Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Febrero de 2014.

Un estudi relaciona l'exposició al DDT amb el risc de patir l'Alzheimer

20140203194526-image.jpg
Les persones que han estat exposades al producte químic DDT, utilitzat durant dècades com a pesticida, tenen una major probabilitat de patir la malaltia de l’Alzheimer, en relació amb les persones que no presenten en la sang restes d’aquest producte i els seus derivats, segons un estudi d’ investigadors dels Estats Units que es publica aquesta setmana a la revista JAMA Neurology.
Els resultats de l’estudi no poden afirmar que el DDT es la causa desencadenant de l’ Alzheimer en les persones estudiades, però en la complexa evolució d’aquesta malaltia neurodegenerativa, tot sembla indicar que substàncies com el DDT poden ser un factor desencadenat, segons indica Jason Richardson, investigador de l’ Escola de Medicina de Piscataway (New Jersey, EUA).
Els autors de l’ investigació apunten, en aquest mateix sentit, que molts dels casos d’ alzehimer podrien estar causats per la interacció entre factors genètics i elements ambientals, en aquest cas substàncies químiques neurotòxiques.
El DDT és un pesticida que es va utilitzar de forma massiva per a controlar la malaria al final de la II Guerra Mundial, primerament, i després per a protegir els cultius en agricultura comercial. No obstant, el pesticida DDT encara és utilizat en alguns països per combatir la malaria.
A més, aquest pesticida ja va ser declarat tòxic pel medi ambient i la seva possible repercusió en la salut humana. El DDT va ser prohibit als Estats Units, entre d’altres països, al 1972. Tot i això, la Organització Mundial de la Salut (OMS) encara recomana l’ús d’aquest pesticida per controlar la malaria.

Etiquetas:

03/02/2014 19:45 Pau Ferran Enlace permanente. sin tema

Projecte Camisea

20140211222302-nahua.jpg

El passat dia 27 de gener el govern peruà va aprovar la cerca de gas natural al centre de la selva poblada per poblacions indígenes autòctones que fins ara no han tingut contacte amb la civilització externa.

El projecte Camisea pretén extreure gas natural de la reserva d’aquest més gran del Perú i una de les més importants de Sud Amèrica i tres quarts del territori total que es manipularà forma part de la reserva. Aquest projecte es portarà a terme per varies empreses de gas encapçalades per Pluspetrol, Repsol i Hunt Oil.

 Una invasió en el seu territori podria tenir efectes devastadors per aquestes poblacions i fins i tot provocar l’extinció de certs grups indígenes ja que no tenen la immunitat que tenim la resta de la població a malalties tan comuns com la grip. Coneixem aquest perill ja queva passar una cosa similar fa 33 anys quan els Nahua, un grup indígena d’aquesta mateixa zona vanser contactats per primer cop per extreure gas i petroli de la zona i la meitat de la població va morir per falta de protecció del seu sistema inmunitari que no estava alterat com el nostre per suportar malalties que els van transmetre els treballadors de l’empresa nord americana Shell. D’aquest nou projecte invasiu se’n diu el projecte Camisea i portarà a terme a la selva amazònica de Perú a més o menys 100km del Machu Picchu a la reserva de Nahua-Nanti i és una de les àrees més protegides del planeta ja que es diu que és un lloc la diversitat biològica del qual supera qualsevol altre lloc del planeta. Algunes de les tribus indígenes que fins ara han estat aïllades del nostre món són per exemple els Nahua, els Nanti, els Matsigenka i els Mashco-Piro que durant generacions han viscut en harmonia i gràcies a l’ús que fan de la natura que els envolta la qual ja ha estat alterada cinc cops des del 2004 a causa de fuites de gas que han contaminat l’aigua i el sòl de la zona.

 

 

Enllaços:

http://www.theecologist.org/News/news_analysis/2254443/peru_amazon_tribes_sacrificed_to_gas_project.html

http://elcomercio.pe/economia/peru/pluspetrol-iniciara-busqueda-mas-gas-camisea-dos-meses-noticia-1706184

 

 

Carolina Navarro

11/02/2014 22:23 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca


Un superglú que tanca ferides

http://www.elmundo.es/salud/2013/12/11/52a8c02461fd3d7f2a8b4578.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Cianocrilat http://muyinteresante.es/unsupergluequecierraheridas20140216113108-superglu-en-la-medicina.jpg

Potser no queda tant per trobar als quiròfans una cola en lloc d´agulla i fil per donar punts. Fa molt poc un equip de la universitat Pierre i Marie Curie (França) va proposar una espècie de superglú realitzat amb nanopartícules capaç d´enganxar, en 30 segons un teixit humà. No és la primera vegada que un grup d´investigadors intenta trobar la fórmula de l´adhesiu biològic.

Totes aquestes investigacions es remonten enrere quan en el 1949 uns anys després de la segona guerra mundial surgeix la necessitat de millorar el tractament de ferides. En aquesta data es va sintetitzar la primera cola de base de cianocrilat, una substància caracteritzada per ser molt adhesiva i tindre un enduriment molt ràpid. Poc després d´aquest fet l´ús es va limitar molt a causa de la toxicitat que tenia envers els teixits dels humans, i això va acabar per deixar-ho practicament de banda.

El problema, tal com diuen alguns científics és que poden produir inflamacions importants, i alguns estudis diuen que es reabsorbeix malament i per tant la ferida triga més a cicratritzadar, afegint altres problemes com podrien ser la humitat. Per resoldre aquests inconvenients diversos grups de científics hanposat en marxa experiments en busca del material perfecte, que s´adapti a l´organisme molt ràpid sense generar complicacions.

Es preveu que aquest descobriment portarà molt de temps per a ser arribat a posar en pràctica en humans però ja actualment s´estan començant a realitzar petits descobriments prometedors que portarien la medicina un pas més enllà.

 

Enllaços:

http://www.elmundo.es/salud/2013/12/11/52a8c02461fd3d7f2a8b4578.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/cianocrilat

http://muyinteresante.es/unsupergluquecierraheridas

16/02/2014 11:31 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Nou pas per a la fusió nucelar

20140216191714-imagen-cmc.jpg

Científics del Estat Units, han aconseguit duu a terme un procés de fusió nuclear en un laboratori tot produint mes energia de la que s’havia aplicat per fer la reacció

Aquest procés de fusió, és el contrari del que es produeix en les centrals nuclears, la fissió. Mentre que la fissió divideix un nucli en dos i allibera molta radiació, la fusio és completament neta i uneix dos àtoms per crear-ne un. El procés de fusió que han creat aquests científis, és el mateix que es produix en el centre del Sol.

El que van fer aquests científics, va ser bombardejar amb 192 fonts de lum làser una microscòpica esfera d’àtoms d’hidrogen. Segons els resultats, que es van public a la revista Nature, el combustible va caure cap al centrea una velocitat de 311 kilòmetres per segon, mentre que la temperatra al centre de l’esfera va arribar a superar els 100 milions de graus durant una milmilionèssima part de segon, una temperatura set vegades superior a la que hi ha al centre del Sol.

El resultat d’aquest experiment, va ser que els isòtops d’hidrogen es van fusiona creant un nucli d’heli. Un cop finalitzat el precés, es va obtindre un 80% més d’energia de la que s’havia utilitzat.

Amb aquest experiment, s’ha fet un gran pas en la fusió nuclear, però encara queda molt per descobrir, ja que encara no se sap com fer la reacció en cadena.

Carlos Canosa

 

Enllaços:

www.lavanguardia.com/ciencia/20140212/54400212228/fisicos-ee-uu-logran-hito-hacia-enerfia-fusion-nuclear.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html

Etiquetas: , ,

16/02/2014 19:24 Carlos Canosa Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Primera reacció exitosa de fusió nuclear

http://youtu.be/gi-vvEMhyhECientífics del National Ignition Facility (NIF) en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, van anunciar que han superat un pas crític en la investigació de la fusió: Per primera vegada, el seu combustible d’hidrogen ha donat més energia de la que va prendre.

Per crear la reacció de fusió, es disparen 192 làsers de forma simultània amb una potència de fins a 500 bilions de Watts.

Aquests escalfen un petit cilindre d’or de 1 cm a milions de graus, produint raigs X que romanen enfocats en una carcassa de plàstic de la mida d’un perdigó.
Els raigs X fan explotar la carcassa, creant una implosió que encongeix el gas dins del pellet a 1/35 de la seva mida. La compressió del gas, barreja dels isòtops d’hidrogen coneguts com deuteri i triti, fa que el gas arribi a una molt alta densitat.

Al centre d’aquest plasma d’hidrogen, en una àrea més petita que el gruix d’un cabell humà, els àtoms es fusionen. Aquest emet energia, que inicia una reacció en cadena que encén la resta de l’hidrogen, creant una bola de foc auto-sostenible en plena fusió. El vídeo enllaçat ens presenta l’assoliment, i ens mostra algunes imatges esquemàtiques de la reacció de fusió.


La fusió nuclear si aconseguis ser una font d’energia viable seria neta i inesgotable ja que existeix una quantitat increïble de hidrogen en el planeta. Però encara falten molts anys per aconseguir-ho encara que aquet és un pas molt important

Etiquetas: , , ,

17/02/2014 18:51 Albert Arlà Enlace permanente. Tecnologia i materials

Traumes hereditaris

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare pateix abans de concebre una filla poden afectar al futur nadó.

Aquest treball ha estat elaborat per l’Institut Central de Salut Mental de la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, dirigit per Carolin Hoyer i s’ha publicat a la revista NeuroReport.

L’estudi consisteix en un experiment amb ratolins. Van engabiar 2 ratolins de sis setmanes d’edat i els hi van aplicar una descàrrega elèctrica als peus. Això els hi va provocar un efecte psicològic equivalent al síndrome d’estrès posttraumàtic en humans. Després, com a control, van engabiar dos ratolins sans de la mateixa edat. Van aparellar amb femelles, també sanes, els quatre ratolins i van observar el resultat. Van veure que les filles dels ratolins traumatitzats creixien molt més lentament que els altres ratolins. 

Havent fet l’experiment, van atribuir els efectes a les modificacions epigenètiques. Aquestes modificacions no canvien la informació del gen però si la manera com es llegeix. Consisteix en l’addició dirigida de determinades molècules a l’ADN degut a factors interns de l’organisme o factors ambientals. De totes maneres, no descarten altres possibilitats. Una altra possible resposta a aquest resultat és que les femelles reconeguin l’estat del mascle durant l’aparellament i això alteri la seva resposta fisiològica i provoqui un efecte en el creixement de les filles. 

El que no s’ha pogut explicar és per què només afecta a les filles i als fills no. Tot i que aquest efecte diferencial entre els dos sexes també s’ha trobat en altres casos de modificacions epigenètiques.

En conclusió, encara que la mare sigui la única que manté una relació fisiològica directa durant la gestació, els traumes dels pares també poden afectar a la futura filla.

Font 1

Font 2

N. Rodeja

Etiquetas: , , , ,

17/02/2014 22:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Les "apps" de l'insti

20140219163236-image.jpg
Un nou projecte basat en l'aprenentatje de programació i elavoració d'una app, s'ha establert en algunes escoles per als estudiants de quart d'eso.

Aquesta nova matèria està feta per estimular la creativitat dels joves i introduir-los en món de la emprenedoria, ja que el mon de les aplicacions mòvils és un mercat que està creixent molt ràpidament i té molt futur.

L'aprenentatge d'aquesta matèria té tres fases: En la primera, que coincideix en el primer trimestre, es dónen als alumnes els conceptes bàsics de tecnologies de la informació; com crear un bloc, una pàgina web per a la seva futura empresa...etc. També començen a pensar quin tipus d'aplicació volen fer.
Al segon trimestre, els alumnes formen grups per imitar petites empreses, posen en comú les idees de cada alumne i entre tots es posen d'acord per saber quina app fer.
Al tercer trimestre creen la aplicació amb un programa que es diu app inventor i elaboren un vídeo promocional per donar-li sortida al mercat.

A l'institut les expectatives són més realistes. "De les idees inicials no totes es podran materialitzar al 100% perquè els nois no saben programar", admet Josep Dalmau, professor d'Informàtica a Torre del Palau. Però per a ell, l'important està en el procés. "El fil conductor és l'aplicació, però l'important no és acabar-la, sinó treballar el grup, fomentar la creativitat i la invenció, així com el contacte amb l'exterior", destaca.

Els alumnes d'aquest centre es mostren encantats amb l'orientació que ha agafat l'assignatura. "Altres anys era més teòrica, t'expliquen què és una CPU o els components d'un ordinador", explica Joan. "Ara veus que tot té un sentit i un fil conductor i que al final estàs fent alguna cosa, i això et motiva més", afegeix el seu company Sergi. "Estem acostumats a utilitzar les apps, però fins que no intentes fer-ne una no te'n adones del que costa i el treball que hi ha darrere d'elles", destaca la Laura, que vol estudiar Empresarials.

Albert Burgués

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2014/02/14/actualidad/1392406482_481618.html
19/02/2014 16:32 Albert burgues Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Quanta memòria tenen realment els smartphones?

20140219183807-foto.jpg

Quan anem a comprar el nostre telèfon mòbil a una botiga, anem a comprar aquell tipus de telèfon que més s’adequa a les nostres necessitats. Però, de veritat ens hi fixem en una de les funcionalitats més importants de les que disposa el nostre “smartphone”, és a dir, l’espai d’emmaguetzemat d’arxius? La resposta a aquesta pregunta és molt variada: depèn del tipus de consumidor, de la utilitat que s’hi faci servir, de l’ús... . Tot i aquestes respostes, en general no ens fixem gaire en la quantitat de GBs que conté el nostre dispositiu.

Últimament, estant sortint diversos articles i informes sobre aquest tema ja que està despertant una certa polèmica en aquest àmbit. Alguns podrien considerar publicitat enganyosa que a un telèfon mòbil se li etiquetés una quantitat determinada de GBs alhora de estar a la venta i després a la pràctica només se’n disposin la meitat d’aquests GBs. Aquest cas s’ha donat amb el conegut ”smartphone” Samsung Galaxy S4, on s’anunciava que disposava de 16 GBs i després alhora d’utilitzar-lo en tenia només 8,5.

L’argument d’aquest conjunt d’empreses que fabriquen aquests mòbils és que perquè el telèfon mòbil funcioni i pugui rendir a les prestacions que es requereixen es necessita ocupar una part de l’espai de GBs inicial per obtenir aquestes prestacions desitjades. Normalment, en aquest espai ocupat hi figura el sistema operatiu, el propi software i aplicacions complementàries.

Des del meu punt de vista, les empreses que fabriquen els telèfons mòbils, no haurien d’introduir aquestes aplicacions complementàries ja que fan ocupar molt d’espai en la memòria interna, a més, en el cas que el consumidor volgués descarregar-se les aplicacions esmentades, ja ho farà per si mateix. La meva proposta de cara a les empreses és que hi hagi una mínima sinceritat en quant a l’espai de memòria interna que disposa el telèfon mòbil i que en comptes de vendre 16 GBs, en venguessin 10 GB, tenint en compte que l’”smartphone” en disposa tan sols 8,5.

 http://www.microsiervos.com/archivo/gadgets/cuanto-espacio-de-almacenamiento-tienen-en-realidad-los-moviles.html

Joan Pino

1r BTX "B"

19-2-14

19/02/2014 18:40 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El DNA en la criminologia

20140221193333-hhhhhhh.png

 

És ben sabut que les noves tècniques d’extracció, manipulació i seqüenciació del DNA han permès poder resoldre nombrosos casos de caire criminal que fins al moment eren desconeguts. A més s’han pogut revisar i modificar sentències ja fetes gràcies a les noves dades proporcionades per aquesta tècnica. L’inconvenient és que si el DNA del delinqüent no es troba a la base de dades de la policia no es pot relacionar i el que es fa és guardar-lo per si en un futur es pot obtenir una altra mostra que permeti unir DNA i persona.

Recentment han sortit als diaris moltes noticies associades però hi va haver una que em va agradar especialment. Es tracta d’un fet que va succeir a París on es va poder identificar un lladre amb les restes de DNA que van quedar a la galta d’una víctima.

La vida és plena de situacions on un sol gest, moviment o expressió espontània o irreflexiva pot fer canviar per complet el curs dels esdeveniments. I això és el que li passà a Pierre G. de vint anys, el qual tindrà molt temps per reflexionar a la presó el per què del gest que va fer.

Per posar-nos en context hem de viatjar fins a París on una senyora (d’identitat oculta) és la propietària d’una joieria al districte XX de la ciutat. Com cada vespre tanca la botiga i marxa a casa. Allà la sorprenen dos lladres que la segresten i obliguen a dir la contrasenya de la caixa forta mitjançant amenaces de caire físic. La senyora atemorida va donar tota la informació necessària i un lladre va marxar a per el botí mentre l’altre vigilava. Després de quatre hores de segrest el calvari de la senyora va acabar commovent al lladre que li va fer un petó a la galta per “suavitzar la situació”. Aquest fet seria determinant en el desenllaç del fet.

Els policies van arribar a la casa després de la fugida dels lladres i van poder agafar una mostra de saliva per extreure el DNA. Malgrat la mostra era molt minsa ja va haver-hi pou per poder aïllar el material genètic. En contrastar-lo amb la base de dades no van trobar cap perfil enregistrat igual i el cas es va deixar obert.

Mesos després el mateix lladre va entrar en presó preventiva per un suposat delicte i, com es fa amb tots els presos, se li va extreure una mostra de DNA. Aleshores el van introduir a la base de dades i va coincidir amb un que ja tenien: el del robatori de la joieria.

Aquesta prova va ser irrefutable i al final el lladre va confessar haver comès el delicte. Aquesta història, que quasi sembla de novel·la, serveix per fer-nos reflexionar sobre els actes que cometem i que, actualment, tenim moltes tècniques diferents que ens permeten reconèixer i identificar les persones mitjançant el seu perfil genètic. 

Albert Mestres

21/02/2014

21/02/2014 19:33 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

És possible que estiguem vivint dins d'un forat negre?

20140222131952-agujeros-negros.jpg

Un article publicat a la revista ’National Geographic’, assenyala que aquesta teoria hauria estat apuntada per diversos científics que asseguren que en un moment abans del Big Bang (el suposat origen de tot el que coneixem) tota la matèria i energia de l’univers va sortir a partir d’aquesta explosió estava compactada en una "partícula finita" increïblement densa. Diguem que podria anomenar ’la llavor del nou univers’, afirmen els científics.

 

Aquesta llavor es creu que seria possiblement milers de milions de vegades més petita que qualsevol partícula que l’ésser humà hagi pogut mai observar No obstant això, després del Big Bang, aquesta partícula va desencadenat la producció de totes les altres partícules de cada galàxia, del sistema solar, dels planetes, les persones i de tot el que coneixem. Llavors, com es crea una llavor d’aquest tipus?

 

La idea defensada per Nikodem Poplawski , investigador de la Universitat de New Haven, Connecticut ( EUA ), és que la ’llavor’ del nostre univers va ser forjada en un "forn definitiu", probablement l’ambient més extrem en tota la naturalesa: l’interior d’un forat negre.

 

A partir d’ una detallada anàlisi del moviment de les partícules que entren en un forat negre, Poplawski va arribar a la conclusió que, en realitat, hi ha tot un univers dins de cada forat negre. "Podria ser que els grans forats negres que hi ha al centre de la Via Làctia i d’altres galàxies siguin, en realitat, ponts cap a altres universos", va explicar el científic.

 

Segons les teories d’Einstein , a l’interior de cada forat negre hi ha una "singularitat", una regió d’esai en què la densitat de la matèria tendeix a l’infinit.

La seva enorme força de gravetat fa que ni la llum pugui escapar d’ell, impedint-nos veure que hi ha dins dels forats negres, ja que ho veiem tot negre.

 

Però, com podem saber si efectivament estem o no vivint dins d’un forat negre? Si tingués raó, cap de nosaltres estaria vivint dins del que considerem nostre univers, sinó a l’interior d’un forat negre que estaria, al seu torn, en "un altre univers" diferent.

 

Paula Alvarez.

22/02/2014 13:20 Anónimo Enlace permanente. Terra i Univers

Glofish, una mascota transgènica

Video Glofish

20140222143704-image.jpg
Els GloFish són un perfecte exemple d’animal modificat genèticament amb èxit.
Són uns petits peixos de colors fluorescents que van ser creats el 2003 durant una investigació científica per identificar la contaminació medioambiental a les aigues(si el peix no es tornava fluorescent perquè el gen no es manifestava es tractava d’aigua no contaminada)

Es tracta d’un peix que no necesita cap atenció especial, és a dir, requereix les mateixes atencions que un peix d’aquesta espècie no manipulat: temperatura de l’aigua d’entre 18–30°C, cambi d’aigua entre un i dos cops al mes, etc.

Una gran avantatge d’aquests peixos és que no són híbrids, per tant amb l’única acció d’injectar un gen a un peix, per reproducció se’n poden crear moltíssims més.
El color els ve donat per aquest gen protèïc fluorescent, que deriva de gens naturals trobats en organismes marins.

Actualment s’utilitzen com ha mascotes d’oci; existeixen sis possibles colors per escollir: vermell, verd, taronja, blau, violeta i rosa; tots colors llampants i fluorescents.

www.glofish.com




Clara Marcè
22/02/2014 14:43 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Nens medicament

20140223215724-medicamento-bebe0000113328.jpg

La llei de Reproducció Humana Assistida exdperimentarà embarassos d'un nen combatible amb un germà que està malalt i necessita un transplantament com a única solució.

Hi ha gent que està en contra perquè no és moralment justificable utilitzar un menor incompetent que no pot decidir per ell mateix, i també si és permessa la concepció d'un nadó amb aquesta finalitat, les objeccions serien respecte del concepte de la dignitat humanai dels riscos psicosocials per a les parts implicades.

Costa d'imaginar comuns pares poden arribar a valorar el futur fill només com una font de trasplantament, sent evident que l'estimaran per ell mateix.

Un aspecte important que cal teniren compte és la taxa d'èxit esperada. En cas de selecció per malaltia hereditària i compatibilitat, la possibilitat d'obtenir embrions sans i compatibles és del 18%.

Una última qüestió té a veure amb la possibilitat que aquest tipus de pràctica condueixi al "pendent relliscós" que arribi inevitablement als «bebès de disseny». En aquest cas, i malgrat que no seseleccionen els embrions per raons únicament mèdiques (lliures de malaltia), sinó per la seva compatibilitat, això està ben lluny de la selecció teòrica per característiques no mèdiques, camí del nadó"perfecte".

 

 

Irene Hernández

23/02/2014 21:57 irene hernández Enlace permanente. Salut/Medicina

Facebook compra WhatsApp

20140224154900-david-facebook.jpg

El passat 19 de febrer ens arribava la notícia que Facebook havia pagat uns 19.000 milions de dòlars americans per la compra de WhatsApp.

L’acord es va dur a terme a Palo Alto, California, on els màxims directius de les dues empreses es van reunir a la residència del creador de Facebook. L’empresa de Marc Zuckerberg desembutxacarà un import total dividit en gran part en accions i diners en efectiu que es repartiran entre empleats, un total de només 55 persones.

Facebook prèn aquesta decisió per augmentar la seva competència. La xarxa social més gran del món amb 1.100 milions d’usuaris registrats encara no domina en el camp de la missatgeria instantània. WhatsApp fins ara té uns 450 milions d’usuaris actius diaris i impera mundialment en aquest sector, d’aquí la raó de la compra.

L’èxit de la app d’icona verda, fundada i presidida per Jan Koum, es deu a la simplicitat i eficiència que ofereix encara que no és del tot gratuïta. Tot i que ha sofert diverses caigudes de servidors, deixant desconectats als clients, altres empreses del sector com WeChat o Line no han sabut aprofitar aquests errors, i se situen molt per sota pel que fa en beneficis.

"WhatsApp s’acosta als 1.000 milions d’usuaris actius," assegura Zuckerberg. Ara la missió de l’empresa nord-americana serà trobar aquest públic millorant el servei que avui la app ja dóna. Veurem com s’ho fan.

Es farà com quan Facebook va comprar el 2012 Instagram. WhatsApp seguirà funcionant de forma independent, és a dir, conservant la marca.

Amb aquest moviment estratègic, Facebook es consolida encara més i demostra que va en camí de monopolitzar el món de la comunicació a nivell mundial. Veurem el que fa la competència al respecte per tal d’evitar-ho.

 

Fonts i llocs d’interès:

http://www.expansion.com/2014/02/19/empresas/tmt/1392849185.html

http://www.elmundo.es/economia/2014/02/19/53052f1e268e3eed5d8b456c.html

http://news.sky.com/story/1214399/facebook-agrees-to-buy-whatsapp-for-19bn

http://www.irishtimes.com/news/technology/gadgets/why-facebook-founder-had-to-buy-whatsapp-1.1700459

David Canosa

24/02/2014

Etiquetas: , , , ,

24/02/2014 15:51 David Canosa Enlace permanente. TIC'S

La solitud perllongada deteriora el cervell dels ratolins

20140224190312-image.jpgL'aïllament social perllongat en ratolins adults provoca un deteriorament en el seu hipocamp i certs problemes d'aprenentatge. Ho ha comprovat un equip d'investigadors de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), en col · laboració amb la Universitat de Múrcia.

Els investigadors van utilitzar 12 exemplars femella degús, "una espècie molt social, amb característiques especials que la diferencien d'altres rosegadors", "El seu cicle reproductiu és de 20 dies, mentre que ratolins i rates reciclen cada quatre. Així resulta molt més fàcil controlar les variables que es volen estudiar ". Les ratonas, són més sensibles a l'aïllament social que els mascles perquè aquests, quan viuen en comunitat, estan sotmesos a la pressió del mascle alfa, el que suposa un estrès extra que no pateixen les femelles. En l'assaig es va dividir a les ratonas en dos grups: 6 romandre juntes i les altres sis van ser aïllades. Un cop mortes es van estudiar els seus cervells a nivell morfològic i bioquímic.

"Les relacions socials podrien ser un factor important perquè el cervell no es deteriori quan envellim".
Els resultats, publicats a la revista Neurobiology of Learning and Memory, demostren que l'aïllament va produir una reducció del volum de l'hipocamp-regió del cervell fonamental per a l'aprenentatge i la memòria. Les ratonas aïllades van manifestar, a més, un dèficit d'aprenentatge a l'hora d'associar un context espacial a un lloc potencialment perillós i generar respostes de por. Una habilitat que depèn de l'amígdala, però necessita un bon funcionament de l'hipocamp per desenvolupar-se.


Font:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/19/actualidad/1392808339_141772.htm

Raquel Maza

Etiquetas: ,

24/02/2014 19:03 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Salvar el plàtan, a cop de radiació

20140225170029-image.jpgL’Agència de l’ONU per a l’Agricultura i l’alimentació (FAO) s’ha embarcat en una cursa per trobar una variant del plàtan resistent a un fong, la sigatoka (Mycosphaerella fijiensis). I, per tant, ha decidit accelerar el que seria un procés natural: en lloc d’esperar les adecuades mutacions, ho provoca radiants plantes amb raigs x i gamma. Per fer-ho disposa d’una parella d’excepció, l’Organització Internacional per a l’energia atòmica (OIEA).

La plaga de fong afecta ja més de la meitat de les hectàrees de 4,5 milions de plàtans del món. El problema és que és pràcticament un monocultiu: més del 95% de les plantes destinades a ser menjades crues són de la mateixa família, la Cavendish. Així que si un és contagiosa, tots els altres estan en perill.

"El procés de mutació consta en irradiar milers de plàntules amb dosis de rajos gamma o X mutacions aleatòries," explica la FAO. Llavors és provan si són resistents al fong. "Fonamentalment, és un joc d’atzar: quant millor sigui la tècnica de filtratge, major serà la probavilitat de detectar amb rapidesa una variant única de plàtans millorades", diu.


25/02/2014 17:01 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Això és el futur...

http://www.youtube.com/watch?v=Mo1sNm8c2cw https://phonebloks.com/en

El món dels mòbils augmenta cada dia i aviat ja hi haurà més telèfons mòbils que persones. Quan algú decideix canviar-se el mòbil, la majoria intenten rebendre’l per no llençar-lo tan aviat, però tots els que són rebutjats condueixen una enorme quantitat de residus electrònics. I tenint en compte el temps que triguen a descompondre’s, aquesta quantitat de residus anirà creixent a un ritme exponencial.
Hi ha d’haver una solució sostenible? Potser no hi és, però potser hi ha alguna forma d’augmentar la vida útil de cada telèfon i així contribuir en la frenada de producció de residus electrònics.
Dave Hakkens té la solució a aquest problema. La seva idea és simple però enginyosa. Es tracta de construir un telèfon modular que consti de diversos blocs intercanviables, que les persones puguin actualitzar les parts específiques i així ajudar a allargar la vida del telèfon. A mesura que evolucioni la tecnologia també ho farà el telèfon, sense necessitat de canviar-lo tot. També es podria personalitzar de la manera que cregués convenient.
Per fer arribar el seu nou projecte a la gent, Dave va realitzar un vídeo. En tan sols dos minuts ha aconseguit convertir milions i milions de persones en creients, creients que creuen que hi ha una millor manera, una millor solució per a la creació de la tecnologia del futur i, a la vegada, reduir la quantitat de residus electrònics.

 

https://phonebloks.com/en

Mar Canyelles




http://m.youtube.com/watch?v=Mo1sNm8c2cw

Etiquetas: , , ,

25/02/2014 18:05 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Noves evidències sobre un Mart humit

20140225181949-image.jpgFa deu anys, un carro de golf perfeccionat al laboratori va començar a rodar per la superfície de Mart. Dins dels tres mesos d'aterratge, aquest artefacte va trobar indicis de que una vegada s'havia acumulat aigua al planeta vermell. Ha estat un avanç ràpid fins al 2014, i la recerca encara és intensa. Encara es segueix la recerca de l'evidència que l'aigua va fluir a Mart - però no recentment. Les dades del Oportunity acabades de trobar suggereixen que l'aigua va poder haver existit fa uns 4 milions d'anys.

L'aigua no hauria estat massa salada o àcida, també informen els científics. En altres paraules: la vida, va poder haver prosperat a Mart.

No hi ha rastres d'aigua al present però aquesta màquina ha trobat minerals del sòl que normalment es formen només en condicions aquoses.

El cràter no és el primer lloc on els científics van trobar signes d'aigua que podria haver albergat vida. En 2013, un segon vehicle, Curiosity, va trobar altres pistes rocoses en una altra, cràter distant. Encara que ambdós aparells treballen en el mateix planeta, Curiosity està lluny d'Oportunity, assenyala Bethany Ehlmann, geòleg integrant del planetari a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia a Pasadena.

L'Oportunity no ha estat l'únic aparell que s'ha ensopegat amb aquest tipus de minerals. Fa un anys una nau espacial va captar fotografies vora del cràter i es van poder observar petites pedres i roques. Se'n van extreure algunes i es van analitzar tant pel seu exterior com la seva composició interior i es van determinar diferents conclusions.

"Com més profund que vam ser, més s'assemblava a l'argila d'alumini", va dir Arvidson Science News. Aquesta argila requereix aigua per formar-se.

La missió de Opportunity va ser planejat originalment com una gira de tres mesos de Mart. Aquest descobriment en el seu aniversari de 10 anys mostra que la petita maravella de la ingenyeria encara té alguna cosa a dir sobre Mart.


FONTS I LLOCS D'INTERÈS

http://es.wikipedia.org/wiki/Marte_(planeta)

http://www.nationalgeographic.es/noticias/ciencia/espacio/reservas-agua-marte


ANDREU CABELLO

Etiquetas: ,

25/02/2014 18:19 Andreu Cabello Enlace permanente. Terra i Univers

Espanya és el país de la Unió Europea més permissiu amb els transgènics

Segons dades oficials, el blat de moro Bt (en totes les seves marques comercials), que és l’únic transgènic autoritzat per al seu cultiu a la Unió Europea, ocupa a Espanya 75.148 hectàrees, cosa que suposa el 68% del total comunitari. Actualment, l’1% del blat de moro cultivat a Europa és de tipus OMG (Organisme Modificat Genèticament), però el percentatge augmenta al 20% en el cas d’Espanya i ronda el 50% a Catalunya i Aragó.

Aquest blat de moro transgènic pot contaminar altres varietats que no ho són com s’ha demostrat amb el cas del blat transgènic no autoritzat, trobat recentment als EUA.El cas de la contaminació de blat resulta especialment greu, ja que gran part d’aquest cereal es destina a l’alimentació humana.

 

Espanya i Portugal són els únics països europeus que continuen expandint els cultius transgènics de l’empresa biotecnològica, posant en risc el medi ambient i l’agricultura.

 

El 80% de les sol·licituds d’experimentació a Espanya són realitzades per empreses multinacionals, amb Bayer al capdavant amb setze sol·licituds, seguida per Monsanto i KWS amb sis experiments cadascuna. Tant Bayer com Monsanto tenen un conegut historial d’escàndols de contaminació: el 2006 va ser l’arròs de Bayer el que va envair la cadena alimentària, el 2012 va ser el torn de Monsanto, responsable del cas de la contaminació amb blat.

 

Una altra espècie genèticament modificada amb la qual es fan assajos a Espanya és la remolatxa sucrera. En aquest cas el perill de contaminació augmenta perquè el seu pol·len viatja per l’aire i arriba a grans distàncies. Encara que no és autòctona, hi ha poblacions assilvestrades de remolatxa en moltes zones espanyoles.

El panís (blat de moro o dacsa) també pateix un risc alt de contaminació, ja que té una important biodiversitat local i també es cultiva en sistemes de producció ecològics. No obstant això, Espanya és l’únic país europeu que contínua autoritzant la sembra comercial de panís transgènic a pesar dels nombrosos i evidents casos de contaminació constatats a Catalunya i Aragó.

 

A pesar dels riscos anteriorment descrits, a Espanya no s’han fet públics resultats del seguiment del flux genètic de transgens, ni s’ha inclòs aquest important aspecte en els plans de seguiment preceptius de les varietats autoritzades per a sembra.

 

Georgina Camps Paradell

 

Enllaços:

 

http://www.museuvidarural.cat/images/20071105_ElP_trasngenics.pdf


http://www.ecologistasenaccion.org/article24428.html

 

http://blogs.uab.cat/bibvetagropecuari/2013/06/18/mes-de-la-meitat-dels-experiments-amb-transgenics-a-laire-lliure-es-realitzen-a-espanya/

Etiquetas: , , , , , ,

25/02/2014 23:46 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

L'art de la ciència

Fa poc va ser convocat per el CSIC i la fundació per la ciència i la tecnologia un concurs de fotografia científica amb el propòsit de familiaritzar els ciutadans del dia a dia amb el món de la ciència des de un punt més visual, artístic i estètic. En una de les fotos guanyadores podem veure l’efecte corrosiu del lleixiu en un dit d’un cadàver que anteriorment ha estat omplert amb làtex. En una altra foto guanyadora podem observar les qualitats hidròfobes de les ales de les papallones.

Si voleu veure les altres fotografies guanyadores podeu entrar a la web.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/21/album/1392977986_345700.html#1392977986_345700_1392978812

Cristina Ferré 

26/02/2014 16:32 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El cor té cervell

20140227210744-el-corazon-tiene-cerebro-54267641495-54026874601-600-226.jpg

Annie Marquier, matemàica i investigadora de la conciència descobreix i explica que el cor humà té "cervell". Ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent, que té més de 40.000 neurones i una xarxa de neurotransmisors conectats amb el "cervell del cap" i amb la resta del cos. Per tant, el cor pot prendre decisions sense dependre del cervell i també pot aprendre, recordar i percebre sense necessitat de rebre informació del cervell del cap.

La investigadora francesa explica que hi ha quatre conexions entre el cervell del cor i el cervell del cap:

En primer lloc, el cor és l'únic òrgan que envia més informació al cervell que viceversa i aquesta propietat permet al cor activar certes parts del cervell segons la situació.

En segon lloc hi ha una conexió bioquímica entre els dos cervells, mitjançant hormones i neurotransmissors. El cor és l'encarregat de produir la hormona que fa que tot l'organisme estigui en equilibri, també controla la producció de l'hormona de l'estrés i la del amor (oxitocina).

En tercer lloc, el cor envia missatges a tot el cos, incluint per tant el cervell del cap, amb el ritme cardiac i les seves variacions.

I en quart lloc, la última conexió entre ambdós cervells es basa en la energia electromagnètica que transmet el cor i varia segons l'estat emocional. Aquest camp electromagnètic creat per l'energia del nostre cor s'extén de dos a quatre metres al voltant s'aquest, per aquest fet, les persones que tenim aprop reben la informaciño energètica que el nostre cor transmet.

Per acabar, Annie ens diu que esta demostrat que quan els éssers sabem fer servir el cervell del cor es crea un estat de coherència biològica, tot funciona correctament. Diu: "És una intel·ligència superior que s'activa a través de les emocions positives".

 

Oriol Beà

Etiquetas:

27/02/2014 21:07 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris