Se muestran los artículos pertenecientes a Marzo de 2015.
S'ha de limitar l'us del mòbil en els nens?
Fa uns mesos vèiem com els terminals mòbils estaven convertint-se en el màxim problema del conegut com a “Trastorn d’Addicció a Internet“o “IAD” (per les seves sigles en angles), causant de sensacions d’addicció, depressió i ansietat, necessitat d’estar permanentment connectat, sentiments de solitud, angoixa i aïllament si es privava a l’usuari del seu benvolgut i/o estimat terminal.
És un problema que es dóna en casos extrems, però que cada vegada preocupa més a pares i psicòlegs a causa de l’ús constant del mòbil i el seu impacte en els cervells en formació dels usuaris més joves. I és aquí quan sorgeix la idea del tipus: per què no fem una llei que prohibeixi l’ús del mòbil als nens?
És just la polèmica idea que van proposar a Taiwan fa uns dies, amb la intenció d’evitar els mals usos de les noves tecnologies per part dels seus fills. En concret, es parlava de prohibir l’ús del mòbil fins als dos anys d’edat i es pretenia que tot aquell menor de 18 anys que ho utilitzés no pogués fer-ho més de 30 minuts seguits, baix possible multa d’uns 2.000 dòlars.
Com pretenien que es vigilés als nens? Doncs haurien de ser els pares, amics i familiars els que estiguessin pendents però qualsevol persona podria denunciar als petits si els observava passant molta estona amb la mirada perduda en el mòbil.
Crec que més que limitar o bloquejar l’accés dels joves als telèfons intel·ligents, tindríem que ser capaços d’ensenyar-los a usar-los correctament, explicant-los com fer-ho, durant quant temps, en quines situacions, quins riscos pot haver-hi, amb qui poden o no compartir dades, etc. I en el cas que es produeixi un addicció, tractar de resoldre-la per nosaltres mateixos, amb ajuda d’un especialista en el tema.
http://www.jesusdml.es/2014/01/13/ios-android-iphone-ipad-tablet-ordenador-para-ninos/
Albert Lalmolda
La sorra del Sàhara fertilitza la Amazònia
L’altre dia un satèlit de la Nasa va demostrar la quantitat de pols es transportava desde el sàhara fins l’Amazònia. El fenomen transoceànic analitzat és mol importan ja que bona part de la riquesa vegetal de les selves tropicals de l’Amazones depenen dels fertilitzants que conté la pols sahariana. Les dades mostren que d 182 milions de tones de sorra abandonen cada any el desert del Sàhara. La sorra viatja llavors uns 2.600 quilòmetres sobre l’Oceà Atlàntic, però la gran majoria es queden al voltan del desert o a la costa marítima. Prop de la costa oriental de Sud-amèrica, en la longitud 35 graus Oest, encara romanen 132 milions de tones en l’aire, i 27,7 milions de tones cauen a la superfície per tota la conca amazònica. Uns 43 milions de tones de pols viatgen més lluny fins a acabar sobre el Mar Carib.
Finalment, el fòsfor, que es un nutrien esencial perque creixi i evulocioni la vida de l’Amazones, n’hi cauen unes 22 tonelades per tota la conca Amazonica.
Una de les dades més interessants de l’estudi indica que després d’un període de pluges a la regió del Sàhara es produeix una disminució de la quantitat de pols que es desplaça per l’acció del vent. En conseqüència, es podria pensar que si el Sàhara fos una zona més humida el transport transoceànic de fòsfor seria més limitat i la conca de l’Amazones no disposaria del fertilitzant necessari per mantenir l’actual equilibri.
http://www.lavanguardia.com/natural/20150226/54426575020/nasa-muestra-3d-polvo-sahara-fertiliza-amazonia.html
http://noticiasdelaciencia.com/not/12904/el-polvo-del-desierto-del-sahara-que-nutre-a-la-vegetacion-de-la-selva-amazonica/
Àlex Vilaclara López
Cervell artificial: cèl•lules nervioses robòtiques
Un equip de científics suecs han començat una investigació a partir d’una pròtesis robòtica per substituir el nostre cervell. En aquesta investigació es treballa amb cèl·lules nervioses artificials que s’aconsegueixen comunicar amb cèl·lules equivalents biològiques a partir dels anomenats neurotransmissors. El que volen aconseguir és construir les primeres cèl·lules nervioses artificials. Aquestes cèl·lules, anomenades cèl·lules biòniques el que fan és imitar el comportament de les cèl·lules biològiques al detall i a part poden comunicar-se entre si a partir del que hem comentat abans, els neurotransmissors. Aquesta investigació va ser publicada a la revista Nature Materials.
Anys enrere s’havien realitzat investigacions similars, la diferencia és que no feien servir neurotransmissors com per exemple la dopamina que aporta comunicació per a les neurones. Gràcies a això es pot evitar la utilitat de dispositius que es connecten al cervell.
Per poder aconseguir que això funcioni de veritat necessitaríem que l’equip d’investigació fabriqués una pesa anomenada "hardware" i que aquesta fos capaç de connectar-les al nostre sistema nerviós així la integració entre els dos sistemas seria molt més fàcil. Els responsables del desenvolupament d’aquest nou prototip asseguren que aquests neurotransmissors aprofiten les vies neurals per comunicar-se amb el cervell sense que apareixin efectes secundaris que apareixian amb les senyals elèctriques.
A part, es pot saber la dosis exacta de neurotransmissors que es necessiten per a la correcció de certes malalties cerebrals i això és tot un avantatge. Aquesta tecnologia podia arribar a acabar amb malalties com la esquizofrènia que afecta a tantes persones.
Finalment, en un futur, quan la tecnologia hagi avançat encara més i es puguin fabricar dispositius encara més complexos i petits ens podran proporcionar pròtesis cerebrals que potenciaran i substituiran les funcions cerebrals naturals.
http://www.neoteo.com/cerebro-artificial-celulas-nerviosas-roboticas/
Àmina El Mnajed
Astrònoms aficionats capten un misteriós núvol a Mart
http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-astronomos-aficionados-captan-nube-201502161514.html
Ariadna Palà Nosàs
La Xina obre una altra via cap als animals transgènics sense enfermetats
Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça *frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.
Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.
Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.
Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.
Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.
Lucas Pino
Es descobreix el forat negre més gran i brillant de l'univers
Fa uns 12.800 milions d'anys, quan l'univers encara era un nen que solament havia viscut el 6% de la seva vida, va existir un descomunal far 420 bilions de vegades més lluminós que el Sol. Per aquella època l'univers estava sortint de l'edat fosca, un període que va durar centenars de milions d'anys i en el qual tot era tenebra. Després van aparèixer els primers estels i galàxies i la llum va començar a envair-ho tot. Poc abans que aquesta etapa —coneguda com reiconització- acabés, es va encendre aquest far l'origen del qual era un descomunal forat negre que acaba de ser descobert i analitzat per un equip internacional d'astrònoms. Els investigadors creuen que aquest monstre tenia unes 12.000 milions de vegades més massa que el Sol, la qual cosa li converteix en l'objecte d'aquest tipus més gran i lluminós de l'univers primerenc.La troballa és important per entendre l'origen de les galàxies, incloses aquestes en les quals es donen condicions necessàries per a la vida, com la Via Làctica. Es pensa que totes tenen un gran forat negre al seu centre i també que en els seus orígens van poder albergar un actiu com el descobert en l'actual estudi, publicat avui en la revista Nature.
Les dimensions i potència d'aquest objecte estan en els límits del possible. Normalment la radiació que emeten els forats negres en engolir la matèria que tenen al voltant limita la seva capacitat de seguir devorant i creixent. Però aquest sembla haver estat engreixant al màxim ritme possible, aconseguint unes dimensions sorprenents menys d'1.000 milions d'anys després del Big Bang, tot un rècord de velocitat en termes cosmològics. “Que es formi un forat negre tan gran en tan poc temps és difícil d'explicar amb la teories actuals”, reconeix Bian Fuyan, un altre dels coodescibridors. Com a comparació, el forat negre supermasiuque hi ha al centre de la Via Làctica és unes 3.000 vegades més petit.
Jan Bonals
Zuckeberg no vol problemes amb les operadores telefòniques
Les paraules del fundador de Facebook, Mark Zuckeberg, eren les més esperades del dia. El gran volum de dades que consumeix la seva xarxa social, els serveis que està llançant que utilitzen les infraestructures de les operadores i la seva idea de portar la xarxa a zones en vies de desenvolupament eren els temes a tractar en la seva conferència al Mobile World Congress de Barcelona, però l'empresari ha tancat la qüestió assegurant que ell no és un regulador i que els operadors "no han de tenir por" als seus serveis.
"No sóc un regulador", ha afirmat fins a tres vegades l'empresari, que ha evitat pronunciar-se sobre la posició que han de prendre les operadores. El que sí que ha assegurat Zuckerberg és que aquestes "no han de tenir por" a serveis com les trucades des de WhatsApp, encara que clarament perjudicaran els ingressos de les operadores.
De fet, un dels arguments que esgrimeix Zuckerberg és que el públic està virant els serveis que demana, i que si abans els ingressos de les operadores venien dels SMS i la veu ara provenen de les dades.
Aquest argument també és el que ha utilitzat per fer una crida a més operadores a unir-se al seu projecte internet.org, que busca portar internet a zones de països en desenvolupament o del tercer món. Pel directiu, oferir alguns serveis d'internet gratis en aquestes zones no només millora la vida dels habitants, sinó que a la llarga les operadores rendibilitzaran la inversió que han de fer en infraestructures perquè això sigui possible gràcies al fet que els locals contractaran altres serveis.
Zuckerberg ha anunciat que ja estan en marxa projectes d'internet.org a sis països, entre ells Zàmbia i Colòmbia.
El fundador de Facebook també ha celebrat que altres empreses com Google hagin anunciat que treballen per portar internet a països en vies de desenvolupament amb globus i fins i tot drones, com ha anunciat a Barcelona el vicepresident de Google Sundar Pichai.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-telefonia/20150302/abci-zuckerberg-facebook-operadoras-201503021955.html
http://www.ara.cat/economia/Volem-connectar-conferencia-Zuckerberg-MWC_0_1313268942.html
http://www.lavanguardia.com/tecnologia/mobile-world-congress/20150302/54426601730/agenda-primera-jornada-mobile-world-congress.html
Raúl Fernández
La polèmica del vestit
Aquests dies, aquest vestit ha estat tema de conversa a tot arreu.Hi havia una polèmica: el vestit és blau i negre o blanc i daurat? He trobat aquesta notícia que ens ho explica i ens ho verifica.
Jordi Monés, oftalmòleg i director de l'Institut de la retina, diu que els colors "no existeixen", que només son percepcions subjectives dels observadors de la foto. En aquest cas, el que altera la sensació del color és la iluminació de la fotografia.
La notícia ens explica que les persones tenim tres tipus de fotorreceptors capaços de captar colors. Aquests fotorreceptors es concentren a la retina i, en una espècie de pared, es projecten les imatges que arriben a través de la pupila com si fos una pantalla de cinema.
L'edat, les malalties genètiques (daltonisme)...poden alterar la retina i provocar també, variacions.
Monés explica que el que passa amb el vestit és un fenòmen totalment cerebral i diu que es completament impossible que dues persones vegin un mateix objecte de la mateixa manera.
Nosaltres podem comprovar que en un ambient il·luminat percebem uns colors diferents i, obrint un ull abans que l'altre també varia les nostres sensacions.
El context o la imatge que hi ha de fons també influeix en la nostra percepció i, es diu que la fotografia estava saturada de llum, per la qual era fàcil enganyar als observadors.
S'ha confirmat que el vestit era blau i negre i, que la gent que el veia blanc i daurat, tenen una persepció de colors molt més il·luminada que la dels demés.
S'ha arribat a dir, cosa totalment incerta, que les persones que el veuen blau estàn passant per una mala època.
He escollit aquesta notícia ja que jo estava segura i posava la mà al foc de que el vestit era blau i negre, fins que només per 5 segons, vaig poder visualitzar-lo blanc i daurat. Vaig estar buscant sobre això i he observat que tot es cosa del nostre cervell i també hi influeix la il·luminació.
http://www.abc.es/ciencia/20150228/abci-vestido-azul-blanco-201502271934.html
Paula Pérez
Un futur 16% de la població podria partir diabetis
Segons uns estudis realitzats per Sanofi (amb la col·laboració del banc de sang i el departament de salut) han manifestat que prop del 16% de la població podria patir diabetis.
Més de 2.700 persones donants de sang van participar en aquest estudi que durava des de l’octubre de 2012 i el gener del 2013. La prova consistia en realitzar un test, anomenat Findrisk, i en rebre un informe individual i informació educativa per dur una vida saludable. El periodista Xavi Coral, que va començar la campanya, va ser el primer en fer-lo.
En total van fer-se 2071 tests a gent de una edat mitjana de 46 anys, i mostraven com el 16% d’aquests participants (422 persones) tenien risc de contraure diabetis (risc moderat, elevat o molt elevat). Concretament, un 4,9% tenia un risc elevat o molt elevat de patir la malaltia.
Per demarcacions, Lleida era el lloc que concentrava el porcentatge més elevat (20%), després anava Tarragona amb un 18% i per últim Barcelona amb un 14,4%.
Em sembla molt interessant que actualment es pugui arribar a preveure quina quantitat de gent podria arribar a patir una malaltia així, ja que tot i haver-hi de pitjors, es una de les malalties més molestes tot i tenir sort de que tingui tractament.
A la imatge surt el periodista Xavi Coral, realitzant la prova.
Claudia Jové
Descobreixen un gen clau en l'evolució del cervell
Un equip de l'Institut alemany han descobert un gen clau per a l'evolució del que és la seu de la ment que s'encarrega de la emocions i de llenguatge conscient entre altres moltes coses.
Aquest gen va aparèixer abans que els neandertals però després dels ximpanzés, el que significa la diferenciació entre els homínids i els ximpanzés.
El gen anomenat ARHGAP11B és el responsable dels característics plecs que es troben en el cervell. Es pensa que prové d'una duplicació incompleta del gen ARHGAP11A.
Per comprovar aquesta hipòtesi que és certa inserir un tros d'aquest gen en cervell completament llis d'un ratolí embrionari, amb algunes cèl·lules mare a veure si el cervell comencés a desenvolupar plecs. Això va ocórrer tal com s'esperava.
Gràcies a això podem diferenciar els homínids dels antics primats.
Enllaç : http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/descubren-un-gen-clave-en-la-evolucion-del-cerebro-humano-721425031341
Adrià Riera
Descubierto un agujero negro 12.000 millones de veces mayor que el Sol
Aquest descobriment podria qüestionar en profunditats determinades teories sobre la formació y el creixament dels forats negres i les galaxies.
Després d'analitzar el descobriment, el grup d'astrònoms considera que el forat negre es va originar al voltant de 900 millons d'anys després del Big Bang.
Andrea Torné
La cafeïna podria tenir efectes protectors sobre el cervell
Segons un estudi originat per Ellen Mowry i que pròximament serà presentat a la reunió anual de la Acadèmia Americana de Neurologia, la cafeïna pot ser una manera de protegir el cervell d'malalties com el Parkinson, l'Alzheimer i l'Esclerosis Múltiple(EM).
Per poder realitzar aquest estudi, van agafar 1.629 persones amb EM i 2.807 persones sanes de Suïssa. En el que consistia aquest projecte, era analitzar com afectava el consum de cafè a nens amb EM entre un i cinc anys que encara no tenien cap símptome d'aquesta malaltia. Aquest estudi va estar comparat amb la consumició de cafeïna de les persones que no tenien cap malaltia.
Les persones que van veure sis tasses de cafè al dia durant un any, abans que apareguessin els símptomes, van presentar menys símptomes que les persones que no havien begut cafè.
http://www.abc.es/salud/noticias/20150227/abci-cafe-esclerosis-201502271028.html
Helena Sánchez
Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal
Diversos estudis en anys recents han suggerit que una exposició freqüent del cos a una temperatura moderadament baixa pot estimular que el greix acumulat es transformi en greix d'un tipus que el cos fa servir com a combustible per cremar calories i mantenir alta la temperatura corporal.
El greix anomenat "blanc" és el típic greix que acaba acumulat al voltant de la part mitjana del cos i altres zones, i és el magatzem de les calories extra que absorbim. Resulta útil quan l'accés al menjar és inestable, però sense aquesta situació, amb un estil de vida sedentari i una dieta a base d'aliments rics en greix i sucre, el greix blanc es converteix en un problema que condueix al sobrepès i a l'obesitat .
Se sap, per investigacions anteriors, que les persones amb reserves àmplies de greix marró tendeixen a ser primes i a tenir baixos nivells de sucre a la sang. També, que les cèl·lules humanes de greix blanc ordinàries poden, en línies generals, arribar a convertir-se en cèl·lules de greix marró si es donen les condicions adequades.
L'equip de Hei Sook Sul i Jon Dempersmier, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Estats Units, treballa des de fa un temps en aquest interessant camp d'investigació, i un dels seus últims descobriments, que està despertant un gran interès, és que l'exposició a temperatures baixes augmenta els nivells d'una proteïna descoberta no gaire temps enrere i de la qual s'ha sabut que és fonamental per a la formació de greix marró. Amb una llarga exposició de l'individu a l'aire fred, la proteïna, coneguda com Factor de Transcripció Zfp516, també ajuda al tipus més abundant i problemàtic de greix corporal, el blanc, a tornar-se més semblant al marró en la seva capacitat per eliminar quilos de més usant-los en la generació de calor corporal.
En la seva última investigació, aquests científics van poder veure que uns ratolins amb nivells augmentats de la proteïna Zfp516 havien guanyat un 30% menys de pes que els ratolins amb nivells normals, quan tots dos grups van ser alimentats amb una dieta alta en greixos durant 4 setmanes.
Així doncs, conèixer quines proteïnes regulen el greix marró és important, ja que promoure aquest coneixement permetria perdre quilos de més a molta gent.
El greix marró adopta el seu color a partir dels nivells relativament alts de mitocondris, els quals conformen la "central energètica" de cada cèl·lula. En humans, es creia que el greix marró estava només present en nens, però es van localitzar recentment acumulacions significatives d'ell en adults al voltant d'àrees vitals com el cor, el cervell, el coll i la medul·la espinal.
Des que l'Home va començar a abrigar-se amb pells d'animals i a fer foc on escalfar-s’hi, la necessitat de greix marró en la nostra espècie s'ha vist reduïda amb el pas del temps.
No obstant això, s'ha comprovat, per exemple, que els obrers del nord de Finlàndia que treballen a l'exterior i que per tant estan exposats a temperatures fredes, tenen una quantitat notable de greix marró en comparació amb treballadors de la mateixa edat però que treballen en interiors. No obstant això, en conjunt, el percentatge de greix marró en adults és petit comparat amb el del greix blanc. En el cas de les persones obeses, els seus nivells de greix marró són encara més baixos en comparació amb els del blanc.
El 90% dels greixos dels nostres cossos consisteixen en greix blanc, i per tant trobar una manera de fer a aquest teixit més semblant a la marró podria tenir un impacte notable, tal com raona Sul.
Quan els investigadors van desactivar el gen per Zfp516 en embrions de ratolí, aquests no van desenvolupar greix marró algun. En un altre experiment, els investigadors van trobar que els ratolins amb nivells més alts de proteïna Zfp516 eren capaços de convertir més teixit de greix blanc en greix semblant al marró en ser exposats a l'aire fred.
En l'experiment, després de quatre hores en una sala mantinguda a 4 graus centígrads, la temperatura corporal dels ratolins amb la proteïna Zfp516 sobre expressada va ser, de mitjana, 1 grau centígrad superior a la dels ratolins amb nivells normals de la proteïna. La diferència en la temperatura corporal és enorme per als ratolins, i denota la "crema" de greix com a combustible per a la calefacció corporal.
http://noticiasdelaciencia.com/not/12863/mas-evidencias-de-que-el-frio-activa-un-mecanismo-que-elimina-grasa-corporal/
Jordi Cavero Sibera
Bactèries al límit de la vida
Els científics capten imatges d'uns bacteris ultra petits que haurien de ser fins a 150.000 per omplir la punta d'un cabell humà
Després de dècades debatin sobre l’existència d’unes bactèries ultra petites, s’ha pogut confirmar gràcies a unes primeres imatges d’aquestes. Fins ara no s’havia pogut fer una descripció completa basada en les observacions amb detall amb microscopi i de l’ADN dels bacteris.
La seva mida és sorprenent perquè tot ser tant petita permet emmagatzemar suficient material per mantenir la vida. El que destaca d’aquestes cèl·lules és bàsicament la seva mida, ja que té un volum aproximat de 0,009 micres cúbiques. A la punta d‘un cabell humà hi cabrien unes 150.000.
Aquest descobriment es va publicar al Nature Communications, on s’informava que van ser descobertes en aigües subterrànies on hi podrien ser molt comunes.
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150302/54428669614/bacterias-limite-vida.html
Per primera vegada es pot obtindre una imatge 3D de una cèlula
La radiació obtinguda a ALBA és útil en investigacions en tots els camps de la ciència i la tecnologia en els que cal analitzar mostres microscòpiques , des del desenvolupament de fàrmacs fins a l'estudi de nous materials .
En un dels últims projectes realitzats a ALBA s'ha aconseguit obtenir el primer mapa 3D de cèl·lules infectades amb hepatitis C.
Els investigadors pretenien veure , d'una banda , els canvis que es produïen en una cèl·lula quan era infectada pel virus de l'hepatitis C. I, d'altra , estudiar la regeneració de l'estructura cel·lular després de tractar aquestes cèl·lules malaltes amb els medicaments que se solen administrar als pacients . D'aquesta manera es pot saber de quina manera el virus afecta les cèl·lules i quina resposta tenen diferents fàrmacs en ell. I gràcies a la llum del sincrotró van poder realitzar el primer mapa 3D de les cèl·lules infectades amb hepatitis C.
Cómo?
Utilizaron la línea de luz ‘Mistral’, una de las siete con que cuenta el ALBA [Las líneas de luz son una especie de pasillos que emergen del sincrotrón en que se recoge y transporta la radiación hasta la muestra que se pretende estudiar. Disponen de diversos instrumentos con los que se modifican y adaptan las propiedades de la radiación y se determinan las longitudes de onda en función del experimento que se quiera realizar]. Es la línea de luz más internacional y especial, puesto que como ella sólo hay otras dos más en el mundo actualmente funcionando, una en el sincrotrón Bessy, en Berlín, y otra en el sincrotrón ALS, ubicado en Berkeley, en Estados Unidos.
¿En qué consiste?
Esta línea de luz es un microscopio de rayos X blandos que permite hacer imágenes en transmisión, como el microscopio electrónico. Es decir: envía un haz de electrones que atraviesa la muestra y ‘transmite’ su contenido. La muestra, además, va rotando y es como si la luz la escaneara.
Eso nos permite observar, por ejemplo, las células en condiciones prácticamente reales, sin necesidad de haberlas tratado químicamente. Y eso no se puede hacer con ninguna otra tecnología. En cambio, con esta línea de luz podemos realizar una tomografía de un célula completa, tener un 3D de la estructura celular y por tanto estudiar cómo varía esa estructura por cualquier causa, como por ejemplo una infección de un virus. Y todo ello sin tener que seccionarla en láminas finas como ocurre con otras tecnologías.
Llegir més : http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150308/54428822788/caterina-biscari-directora-sincrotron-alba-imagen-3d-celula.html#ixzz3TmlPrr00
l'exercici per prevenir l'envelliment cerebral
No és cap sorpresa que les bondats de l’esport s’expliquen per desenes. S’han descrit moltíssims beneficis que l’activitat física regular pot aportar al nostre cos: des que millora la flora bacteriana fins que ajuda a recuperar-se d’un ictus.
Ara, un avantatge més s’afegeix a la gran llista de beneficis que acompanyen a l’esport: el seu paper en l’envelliment cerebral. Tal com es va dir ahir en una reunió científica de la American Heart Association, fer exercici durant l’edat adulta pot retardar la pèrdua de volum cerebral en la vellesa.
Els investigadors van treure aquesta conclusió després d’analitzar a 1.271 participants. Quan tenien una edat mitjana de 41 anys, se’ls va passar un test de forma física, i passat un temps, quan tenien uns 60, se’ls va fer una ressonància magnètica del cervell i un test cognitiu. Els resultats van llançar que aquelles persones que tenien una pitjor forma física sofrien una major pujada de pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca quan es posaven a fer esport. A més, tenien menys teixit cerebral.
Quan una persona està poc entrenada i el seu nivell de fitness no és bo, la resposta que dóna a l’exercici físic és pitjor i, per tant, es produeix un increment exagerat de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca.
Aquestes grans fluctuacions en la pressió faran que la sang arribi al cervell amb major dificultat. "I si no arriba suficient sang al cervell, la resposta biològica és una pèrdua de volum cerebral", assenyala.
En resum si una persona amb 40 anys posseeix una bona forma física, amb 60 anys estara previngut".
http://katalogoa.siis.net/Record/498339
http://www.webconsultas.com/curiosidades/como-retrasar-el-envejecimiento-del-cerebro-12443
Quique Moreno
Un fàrmac contra la diabetis després de rebutjar altres 99.999
La diabetis és una malaltia que afecta 380 milions de persones al món, les cèl·lules beta el pàncrees deixen de fabricar insulina, l’hormona que controla el sucre en la sang.
Aquest problema pot comportar ceguera, vessaments cerebrals i inclús atacs al cor.
Un pacient amb diabetis tipus 1 està obligat a injectar-se insulina cada dia per continuar amb vida.
Així que un dels objectius de la comunitat científica és multiplicar les cèl·lules beta del pàncrees per als malalts de diabetis.
La planta ingerida tradicionalment per als "xamans amazònics" en rituals espirituals pel seu poder al·lucinogen, va aconseguir triplicar el nombre de cèl·lules "beta" de rates modificades genèticament per imitar la diabetis humana.
L’hormona és el primer compost capaç de replicar cèl·lules humanes productores d’insulina a uns nivells que poden tenir impacte terapèutic.
http://elpais.com/elpais/2015/03/09/ciencia/1425916914_285539.html
Laia Valero Sans
La nave ‘Dawn’ se pone en órbita del planeta enano Ceres
La sonda Dawn ha entrado en órbita de Ceres después de un viaje de casi ocho años y 5.000 millones de kilómetros
La nave espacial Dawn de la NASA ha hecho historia este viernes. Después de recorrer casi 5.000 millones de kilómetros en un viaje de siete años y medio, la sonda ha entrado en órbita de Ceres, convirtiéndose en el primer artefacto humano que visita un planeta enano. La llegada a este objeto, el más masivo del cinturón principal de asteroides entre Marte y Júpiter, proporcionará nuevos datos para comprender los orígenes de nuestro Sistema Solar y, por consiguiente, también de la Tierra.
Los controladores de la misión recibieron la señal de éxito a las 14:36 horas de este viernes. Todo había salido según estaba previsto. La nave, en perfectas condiciones y propulsada por su motor de iones, fue capturada por la gravedad del planeta enano cuando se encontraba a 61.000 km de distancia.
Además de ser la primera nave espacial en visitar un planeta enano, Dawn también puede presumir de ser la primera misión espacial que ha orbitado dos objetivos extraterrestres. Entre 2011 y 2012, la nave exploró el asteroide gigante Vesta, lo que facilitó nuevos conocimientos y miles de imágenes de ese mundo lejano. Este tour de dos paradas por el Sistema Solar ha sido posible por el sistema de propulsión de iones de Dawn que, según la NASA, ha resultado mucho más eficiente que la propulsión química.
Javier de la Puente
La placa solar diàfana
En aquesta notícia ens està dient que d'aquì poc podria ser que les finestres captessin l'energia solar per generar electriticitat. Aquesta prova l'estan intentant provocar els investigadors de l'universitat de Míchigan.
Segons l'investigador Richard Lunt participant en aquest projecte, diu que aquest dispositiu fa servir molècules orgàniques que absorbeixen radiació lluminosa en longituds d'ona no visibles, la seva eficiència energètica és del 1%.
R. Carbó
http://www.muyinteresante.es/innovacion/medio-ambiente/articulo/llega-la-placa-solar-diafana-751423826045
Troban la estrella més rapida de l'univers
Els investigadors van captar aquest veloç estel amb el telescopi Keck; combinant les dades d’aquest telescopi van aconseguir traçar la component tangencial de la velocitat de l’estel, determinant que aquesta s’estava movent a uns 1.200 quilòmetres per segon, una velocitat molt més alta de la qual es tenia coneixement en altres estels observats en la nostra Via Làctica (la mitjana són uns centenars de *kms per segon).
“A aquesta velocitat, un podria viatjar de la Terra a la Lluna en cinc minuts”, explica *Eugene *Magnier, *coautor de l’estudi.
Marc Martí Janés
Què anava a dir jo ara?
Segons diuen els neuròlegs, és una funció del cervell completament normal i que no correspon a cap malaltia el fet d’oblidar informació, ja sigui en forma de dades, fets, records o, fins i tot, on hem deixat el telèfon mòbil fa 5 minuts.
El nostre ull recopila una quantitat massiva d’informació cada cop que observa tot allò que l’envolta. De tota aquesta informació rebuda només en conserva una part i se’n desfà de l’altra ja que, si això no fos així, el rendiment del cervell es veuria afectat a causa d’una sobrecàrrega.
Seguint les investigacions del neuròleg Alberto Villarejo, vocal del Grup d’Estudi de Neurologia de a Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, la nostra memòria és selectiva. És per això que cada nit té lloc un procés en el cervell en el qual es s’eliminen records emmagatzemats durant el dia i només es manté certa informació. “Oblidar és un acte fisiològic, diu el doctor Vallejo, si ho recordéssim tot tindríem un problema enorme”.
A la dècada dels anys 20, es va donar el cas d’un home rus que patia una malaltia anomenada hipermnèsia, és a dir, patia un excés de memòria que li permetia recordar qualsevol dada durant anys. Aquesta virtut va resultar ser-li un inconvenient perquè sovint el portava a la confusió.
El neuropsicòleg Álvaro Bilbao explica en el llibre “Cuida el teu cervell... i millora la teva vida” que els records són creats per persones, moments o llocs. Explica així el que a tots ens ha passat algun cop; anar a algun lloc a buscar a alguna cosa, no recordar què era i haver de tornar a on érem en un principi per tal de recordar el que havíem anat a fer. Això és dóna pel simple fet de que la ment intenta inconscientment tornar al lloc inicial on es va crear el record.
El més important és, davant d’aquests petits oblits del dia a dia, no perdre la calma; la memòria tornarà sola.
http://elpais.com/elpais/2015/03/09/buenavida/1425895476_979956.html
Laura González Berrios
Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua
Per saber com els mosquits poden caminar sobre l’aigua em de conèixer de què estan formades les seves potes. Cada pota esta formada per un fèmur, una tibia i el tarsus, que és la part inferior de la pota, la que toca l’aigua. El tarsus està format de manera que repel.leix les mol.lècules d’aigua; això explica parcialment que puguin caminar sobre l’aigua, però també ho explica el fet de que el tarsus sigui extremadament flexible i pugui suportar 20 vegades el pes del propi mosquit.
El fet de que d’aquesta manera puguin caminar sobre l’aigua serà útil per als nous robots
Guillem cera
Descubren la región cerebral que regula la intensidad del dolor
En unes observacions pioneras s'ha utilitzat una nova tècnica d'escaneig cerebral per examinar a persones que experimentar dolor durant moltes hores i examinar a on es regula l'intensitat de dolor.Las dades revelades que l'activitat cerebral en una única àrea, l'ínsula dorsal posterior, va oscil·lar d'acord amb la puntuació que els participants donaven sobre quant dolor tenien en cada fase de l'experiment.Aquests resultats podrien ajudar a detectar dolor en persones amb capacitats de comunicació limitades, com les que es troben en coma, nens molt petits i pacients amb certes classes de demència.
El dolor és una experiència complexa i de múltiples facetes, que produeix activitat en moltes regions cerebrals implicades en coses com l'atenció, sentir emocions com la por, localitzar on es troba el focus de dolor, etcètera. Però l'ínsula dorsal posterior sembla ser específica del nivell de dolor.
L'equip d'investigació planeja verificar aquests resultats mitjançant l'estratègia d'intentar "apagar" aquesta regió cerebral en pacients que pateixen de dolor intractable. Tracey i els seus col·legues esperen de canviar l'activitat en l'ínsula dorsal posterior ajudarà a sufocar el dolor en casos en què altres mètodes han fracassat.
I si els nostres gens no són completament humans?
Alguns investigadors creuen que 145 dels nostres gens "externs" procedeixen d’altres criatures que han incrustat el seu material genètic en el nostre, ja siguin virus, bactèris o altres microorganismes.
Aquest nou estudi, publicat a Genome Biology, exposa que, ara per ara, hi ha proves convincents de que al llarg de la nostra existència, gens d’altres formes de vida han arribat a incrustar-se a les nostres cèl·lules.
De fet, els científics ja sabien que la transferència genètica horitzontal era comú entre bactèries, però no quedava clar si aquesta transferència es donava també en primats.
No és un objectiu fàcil, però confirmar que determinats fragments d’ADN humà tenen procedència d’altres organismes i, en cas que sigui segur, descobrir com s’ha produït, sembla un fet cada cop més proper.
http://www.abc.es/ciencia/20150316/abci-nuestro-genoma-fuera-todo-201503160949.html
http://medmol.es/glosario/transferencia_horizontal/
Carla Folch
