planck’, i és el seu primer mapa a cel complet de la llum més antiga de l’Univers, gravada al firmament quan aquest a penes tenia 380.000 anys. Llavors, subratlla un comunicat de l’ESA, "l’Univers primigeni estava format per una sopa calenta de protons, electrons i fotons que interactuaven a uns 2.700°C". No hi havia ni galàxies, ni estrelles.

La primera llum va sorgir quan els protons i els electrons es van començar a ajuntar per formar àtoms d’hidrogen. A mesura que l’Univers es continua expandint, aquesta radiació s’ha anat desplaçant cap a les longituds d’ona de les microones, l’equivalent a una temperatura de 2,7 graus per sobre del zero absolut. Encara que no hi ha llum, el ’Planck’ detecta aquestes radiacions i és capaç de distingir-les del soroll ambiental.

El fons còsmic de microones (CMB, per les seves sigles en anglès) mostra petites fluctuacions en la temperatura, visibles en la imatge, que es corresponen amb regions que presentaven una densitat lleugerament diferent en els primers instants de la història de l’Univers: les llavors de totes les estructures, estrelles i galàxies, que veiem avui dia. "L’extraordinària qualitat d’aquest retrat de la infància de l’univers ens permet anar apartant capes fins a observar directament els seus fonaments, demostrant que el nostre mapa del cosmos dista molt d’estar complet", ha comentat Jean-Jacques Dordain, director general de l’ESA.

Segons el model cosmològic estàndard, aquestes fluctuacions es van produir immediatament després del Big Bang, i van créixer fins a arribar a una escala còsmica durant un breu període d’expansió accelerada conegut com a ’inflació’.

En l’anàlisi de les dades han participat diversos grups europeus, inclosos diversos investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El ’Planck’, posat en òrbita el 2009, va ser dissenyat per traçar un mapa d’aquestes fluctuacions al llarg de tot el firmament, amb la resolució i sensibilitat més grans disponibles fins ara. L’anàlisi de la naturalesa i de la distribució d’aquestes llavors sobre el mapa del fons còsmic ajudarà a determinar la composició i l’evolució de l’Univers des del seu naixement fins a l’actualitat.


Xavi cama

27/01/2014 13:26 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Descobreixen el secret dels ulls més complexes del món

20140127173611-image.jpgLes gambes mantis tenen un sistema de visió amb tres cops més receptors que altres espècies animals. La majoria dels animals tenen entre dos i quatre fotorreceptors per distinguir els colors, aquest crustaci en té dotze.
Un equip d’investigadors d’Austràlia i Taiwan han descobert que els avantages que presenta tenir tants fotoreceptors i uns ulls tan complexos no és per distinguir millor els colors, sino que la seva forma de codificar-los ajuda a l’hora d’aparellar-se i de reconéixer el perill.
Les gambes mantis són crustacis que destaquen pels seus colors vistosos, cridaners i que fins i tot es veuen a la foscor, també són molt ràpids i tenen personalitats molt diferents, uns són molt agresius i d’altres totalment el contrari, molt més tranquils i relaxats.

"Aquests animals són experts en la visió en color, ja que tenen una forma de codificar la informació diferents als ulls de les altres espècies d’animals. Distingueixen pitjor els colors, però són més ràpids." diu Sinc Hanne Thoen, investigadora a l’Universiat de Queensland, Austràlia.

Els éssers vius tenen una visió basada en tres cons sensibles als colors primaris. Per aquest motiu el cervell determina els colors dels objectes amb l’entrada relativa de cada color a l’ull.

Van descobrir que aquests animals no distingueixen alguns colors oferint-los aliments de diferents colors i van veure que aquests animals no eren capaços de discriminar els aliments segons el color. Van arribar a la conclusió que tenien un sistema d’estalvi d’energia, aquest tipos de visió utilitza menys energia perquè el sistema neuronal és més senzill i per això són tan ràpides en els seus moviments.

http://www.lavanguardia.com/natural/20140124/54399501225/descubren-secreto-ojos-mas-complejos-mundo.html#ixzz2ri2kKGzB

Laura Alsius
27/01/2014 17:38 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Es transformen cèl•lules adultes en cèl•lules mare

20140129160302-1390999531-531335-1390999628-noticia-normal.jpg

Durant molts anys s’han intentat aconseguir cèl·lules mare semblant a les embrionàries, i ara s’està aconseguint amb un nou mètode  on s’obtenen estressant cèl·lules adultes . Això, en la pràctica , vol dir , bàsicament , submergint-les en àcid .

Fins ara , per aconseguir cèl·lules mare hi havien dues possibilitats : obtenir d’embrions o re programant cèl·lules adultes . Per a això calia afegir una sèrie de factors . Així s’aconseguien les anomenades iPS (cèl·lules mare pluripotencials induïdes ) , que no eren tan moldejables com les embrionàries , però casi. La nova aportació va en la mateixa direcció ( es parteix de cèl·lules adultes ) però per un mètode en principi més senzill i amb un resultat més proper a les cèl·lules totipotencials ,que son les que poden transformar-se en qualsevol teixit i no només en uns quants.

El descobriment és tan nou que l’autora principal , Haruko Obokata , va necessitar cinc anys per convèncer els seus caps i a una revista perquè el publiquessin . Va haver de gravar la transformació d’un tipus de cèl·lula, un limfòcit T , per convèncer-los. A les noves cèl·lules les ha batejat com a STAP , sigles en anglès de stimulus - triggered acquisition of pluripotency. Després, les ha introduït en ratolins afegint gens fluorescents per confirmar que es diferencien en els diferents teixits d’un ésser viu .

 

El també japonès Shinya Yamanaka , que va ser el primer a aconseguir cèl·lules iPS , ha publicat l’article: "Els treballs són importants per entendre la reprogramació cel·lular. Des d’un punt de vista de cara a una aplicació mèdica , és un nou mètode d’aconseguir cèl·lules iPS " .

 

 

       Marc Little

Etiquetas:

29/01/2014 16:03 Marc Little Enlace permanente. sin tema

FORATS NEGRES: canvi de teoria

20140129190511-image.jpgFa pocs dies l’astrofísic britànic Stephen Hawking va sorprendre a tothom en la publicació que ca fer a la revista Nature quan va posar en dubte l’existència dels forats negres tal i com concebíem fins ara. La teoria de l’horitzó de successos, que diu que aquests emeten un fort camp gravitatori atrapant tot tipus de partícules sense la possibilitat de que escapin ja no sembla del tot correcta per al científic, fortament associat a l’estudi de l’aparició d’aquestes zones infinites de les quals havia dit que fins i tot podien emetre radiació.

En aquest estudi que ha publicat, “Conservació de la informació i predicció meteorològica pels forats negres”, que encara està pendent per revisió proposa com a nou paràmetre l’horitzó aparent que diu que en comptes d’haver-hi una frontera invisible que reté tot tipus de matèria, llum inclosa, només les reté temporalment i després les allibera de manera caòtica. La seva idea es basa en que una frontera definida no és possible degut a les violentes fluctuacions que es produeixen al voltant d’un forat negre. És a dir, a diferència de l’explicació de la teoria clàssica, que diu que no se’n pot sortir, segons la quàntica l’energia i la informació en podrien escapar. Tot i que també admet que una explicació completa del procés encara no és possible ja que s’han de combinar la gravetat, la relativitat i la mecànica quàntica, cosa que encara no s’ha fet.

Aquesta nova teoria ha estat ja rebatuda per altres científics que hi estan en contra amb el pretext de ser un treball massa curt i sense detalls i que encara no ha estat revistat.

Si en voleu saber més podeu anar a:

http://www.nature.com/news/stephen-hawking-there-are-no-black-holes-1.14583
http://arxiv.org/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140127/54399592814/stephen-hawking-no-agujeros-negros.html
http://www.abc.es/ciencia/20140129/abci-cientificos-cuestionan-stephen-hawking-201401291313.html

29/01/2014 19:05 Erola Massague Enlace permanente. Terra i Univers

Transmissions inalàmbriques des de l'interior del cervell

20140130184719-img-12578.jpg

Un equip d’ingenyers i cirujans han desenvolupat i provat amb èxit un nou sensor inalàmbric, de banda ample i recargable, el qual s’implanta en el cervell i conecta aquest amb un ordinador o dispositiu robòtic.

La invenció s’ha dut a terme a la universitat de Brown, a Rhode Island, Estats Units, en individus que es mouen sense complicacions, és capaç de transmetre les senyals en temps real de fins a 100 neurones.

Aquests dispositius treballen de forma inalàmbrica i per a provar el seu funcionament han estat implantats en models animals durant més d’un any, cosa que no s’havia aconseguit mai en el camp de les interfície cervell-ordinador. Aquest tipus de interfícies podríen ajudar a persones amb paràlisi a controlar aparells mitjançant els seus pensaments .

En bastants de les seves característiques, el nou dispositiu és comparable a un telèfon mòbil, amb l’excepció que la conversa no és entre dues persones sinó entre un cervell i un dispositiu artificial, tal com exposa Arto Nurmikko, professor d’enginyeria a la Universitat Brown, que va supervisar el procés d’invenció del dispositiu.

Els neurocientífics poden usar aquest dispositiu per observar, enregistrar i analitzar els senyals emesos per conjunts de neurones en parts particulars de cervells animals.

Mentrestant, s’està avaluant l’eficàcia i la seguretat de sistemes que usen elèctrodes implantables de captació similars als de la interfície cervell-ordinador provada en models animals, per sospesar la viabilitat que les persones amb paràlisi severa puguin controlar dispositius d’ajuda personal, com braços robòtics o cursors de pantalla d’ordinador, valent-se tan sols dels seus pensaments . Aquests pensaments serien els de tipus motor, és a dir, que, per exemple, la persona mouria amb la seva ment un cursor pensant en moure la mà física a les adreces desitjades, encara que no pugui moure o fins i tot no tingui d’ella .

En el nou dispositiu, un xip de la mida d’una píndola, proveït d’un conjunt d’electròdes, que s’implanta en l’escorça cerebral, envia els senyals a través de les connexions elèctriques de disseny especial a la càpsula hermèticament segellada, i soldada per làser, del dispositiu. La càpsula mesura 56 mil · límetres de llarg , 42 mil · límetres d’ample , i 9 mil · límetres de gruix . Aquest volum tan petit d’espai allotja un sistema de processament complet, que inclou circuits integrats de baixíssim consum energètic dissenyats a la Universitat Brown per al processament i la conversió dels senyals, transmissors sense fils de ràdio i infrarrojos, una pila minúscula d’ió- liti, i l’entrada per recàrrega.

Tots els senyals sense fils i de càrrega travessen una finestra de safir, transparent per als camps electromagnètics .

 El dispositiu transmet les dades a 24 Mbps, mitjançant freqüències de microones de 3,2 i 3,8 Ghz, cap a un receptor extern. Després d’una recàrrega de dues hores, subministrada sense fils a través del cuir cabellut mitjançant inducció, pot operar durant més de sis hores .

El dispositiu utilitza menys de 100 milivats d’energia .

Ming Yin i William Patterson, ambdós de la Universitat Brown, van fer una part important del treball de disseny dels xips personalitzats, que converteixen els senyals neuronals de l’individu en dades digitals.

L’equip d’enginyers, format també per Juan Acers, així com per David Borton (ara a l’Escola Politècnica Federal de Lausana a Suïssa), va treballar estretament amb neurocirurgians per implantar el dispositiu en tres porcs i en tres micos macacos Rhesus. La investigació amb aquests sis animals ha ajudat als científics a assegurar la validesa i seguretat del sistema, i també els ha permès observar a fons les pautes dels senyals neuronals complexes al llarg d’un període que ja ha arribat als 16 mesos en el moment d’escriure aquestes línies.


Etiquetas: , ,

30/01/2014 18:47 Gabriel Rodríguez Enlace permanente. Tecnologia i materials

Troben la primera “xarxa cosmica que conecta les galàxies

20140130195441-image.jpgAstrònoms dirigits per experts de la universitat de California de Santa Cruz dels Estats Unis descobreixen per primera vegada una xarxa còsmica que es creu que uneix les galàxies.A través d’un telescopi dels més potents del mòn, anomenat Keck I, els astrònoms vàren detectar una gran nebulosa lluminosa de gas que s’extendeix a dos milions d’anys llum a travès del espai intergalàctic. Els experts van estimar que la quantitat de gas a la nebulosa era almenys deu vegades més gran del que s’esperava en els resultats de les simulacions per ordinador.


Aquesta ha estat una notificació reveladora i sorprendent ja que abanç de la descoberta, la teoria de la xarxa còsmica només era un conjunt de propostes, que les va impulsar el físic americà Alan Guth en el 1981 i que encara que tenien l’aprovació de molts físics i astrònoms no s’havia comprovat i classificat com un fenòmen cert.
La teoria deia que les galaxies es trobaven a dins d’una xarxa de filaments de gas, en que s’estén al llarg d’amplis buits de milions d’anys llum d’amplada, i llavors es suposa que les galaxies “estàn a dins” d´aquests filaments de gas .


Des de fa ja alguns anys, els cosmòlegs han estat desenvolupant simulacions per l’ordinador de l’estructura de l’Univers per poder construir ul model estàndard de la cosmologia. Per a això utilitzaven com a punt de partida la radiació còsmica de microones o radiacions del fons còsmic, Els càlculs suggerien que a mesura que l’Univers creixia i es formava, la matèria es formava filaments i nodes sota la força de gravetat, com una gran xarxa còsmica.


La sorprenent descoberta s´ha pogut realitzar gràcies a la intensitat de la llum de un quàsar anomenat UM287 situat a 10 mil milions d´anys de la Terra, que va iluminar els àtoms del hidrogen del gas, on es va poder observar la existència de la xarxa còsmica.

Aquesta descoberta ens ajuda a entendre una mica més com es va formar el univers i ens mostra que la matèria es va unir formant-se en galàxies connectades per filaments de gas enrarit i va anar evolucionant i expandint pel l’univers. Segons l’astronomia prop d´un 84% del univers és matèria fosca distribuida per tota la xarxa còsmica, on hi han halos de materia fosca de les que es formen les galàxies i la xarxa còsmica que conecten els filaments.

Neil Shuffle

Etiquetas: ,

30/01/2014 19:54 Neil Shuffle Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris