Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Febrero de 2015.

Reparen amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats per la radioteràpia

20150207123828-image.jpg


A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; no obstant això, també pot causar danys en el cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves.

La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules responsables de mantenir l’embolcall de mielina de les neurones (les oligodendrocites). Aquesta capa aïllant embolica els àxons neuronals i permet que els impulsos nerviosos viatgin llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l’impuls nerviós es frena o es deté a la meitat dels àxons.

Investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York han desenvolupat una tècnica –publicada a la revista Cell Stem Cell– per injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.

Les rates, en les quals es van dur a terme els experiments, van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.


L’equip, dirigit per Vivane Tabar i liderat per la investigadora Jinghua Piao, va buscar la manera d’obligar a les cèl·lules mare al fet que reemplacessin les oligodendrocites deteriorades.


La seva estratègia va consistir a conrear cèl·lules mare, tant embrionàries com pluripotents induïdes a partir de biòpsies de pell, en presència de certs factors de creixement i altres molècules, perquè es desenvolupessin com oligodendrocites.

Una vegada van haver-hi aconseguit que les cèl·lules mare es convertissin en oligodendrocites, els van utilitzar per tractar a les rates que prèviament havien estat exposades a la radioteràpia.

Quan se’ls van injectar les cèl·lules en regions concretes del cervell, els animals van recuperar les capacitats cognitives i motores que havien perdut durant l’exposició a la radiació. A més, el tractament va semblar segur i no va provocar el desenvolupament de tumors.

No obstant això, els investigadors insisteixen que cal seguir investigant, sobretot perquè es tracta d’un estudi preclínic.
Les conclusions que ha publicat la directora de l’equip d’investigació, Vivane Tabar han sigut les següents: "Això haurà de provar-se de manera definitiva, però si som capaços de reparar el cervell, podríem augmentar les dosis de radiació, dins dels límits”.


Web d’on he tret la informació:
http://noticiasdelaciencia.com/not/12609/reparan-con-celulas-madre-humanas-cerebros-de-ratas-danados-por-la-radioterapia-/


Mariona Maldonado
07/02/2015 12:38 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Unes olleres intel·ligents per a persones discapacitades visuals

20150214202807-image.jpgUn grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford ha desenvolupat unes noves ulleres intel·ligents.

Es diuen Smart Glass i el seu ús podria millorar la qualitat de vida dels discapacitats visuals. Aquestes ulleres estan equipades amb una càmera, una brúixola, un GPS i diversos sensors infrarojos.

El neuròleg Stephen Hicks, un dels responsables del projecte, assegura que les Smart Glass milloren la percepció de la llum i el moviment.

"Portem treballant tres anys a Oxford en el disseny d’aquest projecte per saber com millorar les capacitats de visió que encara tenen aquestes persones. Quan et quedes cec continues tenint alguna visió, el que pretenem és millorar el reconeixement facial i d’obstacles per part de les persones que pateixen aquest problema ", explica Hicks.

Les Smart Glass utilitzen càmeres tridimensionals que poden detectar l’estructura i la posició d’objectes propers. Després, un programari bloqueja el fons i fer ressaltar tot allò que estigui a prop de la persona.

"El contrast entre el fons i l’objecte és enorme, explica Hicks.Las imatges apareixen a la part interior de les ulleres que són transparents i això es pot afegir la visió normal de la persona. Permeten a la persona amb problemes de visió percebre el món d’una manera millor ".

A Europa existeixen avui uns 30 milions de persones cegues o amb deficiències visuals. Aquesta nova tecnologia podria ser de gran ajuda per millorar la seva qualitat de vida, asseguren els responsables del projecte.

El preu de mercat d’aquests aparell al mercat ronda els 500€. Gràcies a aquest preu poden estar a l’abast de la majoria de presones.

Bibliografía:
http://www.youtube.com/watch?v=bppsB2oPkx0
http://www.abc.es/tecnologia/20131101/abci-publicar-gafas-inteligentes-para-201310311948.html


Martí Pons

Etiquetas:

14/02/2015 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials


L'Infart sol passar a primera hora del dia

20150215165224-image.jpgAndrés Hidalgo, biòleg del CNIC a Madrid, explica que en un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de sang (que faciliten la coagulació) Inicien les reaccions catastròfiques de inflamació que desemboquen en ictus i infarts. L'avenç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.
Aquest biòleg que la inflamació és la causa de la meitat de les morts a Europa. És important comprendre com es produeix i com evitar-la. Vaig començar a fer estudis d'imatge en el 2002 i havia vist que, quan hi ha inflamació en un got sanguini, s'enganxen uns petits fragments de material als neutròfils
També parla sobre la neutròfils, i diu que són el tipu més comú de cèl·lula immunitària en la nostra sang. La seva missió principal és menjar bacteris. Són molt importants en la inflamació.
Hi han 6 tipus d'infarts diferents:
- Infart anèmic: Infart en el qual hi ha manca de la coloració de la sang, també anomenat infart blanc. Es produeix per la falta de circulació sanguínia en un vas.
- Infart tou: Es produeix quan l’òrgan afectat només rep sang d’una vena o artèria, per tant, al obstruir-se aquesta, l’òrgan deixa de rebre sang.
- Infart calcari: Infart d’un teixit conjuntiu en el qual s’han dipositat sals de calci.
- Infart de miocardi: És produeix al cor, quan una artèria coronària queda obstruïda i, per tant, no permet el pas de la sang direcció cap al cor.
- Infart pulmonar: Infart en un pulmó causat per la falta d’irrigació sanguínia, el pulmó no rep sang carregada d’oxigen, per tant, no té lloc l’intercanvi de gasos.
- Infart cerebral o ictus: Es produeix quan s’interromp el flux sanguini a una de les artèries del cervell i aquest no pot dur a terme les seves funcions.
Per acabar explica que el nostre estat inflamatori canvia a al llarg del dia. Els infarts solen ocórrer a primera hora del dia, la febre puja a la tarda. Si aconseguim alterar el rellotge dels neutròfils i modular el nostre llindar d'inflamació al llarg del dia, potser aconseguirem reduir el nombre d'infarts.







www.lavanguardia.com

Martí Pedro
15/02/2015 16:52 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Cada quant ens hem de dutxar?

20150215174705-image.jpg

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms
15/02/2015 17:47 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Les variabilitats geogràfiques influeixen en els sons dels idiomes.

Segons un estudi d’investigadors de la Universitat de Miami, ens diu que la variabilitat lingüística depèn de la proximitat de zonas inhabitades, l’altitud, la latitud, etc… de cada país, és a dir, de les característiques georàfiques.

Tots els idiomes s’aprenen, però tambè influixen altres coses com el cervell o la boca, per transmetre els mmissatges.

Els estudis que han fet aquests invertigadors coincideixen amb que en els climes amb més calor i tropicals utilitzen més vocals, ve donat per la comunicació a distància sigui menys dificil.

Aquest estudi consisteix en agafar tots els idiomes del móm (6909) dels quals s’han examinat 567, i s’ha comparat la geomorfologia (estudi del relleu de la superfície terrestre,i de la seva evolució) i la preoximitat de sones sense habitar. Aleshores ho van calssificar en dos grups segons la utilització de consontants o no. Van veure que no depenien de d la família lingüística, és a dir, que no tedien molt en comú. 

Finalment van arribar a la conclusió que els sons de le les consonants eren més abuntants a nivell del mar, perquè segons la pressió atmosfèrica és més facil de pronunciar, en canvi en zones molt altes, per sobre del nivell del mar (llocs pròxims a zones inhabitables) van poder observar que la dificultat de pronunciar les consonants havia augmentat. És a causa de la pressió atmosfèrica perquè quan es pronuncia una consonant a una alçada elevadar per exemple, s’ha d’alliberar més pressió de lal que hi ha, si més no, quan l’alçada és a nivell del mar, no cal fer molta pressió perquè la de fora és menor.

Van poder observar tambè que amb les vocales com es fan amb la voca oberta, no com las consonants que es fan amb la boca tancada, es perdia més aigua en parlar (per evaporació) i aquest “m’algast d’aigua” és propi de climes del nivell del mar.

http://www.ara.cat/premium/ciencia/Le-influence-sons-Lescassedat-influeix_0_955704462.html
http://dlc.iec.cat
Júlia Farled
16/02/2015 17:53 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El Regne Unit és el primer país que legalitza els embrions amb tres pares genètics

http://youtu.be/rTiDR02bbcI20150216192022-image.jpg

Els diputats britànics han decidit aprovar que s’utilitzi l’ADN de tres persones en la reproducció assistida amb l’objectiu d’evitar la transmissió d’enfermetats genètiques incurables i ajudarà a més de 150 parelles que cada any perden els seus bebès a causa de malalties mitocondrials.
Aquesta, va ser aprovada amb 382 vots a favor i 128 en contre. El procediment, creat per investigadors de Newcastle, utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels dos pares més una tercera persona.
En les malalties mitocondrials, aquests petits òrgans de la cèl·lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament. De manera que els bebès que neixen amb aquestes cèl·lules en mal estat poden sufrir lessions cerebrals, pèrdua de massa muscular, ceguera, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Només un trasplant pot salvar-los però,aquest ha de realitzar-se inmediatament després de la concepció. És per això que es necessita utilizar tècniques de fecundació in vitro. Aquesta tècnica està pensada per casos com les malalties mitocondrials, que són resultat del fracàs en el funcionament de les mitocòndries.
La tècnica que s’ha aprovat, a Newcastle, combina l’ADN dels dos progenitors amb la mitocondria sana d’una dona. El procés és el següent: es fertilitzen dos òvuls, un de la mare i l’altre de la dona donant , amb l’espermatozoide del pare. Es retira el nucli dels dos embrions i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s’introdueix en l’embrió de la donant, i l’embrió resultant es col·loca a l’úter de la mare. Amb aquest procés estarà lliure de la malaltia mitocondrial.

Tot i així, observem que també té alguns problemes, i són que com que la tècnica dóna resultat a la combinació en la mateixa cèl·lula de mitocòndries de la donant amb un nucli cel·lular d’origen diferent hi ha la possibilitat de que les proteïnes mitocondrials i les de nucli cel·lular siguin incompatibles. Ès per això,que poden produir-se errors.

Està clar que no tothom hi estarà d’acord, com és el cas d’alts nivells de l’església d’Anglaterra i l’església catòlica del país, així com certs membres de la comunitat científica, havia demanat el vot contra l’adopció d’aquesta normativa, ja que consideren que la tècnica planteja fins i tot certes incerteses ètiques.


Andrea Olivé

Etiquetas:

16/02/2015 19:40 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Com funciona el cervell d'una persona enamorada?

20150218092835-image.jpg
Aprofitant que fa poc va ser el dia dels enamorats,aquest article va
dedicat a l’amor.

Aquest bonic sentiment que ens fa tenir papallones a l’estómac, no és més (que com qualsevol altre estímul) un conjunt de senyals químiques que desprèn el nostre cervell.
Cal afegir,però, que per a què surgeixi la "chispa" és necesari l’estímul de certes àrees de percepció física,com la vista,l’oïda l’olfacte o el tacte. En aquest sentit,el cervell està pendent d’aquestes sensacions que l’han provocat tant plaer que intentarà tornar a recordar-les.

De la mateixa manera que ningú sap què és l’amor,tampoc és sapigut del tot perquè el dia de Sant Valentí pertany als enamorats.
Una de les multíples hipòtesi suggereix que Sant Valentí celebrava matrimonis d’amagades als joves que li sol·licitaben. Aquest paper com a casador el va consagrar com a patró de l’amor.
Aquesta es una de les més exteses llegendes que han intentat explicar-ho.
D’una manera semblant,l’incògnita de què és l’amor,com surgeix i què passa quan ho fa, ha sorgit en ment de més d’una persona al llarg de tota la història de la humanitat. I la ciència mai ha estat aliena a aquest interès.
Numerosos científics han estat dirigint últimament les seves investigacions per definir quins fenòmens succeeixen al cervell quan algú s’enamora.
En un intent de guanyar terreny a les llegendes i la fantasía aquí exposaré les coses més o menys insòlites que l’amor provoca en la nostra ment.

1-Crea adicció

Les principal àrees cerebrals estimulades per l’amor són les del circuit de recompensa.
Entre elles destaca el nucli accumbens,una petita zona situada a 2 centímetres rere els ulls molt sensible a la dopamina -neurotransmisor que augmenta amb l’enamorament- i la que es coneix vulgarment com la zona del plaer.
Per exemple s’activa en situacions de satisifació com quan guanyem un premi,bebem aigua quan tenim sed o quan consumim qualsevol tipus de droga.
De fet,el circuit del plaer és el mateix que el circuit de l’adicció i és degut a això que les primeres fases de l’amor són tan "adictives" i el desamor es tant doloros ja que es podría comparar amb la síndrome d’abstinència de qualsevol narcòtic dur.

2-Ens remet a la família,volguem o no.

L’oxitocina i la vasopresina son dues hormones que es produeixen massivament durant el part i la lactància i actuen enforntint el vincle entre mare i fill.
Aquestes hormones també es segreguen durant l’enamorament encara que no en tant altes quantitats. Des d’un punt evolutiu això té molt sentit ja que després d’una enorme despesa d’energia per trobar la parella idònea, el vincle amorós s’ha de enfortir per garantitzar que ambdós cuidaran de la posible descendència.

3-Et cega del judici i la raó.

Allò que sempre s’ha dit de que l’amor és cec ara troba una resposta científica.
Estudis amb resonàncies magnètiques funcionals indiquen que quan una persona està enamorada el circuit de recompensa treballa sense frens mentre que l’escorça prefrontal podriem dir que "s’apaga." Aquesta última es la responsable fundamental de la nostra capacitat de raonament i d’emetre judicis elaborats.

4-Produeix estrés i valor.

L’amor produeix una onada d’estrés al llarg del temps. Principalment,es tracta d’una activació de l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal,en altres paraules,el cervell envia senyals per a què es produeixi més adrenalina.
Aquest fet es podría interpretar si pensem en la situació de pànic inicial (neofobia) en la que ens podem trobar si estem amb la persona que ens agrada i la necesitat de superar aquest neguit.
Amb els mesos,el sistema disminueix donant lloc a una sensació de tranquilitat.

5-Et torna monògam (o no)

La ciència encara no ha estat capaç de determinar si els humans per natura sóm monògams,polígams o monògams seqüencials,però sí es coneixen alguns dels factors que influeixen en aquesta realitat. Alemenys en ratolins. La majoria dels rosegadors de camp són monògams mentre que els de montanya ,per el contrari,tendeixen més a la promisqüitat. La raó és que els primers rosegadors tenen molts més receptors d’oxitocina i vasopresina en les àrees de recompensa. De fet, quan al laboratori es bloquejen aquestes hormones,els ratolins de camp es comporten com si fóssin de muntanya sense cap tipus de predilecció especial per les seves parelles.
És evident que els humans no sóm ratolins i la nostra fidelitat depèn de moltísims més factors que en aquests animals però tampoc en som inmunes. Algunes investigacions han observat que quan es subministrava oxitocina internasal a homes que estaben en una relació,trobaben més atractives a les seves parelles.

Per acabar, podriem dir que la ciència encara no sap gaire sobre un dels grans misteris de la vida com és l’amor. Segurament amb el temps s’aniràn fent més descobriments sobre els efectes fisicoquímics que ens provoquen els sentiments però de totes formes, en la meva humil opinió,l’amor és més que pura química i rere tot això existeix una espècie de màgia.


Webgrafía:

http://m.pijamasurf.com/2013/07/sorprendentes-e-inquietantes-resultados-de-los-efectos-del-amor-en-el-cerebro-humano/

http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-actua-el-amor-en-el-cerebro-6622.html

http://elpais.com/m/elpais/2015/02/13/buenavida/1423819574_847131.html


Salvador Galup Classe Marx
18/02/2015 09:30 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Huawei i Orange presenten el "Car-Wifi"

20150218095620-image.jpgMolts professionals que viatgen sovint saben el que és un "MiFi", un dispositiu que compta amb una connexió de dades, 3G o 4G, i que proporciona una xarxa Wi-Fi a la qual poden connectar-se diversos equips per comptar amb accés a Internet , la qual cosa evita que hagis de fer servir el vostre telèfon intel·ligent com a mòdem per al portàtil o utilitzar un mòdem USB 3G amb l'ordinador. Doncs bé, Orange i Huawei han presentat un dispositiu MiFi amb connexió 4G creat per utilitzar en el cotxe i connectar mitjançant Wi-Fi fins a 10 dispositius a Internet (i entre ells, és clar) com tindries a casa teva amb un router sense fil.

El dispositiu és ideal per portar al cotxe quan hi ha diverses persones, per exemple nens, que volen connectar les seves tauletes, smartphones o consoles sense haver de fer servir un smartphone com a punt d'accés o per a determinats sectors com taxistes o conductors de vehicles que vulguin oferir als seus passatgers la possibilitat de connectar-se a Internet d'una manera senzilla. I és que el router "Car Wi-Fi" es connecta a l'alimentació de 12 volts de l'encenedor del cotxe i només té un botó per engegar i obrir la connexió.

El Car Wi-Fi d'Huawei té unes dimensions de 59 × 49 × 88 mm i un pes de 50 grams de pes, de manera que pots portar a sobre o guardar-lo en la guantera i pot ser configurat des d'un smartphone o tablet.

El preu del Car-WiFi com a dispositiu lliure és de 99 euros, sense tarifes ni compromisos, encara que l'operador indica que es pot adquirir també per 4 euros al mes en venda a terminis amb les tarifes d'Orange compartint la capacitat de la tarifa de dades del telèfon intel·ligent amb el dispositiu.

http://www.adslzone.net/2015/02/16/huawei-orange-car-wifi/
http://www.elandroidelibre.com/2015/02/car-wi-fi-4g-la-apuesta-de-orange-y-huawei-para-tener-internet-en-el-coche.html
http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/6481913/02/15/WiFi-en-su-coche-gracias-a-Orange-y-Huawei.html
18/02/2015 09:56 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un fàrmac usat des de fa cent anys contra la malaltia del somni podria servir per tractar l'autisme.

20150218192048-image.jpg

La suramina (suramina sòdica), un veterà medicament desenvolupat a Alemanya en 1916 per tractar la tripanosomiasis i que encara s’utilitza, ha revertit els símptomes anàlegs als de l’autisme en un model de ratolí amb síndrome del cromosoma X fràgil (una síndrome que, entre altres problemes, promou els trastorns de l’espectre autista).

Els trastorns de l’espectre autista són un problema de salut pública important, i la seva incidència s’ha incrementat de forma dramàtica en nacions com Estats Units. Aquí, afecten ja a entre l’1% i el 2% de la població infantil.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego van mostrar en un estudi previ l’aparent bon potencial que la suramina té per tractar els símptomes dels trastorns comuns de l’espectre autista. Ara, els resultats d’una nova recerca realitzada per l’equip del Dr. Robert K. Naviaux, professor a la citada universitat, suggereixen que un conjunt de símptomes semblats als de l’autisme i provocats en ratolins per certes anomalies genètiques, també es poden corregir amb el fàrmac, fins i tot, almenys en el cas dels experiments realitzats, quan el tractament no comença a aplicar-se als ratolins en la seva infància sinó quan ja són adults joves.

Es creu que la suramina bloqueja un efecte cel·lular que, entre altres coses, redueix la comunicació entre cèl·lules. Aquesta reducció pel que sembla interfereix en el desenvolupament del cervell i en el seu bon funcionament, la qual cosa es tradueix en l’aparició de trastorns típics de l’espectre autista. En entrar en acció la *suramina i bloquejar aquest efecte, es permet que les cèl·lules restaurin la comunicació normal i això reverteix els símptomes dels trastorns de l’espectre autista.

El tractament setmanal amb suramina en el model genètic de ratolí amb cromosoma X fràgil es va iniciar a l’edat de nou setmanes, la qual cosa equival més o menys a 18 anys en humans.
L’anàlisi dels metabòlits va identificar 20 vies bioquímiques associades amb millores dels símptomes, 17 de les quals se sap que resulten afectades en els trastorns de l’espectre autista humà.

És important tenir en compte que la suramina no és un fàrmac que pugui ser usat durant més d’uns pocs mesos sense un risc de toxicitat en humans. No obstant això, és solament el primer d’un nou tipus de fàrmacs, i pot ser que uns altres de la seva classe siguin capaces de generar efectes beneficiosos raonablement persistents sense necessitat d’una administració crònica permanent. Noves medicines d’aquesta classe podrien administrar-se al pacient una vegada o de forma intermitent per desbloquejar el metabolisme, restaurar una funció neuronal més normal, augmentar la resistència i permetre un millor desenvolupament en resposta a les teràpies convencionals.

També convé deixar clar que corregir anomalies en un ratolí està molt lluny d’una cura per a humans, tal com adverteix Naviaux. Encara queda molt treball per fer, i això suposant que les expectatives d’èxit es compleixin.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12761/un-farmaco-usado-desde-hace-cien-anos-contra-la-enfermedad-del-sueno-podria-servir-para-tratar-el-autismo/


Mariona Maldonado, 1er Batx. Marx
18/02/2015 19:24 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Nous mecanismes neuronals expliquen perquè els porros donen fam

20150219090042-image.jpgUn grup internacional de científics ha trobat l’explicació neuronal sobre per què el cànnabis augmenta les ganes de menjar . Segos estudis realitzats en ratolins , les cèl·lules nervioses encarregades de reduir la sensació de gana funcionen de manera diferent a l’habitual en activar el receptor cannabinoide i , per això , la sensació de sacietat desapareix .
La gent que fuma cánnabis coneixe la forta sensació de fam, i que els empeny a menjar encara que ja estiguin tips. Un nou estudi en ratolins ha sorprès els investigadors , en descobrir que aquesta estimulació de la gana està conduïda per les mateixes neurones que normalment s’encarreguen de produir sacietat , conegudes com proopiomelanocortinas ( POMC ) .
Fins ara , els científics asseguraven que el fenomen estava relacionat amb l’activació del receptor cannabinoide 1 ( CB1R ) , un conjunt de proteïnes que , en presència de les substàncies cannabinoides , augmenta la gana .
Pero segons el nou estudi publicat a Nature i portat a terme per científics d’Austràlia, Alemanya i els Estats Units , i ha alguna cosa més, : " Observem que , en resposta a l’activació del receptor cannabinoide , les neurones POMC s’activaven , i s’alliberaven tant anorexígens [ supressors de la gana ] com orexigénicos [ estimuladors ] " , explica a Sinc Tamas L. Horvath , investigador de la Universitat de Yale i cap de projecte .
" No ens ho esperàvem . Estàvem fent experiments de control quan descobrim aquest resultat sorprenent " ,afirma diu Horvarth.

Els nous experiments han mostrat que aquestes neurones augmenten la seva activitat quan es toquen amb els cannabinoides . " Trobem que les cèl·lules que redueixen la gana s’activen de manera diferent en entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R " , indica l’investigador . " L’activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberin substàncies químiques diferents a les que normalment s’enganxen quan promouen la sacietat.
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser util l per tractar trastorns de la conducta alimentària . No obstant això , els autors assenyalen que el control d’aquestes conductes és complex , i que en aquest estudi es considera només una manera de acció.


Alex catalán
19/02/2015 09:01 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Huawei i Orange presenten el "Car-Wifi"

20150219092002-image.jpgMolts professionals que viatgen sovint saben el que és un "MiFi", un dispositiu que compta amb una connexió de dades, 3G o 4G, i que proporciona una xarxa Wi-Fi a la qual poden connectar-se diversos equips per comptar amb accés a Internet , la qual cosa evita que hagis de fer servir el vostre telèfon intel·ligent com a mòdem per al portàtil o utilitzar un mòdem USB 3G amb l'ordinador. Doncs bé, Orange i Huawei han presentat un dispositiu MiFi amb connexió 4G creat per utilitzar en el cotxe i connectar mitjançant Wi-Fi fins a 10 dispositius a Internet (i entre ells, és clar) com tindries a casa teva amb un router sense fil.

El dispositiu és ideal per portar al cotxe quan hi ha diverses persones, per exemple nens, que volen connectar les seves tauletes, smartphones o consoles sense haver de fer servir un smartphone com a punt d'accés o per a determinats sectors com taxistes o conductors de vehicles que vulguin oferir als seus passatgers la possibilitat de connectar-se a Internet d'una manera senzilla. I és que el router "Car Wi-Fi" es connecta a l'alimentació de 12 volts de l'encenedor del cotxe i només té un botó per engegar i obrir la connexió.

El Car Wi-Fi d'Huawei té unes dimensions de 59 × 49 × 88 mm i un pes de 50 grams de pes, de manera que pots portar a sobre o guardar-lo en la guantera i pot ser configurat des d'un smartphone o tablet.

El preu del Car-WiFi com a dispositiu lliure és de 99 euros, sense tarifes ni compromisos, encara que l'operador indica que es pot adquirir també per 4 euros al mes en venda a terminis amb les tarifes d'Orange compartint la capacitat de la tarifa de dades del telèfon intel·ligent amb el dispositiu.

http://www.adslzone.net/2015/02/16/huawei-orange-car-wifi/
http://www.elandroidelibre.com/2015/02/car-wi-fi-4g-la-apuesta-de-orange-y-huawei-para-tener-internet-en-el-coche.html
http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/6481913/02/15/WiFi-en-su-coche-gracias-a-Orange-y-Huawei.html

Raúl Fernández
19/02/2015 09:20 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Estar molt de temps mirant la TV o el mòvil, deteriora el cansament

20150219100458-image.jpgEls adolescents que passan molt de temps davant les pantalles dormen menys temps i els hi costa més agafar el son.

Aquest estudi realitzat sobre 10.000 joves entre 16 i 19 anys, mostra en particular que els adolescents més adictes a les pantalles corren risc de trigar fins a més d’una hora en dormir-se. Aquest risc és màxim si es mira durant una hora la pantalla abans de dormir.

Els joves estudiats teníen necessitat de dormir entre 8 i 9 hores de son per estar en forma al dia següent, però aquells que passaven més de dues hores enviant e-mails o "xatejant" per internet, dormien menys de 5 horas per nit.

Els investigadors van constatar que qui utilitzaba més d’un aparell a la vegada durant la jornada tenien més dificultats a l’hora de dormir que qui utilitzaba només un.

Per tant i per finalitzar, amb aquest estudi s’ha permés observar que les pantalles estimulen el sistema nerviós i que la llum que emeten actúa sobre el bioritme, i això té efectes negatius sobre el son.



Paula Bahamonde

Etiquetas:

19/02/2015 10:05 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Eva, El robot inteligent

20150219192056-ev-manchester-university-644x362.jpg

L’article parla sobre Eva, un robot autònom que s’ha creat per investigar i cercar medicaments per combatre la malària o el càncer. Desenvolupa fàrmacs molt més ràpid i molt més barat del que ho faria qualsevol investigador humà.

 

Aquest robot no és un projecte de futur, sinó que ja s’esta utilitzant. Eva ha donat les seves primeres passes com a científica. Ha descobert la relació entre un compost que s’utilitza en la lluita contra el càncer i que podria utilitzar-se també per combatre la malària.

 

Un dels factors que fa que cada cop s’investigui més en la creació de robots científics, és què són capaços de desenvolupar i demostrar automàticament hipòtesis que expliquin les observacions, a més a més de fer experiments en el laboratori, interpretar els resultats per millorar les seves hipòtesis i repetir el procés per arribar a conclusions més exactes. Poden fer el mateix que fa un equip d’investigació humà però molt més ràpid.

 

A més, els robots tenen la capacitat de recordar moltíssima informació sobre un tema en concret. Això fa possible construir robots especialitzats en una sola malaltia. 

 

Steve Oliver, creador d’aquest robot, explica que Eva ha estat creada per automatitzar les primeres fases en el disseny de nous medicaments. Assegura què el robot és capaç d’analitzat més de 10.000 compostos diferents cada dia, molt per sobre del que podria analitzar qualsevol equip d’investigació.

 

Opino que és un gran avenç en el mon de la tecnologia i la ciència. Si el projecte es desenvolupa a gran escala suposaria obtenir resultats molt eficients en el combat de determinades malalties, bàsicament molt més ràpid que qualsevol equip d’investigació humana. Com en altres grans avenços tecnològics, la creació d’aquest tipus de robots, acaba eliminant molts llocs de treball en l’àmbit de la investigació. No només substitueix persones, sinó que fa les seves feines 3 o 4 vegades més ràpid. Suposo que en un futur, s’acabarà trobant un punt d’equilibri entre aquest tipus de màquines i els humans per tal de que treballin junts, amb processos d’investigació i desenvolupament de medicament 20 vegades més ràpids dels que hi ha ara.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150204/abci-robot-inteligente-disena-medicamentos-201502041028.html

 

http://www.abc.es/ciencia/20150204/abci-robot-inteligente-disena-medicamentos-201502041028.html

 

19/02/2015 19:20 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La Medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat Trick" científic

20150221141627-image.jpgEn la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.
21/02/2015 14:16 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El plàstic que omple l'oceà

20150221220904-gog.jpg

L'article exposa la greu problemàtica dels abocats de deixalles als mars i oceans.

És un tema que ja fa dècades que dura i no sembla tingui fi. La noticia actual és que ara s'ha fet per primer cop un càlcul rigorós de quants plàstics van a parar al mar.

Els resultats publicats a la revista Sciencie són esgarrifants. Entre 4'8 i 12'7 milions de tones de plàstics s’aboquen cada any als oceans.

La producció mundial de plàstic a l’any 2010 era de 288 milions de tones. S'ha multiplicat un 620% des de l'any 1975 i segons Jamberck gran part de la culpa és dels països en desenvolupament que no han sapigut implementar sistemes de gestió de residus.

Malgrat és difícil especificar a on, quantes i quines especies afecta el problema, si es sap que són centenars les especies marines amenaçades.

Per altre banda altres investigacions com la de Malaespina dirigida per Duarte no coincideixen amb Jamberck i això fa que lamentablement, no es puguin tenir dades exactes de quant plàstic realment tenim flotant als oceans.

No oblidem (i és lo realment preocupant) que tot el plàstic s' incorpora a la cadena alimentària del actual l'home és l’últim esglaó.

Així doncs acabem menjant plàstic i no parem de contaminar els oceans, una de les fonts per a la supervivència humana.

Blanca Lladó

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/12/54dd0eb0ca47410e378b456e.html

 

 

 

 

 

21/02/2015 22:09 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Els investigadors españols descubreixen que el neardental es dividia el treball per sexes.

20150222112357-neandertal-644x462.jpg

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

Etiquetas: , ,

22/02/2015 11:24 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Creen una proteïna artificial que protegeix del virus del sida

20150222133740-proteina-artificial.jpg

El VIH és una malaltia que afecta ja, prop de 35 milions de persones al món. Després de més de 30 anys de recerca, la vacuna no ha estat trobada.

Tot i així un equip de científics de The Scripps *Research Institute de Florida (EUA) ha demostrat que una molècula fabricada en laboratori pot protegir a l’organisme del VIH de forma completament eficaç.


En l’experiment, va ser realitzat amb quatre micos, els experts van imitar artificialment un anticòs del nostre sistema immune i ho van introduir en els micos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que encara que s’injectés grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent immunes a l’efecte del virus. No havien estat contagiats. Això és, la proteïna artificial era capaç de protegir el sistema immune molt millor que un anticòs natural.

El positiu efecte d’aquesta proteïna artificial es deu a les últimes recerques que han permès identificar com el VIH infecta a les cèl·lules. El virus queda completament neutralitzat


“Aquesta és la culminació de més d’una dècada de treball en bioquímica sobre com el VIH entra en les cèl·lules. Quan vam arrencar el nostre treball original, la gent pensava que era interessant, però ningú va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat”, explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

La prometedora troballa ha estat publicat en la revista Nature el dia 19-02-2015.

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-251424339991

Héctor Garcia

22/02/2015 13:38 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

La medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat-Trick" científic

20150222134647-image.jpgEn la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150219/54427393956/medicina-barcelona-consigue-hat-trick-cientifico.html

GUILLEM LORCA
22/02/2015 13:46 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El bròquil, contra el càncer?

20150222173050-image.jpg

Actualment, el càncer és la principal causa de mort desorés de les malalties cardíaques, i segur que tots coneixem alguna persona que el tingui, i amb raó és una de les malalties més temudes.

Després de molts anys intentant trobar una cura, l’enginyer en biotecnologia de la universitat de Santiago, Alejandro Angulo, sembla que ha trobat una manera d’extreure un suplement anicancerígen del bròquil. El projecte es diu "Producción y encapsulamiento de la enzima mirosinasa de brócoli para su aplicación como suplemento alimenticio", i consistiria en desarrollar una càpsula que augmenti considerablement la capacitat de prevenir alguns tipus de càncer.
La idea seria crear una càpsula amb l’enzima purificada, de manera que si la càpsula és consumida junt amb el bròquil, augmenti el contingut de sulforafà a l’organisme. D’aquesta manera el seu efecte anticancerígen augmentaria espectacularment.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras




http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras

Etiquetas:

22/02/2015 17:37 Jan Carreras Enlace permanente. Salut/Medicina

Cada quant ens hem de dutxar?

20150222174927-image.jpg

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms
22/02/2015 17:49 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Divisió sexual del treball en els grups neandertals

20150223220931-image.jpgLes estries en les dents femenines i masculins dels adults fan pensar que realitzaven tasques diferents.

Les comunitats neandertals dividien algunes de les seves tasques segons el seu sexe. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals ha arribat un estudi elaborat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i publicat en la revista "Journal of Human Evolution". Aquest treball, que ha analitzat 99 dents incisives i canins de 19 individus de tres jaciments diferents (El *Sidrón a Astúries, L’*Hortus a França i *Spy a Bèlgica), desvetlla que les estries dentals presents en els fòssils femenins segueixen un mateix patró, diferent a l’oposat en els individus masculins.

Les anàlisis mostren que tots els individus neandertals, independentment de l’edat, tenien estries culturals, associades a la seva manera de vida, en les peces dentals. “Això es deu al costum d’aquestes societats, com ocorre en alguns pobles actuals, d’usar la boca com una tercera mà en tasques com la preparació de les pells i el trossejat de carn, per exemple”, explica l’investigador del CSIC Antonio Roses, del Museu Nacional de Ciències Naturals.

“El que hem descobert ara és que les estries detectades en les peces dentals de les dones adultes són més llargues que les oposades en els homes adults. Per això suposem que les tasques que realitzaven eren diferents”, puntualitza Roses.

Unes altres de les variables analitzades són els petits *salts de l’esmalt *dental. Els individus masculins presenten major quantitat de *marcas en l’esmalt i la dentina de les peces superiors, mentre que en els femenins aquestes imperfeccions apareixen en les inferiors.

No és clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins als homes. No obstant això, els autors de l’estudi apunten que, igual que en les societats caçadores recol·lectores modernes, les dones, podrien haver-se encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra, expliquen, sembla haver estat una tasca masculina.

“Malgrat tot, creiem que l’especialització del treball segons el sexe dels individus probablement es limités a unes poques tasques, ja que és possible que tant homes com a dones participessin d’igual manera en la caça de grans animals”, afegeix la investigadora del CSIC Almudena *Estalrrich, del Museu Nacional de Ciències Naturals.

“L’estudi dels neandertals ha aportat nombrosos descobriments en els últims anys. Hem passat de pensar en ells com a éssers poc evolucionats, a saber que cuidaven als malalts, enterraven als seus morts, menjaven marisc i, fins i tot, tenien característiques físiques diferents a les esperades: els hi havia pèl-rojos, i de *pell i ulls clars. Fins ara pensàvem que la divisió sexual del treball era típica de les societats sapiens, però això sembla que no és així”, conclou l’investigador del CSIC.

Edu Ruiz
23/02/2015 22:09 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Aus de la Patagònia en el Museu de Ciències Naturals

20150223222323-image.jpgEl CSIC ha inaugurat el 18 de febrer unas pinturas de Ramón Auzmendi sobre les aus de la patagònia.

El Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC ha inaugurat el dimecres 18 de febrer l’exposició ‘Aus de la *Patagonia’. La mostra presenta una selecció de tintes i aquarel·les inspirades en l’estada de l’artista Ramón *Auzmendi Sánchez en diferents parcs i reserves naturals de l’extrem sud del continent americà.

L’autor de les obres d’art Auzmendi ha recorregut, llapis i quadern en mà, una bona part d’aquest territori, registrant la diversitat i bellesa de les aus que poblen les grans estepes des de Sant Carlos de Bariloche fins a Península Valdés.

La Patagonia alberga una immensa fauna. Solament l’illa dels Ocells acull una gran varietat d’espècies, però el territori sencer, amb un 12% d’ell acull espècies autòctones i escasses del continent com l’àguila coronada, la bandurria, el fuster patagónico o el macá tobiano.

Edu Ruiz
23/02/2015 22:23 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Aus de la Patagònia en el Museu de Ciències Naturals

20150223222323-image.jpgEl CSIC ha inaugurat el 18 de febrer unas pinturas de Ramón Auzmendi sobre les aus de la patagònia.

El Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC ha inaugurat el dimecres 18 de febrer l’exposició ‘Aus de la *Patagonia’. La mostra presenta una selecció de tintes i aquarel·les inspirades en l’estada de l’artista Ramón *Auzmendi Sánchez en diferents parcs i reserves naturals de l’extrem sud del continent americà.

L’autor de les obres d’art Auzmendi ha recorregut, llapis i quadern en mà, una bona part d’aquest territori, registrant la diversitat i bellesa de les aus que poblen les grans estepes des de Sant Carlos de Bariloche fins a Península Valdés.

La Patagonia alberga una immensa fauna. Solament l’illa dels Ocells acull una gran varietat d’espècies, però el territori sencer, amb un 12% d’ell acull espècies autòctones i escasses del continent com l’àguila coronada, la bandurria, el fuster patagónico o el macá tobiano.

Edu Ruiz
23/02/2015 22:24 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

Per què ens quedem en blanc?

20150223182253-image.jpg

¿Per què ens quedem en blanc? Es sol dir que aquest estat apareix en mig de les situacions més compromeses. Pero per què?

Tot és degut a la tensió emocional. Aquesta pot ser deguda a un excés de responsabilitats o perquè estem vivint una situació que ens inquieta. Podem afirmar que el terme "quedar-se en blanc" existeix i no és un invent dels alumnes que no porten la matèria ben preparada als examens o a les presentacions.

La responsabilitat d’aquestes breus però desegradables situacions es deu a una hormona: la cortisterona. Aquesta hormona es llibera en els moments de tensió i por. Es sintetitza en les glàndules suprarrenals. Una de les seves principals accions, d’entre moltes d’altres, és bloquejar els sistemes de recuperació d’informació.

Hi ha varies zones del cervell que es veuen afectades per aquesta hormona. Com per exemple, l’amígda (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (fonamental per a poder recordar), o l’escorça cerebral (que intervé en la recuperació dels records).

S’ha comprovat que si administressim glucocorticoides abans d’una prova d’aprenentatge, la recuperació de la informació i de pes dades, seria molt complicada. A més, aquestes hormones influeixen en el temps que pot durar un lapsus de memoria (a vegades pot arribar als 90 minuts). D’aquí ve que la informació que durant un examen no s’ha pogut recuperar, sigui recordada amb facilitat al cap d’un parell d’hores.

Per acabar, diré que el millor que es pot fer en aquestes situacions, ara que sabem el per què científic, és restar-li importancia i no pensar-hi.






Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: ,

23/02/2015 18:26 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Els rajos ultraviolats del sol danyen la pell hores després de la exposició.

L’efecte de la llum del sol o fins i tot de les llums o cabines de rajos UVA va molt més lluny del que pensàvem. Una nova recerca duta a terme per investigadors de la Universitat de Yale (EUA), les universitats de São Paulo i Federal de São Paulo (Brasil), Fujita Health (Japó) i el centre CEA de Grenoble (França), ha determinat que diverses hores després d’haver acabat l’exposició els rajos UV o UVA, segueixen provocant danys en la pell i poden provocar càncer de pell.

 

La recerca, que ha estat publicada en la revista Science, aclareix que en les següents tres o quatre hores estant ja a l’ombra, encara poden produir-se lesions i trencaments en l’ADN que són les que condueixen a les mutacions del càncer de pell. Això és, estant a l’ombra després d’haver pres el sol la nostra pell segueix sofrint igual per la radiació que quan estàvem prenent el sol.

 

Els experiments realitzats amb ratolins i cèl·lules humanes van revelar amb sorpresa que, la melanina -el pigment que bloqueja la radiació ultraviolada- és la responsable d’aquesta reacció posposada dels rajos de sol. “La melanina de la pell és tant dolenta com a bona, pot ser cancerígena i protectora”, aclareix Douglas I. Brash, coautor de l’estudi.

 

El procés químic és molt senzill, però mai s’havia observat en mamífers, tan sol en animals marins o bacteris luminescents. El que ocorre és que la radiació ultraviolada produeix oxigen i nitrogen reactius a càmera lenta; després d’això, en combinar-se, exciten un electró de la melanina que provoca les lesions en l’ADN. “Aquesta transferència d’energia a l’ADN pot ocórrer en la foscor, però provoca el mateix dany que el sol a plena llum del dia”, comenta Brash.

 

Gràcies això podran desenvolupar-se noves locions per després del bronzejat a fi d’evitar danys majors. No obstant això, els científics aclareixen que aquest descobriment no té per què afectar-nos dramàticament: “En realitat, això no hauria de canviar els nostres hàbits d’exposició als rajos ultraviolat. Jo li dic a la gent que pot gaudir del sol i que simplement haurien d’evitar anar a la platja a determinades hores, com entre les 10:00 i les 14:00, i usar barret”, suggereixen.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150219/abci-rayos-cancer-science-201502191851.html

Judit Ruiz

23/02/2015 19:24 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Vall d'Hebron, pioner mundial en 'biopsiar' tumors amb només un anàlisi de sang

La Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona serà el primer centre científic del món que farà biòpsies líquides en recerca del càncer colorrectal, és a dir, detectarà els biomarcadors del tumor amb una simple anàlisi de sang sense necessitat d’extreure teixits.


El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha presentat avui aquest nou mètode per fer biòpsies líquides, una tècnica més ràpida, molt menys invasiva només amb una senzilla extracció de sang, i altament sensible per a la detecció de biomarcadors en càncer colorrectal metastàsic, que afecten a la meitat dels pacients amb aquest tipus de càncer.


Segons ha explicat el director del VHIO, Josep Tabernero, inicialment, el centre utilitzarà aquesta tecnologia per avaluar a pacients amb càncer colorrectal metastàsic, com a part del seu programa de recerca, i quan el test de biomarcadors mitjançant biòpsia líquida rebi l’aprovació de Conformitat Europea (marca CE) en els propers mesos, es podrà estendre el seu ús a la pràctica assistencial.


El conseller ha destacat que "aquesta fita" ha estat possible gràcies a un acord entre Merck Serono i Sysmex Inostics, que han apostat pel VHIO com a centre de referència per implementar aquesta tecnologia en el seu laboratori de Genòmica.

 

Vall d’Hebron, pionero mundial en ’biopsiar’ tumores con solo un análisis de sangre

 

Arnau Felip

Classe Darwin

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20150220/54427450967/vall-d-hebron-pionero-mundial-en-hacer-biopsia-cancer-con-analisis-de-sangre.html

Etiquetas: , ,

23/02/2015 19:47 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La vida ja existia a la Terra fa 3.200 milions d'anys

Un equip d'investigadors de la Universitat de Washington ha descobert en algunes de les roques més antigues de la Terra proves que demostren que fa 3.200 milions d'anys ja existien éssers vius que aprofitaven el nitrogen de l'atmosfera per progressar i estendre les seves comunitats. Fins ara, es creia que aquesta capacitat havia sorgit fa tot just 2.000 milions d'anys.


Segons Roger Buick, professor de Ciències de la Terra i l'espai de l'esmentada institució, "en general, es tenia la idea de que va existir una mena de crisi del nitrogen a la Terra primitiva, un fenomen que la convertia en un món inhòspit, en el qual difícilment es donarien les condicions perquè es desenvolupés la biosfera.


La capacitat per fixar el nitrogen ho canviaria tot, de manera que, de sobte, fa un parell de milers de milions d'anys, aquesta es va tornar més gran i diversa. Doncs bé, el nostre treball mostra que això no va ser així. No va existir tal crisi del nitrogen. La biosfera terrestre ja era notable molt abans del que es pensava ".

En un estudi publicat a la revista Nature , aquests experts expliquen que van analitzar 52 mostres de roca d'entre 2.750 i 3.200 milions d'anys obtingudes a Sud-àfrica i Austràlia. En les més antigues van trobar el rastre químic que provava que fins i tot llavors ja havia organismes capaços de prendre nitrogen de l'atmosfera i que ho aprofitaven mitjançant un enzim basat en el molibdè, el més comú dels enzims capaços de fixar el nitrogen.

http://www.ppn.com.py/html/noticias/noticia-ver.asp?id=120375&desc=La-vida-ya-existia-en-la-Tierra-hace-3200-millones-de-anos

www.frontera.info/EdicionEnlinea/Notas/CienciayTecnologia/17022015/942779-La-vida-ya-existia-en-la-Tierra-hace-3200-millones-de-anos.html

 

Adrià Calonge

Etiquetas: , , ,

23/02/2015 20:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La marihuana podria ajudar a reduir la mida dels tumors

20150223204726-image.jpgUn recent estudi dut a terme per cientìfics britànics, assegura que la marihuana te propietats que fan que es disminueixi la mida dels tumors.
Aquest estudi du amb si una gran contriversia, que és l'utilització i la visió que te bona part de la població sobre aquesta planta cannabis sativa, a les malalties tumorals.
Fins ara la planta s'havia estat receptant a malalts terminals o amb un grau de dolor molt alt per paliar aquest mateix efecte, és a dir el cannabis com a metòde relaxant, ja que és ven sabut per tothom els principals efectes que dona el consum d'aquesta planta. Aquests científics el que han detectat ha estat que als pacients que receptaven marihuana com a eina relaxant, no només han aconsseguit aixó, sinó que a més a més han aconsseguit disminuir la mida proporcional de la seva massa tumoral. Aixo és degut a que el THC, que és el principal psicoactiu continent al cannabis sativa, aquests psicoactiu no només és el encarregat de que quan una persona consumeixi cannabis el relaxi, sinó que també és el que redueix la massa tumoral d'un cos.
Ja hi havien estudis sobre aquest tema, que afirmaven que la marihuana era bon aliat en la lluita contra el càncer, pero ningú sabia el perquè ni hi havien proves que certificassin aquest fet, cosa que feia que no és dingues per vàlid i per tant que no es poguessin fabricar tractaments amb ell. Aquest estudi ho canvïa tot, ja el que ha fet ha estat descobrir i trovar un perquè la marihuana ajuda als malalts de cancer.
Per comprobar les propietats moleculas sobre del cannabis sativa sobre els tumors, científics britanics han agafat una serie de ratolins, modificats geneticaments amb cèl.lules tumorals humanes, als animals s'els va ingectar una dossis concentrada de THC, i tot seguit es va buscar detectar exactament quins eren els receptors responsables dels efectes anti tumorals de la marihuana. Després de fer l'experiment i analitzar els resultats es va arrivar a la concl.lusió que els dos receptors responsables de la disminució del tumor eren CB2 y GPR55.
Aquest descobriment resulta un avenç molt important a la medicina mundial, ja que hi ha peu a crear nous medicaments de tractament contra el càncer, que put ser algun dia substitueixin als actuals, que són tan agresius i invasius per al nostre cos.
El próxim pas a investigar per poder dur a terma l'investigació en medicaments és com extreura el THC del la planta del cannabis sariva, ja que així es separaria el principi actiu dels efectes psicoactius que produeix la marihuana, com podrien ser aquesta sensació de relaxació.


Pol Rubio Gómez

http://curiosidades.batanga.com/6434/la-marihuana-podria-ayudar-a-reducir-el-tamano-de-los-tumores
http://www.20minutos.es/noticia/2244971/0/investigacion/marihuana/cancer/
https://www.dinafem.org/es/blog/marihuana-cura-cancer/
23/02/2015 20:47 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Los riesgos de dormir con el móvil encendido.

20150223214423-image.jpgAquest article extret de la revista Muy Interesante ens parla sobre els problemes i les conseqüències que té utilitzar el mòbil abans d’anar-se’n a dormir. Sempre s’ha dit que és negatiu tenir el mòbil al costat mentres dormim però per què? El text ens donarà vàries raons.
Per començar sabem ja que la llum de les pantalles del mòbil redueix la melatonina, que és la hormona que ens regula el nostre son. No només això si no que també prolonga el temps que tardem en dorminse i retrassa i redueix l’estat de son REM. Això fa que el nostre estat d’alerta augmenti durant la nit i no ens podem relaxar de forma correcta.
A més, si utilitzem el mòbil abans de dormir serà probable que patim d’insomni i que retrassem la hora de son. Mentres dormim tindrem deficiències en el son per aquesta interrupció silenciosa dels ritmes circadians de l’organisme.
En el cas de que mirem el mòbil just abans de tancar els ulls, patirem una hiperexitació del nostre cervell. Per dormir i descansar millor hauríem d’apagar els nostres mòbils i deixar-los fora del nostre alcanç, per exemple fora de la habitació on no ens puguin molestar.
Per acabar existeix un concepte anomenat insomni tecnològic que significa quan una notificació lluminosa ens desperta mentres estem dormint, sense que hagi emès cap so ni cap vibració que haguéssim pogut sentir.

Personalment, a l’estiu sovint utilitzava el mòvil en estones llargues abans d’anar a dormir, ja dins del llit. Sempre que ho feia, estigués cansat o no, em costava moltíssim dormir després, i em canvi els dies que ni el tocava m’adormia a l’instant. Ho vaig notar perquè no em va passar una vegada, si no que em passava cada vegada que posava en pràctica aquest sistema i ho vaig volguer comprovar.



Lluís Bou Morera
23/02/2015 21:46 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Finalitzat el mapa de l'epigenoma humà

Catorze anys després de la publicació del mapa del genoma humà, que descriu la seqüència de nucleòtids i els gens dels Homo sapiens sapiens (no admet cursiva el format del blog) s'ha acabat el mapa que dóna explicació a quins gens es manifesten, quins no i com ho fan, o sigui les conseqüències dinàmiques que afecten l'evolució del genoma.

L'epigenètica es defineix per l'ambient, els hàbits, l'alimentació... Amb un finançament de 190 milions de dòlars, des del 2008 els Instituts Nacionals de la Salut dels EEUU han impulsat el programa del mapa epigenètic. De fet, els epigenomes guien com els gens s'expressen i permeten a cèl·lules que porten el mateix ADN diferenciar-se en els més de 200 tipus cel·lulars que formen el cos humà. Això fa que els tipus de cèl·lules específiques del cor o del cervell tinguin unes característiques exclusives, i per tant susceptibles a desenvolupar certes malalties. El mapa mostra on estan les modificacions epigenètiques que venen donades per l'ambient a tots els tipus cel·lulars i també 58 malalties genèticament complexes.

La clau recau en que ara sabem la funcionalitat genòmica, o sigui, quins gens estan activats, quins ho poden estar i quins estan tancats a consciència. A partir d'això els investigadors podran saber què diferencia exactament una cèl·lula del cor d'una del fetge.

Una de les qüestions que ha mostrat el mapa epigenòmic és com la metilació del DNA (addició de grups químics al genoma) determina com les cèl·lules s'especialitzen en nervioses específiques. A més, com no podia ser d'una altra manera per promoure la ciència correcta i com ha de ser, la informació és oberta a qui estigui interessat en accedir-hi: http://www.roadmapepigenomics.org/data/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/publicat-mapa-les-modificacions-quimiques-que-pateixen-els-gens-3949378

http://elpais.com/elpais/2015/02/18/ciencia/1424249784_769402.html

Lluís Camprubí.
23/02/2015 21:56 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Una nova quimio augmenta un 31% la remissió del càncer de mama

20150223220534-image.jpg
Un canvi en la quimioteràpia abans de la cirurgia pot suposar taxes de remissió del càncer de mama un 31% millors, segons dades que es van presentar en un congrés sobre la patologia de Sant Antonio (Texas) pel Grup Alemany de Càncer amb participació del Grup Español per a la Recerca en Càncer de Mama (Geicam). Millor encara, la taxa pot ser de fins a un 87% de millora (d'una remissió completa del càncer del 25,7% al 48,2%) en els triple negatius, els que, per mancar de marcadors específics (per això són negatius) tenen pitjor pronòstic i representen la majoria de les defuncions per aquesta patologia. La remissió del tumor està directament vinculada amb la supervivència, encara que no sigui exactament equiparable a una curació .

El canvi consisteix a afegir un coadjuvant (una molècula que potencia el seu efecte) al paclitaxel (Taxol de nom comercial), un dels quimioteràpics més utilitzats. El resultat és l'anomenat nab-paclitaxel de Celgene. Es tracta de formar nanomolècules unint albúmina al *aclitaxel. Amb aquesta combinació s'aconsegueix dirigir més precisament el fàrmac a les cèl·lules tumorals, la qual cosa, a més, permet augmentar la dosi.

Com és habitual en aquests fàrmacs tecnològicament avançats, un dels problemes importants és el seu preu. El nab-paclitaxel ja s'usa en tumors de mama metastàsics. Ara, la novetat consisteix a usar-ho en els càncers primaris (que encara no s'han estès), amb l'avantatge dels millors resultats. També s'han vist bons resultats en altres càncers, com el de pàncrees. Com és habitual en aquests fàrmacs tecnològicament avançats, un dels problemes importants és el seu preu. El vial costa més de 300 euros, segons el Vademécum espanyol, mentre que en del paclitaxel sense coadjuvant costa poc més de 60.



Laia Vall Albiac

http://pharma-jonpi.blogspot.com.es/2014/12/nab-paclitaxel-celgene-una-nueva-quimio.html

http://matronaonline.net/noticias-14-diciembre20-diciembre/
23/02/2015 22:05 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

La neuroestimulación es más efectiva para tratar síntomas como la impulsividad o la hiperactividad

20150224190552-image.jpgLa neuroestimulación es más efectiva en niños que son más impulsivos e hiperactivos, que en niñas con TDAH ( trastorno de déficit de atención e hiperactividad ), ya que suelen tener más síntomas de inatención.
Esta técnica consiste en aplicar impulsos eléctricos de baja intensidad, estos impulsos no son invasivos en las zonas afectadas por el trastorno. Esta neuroestimulación lo que hace es ayudar a mejorar la capacidad de autocontrol de las personas que padecen TDAH.
La neuroestimulación consiste en una terapia principalmente pasiva en la cual el paciente no debe hacer ninguna actividad específica, y esto permite tener más relación con el niño que recibe el tratamiento

Los niños impulsivos tiñen problemas con el control motor y esto les hace tener dificultades a la hora de prestar atención y concentrarse. acostumbran a ser niños que no son capaces de reflexionar sobre las consecuencias de sus actos, que no piensan antes de actuar, que no tienen facilidad para enlazar aprendizajes y que no consiguen aprender de sus propios errores. Mediante la neuroestimulación lo que se busca es mejorar estas habilidades que están relacionadas con el conocimiento, afectadas por el TDAH.

Para llevar a cabo este tratamiento se utiliza un casco que se le coloca al niño y como previamente se han determinado las zonas afectadas por el trastorno, se le aplican los electrodos en las regiones del cerebro determinadas. Lo que se hace es enviar impulsos eléctricos de muy baja intensidad.
Cada sesión dura aproximadamente veinte minutos y se suelen programar dos por semana.
A partir de la décima sesión ya se empiezan a notar las mejorías.
La neuroestimulación se considera una técnica complementaria acertada para el tratamiento del TDAH en varones.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12777/la-neuroestimulacion-es-mas-efectiva-para-tratar-sintomas-como-la-impulsividad-o-la-hiperactividad/

Laura Moreiras
24/02/2015 19:06 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Es preveure la metàstasis a traès d' un senzill test genètic

20150225101024-image.jpgGràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, la lectura de futures metàstasis comença a ser possible. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó).




























http://elpais.com/elpais/2015/02/23/ciencia/1424697821_731491.html

Roger Vargas

Etiquetas: ,

25/02/2015 10:10 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

20150225180218-dolfi.png

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.  

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html

Etiquetas: ,

25/02/2015 18:05 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

20150225180757-dolfi.png

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.

Joan Arrufat

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html  

Etiquetas: ,

25/02/2015 18:08 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Perquè sonen les crispetes de blat de moro?

20150225195535-image.jpgUna característica única i divertida de les crispetes de blat de moro és la seva peculiar "pop" al cuinar-les, però, per què fan aquest soroll?

Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un minuciós experiment per determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. Al principi sembla fàcil suposar que el so el provoca el trencament del blat de moro en escalfar, just abans que es converteixi en la tradicional crispeta de color blanc, però per a sorpresa d'aquests científics, no és així.
 
Una altra hipòtesi bastant coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produís pel rebot de la crispeta en saltar quan s'escalfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Com van poder descartar les dues hipòtesis i arribar a la veritable conclusió? Visualitzant tot el procés i gravant a càmera superlenta. Ja se sap que una imatge val més que mil paraules, però si a més l'acompanya el so, ia la prova és irrefutable.
 
Els investigadors van col·locar una microcàmera i un micròfon sincronitzada amb ella al costat d'un plat de crispetes, les van ficar al microones, ia gravar. En visualitzar les imatges a càmera lenta juntament amb les freqüències de so, van observar que quan el blat de moro es començava a fracturar no hi havia soroll, i que a més sonava abans que la crispeta saltés. Per això, la conclusió més raonable a què van arribar és que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió del blat de moro.
 
Quan les escalfem al microones, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant a l'interior de la crispeta, i al trencar-se, aquesta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats del blat de moro vibrin i actuï com una caixa de ressonància, d'aquí el famós sorollet.




http://es.gizmodo.com/descubren-el-origen-del-caracteristico-sonido-de-las-pa-1685253223

http://www.lopezdoriga.com/detalle/25394/vida-estilo/que-causa-el-sonido-de-las-palomitas-de-maiz
25/02/2015 19:55 Adrià Térmens Enlace permanente. sin tema

L'origen evolutiu dels hipopòtams és anterior del que es pensava

20150225201711-img-1716.jpg

L'origen dels hipopòtams és una de les grans incògnites que queden per resoldre en la història dels mamífers artiodàctils (ungulats com les girafes, els cérvols o els propis hipopòtams). La polèmica d'aquest enigma paleontològic es divideix entre els que ho relacionen amb els antracotérido (provinents dels cetacis primitius, com a dofins i balenes) i els que els relacionen amb els mamífers suiformes, que inclou als porcs.
 

L'estudi d'una nova troballa mostra un nou fòssil d'antracotérido, trobat a Lokone (Kenya). A més, aquest descobriment situa als primers hipopòtams en el Oligoceno, quan abans se'ls situava en el Miocè.

La teoria dels antracotéridos està recolzada per dades morfològiques i moleculars basats en el genoma segons Manuel Hernández Fernández, professor de la Universitat de Madrid. Fins ara, la relació seguia estant poc justificada pel registre fòssil, així que les hipòtesis deixaven un gran buit en el llinatge dels hipopotámidos.

El nou fòssil, descobert pel paleontòleg Fabrice Lihoerau, de la Universitat de Montpeller (França), pertany a una nova espècie i gènere de antracotérido, batejat com Epirigenys lokonensis. Es veu que l'animal posseïa una morfologia dental intermèdia que relaciona als artiodàctils basals de l'eocè i els hipopòtams actuals" i, encara que no resol l' incognita, redueix el 'llinatge fantasma' en uns deu milions d'anys, segons Hernández. A més, amb aquesta troballa ja sabem on es van originar els hipopòtams, el fòssil ens decanta per Àfrica més que Àsia.

No obstant, el professor de recerca del CSIC Jorge Morales assegura que aquest descobriment només crearà controvèrsia sobre "aquest tòpic de la paleontologia" ja que molts científics no estan d'acord que els hipopòtams s'emparentin amb dofins i balenes perquè només convergeixen en la vida amfíbia. La seva separació morfològica és molt forta: els cetacis són fusiformes (amb forma de fus) amb aletes i els hipopòtams són semi-amfibis i conserven les seves extremitats. Només posseeixen alguna adaptació com el retard dels narius. Així que, de tenir avantpassats comuns, la divergència entre cetacis i hipopòtams va haver de ser molt antiga.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/24/54eb1ccd268e3e2b448b456c.html

Miranda Martínez

25/02/2015 20:17 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Els investigadors espanyols descobreixen que el neardental es dividia el treball per sexes

20150226190813-neandertal-644x462.jpg

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

Etiquetas: , ,

26/02/2015 19:08 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Perquè ens quedem en blanc?

20150226193534-image.jpgManuel Díaz-Rubio, metge de la Real Acadèmia de Medicina, ens explica el perquè del que ens passa per suspendre la majoria dels exàmens: quedar-nos en blanc.
Això passa en moments de gran tensió emocional, tant pot ser en una discussió, en un exàmen, en una conferència, etc.

No t’ha passat mai alló de que acabes una discussió i de repent se’t acud un argument boníssim? Doncs a mi si. I tant aixó com quedar-te en blanc en un exàmen és degut a una hormona que és la corticosterona, i aquesta bloqueja les parts del cervell capaçes d’enmagatzemar informació, com l’hipocamp, essencial per recordar, l’amígdala, relacionada amb les emocions i l’escorça celebral, que intervé en la recuperació de records.

El doctor Díaz-Rubio ens dóna un consell abans de fer un exàmen: realitzar alguna tècnica de relaxació.


Guillem Aguila i Pallejà


http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-quedarse-enblanco-cerebro-201502131708.html
26/02/2015 19:36 Guillem Aguila Enlace permanente. sin tema

7 curiositats d'alguns animals



7. Els hipopòtems süen de color vermell:

El hipopòtems són uns animals curiosos, tene un gran tamany i són molt ferotges, per això són la gran causa de mortalitat a l'Àfrica. Una curiositat és que süen de color vermell, que els ajuda a repelar els insecte i protegir-se del sol.

6. Les tortugues son un gran emmegatzematges de semen:

Les trotugues terrestres són molt utilitzades com a mascotes. Les tortugues hembra són capases d'emmegatzamar esoermatozoides dels mascles en el seu interior durant mesos, perquè són capases de autoinseminar-se quan volen.

5. L'au lira, una gran imitadora:

Aquesta au es australiana i es capaç d'imitar sons. És capaç d'imitar a la perfecció qualsevol sò incluit sons artificials creats per l'home.

4. Cefalòpeds, super ràpids en el mar:

Els pops, calamars i sèpies estan a dalt de la piràmide evolutiva dels invertebrats. A part de tenir l'habilitat del camuflatge són super ràpids gràcies a una vàlvula que disposen, són capasos d'expulsar l'aigua del seu cos utilitzant-ho com a propulsor.

3. Les paneroles són unes grans supervivents:

Les paneroles són unes de les criaturesmés desagradables. Són capases de estar diverses setmanes vives sense cap. Això ho poden fer perque son capases de dirigir els seu nutrienta a l'abdomen i no respiren pel cap sinó que per petites cabitats que tene pel seu cos.

2. Les granotes tenen una gran visió:

Gràcies als seus grans ulls que estan seperats i una mica sortits del seu cos són capases de mirar 360 graus, això les permet escapar ràpidament dels seus depredadors.

Els cocodrils mengen pedres:

Els cocodrils mengen pedres per mentenir-se estables sota l'aigua i ajudarlos a aixafar els seu aliments.

http://curiosidades.batanga.com/6509/7-fascinantes-cualidades-del-algunos-animales-que-probablemente-desconocias


27/02/2015 09:42 Max Enseñat Enlace permanente. Medi ambient

Els Tomàquets Gràcies a la Triplicació del Genoma es va Lliurar de la Extinció

El tomàquet va superar una etapa en la que van morir el 75% de les espècies, entre altres els dinosaures. Els científics han trobat el motiu gràcies a la seqüenciació de l’ADN del tomàquet. Es tracta d’una investigació d’un consorci internacional de més de 300 científics de tretze països, entre ells investigadors catalans, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del CSIC a València. Els resultats d’aquest treball es publiquen avui a la revista Nature i descriu les principals característiques del genoma del tomàquet domèstic (Solanum lycopersicum) en comparació del silvestre (Solanum pimpinellifolium) i la patata (Solanum tuberosum).
L’estudi conclou que els gens repetits que presenta el tomàquet indica que aquest va patir diverses triplicaciones consecutives fa uns 60 milions d’anys i explicarien algunes de les característiques d’aquest fruit i el seu èxit evolutiu. Segons explica l’investigador Antoni Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i Cel · lular de Plantes Primo Yúfera (Centre del CSIC de la Universitat de València), que ha dirigit la part espanyola de la investigació, aquesta triplicació va fer que l’espècie sobrevisqués.
27/02/2015 12:00 Àlex Compte Enlace permanente. sin tema

Trobant un gen cal en l'evolució de la ment

20150227183751-1424967587-931422-1424967676-noticia-normal.jpg

Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d'aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l'equip d'investigació pública (Cientifics de l'institut Max Planck). 

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l'encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d'aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d'un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s'expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.

Etiquetas: , , , ,

27/02/2015 18:37 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Mà lesionoda o mà biònica

20150227184348-ma-bionica.gif

Tres homes que van sofrir accidents o malformacions que els hi van fer perdre la mobilitat de una mà han decidit canviar les seves vides recuperant-la. Això ha estat possible gracies al Dr. Oskar Aszmann, de la Universitat de Viena, que ha dissenyat la primera mà biònica.

Els tres pacients van accedir voluntàriament a l’amputació de les seves mans lesionades per ser "reconstruïdes bionicament" gracies al trasplantament de nervis i músculs.

Tot i les grans millores que han sofert les mans biòniques, aquestes segueixen sent imperfectes: els pacients ara poden agafar objectes com ara una botella d’aigua o jugar llançant una pilota però segueixen sense poder, per exemple, rebre-la. Segons el Dr. Simon Kay això seguirà sent així per sempre, ja que el cervell és massa complex per ser perfectament interpretat per una mà biònica o qualsevol objecte no procedent d’un altre esser viu.

Un últim inconvenient, ha dit Aszmann, és que els pacients trasplantats tenen la possibilitat de sofrir complicacions com, per exemple, prendre medicaments de per vida perquè la mà no sigui rebutjada per l’organisme.

Eduard Fisa

 

http://www.abc.es/ciencia/20141108/abci-mano-bionica-avanzada-201411081615.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/tres-hombres-reemplazan-sus-manos-lisiadas-por-manos-bionicas-3969085

http://www.elmundo.es/salud/2014/02/05/52f27fceca4741b76f8b457b.html

http://www.lavanguardia.com/salud/20150225/54426511066/mano-bionica-amputacion.html

27/02/2015 18:44 cmcdarwin Enlace permanente. Salut/Medicina

El TDAH duplica el risc de morts prematures

Les persones amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) tenen el doble de possibilitats de morir de manera prematura, segons un estudi publicat per la revista britànica “The Lancet”.

Segons la recerca, la primera que estudia la relació entre el TDAH i les morts prematures, els accidents són la causa més comuna de mort en persones que pateixen aquest transtorn.

L’informe també puntualitza que les dones que pateixen TDAH afronten unes possibilitats més elevades de morir que els homes i que les probabilitats de mort prematura s’incrementen amb l’edat.

L’estudi, liderat per l’investigador de la universitat de Aarhus, a Dinamarca, Søren Dalsgaard, cobreix a dos milions de danesos, entre els quals es troben més de 32.000 persones amb TDAH.

Dalsgaard, capdavanter de la recerca, va assenyalar que “el descobriment emfatitza la importància de diagnosticar la dolència aviat, especialment en noies i dones”.

Malgrat això, Dalsgaard va puntualitzar que és “important aclarir” que, encara que el risc relatiu de mort prematura per patir TDAH és “elevat”, el risc absolut és “baix”.

Per la seva banda, el professor de psiquiatria de la SUNY Upstat Medical University a Nova York Stephen Faraone va valorar la recerca dels seus col·legues i va assenyalar que “els líders polítics haurien de valorar aquestes dades i destinar part dels recursos disponibles a recerques per ajudar a les persones amb TDAH”. “Encara que parlar de mort prematura pot preocupar a pacients i familiars, poden trobar consol en què el nombre absolut de defuncions és baix i que aquests riscos poden ser reduïts amb el tractament correcte”, va subratllar Faraone.

 

 

http://www.elimparcial.com/EdicionEnLinea/Notas/CienciayTecnologia/27022015/946438-El-TDAH-duplica-el-riesgo-de-muerte-prematura.html

 

Judit Ruiz

28/02/2015 10:36 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Astrònoms aficionats capten un misteriós núvol sobre Mart

20150228104435-mars-plume1-478x400.jpg

 

Al març del 2012, un grup d’astrònoms aficionats, van captar unes imatges d’un núvol sobre el planeta Mart. Després de veure la realitat d’aquest fet, científics de la Universitat del País Basc i el CSIC (consell superior d’investigacions científiques), van decidir investigar i van comprovar l’estranya realitat; el núvol tenia una extensió de 500 quilòmetres.
Segons els científics especialitzats, el fenòmen no té explicació. Estimen que podria tractar-se d’un núvol, no casual, compost per cristalls de 0’1 micras de tamany. Però, en tot cas, per tal de que és poguessin formar cristalls d’aigua d’aquell tipus, a 200 quilòmetres d’altura, la temperatura hauria de disminuir bastant respecte a la temperatura actual del planeta.
Segons el científic de la UPV, Agustín Sánchez Lavega, l’estranya aparició del núvol podria estar produida per una aurora, ja que, en aquella zona existia una anomalía magnètica.
Els investigadors continuaràn investigant els fets amb observacions fetes desde la Terra i les naus en òrbita.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-astronomos-aficionados-captan-nube-201502161514.html

Ariadna Palà Nosàs

28/02/2015 10:44 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Crean una proteina artificial que protegeix del virus del sida

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-25142433999120150228193136-vih-vih-vih-vih.jpg

 

Des de fa més de 30 anys trobar una vacuna contra el sida segeix sent un objecte d’investigació. Durant tot aquest temps no ha sigut gens fàcil trobar quines respotes inmonulògiques són necessàries per fer front a aquest virus i a partir d’aquí, els investigadors podrien crear una vacunaper aquesta enfermetat de transmissió sexual que afecta a l’actualitat a més de 35 milions de persones en tot el món.

I ara un equip de científics de The Scripps Research Institute de Florida (EE.UU.) ha demostrat una molècula fabricada al laboratori que pot protegir l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, realitzat amb quatre monos, els experts van imitar artificialment un anticos del nostre sistem inmune i el van introduïr en els monos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que tot i injectar grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent inmunes a tots els efectes del virus. No s’havien contagiat. La proteina artificial era capaç de protegir el sistema inmune molt millor que un anticos natural, defenent l’organisme del VIH.

L’exitós resultat de l’efecte d’aquesta proteina artificial es degut a les ultimes investigacions que han permès identificar de quina manera efecte el VIH a les nostres cèl·lules. Utilitzan aquest mecanisme el nou compost sorpren i neutralitza per complert l’avans del virus ja que consegeix enganyar-lo fent-li creure que es tracta d’un glòbul blanc. al no poder infectar ja que es tracta d’un pseudo-leucocit i no un de natural, el virus es queda completament neutralitzat. 

"Aquesta és una culminació de més d’una dècada  de treball de bioquímica sobre com el VIH entra a les cèl·lules. Cuan vam arrencar el projecte moltes persones pensaven que era interessant però ningú no va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat." explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

 

Paula Espinal

 


28/02/2015 19:31 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Troban un gen en l'evolució humana

20150228201735-image.jpgSempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d’aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l’equip d’investigació pública (Cientifics de l’institut Max Planck).

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l’encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d’aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d’un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s’expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.





http://elpais.com/elpais/2015/02/26/ciencia/1424967587_931422.html

Albert Torrescusa

Etiquetas: , , ,

28/02/2015 20:18 cmcgarbí Enlace permanente. Biologia


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris