Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Junio de 2014.

La ciència obre la porta a la vida artificial

20140601140443-descobriment-science-artificial-getty-images-araima20140327-0198-5.jpg

Científics dels EUA han inserit per primera vegada ADN artificial en una cèl·lula complexa que podria obrir la porta des de fabricar biocombustibles més sostenibles fins a crear nous antibiòtics, passant per la possibilitat de crear el genoma d’un organisme. Aquestes són només algunes de les possibilitats que s’han obert de sobte gràcies a la descoberta, feta per científics dels Estats Units, del mecanisme que ha permès inserir ADN artificial en una cèl·lula complexa, com les que tenim els humans. El descobriment, publicat aquest dijous a la revista ’Science’, obre les portes a la creació de vida artificial.

Tot i que fa anys que es treballa en aquest camp, mai fins ara els científics havien aconseguit produir ADN sintètic i inserir-lo en una cèl·lula complexa. Això ha estat possible gràcies a un home, el científic Joe Boeke, que hi ha estat treballant al seu laboratori de la Universitat de Nova York. A nivell concret, la fita sembla purament tècnica: crear llevat a partir d’un cromosoma sintètic. Però més enllà del fet concret, la troballa es traduirà en avenços científics molt significatius, com ara crear nous fàrmacs, aliments i combustibles.

El dels combustibles és, justament, un dels camps on la troballa de Boeke es pot traduir en més avenços concrets, ja que la tecnologia ha de jugar un paper clau en la substitució del petroli, un element clau no només per a la mobilitat, sinó en tota mena de processos industrials.

Però, tot i la seva aplicació en camps concrets com la creació de noves vacunes, el descobriment de Boeke té implicacions encara difícils de delimitar. Durant anys els científics han treballat en la modificació genètica d’organismes ja existents (transgènics), i també han creat ADN sintètic per a organismes simples, com els bacteris. Mai, però, s’havia aconseguit fabricar un cromosoma com el dels humans.

Tot i que pot semblar humil i aliè, les cèl·lules del llevat tenen un nucli i estan relacionades amb plantes i animals. El llevat i els éssers humans compartim 2.000 gens.

 

FONT

http://news.nationalgeographic.com/news/2014/03/140327-functional-designer-chromosome-synthetic-biology/

 

Pol Borrellas

01/06/2014 14:09 PolBorrellas Enlace permanente. Biologia

El fèmur més gran vist mai!

20140601223317-femur.jpg

 

 

Es troba  Argentina les restes d’un dinosaure, que podria arribar segons apunten les fonts, las restes del dinosaure més pesat fins el moment. Es tracta d’un os que pesa 100 tones, trobat a Argentina. Les restes van ser trobades per un treballador rural de la zona.

 

Les restes pertanyen a un fèmur d’un dinosaure herbívor d la família dels sauròpodes, que vivien fins fa aproximadament un cent milions d’anys. El fèmur va ser trobat, a la província argentina de Chubut (sud), prop de la localitat argentina anomenada Plomes.

 

El descobriment va ser presentat fa ja gairebé dos mesos, per l’equip paleontològic dirigit per l’alemany Nicholas Woengsen. Però havia sigut trobat molt abans, ja portaven tres mesos fent tasques de recuperació.

L’ós en qüestió es de les magnitud equivalent a catorze elefants africans, cosa que indica que l’animal podria haver arribat a tenir un pes aproximat de 100 tones, segons apunta l’investigador Pblo Porta, del museu paleontològic chubutense, Edigio Feruglio.

Seria la segona troballa de gran importància, en una setmana agitada ja que hi han hagut en oc temps gran esdeveniments al Consell Nacional d’Investigació  Científiques i Tècniques.

 

       -Font d’informació:                                                          http://www.publico.es/521427/hallados-en-argentina-restos-del-dinosaurio-mas-grande-del-mundo

 

Àlvaro Parrilla

01/06/2014 22:34 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia


Primer vol de l'avió solar que donarà la volta al món

20140602161830-image.jpgL'avió "Solar impuls II", el primer que girarà el món sense utilitzar combustible, ha realitzat aquest dilluns la seva primer prova de vol. La nau va volar dues hores i 15 minuts en la primera prova i s'executaran similars proves durant els propers deu mesos per preparar-se per la volta a la terra per al 2015.

L'avió, que va ser dirigida per Markus Scherdel prova pilot, és el segon prototip de l'aparell ideat per Bertrand Piccard, fill i nét d'inventors.

La primera, més suau i menys potent, es va fer el seu vol inaugural el 2010 i va aconseguir, entre d'altres, 26 hores en un moment de viatjar, i creuar Estats Units de costa a costa en cinc etapes.

Aquest segon prototip té ales de 72 metres i està cobert amb una capa prima de fibra de carboni que alberga 17.248 fotoelèctrica per donar autonomia fins a cinc nits i cinc dies.

La velocitat màxima que pot navegar serà 90 km per hora al nivell del mar i de 140 quilòmetres per hora la seva altitud màxima de 8.500 metres.


FERRAN PRADELLS
02/06/2014 16:18 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El missatge de les plantes

20140602191243-image.jpg"Plantes que parlen, que es comuniquen utilitzant un llenguatge que és en gran part desconegut per a nosaltres, envieu missatges a altres plantes i el medi ambient."
Però, com fa aquesta intel·ligència planta? En aquest laboratori de la Universitat de Florència, a Itàlia, investigadors estan tractant d’analitzar els senyals elèctrics emeses per les plantes. Amb una metodologia innovadora, aquesta investigació de part del projecte europeu PLEASED.
Stefano Mancuso, botànic italià, parla de la intel·ligència hortalisses d’arrel:
"Les plantes poden sentir el camp gravitatori, l’electricitat i camps magnètics així com els gradients de químics, etc., etc.." Aquesta enorme quantitat d’informació que les plantes percebre i rebre, és allà, a la nostra disposició. Només hem d’esbrinar com descodificar-lo, per fer-ho intel·ligible"

Les verdures són constantment alerta, informar de les condicions que envolten. En l’anticipació d’agressió estrangera, per exemple, han estat classificats sobre 700 segrestadors sensorials diferents per al món vegetal. Aquí hi ha provat les reaccions de les plantes a estímuls externs.
Andrea Vitaletti, enginyer especialitzat en informàtica, és coordinador del projecte WLAB content:
«Observant els senyals generats per les plantes, podem tornar als estímuls que generar-los amb bastant precisió. Després de llegir els senyals sense distorsionar-los, podem ampliar-los i escannejar-los. En altres paraules, un senyal analògic que varia en el temps es converteix en dades numèriques."

Gràcies a la sensibilitat i susceptibilitat de plantes una sèrie de dades poden ser recollits. Les plantes connectats convertit en biosensor capaç de mesurar paràmetres ambientals com temperatura, humitat, contaminació o fins i tot el nivell d’acidesa de plaguicides.
"Això és realment un vocabulari en el qual cada paràmetre ambiental es correspon amb un missatge específic electric, diu Stefano Mancuso. Si ens descodificar-lo, tindríem una mena de "Pedra de Rosetta" del món vegetal, una cosa que permeti interpretar què senten les plantes. "
Aquests arbres tenen un mecanisme electrònic petit que converteix en sentinelles del medi ambient. Els científics estudien com els arbres interactuar amb el seu entorn, a través d’una xarxa de nodes d’un potent algorisme i ordinador.
Mario Paoli treballa en l’àrea d’informàtica de WLAB, Wireless Lab, que posa èmfasi en la cultura d’innovació i excel·lència tècnica:
"L’objectiu és recollir dades de diverses plantes i recollir-los en la base de dades que seran processats."

Elisa Masi, enginyer agrònom, posa en relleu els avantatges econòmics d’aquest mètode:
"És un sistema molt econòmic perquè un mateix arbre pot proporcionar informació sobre diversos paràmetres ambientals en temps real, en el moment adequat que percep-los. Mentre que si anéssim a usar sensors de tradicionals, ja que es realitza habitualment en les estacions de monitoratge, haurien d’utilitzar un sensor per a cada paràmetre i que, sens dubte, seria més costós.Això és el que estem investigant.»

Fins ara, mostres van ser preses per determinar el nivell de contaminació de la terra. El projecte complagut planeja utilitzar les plantes com a font d’informació. Interpretar elèctric impulsos emeses per les plantes permetrà determinar les condicions ambientals en què viuen.

http://es.euronews.com/2014/06/02/el-mensaje-de-las-plantas/
02/06/2014 19:12 Àlex Vilà Enlace permanente. sin tema

Perquè exploten les balenes?

20140603160438-por-que-explotan-las-ballenas.jpg

Quan una balena mor és com si fos una bossa enorme plena de gasos, òrgan i ossos coverts per una gran capa de greix. Al morir-se s'acumula una gran pressió dins del seu cos i el que hi ha en el estòmag es comença a desecomposar.

El procés de putrefacció comença amb el trencament de les proteïnes dels teixits i genera gasos extremadament pestilents, aquests gasos comencen a expandir-se pal cadàver i han de sortir per algun lloc, tant per la boca com per l'anus.

Fòrmula de la velocitat de la sortida dels gasos: h= v²/2g

L'altura màxima que poden assolir és de 16 m.

El problema està en quan els gasos s'encallen i de tanta pressió acumulada que hi ha dins del cos el cetaci acaba explotant enviant vísceres del seu cos per tot arreu. 

http://www.ojocientifico.com/5857/por-que-explotan-las-ballenas

Irene Hernández Llanes

03/06/2014 16:04 irenehernandez Enlace permanente. Biologia

Un nano-xip ultra-sensible capaç de detectar el càncer en etapes precoces.

El principal problema per al diagnòstic de la majoria dels càncers és que es detecten quan el tumor ja està compost per milions de cèl·lules canceroses i la malaltia està començant a avançar cap a una fase més madura.

El 19 de Maig de 2014, un equip internacional d’investigadors dirigits per l’ICFO-Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels, va anunciar l’exitós desenvolupament d’un nanoxip d’uns pocs cm2 amb el nom lab-on-a-chip, capaç de detectar les proteïnes marcadores del càncer a la sang. El dispositiu té la capacitat de detectar concentracions molt baixes d’aquestes proteïnes, permetent la diagnosi de la malaltia en una etapa precoç. La detecció del càncer en les primeres etapes és indubtablement clau pel diagnòstic i el tractament encertat d’aquesta malaltia.

Aquest nano-dispositiu mostra tenir un gran potencial com a eina pels tractaments de càncer futurs, no només per la seva fiabilitat, sensibilitat i baix cost, sinó també per la seva fàcil portabilitat en llocs remots amb dificultat d’accés a hospitals i clíniques mèdiques.

COM FUNCIONA: el dispositiu lab-on-a-chip té diversos sensors distribuïts dins una xarxa de “micro-canals”, que permeten dur a terme anàlisis múltiples. Alhora, hi ha nano-partícules d’or que es troben sobre la superfície del xip i es programen químicament amb un receptor d’anticossos de manera que siguin capaços d’atreure de manera selectiva els marcadors de proteïnes que circulen a la sang. Quan s’injecta una gota de sang en el xip, si els marcadors de càncer estan presents a la sang, en passar pels micro-canals s’adhereixen a les nanopartícules d’or provocant canvis. El dispositiu monitoritza aquests canvis, i dona una avaluació directa del risc per al pacient de desenvolupar càncer.

Segons Romain Quidant, el coordinador del projecte, el més fascinant del descobriment és que permet detectar concentracions extremadament baixes de les proteïnes marcadores de càncer en qüestió de minuts, cosa que fa d’aquest dispositiu una eina d’última generació, un instrument ultrasensible i poderós que millorarà la detecció precoç i el seguiment del tractament de càncer.

 

 

Marcadors de Càncer adherits a partícules d’or

http://cerca.cat/lab-on-a-chip/

http://www.icfo.eu/newsroom/news2.php?id_news=2317&subsection=home

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/cientifics-icfo-crean-nanoxip-detectar-cancer-fases-precoces-3277737

Georgina Camps Paradell

03/06/2014 21:15 Georgina Camps Enlace permanente. sin tema

El magnetoesperma

20140604083800-image.jpgUn equip de científics de la Universitat de Twente (Països Baixos) i la Universitat Alemanya al Caire (Egipte) ha desenvolupat uns diminuts robots que s’inspiren en la forma i el moviment dels espermatozoides. L’estudi és portada a la revista Applied Physics Letters.

Aquests microrobots mesuren 322 microns de llarg i consisteixen únicament d’un cap polimèrica recoberta d’una gruixuda capa de cobalt i níquel, més una cua sense recobrir. El seu control s’exerceix mitjançant l’oscil · lació de camps magnètics febles, pel que ha estat batejat com a ’magnetoesperma’.

Aquests microrobots estan formats per un cap polimèrica recoberta de cobalt i níquel més una cua
Quan el robot es sotmet a un camp de menys de cinc militeslas-aproximadament la força que té un imant decoratiu de nevera-experimenta la torsió magnètica al seu cap. Això fa que la seva flagel oscil · li i l’impulsi cap endavant, de manera que es poden avançar per línies de camp magnètic cap a un punt de referència.

"La naturalesa ha dissenyat eines eficients per a la locomoció a microescala, i els nostres robots estan inspirats en la naturalesa o directament fa servir microorganismes com bacteris magnetotàctics i cèl · lules espermàtiques per complexes micromanipulaciones", diu Sarthak Misra, autor principal i professor a la Universitat de Twente.

Es podria avançar en tècniques de nanomontaje, però, a més, els diminuts robots també ofereixen un ús potencial en tasques biomèdiques, que inclouen des de l’administració dirigida de medicaments fins a la fertilització in vitro, la classificació de cèl · lules o la neteja d’artèries obstruïdes.

En el futur, els investigadors confien en reduir encara més la mida d’aquests espermatozoides robòtics. Actualment l’equip treballa en un mètode per generar una nanofibra magnètica que pugui ser usada com flagell.


Joel Alfaro.

Font d’informació: aplicació de l’ipad flipboard- ciència- agencia SINC

Etiquetas: , ,

04/06/2014 08:38 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Un nou sensor fluorescent millora la detecció d’òxid nítric relacionat amb nombroses malalties

http://www.youtube.com/watch?v=ZVN6vphbQe820140604084046-cmc.jpg

La detecció de determinats compostos químics en el nostre organisme resulta fonamental per a la prevenció i el tractament de nombroses malalties, per la qual cosa l’avanç en el desenvolupament de compostos que es poden detectar de forma eficient és fonamental per a l’avanç de la medicina. Aquest és el cas de l’òxid nítric, molècula implicada en nombrosos processos cardiovasculars, neurològics i del sistema immunitari, entre altres. La detecció d’òxid nítric podrà realitzar-se de forma més selectiva i eficient gràcies a un nou compost desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Els nous compostos capaços de detectar la presència d’òxid nítric mitjançant fluorescència tenen l’avantatge de ser altament selectius perquè no reaccionen amb altres interferents típics que poden trobar-se en el medi biològic. Aquest avanç pot resultar de gran utilitat per a la indústria mèdica i farmacèutica atès que l’òxid nítric està implicat en diversos processos de la bioquímica cel·lular i, per tant, està relacionat amb patologies associades amb aquests processos com ara el càncer, l’Alzheimer, el Parkinson, trastorns immunitaris, etc.

 

MARIA VICENS SEGARRA

04/06/2014 08:40 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Descobriment d'un Oceà a la Lluna de Caront

20140623234949-image.jpgSegons un article publicat per la revista Icarus, un estudi finançat per la NASA ha concluit que en una de les llunes que envolten el planeta de Plutó, concretament la lluna de Caront, podria haver emparat en el seu interior un nucli a temperatures molt càlides que haguéssin permès mantenir un oceà subterrani d'aigua líquida durant el passat.
Aquesta conclusió refuta la suposada impossibilitat d'existència d'aigua líquida en la superfície d'aquest planeta degut a les seves baixíssimes temperatures (de fins a 229ºC sota zero).
Ara falta esvrinar si realment aquestes esquerdes representen la presència d'un passat oceà, com ha estat el cas de d'Europa (satèl·lit de Júpiter) i d'Encèlad (satèl·lit de Saturn).

L'indici que ha portat a aquesta deducció són unes esquerdes presents en el terreny gelat de la superfície del satèl·lit.
L'explicació que han aportat els científics sobre les esquerdes és que van ser produides a causa de l'existència d'un oceà d'aigua que estava en continu moviment.
La hipòtesi que justifica la possible presència d'aigua es basa en que el nucli del satèl·lit es manté a temperatures càlides degut a l'òrbita excèntrica (de recorregut ovalat) que aquest realitza al voltant del planeta nan.
En deriva d'aquest possible descobriment, els científics s'han començar a qüestionar si seria possible que en aquest satèl·lit hi hagi o hi hagués hagut vida extraterrestre, ja que a més de l'aigua subterrànea existent també es requereixen altres fonts d'energia que no es sap si hi són presents.


http://www.elmundo.es/ciencia/2014/06/16/539ededbe2704e331a8b458f.html
http://www.nasa.gov/content/goddard/cracks-in-plutos-moon-could-indicate-it-once-had-an-underground-ocean/#.U6Nf69oayK0

T.Peiró

Etiquetas: , , , ,

23/06/2014 23:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris