Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2015.

Nou material per la creació de vassos sanguinis artificials

20150501122240-image.jpg


Els vassos sanguinis bloquejats, un problema típic de diverses malalties vasculars, poden ràpidament convertir-se en perillosos. Sovint es fa necessari reemplaçar el vas sanguini, ja sigui prenent un altre vas del cos, la qual cosa té els seus inconvenients, o fins i tot mitjançant pròtesis vasculars artificials, les quals no tenen la perfecció d'un vas sanguini natural.

Uns científics de la Universitat Tecnològica de Viena (LA TEVA Wien) i la Universitat Mèdica de Viena (MedUni Wien), ambdues a Àustria, han desenvolupat vassos sanguinis artificials fets d'un material especial, un elastòmer que posseeix excel·lents propietats mecàniques. Amb el pas del temps, aquests vassos sanguinis artificials són reemplaçats per material generat pel propi cos. Al final d'aquest procés de restauració, torna a estar en el seu lloc un vas sanguini natural i plenament funcional.

La nova tècnica, desenvolupada per l'equip de Robert Liska, de la Universitat Tecnològica, així com Heinz Schima i Helga Bergmeister, de la Universitat Mèdica, ha demostrat ja ser molt reeixida en experiments amb rates. Els vassos sanguinis de les rates van ser examinats sis mesos després de la inserció de les pròtesis vasculars, i els investigadors no van trobar petjada alguna d'aneurismes, trombosis o inflamació. Les cèl·lules endogenes (o sigui, del propi cos) havien colonitzat les pròtesis vasculars i convertit les estructures artificials en teixit natural del cos. De fet, aquest últim va tornar a créixer molt més ràpid de l'esperat, de manera que el període de degradació dels tubs de plàstic pot ser fins i tot escurçat. Actualment s'estan fent noves adaptacions al material.


Foto: mostra del teixit artificial a la esquerra i del natural a la dreta


http://noticiasdelaciencia.com/not/13883/nuevo-material-para-la-creacion-de-vasos-sanguineos-artificiales/

Mariona Maldonado
01/05/2015 12:22 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Pèrdua de la biodiversitat

20150503122905-fondodelagua.jpg

Mark Urban, del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Universitat de Connecticut (Estats Units) va decidir recopilar alguns estudis per tal d’estimar una tasa mitja de l’extició global i per determinar quins són els factors que afavoreixen aquest fet.

Els resultats diuen que la pèrdua de biodiversitat cada vegada augmenta més, a causa de que les temperatures cada cop són més elevades.

El senyor Urban va analitzar cada factor introduin les característiques de cada regió que influeixen en la extinció per saber quin era el factor de més importància i va veure que el factor que millor explica les variacons és el nivell futur del canvi climàtic, és a dir, que el canvi climàtic és el principal factor que ajuda a la pèrdua de la biodiversitat.

Aleshores els seus resultats demostren que el canvi climàtic accelerarà la extinció de les espècies cada vegada més ràpid si no adoptem alguna mesura per evitar que aixó succeeixi i poder protegir les especies.

 

Aquest estudi s’uneix a molts  altres que suggereixen que el canvi climàtic tindrà enormes repercussions en els organismes amb els quals compartim el nostre planeta.

                    20150503122905-fondodelagua.jpg

Júlia Farled

 

http://www.abc.es/sociedad/20150430/abci-extincion-especies-calentamiento-201504301143.html

url

03/05/2015 12:33 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


ELS ASTRONAUTAS QUE VIATGIN A MART PODRÍEN PATIR GREUS DANYS CEREBRALS

20150504144231-image.jpgL’exposició prolongada enfront raigs cósmics galàctics, pot deteriorar de manera permanent la capacitat cognitiva dels astronautas.

La NASA es prepara ja per la primera misió espacial tripulada a Mart, peró els investigadors senyalan que durant els llargs vols espacials el cervell d’un astronauta es veu atacat per "partícules destructives" que són expulsades pels raigs cósmics galàctics i que travessen les naus espacials. Els científics estàn treballant en solucions parcials o tractaments preventius per fer front a aquest problema, tot que tenen bastant camí per davant.

L’exposició a partícules carregades altament energètiques (molt semblants a les que es troben en els raigs cósmics que bombardejen als astronautas durant els vols espacials prolongats), causan danys notables en el sistema nerviós central, el qual genera un deteriorament cognitiu. Per altra banda, provoca disminucions del rendiment, déficit de memòria, pèrdua de consciencia...

A més, l’exposició prolongada en el temps a aquestes partícules pot tenir conseqüències negatives a llarg termini per la cognició de per vida.

Tot i que els déficits cognitius trigaríen mesos en manifestar-se en els astronautas, un dels científics especialistes en aquest estudi diguè que el temps necessari per realitzar la misió a Mart és suficient per que aquest tipus de problemes es desenvolupin.

El mateix científic especialista, va dir que una de les solucions, al menys parcial al problema, era dissenyar una nau espacial amb àreas on hi haguès un blindatge reforçat, com les que s’utilitzen per descansar i dormir. Tot i aixó, aquestes partícules altament energètiques travessaríen la nau i no hi ha forma d’escapar d’elles.
Una altre possible solució és l’ús de tractaments farmacològics com compostos que eliminen els radicals lliures i protegeixen la transmissió neurona, peró aquesta opció encara està en desenvolupament i és bastant difícil de conseguir.

Paula Bahamonde

Etiquetas:

04/05/2015 14:43 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Nova bateria d’alumini

20150504171922-31.jpg

Científics de la Universitat d’Stanford han creat una nova bateria d’alumini amb moltes més prestacions que les que hi ha actualment.

Per començar, expliquen, són molt més segures que les bateries de liti que s’usen actualment, i també respecten el medi ambient, al contrari que les bateries alcalines. Un exemple d’aquesta seguretat és que costa molt que s’inflamin. A diferència de les bateries de liti, que podien prendre’s en foc de maneres inesperades, la d’alumini no tant sols no s’incendia sinó que fins i tot pot treballar un temps sota condicions d’altes temperatures abans de fer-se malbé.

Per altra banda, i com a millora principal, aquestes són unes bateries molt més ràpides i resistents que les actuals. Es carregen en només un minut, i aguanten més de 7500 cicles de recàrrega sense perdre capacitat, mentre que les actuals només n’aguanten 1000 aproximadament i perden ràpidament capacitat d’emmagatzematge.

Les prestacions, però, no acaben aquí. Les noves bateries, que de moment es troben en fase de probes, són flexibles i podrien propiciar l’aparició de mòbils doblegables o, com a mínim, ocupar molt poc espai a l’interior de l’aparell. A part, l’alumini és un material substancialment més barat i assequible que el liti.

De moment l’únic inconvenient és que produeix la meitat de voltatge que les bateries tradicionals de liti, però ja estan treballant en una solució al problema i en poc temps podrien estar en fase de comercialització.

Gerard Roch

https://youtu.be/ZKIcYk7E9lU

http://news.stanford.edu/news/2015/march/aluminum-ion-battery-033115.html

http://www.nature.com/nature/journal/v520/n7547/full/nature14340.html

04/05/2015 17:19 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Nombrosos estudis han demostrat la relació entre una alimentació pobra en fibra i el càncer de còlon

http://elpais.com/elpais/2015/05/03/opinion/1430661710_568778.html20150504210855-images.jpg

S’ha fet un estudi publicat en Nature Communications on un simple intercanvi de dietes entre dos grups de persones de costums molt llunyanes ha donat lloc a un sorprenent resultat.

Els investigadors del càncer porten temps intentant saber per a quina raó en alguns llocs hi ha un major nombre de certs tumors que en altres llocs. Està clar, que aquests casos intervenen factors ambientals però no és fàcil identificar-los i a més a més determinar-ne quin mecanisme cel·lular altera perquè doni lloc a un procés cancerigen. El càncer de còlon és un dels tumors en els que s’observa una incidència molt desigual en diferents regions del món. En aquest cas si que s’ha pogut diferenciar un factor determinant, que és la dieta.

Nombrosos estudis han demostrat una relació directa entre una dieta pobre en fibra i el càncer de colon. El que no sabien es que un canvi de dieta pot tenir un efecte fulminant, tant en positiu com a negatiu.

El experiment publicat a Nature Communications consisteix en donar-li durant un temps una dieta de molts nord-americans, és a dir, hamburguesa amb maionesa, patates fregides, perritos calientes i costelles , a un grup de persones de Sudàfrica, a la zona rural de Zululandia, i a un grup de persones de Pittsburgh donar-li una dieta de Sudàfrica. Els investigadors van observar amb una càmera el que estava passant en el seu intestí, i van poder comprovar que en pocs dies el canvi de la dieta provocava en els africans processos d’inflamació i altres alteracions en la mucosa intestinal que estan en la base d’un futur tumor.

Per tant, la hipòtesis que van treure amb aquest estudi va ser que mentre que no arribin uns nous resultats definitius, serà millor aliar-se amb les bactèries intestinals donant-li el que necessiten per protegir-se del càncer. Tot i així no s’ha de pensar en que la dieta és l’únic factor que infereix en el càncer, ja que s’hi presenten més factors.

 

Andrea Olivé

04/05/2015 21:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Tractament per l'obesitat mórbida

20150505214049-aspire-bariatrics.jpg

El tractament té una durada mínima d’un any i mig i finalitza quan el pacient ha interioritzat el canvi d’hàbits necessari per mantenir un pes saludable. La tècnica Aspiri és una tècnica nova en el tractament de l’obesitat mórbida ja que es tracta d’una opció mínimament invasiva per al tractament de pacients amb un IMC > A 40 (obesitat mórbida).

Aquesta teràpia d’aspiració diària unida a un programa de canvi d’hàbits alimentosos i d’estil de vida supervisat per un equip  mèdic, facilita la pèrdua de pes.

 El sistema de teràpia d’aspiració també conegut com a Mètode Aspiri consisteix en la col·locació d’una sonda de gastroestomía endoscópica que permet comunicar l’estómac amb l’exterior. D’aquesta manera, en l’abdomen del pacient es fixa a una vàlvula que pot obrir-se o tancar-se per controlar el flux del contingut de l’estómac. El pacient, havent passat uns 20 minutos després de dinar connecta un petit dispositiu portàtil i buida part del contingut gàstric després de cada ingesta.

 A nivell mundial ja s’han realitzat 300 casos tots ells amb bons resultats de pèrdua pes i sense complicacions importants. A Espanya l’únic equip mèdic que està oferint aquest sistema és el format pels Drs. Turró i Espinós de Quiron Teknon a Barcelona.

El sistema només permet extreure un 30% del que ingereix el pacient de manera que es garanteix que l’organisme rep les calories suficients. La “aspiració” d’aliments és controlada ja que el dispositiu incorpora mecanismes de seguretat perquè el pacient no pugui extreure més menjar de la permes i per controlar el nombre d’aspiracions a través d’un comptador que es bloqueja quan s’arriba al final i que es desbloqueja acudint a revisió mèdica, per aquest motiu els pacients acudeixen a un programa de seguiment i control.

La sensació de control que els proporciona aquest sistema en comparació d’altres tècniques per tractar l’obesitat es el perque creuen que és un gran producte.

Héctor Garcia

http://www.meedicina.com/7932-un-equipo-medico-espanol-pionero-en-un-novedoso-tratamiento-de-la-obesidad-morbida-consistente-en-aspirar-un-30-de-las-calorias-ingeridas/ 

 

https://m.youtube.com/watch?v=KUcMhwB4Iik 

 

https://m.youtube.com/watch?v=myq8kaLUSzE 

05/05/2015 21:42 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobreixen el virus d'ebola a l'ull d'un pacient que es va curar dos mesos abans

20150510132221-ojo-ebola.jpg

Per primer cop el virus del ebola ha reaparegut en l’ull d’un pacient que ja havia estat curat. Parlem del doctor Ian Crozier que s’ha vist afectat dos mesos després de la seva curació. Es va donar conta quan va sufrir un canvi de color en l’iris i patía un fort dolor degut a l’augment de la presió, a més de tenir grans dificultats per veure. Després de tractar-se , aquests problemes s’han suavitzat.

El virus d’Ebola va ser descobert per primera vegada a l’ull d’un pacient dos mesos després de la seva recuperació de la infecció. És un metge americà, Dr. Ian Crozier, de 43 anys, que es va emmalaltir en setembre de 2014, mentre treballava per a l’organització mundial de la salut de Sierra Leone.

El van tornar a portar als Estats Units per rebre tractament en una unitat especialment equipats i donat d’alta a l’octubre No obstant això, dos mesos més tard, tenia una inflamació de l’ull esquerre perquè la pressió intraocular era molt elevat, causant problemes de visió severes i inflamació. Per aquest motiu, va tornar a l’Emory Hospital, on un oftalmòleg, Dr. Steven Yeh, no va trobar cap rastre del virus en les llàgrimes ni fora dels teixits de l’ull, per tant, no va detectar cap perill d’infecció als altres.

A més d’una pèrdua considerada de visió, l’iris va canviar de color als deu dies, de blau a verd, després del inici dels símptomes. Després d’un tractament intensiu amb varis medicaments, el Dr. Crozier va començar a recuperar la visió perduda però no al 100%. L’ull va recuperar el color normal també.

A més se sap que el virus del ebola pot persistir durant diversos mesos en el semen després de la recuperació de la infecció.

 

 

Paula Espinal

Etiquetas:

10/05/2015 13:23 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Samsung i Samsonite volen que la teva propera maleta es connecti al mòbil i faci check in sola

20150511134624-image.jpgEn aquest auge per crear dispositius connectats, mal anomenats intel·ligents, hem vist com tot tipus d'objectes han aconseguit connectivitat perquè, a través del mòbil, puguem interactuar de diferents formes. Les maletes tampoc es lliuren i Samsonite ja està treballant en elles al costat de Samsung.

Les dues companyies han anunciat que estan treballant en maletes amb connectivitat sense fil que faran que els nostres passejos amb ella pel carrer o l'aeroport siguin més segurs. De moment, ja han parlat d'una funció que segur molts esteu desitjant tenir: poder facturar la maleta segons passeu per la porta i sense necessitat de passar pel mostrador.

Si Samsung i Samsonite compleixen amb el promès, quan usem una de les seves maletes podrem fer check-in automàticament. Gràcies a un sensor es calcularà el pes i gràcies a la informació del nombre de vol en el mòbil s'encarregarà de tancar el procés. Això sí, haurem de portar-la a la cinta transportadora igualment, no tot ho va a fer ella.

A més d'aquesta funció, també serà possible posar un avís perquè si perd la sincronització amb el mòbil s'activi una alarma (per evitar que ens la robin per exemple). També serà possible veure la posició per GPS, en cas d'extraviament.

Una altra tecnologia que s'ha donat a conèixer, això ve per la via de Samsung, és un sistema motoritzat que permeti a la maleta seguir-nos sense necessitat que tirem d'elles. Tenint en compte el gran i pesat que pot arribar a ser (sense oblidar-nos de l'autonomia) no sembla que sigui una tecnologia viable a curt termini.

Normalment, i això és una opinió personal, no estic a favor d'afegir connectivitat a tots els objectes que tenim però si ambdues companyies aconsegueixen una maleta que es facturi sola i que pugui localitzar-la per GPS, aconseguiran que jubili sense pestañear la que utilitzo ara mateix.

http://www.tecnopasion.com/samsung-samsonite-equipaje-inteligente-14273/
http://www.lanacion.com.py/2015/05/09/samsung-y-samsonite-disenan-una-maleta-que-se-conecta-al-smartphone/
http://clipset.20minutos.es/samsung-y-samsonite-trabajan-en-la-maleta-inteligente/

Raúl Fernández
11/05/2015 13:46 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

La Nasa estudia com fabricar un calamar gegant robótic per estudiar el mar de la lluna de Júpiter

20150512164617-image.jpgLa NASA ha presentat un nou projecte amb el qual es pretén buscar vida en els oceans subterranis de la lluna de Júpiter coneguda com Europa. Consisteix en un robot amb forma de calamar gegant amb una antena curta en la seva part posterior que obtindria energia a partir de la càrrega local dels camps magnètics.

Segons explica l'agència espacial nord-americana a la seva pàgina web, es pretén convertir la ciència ficció en un fet científic a través del desenvolupament de tecnologies pioneres. «Les últimes seleccions inclouen una sèrie de conceptes interessants», ha apuntat Steve Jurczyk, directiu de la NASA a Washington. Durant la presentació d'aquesta proposta, l'expert va explicar que l'objectiu d'aquest és permetre l'exploració de les llunes gegantes gasoses com Europa, que tenen oceans sota la seva superfície.

Aproximadament de la grandària de la Lluna de la Terra, Europa és estructuralment com un bombó de xocolata farcida de licor, amb un oceà líquid a uns 100 quilòmetres de profunditat. Els científics han pensat durant molt temps que aquest mar és una de les millors incubadores alienígenes en el Sistema Solar.

«Proposem una arquitectura mòbil per a la lluna Europa i altres ambients planetaris, on la robòtica permet missions de recerca científica o humà-precursores que no es pot aconseguir amb l'energia solar o nuclear» ha apuntat un dels científics que ha desenvolupat aquest projecte, Mason Peck, de la Universitat de Cornell.

Quant a la similitud d'aquesta estructura amb el físic d'un calamar, l'expert apunta que els tentacles que posseeix poden servir tant com amarris electrodinàmics, com per exercir de mitjà de propulsió. «Aquest treball avaluarà la possibilitat que qualsevol vida a Europa pugui ser alimentada per energia electromagnètica, amb implicacions singulars per la astrobiología», ha indicat.

Laia Vall Albiac


http://www.lopezdoriga.com/nasa-podria-crear-calamar-gigante-para-explorar-luna-de-jupiter/
http://www.abc.es/ciencia/20150511/abci-calamar-nasa-europa-201505111236.html
12/05/2015 16:46 escolagarbi Enlace permanente. sin tema

Skype Translator, el “traductor universal” de Microsoft ja està disponible

https://www.youtube.com/watch?v=4kUFq8F4YpQ20150513160118-skype-translator-beta-3.jpg

Primer semblava un experiment d'intel·ligència artificial o un projecte a llarg termini dels quals viuen en els laboratoris de grans companyies, però fa uns mesos, Microsoft anunciava que el seu futurista traductor per a trucades de vídeo Skype Translator es trobava disponible per qui desitgés fer una prova mitjançant invitació. I avui, Microsoft ha obert ja aquesta aplicació basada en Skype, com a beta gratuïta que es pot descarregar des de la tenda d'aplicacions de la companyia i que és compatible amb Windows 8.1 i amb Windows 10.

Skype Translator permet dur a terme una traducció bidireccional d'una conversa entre dues persones, a les quals va assistint escoltant i traduint, tant mitjançant veu com amb transcripcions escrites dels missatges originals i dels traduïts, que es mostren en un lateral de la pantalla a manera de xat, la qual cosa permet a més comprovar si el sistema no ha comprès correctament una de les teves frases (encara que això és opcional i es pot triar si es desitja aquesta transcripció escrita).

De moment, l'aplicació està disponible amb traducció d'espanyol a anglès, encara que sí proporciona traducció escrita de missatges entre 40 idiomes. El desenvolupador recomana que utilitzis el programa amb auriculars i micròfon per a una major precisió del reconeixement i també s'indica que és necessari desinstal·lar primer l'aplicació Skype si la tens instal·lada en l'entorn Metre del teu ordinador o tableta amb Windows 8.1. 

Jo he tingut el plaer de provar-la i funciona molt bé, el traductor és correcte i no comet cuasi errors, gràcies a coses com aquesta, tal com el video d'abaix demostra, un pas endavat en les comunicacions. Us deixo la pàgina per si algú està interessat en provar-ho.

http://www.skype.com/es/translator-preview/

http://www.redusers.com/noticias/skype-translator-el-traductor-en-tiempo-real-esta-disponible-de-forma-abierta/

http://www.unocero.com/2015/05/12/skype-translator-ya-esta-disponible-para-todo-el-mundo/

Raúl Fernández

13/05/2015 16:01 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Eva

20150516103505-ev-manchester-university-644x362-1.jpg

L’article parla sobre Eva, un robot autònom que s’ha creat per investigar i cercar medicaments per combatre la malària o el càncer. Desenvolupa fàrmacs molt més ràpid i molt més barat del que ho faria qualsevol investigador humà.

 

Aquest robot no és un projecte de futur, sinó que ja s’esta utilitzant. Eva ha donat les seves primeres passes com a científica. Ha descobert la relació entre un compost que s’utilitza en la lluita contra el càncer i que podria utilitzar-se també per combatre la malària.

 

Un dels factors que fa que cada cop s’investigui més en la creació de robots científics, és què són capaços de desenvolupar i demostrar automàticament hipòtesis que expliquin les observacions, a més a més de fer experiments en el laboratori, interpretar els resultats per millorar les seves hipòtesis i repetir el procés per arribar a conclusions més exactes. Poden fer el mateix que fa un equip d’investigació humà però molt més ràpid.

 

A més, els robots tenen la capacitat de recordar moltíssima informació sobre un tema en concret. Això fa possible construir robots especialitzats en una sola malaltia. 

 

Steve Oliver, creador d’aquest robot, explica que Eva ha estat creada per automatitzar les primeres fases en el disseny de nous medicaments. Assegura què el robot és capaç d’analitzat més de 10.000 compostos diferents cada dia, molt per sobre del que podria analitzar qualsevol equip d’investigació.

 

Opino que és un gran avenç en el mon de la tecnologia i la ciència. Si el projecte es desenvolupa a gran escala suposaria obtenir resultats molt eficients en el combat de determinades malalties, bàsicament molt més ràpid que qualsevol equip d’investigació humana. Com en altres grans avenços tecnològics, la creació d’aquest tipus de robots, acaba eliminant molts llocs de treball en l’àmbit de la investigació. No només substitueix persones, sinó que fa les seves feines 3 o 4 vegades més ràpid. Suposo que en un futur, s’acabarà trobant un punt d’equilibri entre aquest tipus de màquines i els humans per tal de que treballin junts, amb processos d’investigació i desenvolupament de medicament 20 vegades més ràpids dels que hi ha ara.

 

 

Jordi Sacristan 

 

16/05/2015 10:35 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Descobreixen el primer peix 100% de sang calenta

20150516121539-image.jpgDes d'un punt de vista evolutiu evolutiu, tenir la sang calenta o freda són dos estratègies igual de vàlides. Però, en el mar tot es complica. L'aigua és un gran dissipador de la calor i per als mamífers marins és tot un repte mantenir-lo, per això els peixos tenen la sang freda.

En les darreres dècades els biòlegs han descobert una petita quantitat de peixos capaços de mantenir-se calents, és el cas d'algunes tonyines i alguns taurons, però aquests tipus només tenen la sang calenta en els músculs de les aletes i/o en el cervell, però tots tenen el cor fred i cap d'ells distribueix la sang calenta per tot el cos.

El lunar real és diferent, pot calentar-se tot el cos, incluint els òrgans més importants com el cor. l'Anomenat Lampris gattutus, o conegut llunar reial és un dels peixos més extraodinaris i menys coneguts que hi ha. És de forma ovalada i plana, té un diàmetre molt similar al de una tapa de clavaguera i pot arribar a pesar més que un humà. Aquest peix es desplaça movent les seves aletes pectorals com si es tractès de les ales d'un ocell.

L. guttatus és capaç de mantenir la temperatura del seu cos 6 graus superior a la temperatura de l'aigua. Ja es sorprenent conèixer que el lunar reial és un peix de sang calenta, però encara ho és més quan saps de la manera que ho aconsegueix. El peix llunar reial ha convertit las seves branquies en radiadors per mantenir-se calent.
Tenir la sang calenta li permet augmentar la velocitat al nadar, millorar el temps de reacció front dels estímuls i tenir una millor visió.

http://elpais.com/elpais/2015/05/14/ciencia/1431593548_510276.html


GUILLEM LORCA
16/05/2015 12:15 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

Descobreixen el primer peix de sang calenta

20150516173732-peix-de-sang-calenta.jpg

A diferència de les aus, els peixos estan a la mateixa temperatura que l’exterior, com bé sabem. És diu que aquests són de sang freda, per la sensació que dona al tocar-los, i al contrari que als humans, que sempre tenim mes o menys la mateixa temperatura corporal, a aquests, els hi varia segons la temperatura exterior. El 99% dels animals marins estan considerats 100% de sang freda, però per exemple, el tauró, a causa de ser un animal d’allò més musculat, té parts del cos que les pot mantenir en calor a totes les èpoques de l’any.

Fa pocs dies, un grup d’investigadors del NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), ha descobert que el peix lluna real, és el primer peix de sang calenta 100%, igual que els humans i les aus. La temperatura corporal d’aquest peix és de 5 graus més que l’aigua del mar, cosa que li permet poder nadar amb més velocitat.  

En un article publicat per la revista “Science”, els investigadors descriuen un mecanisme únic que permet a l’opah, un peix depredador que sol viure en aigües profundes, mantenir la seva sang calenta. El secret està en un conjunt de vasos sanguinis que estan en les brànquies dels peixos, el que facilita la circulació de la sang calenta per tot el seu cos.  

http://www.abc.es/ciencia/20150514/abci-sangre-caliente-201505141616.html

 

Ariadna Palà Nosàs

Etiquetas: , , ,

16/05/2015 17:37 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Descobreixen el primer peix de sang calenta

20150516173915-peix-de-sang-calenta.jpg

A diferència de les aus, els peixos estan a la mateixa temperatura que l’exterior, com bé sabem. És diu que aquests són de sang freda, per la sensació que dona al tocar-los, i al contrari que als humans, que sempre tenim mes o menys la mateixa temperatura corporal, a aquests, els hi varia segons la temperatura exterior. El 99% dels animals marins estan considerats 100% de sang freda, però per exemple, el tauró, a causa de ser un animal d’allò més musculat, té parts del cos que les pot mantenir en calor a totes les èpoques de l’any.

Fa pocs dies, un grup d’investigadors del NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica), ha descobert que el peix lluna real, és el primer peix de sang calenta 100%, igual que els humans i les aus. La temperatura corporal d’aquest peix és de 5 graus més que l’aigua del mar, cosa que li permet poder nadar amb més velocitat.  

En un article publicat per la revista “Science”, els investigadors descriuen un mecanisme únic que permet a l’opah, un peix depredador que sol viure en aigües profundes, mantenir la seva sang calenta. El secret està en un conjunt de vasos sanguinis que estan en les brànquies dels peixos, el que facilita la circulació de la sang calenta per tot el seu cos.  

http://www.abc.es/ciencia/20150514/abci-sangre-caliente-201505141616.html

 

Ariadna Palà Nosàs

Etiquetas: , , ,

16/05/2015 17:39 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

20150517082037-image.jpgUn grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.
En l’estudi, els investigadors han detectat que les botigues que venen aquesta droga per internet, la publiciten i la venen com la alternativa legal a la ketamina ja que es pot adquirir legalment sense cap llicència veterinària i a un millor preu. Això ha fet que tingui una gran popularitat entre els consumidors i que afecti a la percepció del risc associat a la consumició ja que molts consumidors equiparen legalitat amb seguretat. La combinació de l’aparició de noves drogues d’abús sintètiques i la ràpida difusió que internet fa de la informació han fet créixer la preocupació dels experts en temes com la toxicologia, la farmacologia o la salut pública. Els experts creuen necessària una millor col·laboració a nivell internacional per tal d’abordar aquest nou fenomen que consisteix en la fàcil disponibilitat de les drogues psicoactives per internet, que creix actualment d’una manera molt ràpida.


Àlex Compte i Lozano
17/05/2015 08:20 Anónimo Enlace permanente. sin tema

Descobreixen perquè Unes persones aprenen mé ràpid que d'altres

20150517111406-image.jpgTots coneixem algú que té una capacitat sorprenent d'aprendre una nova habilitat en qüestió de minuts; però, altres necessiten de més temps o molta més pràctica. Per què passa això? Un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, de la Universitat de Pennsylvania i de la Universitat Johns Hopkins (EUA) va realitzar un experiment a fi de trobar la resposta a aquesta pregunta. Els seus resultats han revelat què passa a nostre cervell durant el procés d'aprenentatge.

Per a això, van comptar amb un grup de participants als quals, mentre aprenien a jugar un senzill joc de notes i colors, els experts mesuraven les connexions en diferents àrees del cervell . Els voluntaris havien de reproduir les seqüències de notes a través d'uns botons tan ràpid com poguessin en base a uns codis que apareixien en una pantalla . Un cop acabat l'experiment, es va demanar als participants que practiquessin a casa seva durant les següents sis setmanes.

A les dues, quatre i sis setmanes després de l'estudi inicial es van realitzar idèntiques proves a fi de veure l'avanç en la pràctica del joc i el canvi en els seus cervells. Així, alguns dels participants presentaven una velocitat inusitada a l'hora d'aprendre noves seqüències musicals i altres van aprendre d'una forma molt més gradual.

Els escàners cerebrals van revelar que la activitat neuronal dels primers (els que van aprendre molt ràpid) era diferent a la del segon grup que va necessitar més temps per a això. En concret, les regions de processament visual i motor presentaven una alta connectivitat durant els primers assajos però, a mesura que avançava l'experiment, les dues zones s'anaven tornant més autònomes. En els participants que van aprendre més ràpid es va constatar una disminució de l'activitat neuronal en l'escorça frontal i en l'escorça cingulada anterior, tots dos vinculats al que es coneix com a funció executiva.

La funció executiva defineix habilitats cognitives com l'autoregulació de les tasques , la capacitat per desempañarlas de forma adequada, la formació de plans, l'anticipació i establiment de metes o l'inici d'activitats.

Així, l'experiment va revelar que la "desconnexió de la funció executiva pot ajudar a aprendre un altre tipus de tasques . Són les persones que poden apagar la comunicació d'aquesta part del seu cervell més ràpidament les que presenten temps d'aprenentatge més curts ", explica Scott Grafton, coautor de l'estudi.


www.vanguardia.com


Marti Pedro
17/05/2015 11:14 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Com es veu el plaer i el dolor al cervell?

20150517130631-fotto.jpg

En aquest article s’exposa l’estudi que demostra com funcionen dos circuits neuronals claus per les emocions. El descobriment pot ajudar a comprendre millor l’ansietat, la despressió o l’adicció a les drogues.

És obvi que per a viure necessitem un cervell que sigui caparç d’emmagatzemar tota la informació necessària. Per ara és un misteri com diferents reds de neurones dins de l’encèfal s’encarreguen de processar tota aquesta informació.

Per intentar aclarir-ho, un equip de neurocientífics d’EUA ha analitzat en directe el cervell de ratolins que experimentaven dolor o plaer gràcies a noves tècniques de neuroimatge . Els resultats mostren que els circuits cerebrals que controlen les experiències positives i negatives estan connectats i es poden anul·lar uns als altres.

Aquest experiment els ha permès demostrar que quan s’estimulen els circuits que canalitzen les experiències plaents, el circuit oposat es bloqueja i els ratolins perden la capacitat d’aprendre d’experiències doloroses i viceversa.

 

http://elpais.com/elpais/2015/04/29/ciencia/1430325420_180588.html

 

Blanca Lladó

17/05/2015 13:07 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Com es veu el plaer i el dolor al cervell?

20150517132247-fotto.jpg

En aquest article s'exposa l'estudi que demostra com funcionen dos circuits neuronals claus per les emocions. El descobriment pot ajudar a comprendre millor l'ansietat, la despressió o l'adicció a les drogues.

És obvi que per a viure necessitem un cervell que sigui caparç d'emmagatzemar tota la informació necessària. Per ara és un misteri com diferents reds de neurones dins de l'encèfal s'encarreguen de processar tota aquesta informació.

Per intentar aclarir-ho, un equip de neurocientífics d'EUA ha analitzat en directe el cervell de ratolins que experimentaven dolor o plaer gràcies a noves tècniques de neuroimatge . Els resultats mostren que els circuits cerebrals que controlen les experiències positives i negatives estan connectats i es poden anul·lar uns als altres.

Aquest experiment els ha permès demostrar que quan s'estimulen els circuits que canalitzen les experiències plaents , el circuit oposat es bloqueja i els ratolins perden la capacitat d'aprendre d'experiències doloroses i viceversa.

 

http://elpais.com/elpais/2015/04/29/ciencia/1430325420_180588.html

 

Blanca Lladó

 

17/05/2015 13:22 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Maglev, el tren que vola

20150517185403-tren.jpg

Des de l’arribada dels jocs olímpics a Japó l’any 1964, els Japonesos han estat pioners en els trens bala o Shinkansen. El primer tren bala que van construir va arribar a una velocitat al voltant dels 300 kilòmetres, gairebé la d’un fórmula 1 actual. Quan es va descobrir el seu gran potencial, el tren bala va ser exportat a molts països i actualment gairebé es troba a qualsevol país.

Donada la competència que tenia Japó amb els països Europeus que intentaven superar els seus rècords d’altes velocitats,  els japonesos van decidir dissenyar un nou tren anomenat Maglev que es capaç de duplicar la velocitat del fórmula 1 i arribar als 603 kilòmetres per hora.

Mitjançant la tecnologia que  es troba actualment als ferrocarrils, és impossible agafar tant altes velocitats i per tant, els enginyers que treballaven en el projecte van haver d’utilitzar la força dels imants, una costosa tecnologia però alhora molt eficient.

Aquesta nova tecnologia consisteix en el simple principi d’atracció i repulsió magnètica. Els dos pols d’un imant s’atrauen si són de diferent signe i es repelen si són del mateix . En el fons , el funcionament de qualsevol motor elèctric està basat en el mateix principi , però aquí s’aplica d’una altra manera.

A més electricitat, major camp magnètic es crea. El maglev en necessita un 100.000 vegades més potent que el de la Terra .

Per treure-li el màxim a la costosa i abundant energia que necessita , s’utilitzen materials superconductors, que transmeten millor l’electricitat quan la seva temperatura descendeix a 269ºC sota zero .

 

Quan el tren arriba a una velocitat superior als 100 km/h aquest levita. Aquest fet es produeix a causa de l’estructura de la via feta de formigó i en forma de u. El fet de que leviti fa comparar aquest tren amb els avions i la veritat és que comparteixen moltes característiques.

Segons l’experiència d’un passatger d’aquest tren en el seu model de prototip, quan arriba a 600 km/h produeix una sensació similar a l’enlairament d’un avió comercial. Potser aquesta nova tecnologia podria millorar la comunicació global però encara ha de recorre un gran camí per garantir la màxima seguretat.

http://elpais.com/elpais/2015/04/27/ciencia/1430131846_584960.html

 

JOAN ARRUFAT

Etiquetas: ,

17/05/2015 18:55 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

Els ratolins desenvolupen addicció a la xocolata

Cada cop problemes com la obesitat o trastorns mèdics són un gran problema i cada cop més comú en els països més desenvolupats. Aquests símptomes d'addicció tenen algunes relacions biològiques en comú amb l'addicció a les drogues.

 Un estudi realitzat per Rafael Maldonado de la Universitat Pompeu Fabra ha demostrat que és possible provocar un comportament adictiu en els ratolins sobre el menjar i que aquests manifestin uns símptomes similars d'enfermetats mentals per poder definir els criteris sobre l'addicció a les drogues. Amb aquest estudi, permet als neuròlegs poder comprendre els trastorns causats per el menjar i amb aquest experiment poder definir la vulnerabilitat de patir un trastorn alimentari.

 Perquè els ratolins desenvolupessin aquest tipus d' addicció se'ls va donar menjar d'alta palatabilitat amb gust a xocolata i aquests, havien de buscar de manera activa el sabor en una caixa de comportament operants. Després d'una llarga estona buscant aquest tipus de menjar els ratolins van desenvolupar un comportament addicte d' entre 600 i 2000 respostes en una palanca activa per poder obtenir 20mg d'aquest menjar amb sabor a xocolata.

 Els ratolins seguien insistint en la palanca per poder rebre el menjar encara que aquesta donés una petita estimulació elèctrica desagradable a l'hora de rebre el menjar i, els ratolins acabaven perdent el control.

 Els animals que desenvolupaven aquest tipus de símptomes presentaven alteracions en la seqüència de ADN que codifica per el receptor Cannabinoide CB1, i aquesta alteració és idèntica en el desenvolupament de l'addicció a les drogues.

 Aquest estudi ha permès identificar els canvis precisos que apareixen en determinades estructures cerebrals d'aquest ratolins i podrien representar el substrat neurobiològic que desenvolupa aquest procés addicte promogut per el menjar amb una alta palatabilitat, diu l'investigador.

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/14115/los-ratones-desarrollan-adiccion-al-chocolate/

 

Àmina El Mnajed

 

Etiquetas: , , , , ,

17/05/2015 19:12 colorblau Enlace permanente. Salut/Medicina

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

20150517193751-image.jpgEl biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html



Albert Torrescusa

Etiquetas: ,

17/05/2015 19:37 cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

La galàxia més antiga

20150518114105-image.jpgRecentment s’ha descobert la galàxia EGS-zs8-1, a través d’una imatge obtinguda pel Telescopi Teck de Hawaii, i s’ha pogut calcular a quina època correspon aquesta imatge gràcies l’instrument MOSFIRE. És la galàxia més llunyana fins ara trobada.

Els astrònoms han estat capaços de localitzar-la gràcies a la seva excepcional lluminositat, i la imatge correspon a com era fa 13.000 millions d’anys. Ja que la imatge i el temps són dos magnituts totalment connectades quan parlem d’astrologia, ja que la llum que permet que veiem un cos viatja una certa distància en un cert temps, i això fa que triguem un temps en veure-la. Per exemple, quan mirem el Sol, hem de tenir en compte que la llum que estem veient triga 8 minuts en arribar fins a nosaltres, o sigui que estem veient el Sol tal i com era fa 8 minuts. Passa el mateix amb la galàxia EGS-zs8-1, està a una distància de 13.000 anys llum (la més llunyana fins ara), i això ens dóna una visió de com era fa 13.000 milions d’anys. De fet, aquesta imatge revela la galàxia tal i com era tan sols 670 milions d’anys després del Big Bang, o sigui, quan l’Univers només tenia un 5% de la seva edat actual.

Quan més lluny mirem, més al passat estem mirant. En el moment de fa més de 13.000 milions d’anys, la galàxia tenia més del 15% de la massade la nostra Via Làctea, amb només 670 milions d’anys per fer-ho. A més, els astrònoms han determinat que EGS-zs8-1 forma estrelles 80 vegades més ràpid que la nostra galàxia.

http://www.abc.es/ciencia/20150511/abci-galaxia-tierra-nasa-201505110049.html


Lluís Camprubí
18/05/2015 11:41 Lluís Camprubí Enlace permanente. Terra i Univers

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

20150518174151-image.jpgEl grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s’aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d’aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s’enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d’aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s’ha vist reflexat en el densenvolupament d’un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l’escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l’escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s’ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d’atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d’aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d’efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l’efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d’aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.


Salvador Galup

Etiquetas: , , , ,

18/05/2015 17:43 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

20150518174946-image.jpg

El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s'aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d'aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s'enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d'aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s'ha vist reflexat en el densenvolupament d'un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l'escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l'escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s'ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d'atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d'aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d'efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l'efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d'aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.

Salvador Galup

http://www.abc.es/ciencia/20150513/abci-cnio-cancer-telomeros-201505130953.html


18/05/2015 17:49 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

20150518180500-vacuna-sarampion.jpg

Només entre 2000 i 2013 la vacuna del xarampió va evitar 15 milions de morts. Ara, un nou estudi sobre aquesta vacuna desenvolupat per investigadors de les universitats de Princeton (EUA) i del centre mèdic universitari de Rotterdam (Holanda) ha revelat que la vacuna contra el xarampió no nomésprotegeix d’aquesta afecció tan contagiosa sinó també de moltes altres malalties infeccioses.

Segons els experts, de no ser per un estudi fals que va difondre a la fi dels anys 90 que la vacuna triple vírica contra la rubèola, les galteres i el xarampió provocava autisme en els nens, la malaltia podria estar ja eradicava en multitud de països. Contrari a aquesta mentida, la vacuna ha reduït fins a un 75% la mortalitat infantil.

En el nou treball, que recull la revista Science, els investigadors han descobert que el virus del xarampió condueix a una espècie de “amnèsia” del sistema immune que li fa oblidar com combatre una sèrie d’invasors de caràcter bacterià (que dura fins i tot diversos anys després de la infecció) i gràcies a la vacuna aquesta condició no es produeix en l’organisme, protegint a qui es vacuna ja no solament del xarampió sinó d’un altre tipus de malalties de caràcter infecciós.

“Determinem que la mortalitat per malalties infeccioses que no són xarampió en països d’alts ingressos està estretament connectada amb la incidència del xarampió en aquest retard, tant en el període anterior a (l’aparició de) les bovines com en el posterior”, explica Michael J. Mina, coautor de l’estudi.

Per arribar a aquesta certesa, els científics van analitzar la mortalitat per malalties infeccioses a Estats Units, Dinamarca i part del Regne Unit (Anglaterra i Gal·les) al llarg de diversos períodes entre 1945 i 2010. L’examen de les dades suggereix que “les vacunes contra el xarampió van representar un rol primari a l’hora de rebaixar la mortalitat d’altres malalties infeccioses en tots els països d’alts ingressos estudiats”, confirmen els autors.

El treball ajuda a explicar per què, quan la vacuna del xarampió va arribar a generalitzar-se fa més de mig segle, la taxa de mortalitat infantil es va reduir molt més del que els experts esperaven en un primer moment.

 

http://elpais.com/elpais/2015/05/07/ciencia/1431018648_313676.html

 

Judit Ruiz

18/05/2015 18:38 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

20150518184838-image.jpgInvestigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.
Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.
En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.
Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Adrià Riera
18/05/2015 18:48 Anónimo Enlace permanente. sin tema

Per primera vegada és aconseguida una fusió nuclear energèticament rentable

20150518221750-1392303383-881797-1392303517-noticia-normal.jpg

Uns investigadors dels EEUU, per fi, han aconseguit per primer cop que un experiment de fusió nuclear produís més energia que la necessària per a posar-lo en marxa, un pas prometedor cap al desenvolupament d'una nova font energètica neta, ja que no genera residus, i il·limitada, doncs el seu combustible és l'hidrogen, un dels components de l'aigua.

El que pretén la fusió nuclear, que no s'ha de confondre amb la fissió empleada pels reactors nuclears i les bombes atòmiques, és reproduir en un espai controlat les reaccions que es produeixen en el Sol i altres estrelles mitjançant la fusió per calor de dos nuclis atòmics.

El ITER, la gran infraestructura internacional que es construeix a Cadarache (França), i la NIF, situada a Livermore (Califòrnia), tenen el mateix objectiu, aconseguir una fusió nuclear rentable energèticament, però el mètode difereix completament. El mètode de la NIF es coneix com a confinament inercial.

Per aconseguir les temperatures per a la fusió, els científics dels EEUU van bombardejar amb 192 làsers un cilindre d'or de dos mil·límetres de diàmetre on al seu interior hi havia una microesfera de combustible (un plasma de deuteri i triti, dos isòtops de l'hidrogen). Els làsers van ser condicionats per a que es comprimissin i ocupessin el diàmetre d'un cabell. Els feixos van provocar una implosió, cosa que equival a reduir una pilota de beisbol a la mida d'un pèsol. L'energia és 10 vegades superior a la prèviament aconseguida.

Què ens indica això? Doncs que cada cop ens queda menys per arribar a la fusió perfecte.

Berta Pujol

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html


Etiquetas: , ,

18/05/2015 22:17 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

25 coses que es van descobrir al 2012

20150519131400-image.jpgAl llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat
19/05/2015 13:14 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

25 descobriment del 2012

20150519131739-image.jpgAl llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/25-cosas-interesantes-que-la-ciencia-ha-descubierto-en-2012

19/05/2015 13:17 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

El nivell del mar aumenta més ràpid del que s'esperava

20150519194408-image.jpgUn grup internacional multidisciplinari de geògrafs i geòlegs ha desenvolupat un nou sistema per mesurar el nivell del mar que completa les observacions per satèl·lit amb dades sobre els canvis en les marees i mesuraments de GPS sobre el moviment vertical del sòl.
Fa més de 20 anys, els primers càlculs sobre el nivell del mar van determinar que l’augment era més gran del que els científics pensaven. El nou estudi, publicat a Nature Climate Change, demostra que al sobreestimar en els anys 90 l’augment del nivell del mar, l’acceleració d’aquest increment ha estat en realitat més gran del que indicaven estudis previs.
"Els resultats assenyalen que durant els primers anys d’observació per satèl·lit es va sobreestimar l’augment del nivell del mar", destaca a Sinc Cristopher Watson, científic expert en clima a la Universitat de Tasmània (Austràlia) que ha liderat la investigació.
A nivell global, el nou treball suggereix que l’augment mitjà del nivell del mar des de 1993 fins a mitjans de 2014 és d’entre 2,6 i 2,9 mil·límetres per any, davant els 3,2 calculats prèviament. Malgrat aquesta reducció, "la velocitat de l’increment en aquests anys pràcticament s’ha duplicat respecte a la de la major part del segle XX", recorda l’investigador.
Però són els anys de registres de 1993 a 1999 els que s’han vist més afectats per aquestes modificacions. Segons les correccions efectuades ara per aquests sis anys, el nivell d’aquest augment es va situar entre 0,9 i 1,5 mil·límetres menys per any.




Martí Pons

Etiquetas:

19/05/2015 19:47 Martí Pons Enlace permanente. Medi ambient

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

20150519203427-las-gemelas-identicas-alana-y-54430774824-51351706917-600-226.jpg

Sempre han existit les persones a les quals els acribillen els mosquits i les que semblen tenir algun tipus d’escut natural que els protegeix de les picades.  La raó d’aquest fenomen depèn de l’olor corporal de la persona. L’investigador James Logan, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres va voler comprovar si el fet de resultar més o menys atractiu pels mosquits tenia relació amb els gens. Va realitzar un estudi amb parelles de bessons idèntics i no idèntics en què va mesurar si existia correlació entre l’olor dels voluntaris i com d’atractius resultaven per als insectes. Per a això, els va demanar que introduïssin la mà en un olfatómetre, un dispositiu de plàstic en forma de "i", en els extrems superiors hi havia una ranura per introduir els dits.

Tot seguit, els investigadors van fer passar aire que arrossegava l’olor corporal de tots dos germans cap al costat oposat, on estaven els mosquits. Si aquests se sentien atrets per l’olor, volaven cap als bessons; en el cas contrari, s’allunyaven.

Es va poder comprovar que en el cas dels bessons idèntics els mosquits es sentien atrets per tots dos i en el cas de no idèntics  la resposta variava. Per tant, el tret de ser o no atractiu per a aquests animals està controlat genèticament i  la probabilitat que et piquin és heretable.

El següent pas serà identificar quins gens en concret estan implicats. Per a això, ja han començat a recollir mostres d’olor corporal dels voluntaris.

Quan s’identifiquin els gens es podrà crear un fàrmac, una pastilla que quan te la prenguis faci que el teu organisme segregui una mena de repel·lent natural i així no farà falta que utilitzis esprais o cremes. 

Miranda Martínez.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150422/54430774722/mosquitos-picaduras-genes.html

19/05/2015 20:37 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

La llum artificial altera els ecosistemas marins.

20150520093931-image.jpgLa llum artificial que emana per les nits de les instal·lacions portuàries, les embarcacions i les ciutats i pobles costaners podria estar alterant la composició de les comunitats d'invertebrats marins, cosa que, amb el temps, acabarà tenint un marcat efecte en els ecosistemes oceànics.
Així ho ha posat de manifest un equip d'ecòlegs de les universitats d'Exeter i Bangor en un estudi publicat a la revista Biology Letters, de la Royal Society. Segons aquests experts, que van centrar la seva recerca en l'estret de Menai, enfront de Gal·les, les larves dels invertebrats utilitzen la radiació lluminosa per localitzar els hàbitats més adequats on assentar-se, créixer i reproduir-se.
 
En aquest sentit, la llum artificial pot tant impedir com encoratjar que moltes espècies colonitzin una determinada regió. Algunes, com certs anèl·lids poliquets, es fixen al cas dels vaixells i altres estructures, a les que acaben danyant. El nou assaig manté, precisament, que la llum artificial afavoreix aquest fenomen i altera la distribució d'aquests organismes en la natura.
 
Els científics indiquen que la creixent urbanització dels litorals s'està produint un gran augment de la contaminació lumínica. Segons sembla, aquesta té un major impacte en les regions tropicals, on les aigües solen ser més clares. En elles, la llum penetra fins a una major profunditat i afecta més individus, com les larves de corall.
És curiós com tot el que fan els humans pot afectar de tal manera a l'ecosistema de la naturalesa. És difícil que tot ecosisitema de la terra sobrevigui en perfectes condicions, alumillor els humans ens hauriem de reservar una mica els nostres "caprichos" i preocupar-nos una mica més per els ecosistemes que ens envolten ja que formen, la majoria, part de la nostra supervivència.

Etiquetas:

20/05/2015 09:39 Adrià Térmens Enlace permanente. Medi ambient

Missatge digital per extraterrestres

http://www.lavanguardia.com/vida/20150520/54431347379/la-nasa-medita-enviar-un-mensaje-digital-para-extraterrestres.html20150520100022-image.jpgEnviar un missatge digital per extraterrestres

El projecte busca que qualsevol alienígena que pogués interceptar les sondes pogués interpretar com és la humanitat i el seu planeta d'origen.

La NASA està considerant permetre que un equip d'investigadors, professors, artistes i enginyers pugi un missatge interestel·lar a la nau New Horizons, que s'acosta a Plutó. Aquest projecte, conegut com One Earth Message (El Missatge de la Terra), està sent liderat per Jon Lomberg, qui va ser director de disseny dels "discos d'or" que van ser col·locats a bord de les naus espacials bessones Voyager de la NASA abans del seu llançament el 1977, amb la idea de mostrar a qualsevol extraterrestre que pogués interceptar les sondes com és la humanitat i el seu planeta d'origen.
L'objectiu ara és similar, però el nou projecte seria un esforç més global i de col·laboració, demanant a la gent de tot el món que contribueixi imatges, sons i idees per aquest 'missatge en una ampolla'. "Això és realment una oportunitat per tractar de pensar en nosaltres mateixos des d'una àmplia perspectiva", va dir Lomberg a Space.com. "Mai sabrem si la nostra iniciativa arribarà als extraterrestres, però sí sabem que la gent de la Terra que participi i jugui un paper en ella, pot literalment canviar la seva vida".
A diferència dels discos metàl·lics amb gravacions de les Voyager, One Earth Message seria digital. Si la NASA s'aprova el projecte - l'agència espacial ha expressat el seu entusiasme, però encara ha d'aprovar oficialment, va dir Lomberg - l'equip se li permetrà pujar 150 megabytes de dades a la memòria de la nau New Horizons.

El missatge tindria la mateixa quantitat de la informació com els discos d'or de la Voyager, potser 100 imatges i al voltant d'una hora d'àudio, va dir Lomberg. "Estem escrivint un haiku, no és una novel·la", va dir. El format digital permetria a aquest missatge ser més flexible i integrat del que era possible amb els discos d'or, va afegir Lomberg. Per exemple, el missatge pot ser canviat a través del temps mitjançant la transmissió de més arxius a New Horizons. També podria incloure un mapa del món, i cada imatge i cada so podria ser etiquetats al lloc d'on havia sortit.
Hi ha una altra diferència clau entre els missatges de Voyager i New Horizons: Mentre que els discos d'or porten la informació triada per un petit comitè (que va ser presidit per l'astrònom i comunicador Carl Sagan), One Earth Message seria compost i finançat amb contribucions de persones de tot el món. "No és simplement un concurs de fotografia", va dir Lomberg. "És un procés que va a esbrinar el que la gent vol enviar." Lomberg i els seus col·legues esperen recaptar almenys mig milió de dòlars de persones a tot el món a través d'una campanya de Fiat Physica, per construir i mantenir una presència a la web i per a esbrinar la millor manera de programar el missatge

Roger Vargas


Etiquetas: ,

20/05/2015 10:00 cmcgarbí Enlace permanente. Tecnologia i materials

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html20150520100817-image.jpgEl biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








Albert Torrescusa

Etiquetas: ,

20/05/2015 10:08 Cmcgarbí Enlace permanente. Salut/Medicina

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

20150520173820-image.jpgEls científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: , ,

20/05/2015 17:38 Cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

20150520173947-image.jpgEls científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Etiquetas: , ,

20/05/2015 17:39 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia

La intel·ligència humana.

20150520203158-image.jpgHe escollit un article de l’apartat de ciència del diari ARA titulat "Serem cada cop més intel·ligents?". L’escrit tracta de diferents aspectes de la intel·ligència, com si la mida importa, l’energia que necessita el cervell per funcionar, ... Finalment, l’escrit planteja una pregunta: els éssers humans tenim un límit d’intel·ligència o seguirà augmentant i augmentant a mesura que passi el temps?

La intel·ligència és un dels aspectes que es valoren més en els éssers humans, i en l’article s’assegura que el tamany del cervell ha anat augmentant amb el pas dels anys i les generacions. No obstant, deixa en dubte l’evolució que aquest tindrà en els nostres descendents, atès que això dependrà de mutacions atzaroses imprevisibles i de l’acció de la selecció natural, fruit de cada situació ambiental concreta.

En aquest apartat, observarem si la mida del cervell influeix en la intel·ligència de l’ésser. Gràcies als estudis del premi Nobel de medicina i fisiologia Santiago Ramón y Cajal, que va dedicar bona part de la seva recerca científica a estudiar el sistema nerviós dels animals, concretament l’organització i les connexions entre les cèl·lules que el formen, les neurones, podem afirmar que la mida SÍ influeix en la capacitat d’intel·ligència. Podem dir que aquests dos conceptes van lligats de la mà, ja que un cos gran necessita un cervell també gran, de manera que en els mamífers la mida del cervell es correlaciona gairebé perfectament amb la corporal. Per altra banda, hi ha algunes excepcions de la teoria que ens indiquen que un cop satisfetes les necessitats bàsiques de control de les funcions vitals, aquesta quantitat sobrant de cervell s’utilitza per augmentar les capacitats intel·lectuals.

Respecte a l’energia que consumeix el cervell, ens comença dient que és una quantitat "extraordinària". Explica que la major part de la despesa energètica del cervell és causada per les neurones, cèl·lules encarregades de transmetre informació. Ho fan a través dels seus àxons, que és la prolongació de la cèl·lula. Són aquest últims els encarregats de creuar grans distàncies dins el cervell, provocant una gran despesa energètica. Les neurones, segons explica l’article, estan agrupades en mòduls funcionals per donar una velocitat de resposta més elevada. Afirma que si no fós així, el nostre cervell es convertiria en inoperatiu.

Podríem assegurar que la intel·ligència humana individual està en un punt molt pròxim al seu límit evolutiu.


http://www.ara.cat/premium/societat/Serem-cop-mes-intelligents_0_634736539.html



Lluís Bou Morera.
20/05/2015 20:32 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Els adolescents que utilitzen pantalles abans d'anar-se al llit dormen pitjor

20150522201630-image.jpgSegons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut Politècnic d Rensselaer, a Nova York, els adolescents que utilitzen el mòbil, la tauleta o l'ordinador abans d'anar-se al llit experimenten una major dificultat per conciliar la son i romandre adormits. Els nois i noies són més sensibles que els adults a les llums que emeten les pantalles i això fa que l'hormona que regula la son, la melatonina, es segregui en menys quantitat.

La melatonina és una hormona que segrega la glàndula pineal, una àrea del cervell, de la mida d'un pèsol, situada al darrer del tàlem entre ambdós hemisferis. Hores abans de que anem a dormir, es comença a secretar per preparar al cos pel repòs, reduint l'estat d'alerta. En altres paraules, és l'hormona de la son.

Van fer un estudi amb vint persones. Els hi van fer portar ulleres amb els vidres de color taronja durant una llarga estona abans d'anar a dormir, la llum que emetien aquests aparells electònics era anul·lada gràcies al color de les ulleres. Fins a mitjanit, a cada hora que passava, els treien una mostra de saliva per calular la quantitat de melatonina.
Els resultats van ser que a les persones que no havien portat les ulleres, els seus nivells de melatonina s'havien reduït en un 23%, una hora després d'haver utilitzat els mòbils o les tabletes. Quan havien passat dos hores, s'havia reduït al 38%. La llum que emeten les pantalles fa que el nostre cervell pensi que és llum de dia i això provoca problemes de son.

Aquests mateixos investigadors, en un estudi anterior, van obtenir que en els adults quan havia passat una hora la caiguda de la segregació era del 14%. Per això van arribar a la conclusió de que els adolescents són més sensibles a aquesta llum d'ona curta. A tot això se li ha de sumar que l'adolescència és el moment de a vida en el qual es canvien els patrons de son.

Encara que la necessitat de son varia depenent de cada persona, en general tots els adolescents haurien de dormir entre 8 i 9 hores cada dia. El descans correcte és necessari per poguer tenir una bona salut, un bon estat d'ànim i també un bon rendiment acadèmic. Quan es dorm poc hi ha risc de diabetis, d'obesitat i altres enfermetats.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150522/54431397205/adolescentes-pantallas-duermen-peor.html

Laura Moreiras
22/05/2015 20:16 Cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials

S'obre la caixa de Pandora, el transplant de cap ja és una realitat

El neurocirujano Sergio Canavero, en la web TEDx.

Tot i les critiques que ha rebut, el neurocirurgià italià Sergio Canavero defensa el seu projecte de trasplantament de cap que dona esperança a curar la paràlisi espinal i també afirma que "molts rics" ja li han contactat per "tenir un nou cos ".

Canavero té 51 anys, treballa a l’Hospital Li Molinette de Torí i presentarà el proper juny el seu projecte durant la Conferència anual de l’Acadèmia Americana de Neuròlegs i Cirurgians Ortopèdics, prevista a Annapolis, als Estats Units.

"Aquest experiment sortirà perfectament i el juny ho demostraré al món sencer", respon Canavero a les crítiques i desqualificacions que ha rebut de prestigiosos neurocirurgians d’arreu del món.

També defensa que "Un dels motius de totes aquestes crítiques és que quan hi hagi portat endavant el primer cas s’obrirà la caixa de Pandora i els rics es podran donar un nou cos, ja que seran els únics que podran pagar-se aquesta intervenció". I revela: "Li puc assegurar que moltíssims rics ja m’han contactat per canviar de cos".

"A la sala s’hauran de trobar les dues persones, la qual donarà el cos i l’altra que rebrà el cos. El cap que serà trasplantat es refredarà a una temperatura de 12 graus i després es procedirà a seccionar el cap de tots dos - vasos sanguinis , músculs, ossos - i després començarà la fase en què el pacient rebrà el seu nou cos ", explica Canavero.

Aleshores començarà la fase sense encara respostes per a una gran part del món científic: com unir la medul·la espinal i els milions de terminacions nervioses que fan possible que es mogui el nostre cos.

Canavero explica sumàriament que s’utilitzarà per unir totes les terminacions nervioses el polietilenglicol, una mena de cola de  plàstic que, assegura, està revolucionant la medicina.

"La intervenció durarà uns dos dies, per a això es necessiten moltíssims diners, uns 10 milions de dòlars, i un equip d’unes 150 persones entre metges i auxiliars", assenyala.

Però la logística no és un problema per Canavero, ja que ha anunciat que "desenes de patrocinadors estan disposats a finançar el projecte; i desenes de metges i cirurgians, també d’Espanya, que s’han mostrat disposats a participar a l’operació".

"M’ha escrit molta gent de tot el món. Molts d’ells estaran durant la meva presentació a Estats Units. Els diners per al finançament tècnicament ja el tinc, però el xec amb els fons serà públicament mostrat a Annapolis", assegura.

"Quan es dóna tot aquest diners vol dir que algú creu totalment en aquest projecte perquè la gent no tira així els diners!", defensa el neurocirurgià italià.

"Estem a un pas d’estendre la vida indefinidament perquè quan una persona tingui 80 anys jo li podré donar un nou cos i podrà viure altres 40 anys", culmina amb total seguretat.

Encara que és conscient que la tècnica s’anirà millorant amb el temps, ja que segons els seus estudis després de l’operació seguirà un mes en coma induït i més d’un any de fisioteràpia per poder caminar, vaticina que en quatre o cinc anys la tècnica serà perfecta "i tindrà conseqüències inimaginables".

 

Eduard Fisa

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/neurocirujano-sergio-canavero-trasplante-cabeza-ricos-4202774

http://www.abc.es/ciencia/20150227/abci-transplante-cabeza-posible-201502271227.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150519/54431724117/el-medico-artifice-del-trasplante-de-cabeza-dice-que-muchos-ricos-lo-quieren.html

22/05/2015 20:41 cmcdarwin Enlace permanente. Salut/Medicina

Un anàlisi de sang detecta el càncer d'ovari en el 86% dels casos

20150523172632-1253458573973-b964b945-4900-45b1-b5b9-fe47c6d1ef72-dn.jpg

El càncer d’ovari és la quarta causa de mort en les dones espanyoles després del càncer de pulmó, mama i còlon. Aquest càncer es detecta en una etapa ja molt avançada, pel que la supervivència mitjana ronda el 44%. Tot això explica els esforços fets per trobar un mètode que permeti el diagnostico precoç fiable. Investigadors de la Universityt College of London han anunciat que hi ha una tècnica que aconsegueix identificar la malaltia en el 86% dels pacients amb càncer d’ovari epitelial mitjançant un simple anàlisis de sang La prova perfecciona el rendiment anterior que també es basa en la detecció d’una proteïna en el torrent sanguini i que dóna un resultat molt poc específic. Per buscar la neoplàsia s’utilitza com a referència la presència d’una determinada quantitat de proteïna. Els investigadors de la UCL, no busquen una foto fixa, sinó poder interpretar com les oscil·lacions en la quantitat de proteïna en la sang poden indicar que hi ha un tumor actiu. Per aquest motiu han desenvolupat un algoritme que mesura variables relacionades amb l’edat de les dones i els nivells originals de CA125 o com evoluciona la seva presencia al llarg de les successives anàlisis. El patró obtingut es compara amb el resultat de les pacients malaltes.

Etiquetas: , , , ,

23/05/2015 17:28 blog de color blau Enlace permanente. Salut/Medicina

El terratrèmol que es va produir al Nepal, causa grans moviments a la Terra

20150523181017-image.jpgEl passat 25 d'abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural al Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons un grup de investigadors de la NASA,va veure que el terratrèmol de 7,9 graus en l'escala Richter, ha provocat que una falla situada al costat de les plaques tectòniques de l'Índia i Euràsia i de 2700km quadrats d'extensió, que s'hagi desplaçat un total de sis metres desde e principi.
 
També, altres paisatges de la zona on es va produir el terratrèmol, han estat aixecats i altres han caigut diversos metres, segons les dades recollides per l'instrument de radar d'obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l'Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra tant al Nepal com a les regions limítrofes. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.
 
Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments a terra en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blau mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en què no es van apreciar canvis significatius.
 
Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

muyinteresante.es

Àlex Vilaclara López

Etiquetas: , , ,

23/05/2015 18:10 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es venen 80000 Apple Watch en una hora

20150524111803-unknown.jpeg

Apple va aconseguir vendre 800,000 unitats de l’Apple Watch (el seu nourellotge inteligent) en tan sols una hora, de 12 a. m. a 1 a. m. del 10 d’abril, dia en el qual el rellotge intel·ligent va sortir a la venda en nou països Això segons dades de l’últim informe de l’agència d’anàlisi de mercat Slice.

 

A partir de la 1 de la matinada, fins a les 8 del matí del mateix dia, ja s’havien venut el 86 per cent de les unitats disponibles de l’Apple Watch per a la primera onada de venda.Per quan la primera setmana de disponibilitat del rellotge s’havia acabat, Apple ja havia venut 1.4 milions del rellotge intel·ligent Apple Watch. D’acord amb les xifres de l’estudi, el 62 per cent d’unitats van correspondre a l’Apple Watch Sport, la versió més econòmica del rellotge. El 38 per cent d’unitats van ser de l’Apple Watch amb preu mitjà.

 

La empresa Slice diu que menys de l’1 per cent d’unitats van ser l’Apple Watch Edition, que es va vendre amb un preu mitjana de US,000 (uns 10,000€). L’Apple Watch Edition, amb un cos banyat en or, té un preu inicial de *US,000 (uns 9,000€) i que topa en els US,000 (uns 15,500€).

 

La signatura d’anàlisi va arribar a aquestes xifres després d’analitzar un panell de més de 2 milions de compradors en línia. Slice utilitza les dades dels rebuts de compra electrònics, per la qual cosa no utilitza navegadors, aplicacions o programari instal·lats per l’usuari.En perspectiva, els rellotges intel·ligents amb Android Wear van aconseguir distribuir 740,000 unitats durant tot 2014. Així mateix, el rellotge Pebble va vendre 1 milió d’unitats en el mateix període. És a dir, Apple va vendre en una setmana el mateix nombre d’unitats de l’Apple Watch que els seus competidors van vendre en un any.

 

Albert Lalmolda

 

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/moviles-dispositivos/20150128/54425187705/apple-watch-llegara-al-mercado-en-abril.html

http://www.actualidadipad.com/el-modelo-de-apple-watch-de-42-mm-supone-el-80-de-las-ventas/

24/05/2015 11:19 cmcgarbi Enlace permanente. TIC'S

Aconsegueixen rejovenir cervells de ratolins adults

20150524155357-image.jpgLes connexions del cervell adult són difícils de modificar, al contrari del que succeeix amb el cervell dels més petits, les experiències van modelant i modificant les seves connexions cerebrals mentre aquest s'està desenvolupant. Però, és possible rejovenir un cervell adult i tornar-lo tan flexible com quan és jove? Això és el que acaben d'aconseguir un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Irvine (EUA), tal com recull la revista Neuron.

Per aconseguir-ho, els científics han trasplantat cert tipus de neurones embrionàries que expressen el neurotransmissor GABA (un neurotransmissor inhibidor principal que ajuda en el control motor i la visió, entre altres funcions rellevants) descobrint que els ratolins emprats en l'experiment que comptaven amb un problema de visió que es desenvolupa al principi de la vida, anomenat ambliopia, van aconseguir després del trasplantament, un nou període de plasticitat en el cervell que va permetre un recablejat del cervell adult i que els ratolins veiessin perfectament, eliminant el problema de visió.

Així, els cervells adults van tornar a ser joves de nou reactivant la plasticitat del cervell, els canvis ràpids i robustos en les vies neuronals i les sinapsis: "Diverses setmanes després del trasplantament, quan el sistema visual de l'animal donant travessava el seu període crític, els ratolins ambliópicos començaven a veure amb agudesa visual normal ", explica Melissa Davis, líder de l'estudi.

Quines aplicacions pot tenir aquest descobriment? L'estudi aplana el camí per a nous tractaments relacionats amb el desenvolupament normal del cervell com l'esquizofrènia i l'autisme, trastorns cerebrals actualment incurables.




www.lavanguardia.com

Marti Pedro
24/05/2015 15:53 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

L'Antàrtida en perill

20150524164229-image.jpgEl desembre del 2013, el gel marí que rodeja tot el continent de l’Antàrtida va arribar a la seva major expansió. El problema està en que ara és el moment en què s’està desgelant més ràpid. Mai havia passat que l’Antàrtida es desgelés tan ràpid. I amb la gran quantitat de gel que hi ha acumulat, podria suposar un problema. Com no podria ser d’altra manera, aquesta desgelació és deguda al cambi climàtic, creat pel deteriorament de la capa d’ozó. Això significa que els humans hi som al darrere.
L’antàrtida conté entre el 80% i el 90% de l’aigua dolça de la terra, i si aquesta es fongués de repent no només ens quedaríem sense aigua dolça sinó que també hi hauria un 10% d’augment dels mars de la Terra. Això suposaria la desaparició d’illes, inundacions de ciutats senceres i sobrepoblació en certes àrees del planeta, ja que molta gent hauria de marxar de casa seva.

Un altre problema és que l’escalfament global no afecta a tota l’Antàrtida per igual, sinó que a l’oest el gel es desfà i a l’est s’hi crea una muntanya cada vegada més gran. Això crea inestabilitat del terreny, i pot suposar la trencadissa d’una paret enorme de gel que augmentés la velocitat del desgel.
En definitiva, al llarg del temps els humans hem anat destruïnt un dels continets de la Terra, ja que cada vegada li queda menys gel i arribarà un dia en el que ja no li quedi. El que em sembla encara pitjor és que en siguem conscients i no fem res per aturar-ho.


http://elpais.com/elpais/2015/05/23/ciencia/1432373251_539656.html

Jan Carreras

Etiquetas: , , , , ,

24/05/2015 16:44 Jan Carreras Enlace permanente. Medi ambient

Brain helps a paralyzed man to control body by robotic arms

Recentment científics de Caltech (Pasadena, Califòrnia) van informar que Eric G. Sorto, un home amb estat de tetraplegia se li va fer un implant de xip que li va donar el poder de beure cervesa amb un braç robotic.

Això és només el començament cap al futur. Els investigadors encara estan treballant en tot tipus de dispositius que es puguin implantar dins del cos i que puguin operar dins de l’organisme enviant un senyal per a crear moviment. Estan segurs que aquests xips no només ajudaran els pacients que pateixin una paràlisi, sinó que també ajudaran a la nova era dels assistents robòtics controlats pel pensament que executaran tot tipus de tasques com aixecar materials pesats, ajudar a un pacient de forma més individualitzada.

Ara, un cop d’ull a altres investigacions prometedores: Al mes de gener un equip d’investigadors a Lausana, Suïssa van col·locar una cinta elàstica de silici en ratolins que no es podien moure. Es va utilitzar una combinació del "gadgets" per donar suport a les senyals elèctriques, així com per distribuir uns productes químics per a una transmissió d’impulsos nerviosos. En tan sols sis setmanes, els ratolins podien moures.

L’any passat els metges d’Ohio van implantar un xip a un home de 22 anys en el seu cervell. Tal xip estava conectat a un port que conduïa a un cable conectat a un ordinador que desxifrava els missatges del seu cervell.

Les preguntes que es plantejaran en un futur no molt llunyà seran: Pot un xip adaptar-se i funcionar perfectament amb el cervell humà? Podrem dominar el nostre cos el 100%?


 

bionic_arms

 

http://frenchtribune.com/teneur/1524200-advanced-brain-implants-help-paralysis-patient-move-his-robotic-arm

http://www.benchmarkreporter.com/limitless-potential-of-brain-chip-which-helps-man-control-robotic-arm-with-his-thoughts/3737/

https://www.youtube.com/watch?v=zVMDHCnT-d4


Arnau Felip

Etiquetas: , ,

24/05/2015 19:17 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

El calentamiento del océano también derrite el hielo antártico

20150524202157-image.jpgEsto es Larsen C, una de las mayores plataformas de hielo de la Antártida. Según un estudio del British Atlantic Survey, consejo de investigación del medioambiente natural, está haciéndose más fina tanto por arriba como por abajo. Sus vecinos Larsen A y B se derrumbaron en 1995 y 2002.
El informe asegura que Larsen C se está derritiendo no solo por la calidez del aire. La barrera de hielo se está reduciendo también por el calentamiento del océano. Hasta ahora, los científicos no estaban seguros sobre el papel de los océanos en la desaparición de las placas de hielo.
El derretimiento de Larsen C contribuirá al aumento del nivel del mar.

“Cuando se perdieron Larsen A y B, la disminución de los glaciares detrás de ellos se aceleró y contribuyen ahora significativamente a la subida del nivel del mar de toda la Antártida”, dice David Vaugham, geólogo del British Antartic Survey.“Larsen C es mayor, y su pérdida en los próximos decenios aumentaría las proyecciones de subida del nivel del mar para el año 2 100. Calculamos que en 2100 este estará más de 50 cm por encima del nivel actual, y que causará problemas en las ciudades costeras y de poca altitud”.

La plataforma Larsen C recibe su nombre del capitán Carl Anton Larsen, del ballenero noruego Jason, que navegó a lo largo de la barrera de hielo en 1893.
Durante un período de quince años, entre 1998 y 2012, un equipo de investigación combinó datos de satélite con los sondeos de ocho radares.
Descubrió que la plataforma había perdido un promedio de cuatro metros de hielo y se había reducido una media de un metro en la superficie.
La península antártica es una de las regiones de la tierra que sufre un calentamiento más rápido, con un incremento de las temperaturas de 2,5 grados centígrados en los últimos cincuenta años. Los científicos advierten de que la pérdida de las plataformas glaciares podría acarrear consecuencias dramáticas para el planeta.


http://es.euronews.com/2015/05/14/el-calentamiento-del-oceano-tambien-derrite-el-hielo-antartico/





Alex Catalan
24/05/2015 20:22 Cmcgarbí Enlace permanente. Medi ambient

Es troba una estrella de neutrons supermagnética inesgotable

20150524222517-image.jpgEn 2013, els astrònoms van descobrir un estel de neutrons amb un enorme i poderós camp magnètic al costat del forat negre supermassiu que està al centre de la Via Làctia. Ara els mesuraments amb diversos telescopis espacials han descobert que aquest estel es refreda molt més poc a poc que altres astres similars, un fet que canvia els nostres coneixements sobre models de refredament d’estrelles de neutrons i que té repercussions en el camp de la física nuclear, entre d’altres.

"Aquesta troballa desafia els models de refredament d’estrelles molt magnètiques i pot tenir repercussions sobre el nostre coneixement de la física nuclear sota camps magnètics i gravitacionals molt extrems", assenyala Nanda Rea, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai, de Barcelona, i de la Universitat d’Amsterdam, a Holanda.

"L’observació dels magnetars, estrelles de neutrons amb grans i forts camps magnètics, permet comprendre com es comporta un cos amb una densitat altíssima sotmès a un camp magnètic dels més alts que existeixen", afegeix. Els magnetars són els objectes més magnètics de l’univers conegut.

Edu Ruiz
24/05/2015 22:25 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es troba una estrella de neutrons supermagnética inesgotable

20150524222517-image.jpgEn 2013, els astrònoms van descobrir un estel de neutrons amb un enorme i poderós camp magnètic al costat del forat negre supermassiu que està al centre de la Via Làctia. Ara els mesuraments amb diversos telescopis espacials han descobert que aquest estel es refreda molt més poc a poc que altres astres similars, un fet que canvia els nostres coneixements sobre models de refredament d’estrelles de neutrons i que té repercussions en el camp de la física nuclear, entre d’altres.

"Aquesta troballa desafia els models de refredament d’estrelles molt magnètiques i pot tenir repercussions sobre el nostre coneixement de la física nuclear sota camps magnètics i gravitacionals molt extrems", assenyala Nanda Rea, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai, de Barcelona, i de la Universitat d’Amsterdam, a Holanda.

"L’observació dels magnetars, estrelles de neutrons amb grans i forts camps magnètics, permet comprendre com es comporta un cos amb una densitat altíssima sotmès a un camp magnètic dels més alts que existeixen", afegeix. Els magnetars són els objectes més magnètics de l’univers conegut.

Edu Ruiz
24/05/2015 22:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Mor John Nash, una ment maravellosa

20150525160817-image.jpgUna mort gens predictible per al gran matemàtic John Nash, expert en teoria de jocs i en equacions diferencials parcials. L'home que es va aferrar a la seva intel·ligència per barallar amb la terrible malaltia que patia, l'esquizofrènia, va morir el dissabte a la nit als 86 anys en un accident de trànsit en Nova Jersey (Estats Units). Viatjava en un taxi al costat de la seva dona, Alicia López Harrison de Lardé, de 82 anys, que també va morir en el sinistre.

El cotxe en què es desplaçaven Nash i la seva dona es va estavellar quan intentava avançar a un vehicle, segons ha informat la policia a mitjans locals. D'acord amb aquesta versió, la parella no portava el cinturó de seguretat, per la qual cosa va sortir comiat del vehicle després de l'impacte.

John Forbes Nash, premiat amb el Nobel d'Economia en 1994, acabava de rebre, el març passat, el Premi Abel de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, considerat el Nobel de les matemàtiques. Les seves aportacions sobre equacions no lineals en derivades parcials han tingut enorme repercussió en diversos àmbits científics, des de la química i la física quàntica, a la biologia de sistemes o les finances. "Nash ha estat treballador solitari i en temes molt variats, encara que sempre amb gran impacte", recordava en un article en EL PAÍS el matemàtic David Ríos.

Poc abans de complir els 30 anys, en un dels seus moments més creatius, li va ser diagnosticada l'esquizofrènia contra la qual va lluitar fins al dia de la seva mort, fins i tot promovent activitats benèfiques, al costat de la seva dona, per donar a conèixer la realitat d'aquesta malaltia.

La periodista i professora de la Universitat de Columbia Sylvia Nasar, experta en divulgació científica, va publicar el llibre sobre la seva vida John Nash (Una ment prodigiosa), que es va portar al cinema en 2001, en una cinta de gran èxit protagonitzada per Russell Crowe.





http://www.elmundo.es/enredados/2015/05/25/5562dad946163fc71c8b456d.html

http://www.elmundo.es/enredados/2015/05/25/5562dad946163fc71c8b456d.html



Adrià Calonge
25/05/2015 16:08 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Científics converteixen cèlules sanguínies en neurones senorials

Científics de la Universitat de McMaster, en Hamilton, Ontario, Canadà, han descobert com fer que neurones sensorials adultes de pacients humans simplement amb mostres de sang. Experts en cèl·lules mare van aconseguir convertir directament cèl·lules sanguínies adultes humanes tant en neurones del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) com del sistema nerviós perifèric (resta del cos) que són responsables de dolor, la temperatura i la percepció de picazón.

Aquest avanç, publicat aquest dijous en l'edició digital de 'Cell' i dirigit pel director de l'Institut de Recerca del Càncer i Cèl·lules Mare de McMaster, Mick *Bahtia, significa que es pot determinar a partir de la sang d'una persona la forma en la qual les cèl·lules del seu sistema nerviós reaccionen i responen als estímuls.

Actualment, els científics i els metges tenen un coneixement limitat de la complexa qüestió del dolor i com tractar-la. El sistema nerviós perifèric es compon de diferents tipus de nervis, alguns són mecànics (senten la pressió) i uns altres detecten la temperatura (calor), de manera que en condicions extremes, el cervell percep el dolor o el entumecimiento mitjançant senyals enviats per aquests nervis perifèrics.

"El problema és que a diferència de la sang, una mostra de pell o fins i tot una biòpsia de teixit, no es pot prendre un tros de sistema neural d'un pacient. S'executa com un cablejat complex de tot el cos i no es poden agafar mostres de les parts per al seu estudi", explica Bhatia.

"Ara podem obtenir fàcilment mostres de sang i fabricar els principals tipus de cèl·lules del sistema neurològic -el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric- en un plat que s'ha especialitzat per a cada pacient -detalla Bhatia-. Ningú ha fet això amb la sang d'un adult. Mai".

"En realitat, podem prendre la mostra de sang d'un pacient, tal com es realitza de forma rutinària en la consulta d'un metge, i amb ella produir un milió de neurones sensorials que componen els nervis perifèrics en el curt termini amb aquest nou enfocament.

També podem fer cèl·lules del sistema nerviós central, ja que la tecnologia de conversió *neural de la sang que hem desenvolupat crea cèl·lules mare *neurales durant el procés de conversió".

Segons Bhatia, aquesta tecnologia té "àmplies aplicacions i immediates" i permet als investigadors començar a fer preguntes sobre la malaltia i la millora dels tractaments, a més d'obrir el camí per al descobriment de nous fàrmacs per al dolor que no només adormen la percepció del dolor.

"Si jo fos un pacient i estigués sentint dolor o sofrint neuropatía, el fàrmac per al dolor més preuat per a mi seria orientar les neurones del sistema nerviós perifèric, però sense afectar al sistema nerviós central, evitant així els efectes secundaris dels medicaments no addictius", afirma Bhatia.

"Els pacients no volen sentir-se somnolientos o inconscients, la qual cosa desitgen és que el seu dolor desaparegui. Però, fins ara, ningú ha tingut la capacitat i la tecnologia necessària per realment provar diferents medicaments per trobar alguna cosa que actuï sobre el sistema nerviós perifèric i no el sistema nerviós central en un pacient específic o de manera personalitzada", subratlla.

En el futur, el procés pot tenir un potencial de pronòstic, explica Bhatia, en què es podria mirar a un pacient amb diabetis tipus 2 i predir si va a experimentar *neuropatía mitjançant l'execució de proves en el laboratori usant les seves pròpies cèl·lules neuronals derivades de la seva mostra de sang.

Jan Bonals


http://www.eleconomista.es/salud/noticias/6738311/05/15/Cientificos-convierten-celulas-sanguineas-en-neuronas-sensoriales.html
25/05/2015 16:20 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Futura fí del VIH?

20150525204238-image.jpgUn grup d’investigadors de l’escola de medecina de la universitat de Washington ha demostrat que el verí de les abelles es capaç de liquidar el virus del VIH. El estudi va trobar una toxina anomenada melitina, que les abelles porten al flagel i que es capaç de destruir el virus i no danyar les cèl·lules que l’envolten.

L’estudi explica que la toxina es capaç de penetrar en l’embolcallament del virus i trencar-la, acabant amb el virus. A més, s’ha descobert que la melitina també es beneficiosa per el tractament amb cèl·lules tumorals.

D’altra banda, a la majoria dels medicaments que inhibeixen la capacitat del virus en reproduir-se no fan res per eliminar la inicial infecció i d’aquesta manera algunes cèl·lules aconsegueixen escapar dels medicaments i continuar creixent.

El fet de trobar aquesta toxina fa que es pugui pensar en una creació futura d’un gel que previngui la propagació del VIH i crear tambe un tractament per les persones ja afectades.

L’estudi va ser provat a Mississipí, on un nadó que havia nascut amb VIH va ser salvat.


Claudia Jové

http://quo.mx/noticias/2013/03/12/veneno-de-abeja-mata-el-vih
25/05/2015 20:42 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El costat fosc de

20150525221940-oxitocina-alcohol-oscuro-644x362.jpg

L’oxitocina, aquesta hormona produïda en l’hipotàlem i secretada per la glàndula pituïtària posterior, ha resultat tenir un efecte en nosaltres similar al que ens produeix beure alcohol. Així ho testifica l’últim estudi dut a terme per un equip de científics de la Universitat de Birmingham (Anglaterra) que recull la revista Neuroscience and Biobehavioral Reviews.

L’hormona de l’amor també oculta un costat fosc. Aquesta substància química clau en les nostres decisions sobre interaccions socials (amb conductes pro socials com la generositat, l’empatia o l’altruisme) i reaccions davant parelles romàntiques té més semblances amb els efectes de l’alcohol del que es pensava.

“Vam posar en comú les recerques sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i acabem impactats per les increïbles semblances entre tots dos compostos. Ambdues semblen apuntar a diferents receptors en el cervell, però causar accions comunes sobre la transmissió GABA en l’escorça prefrontal i les estructures límbiques. Aquests circuits neuronals controlen la forma en què percebem l’estrès o l’ansietat, especialment en situacions socials tals com a entrevistes, o tal vegada fins i tot despertant el coratge per demanar a algú una cita. L’oxitocina i l’alcohol poden fer que aquestes situacions semblin menys desencoratjadores”, explica Ian Mitchell, líder de l’estudi.

Així, els investigadors han descobert després de revisar múltiples estudis relatius a l’oxitocina i l’alcohol, que el consum freqüent tant d’alcohol (algunes copes de més) com d’oxitocina (inhalant-la a través d’un esprai nasal) provoca més agressivitat, més enveja, ens desinhibeix, pot limitar la nostra sensació de por que normalment ens alerta sobre els riscos, per la qual cosa nostra confiança augmenta malgrat que en circumstàncies normals ho veuríem com introduir un risc innecessari en la nostra vida.

“No crec que anem a veure un moment en què l’oxitocina s’utilitzi socialment com una alternativa a l’alcohol. Però és un neuro-químic fascinant i, lluny dels assumptes del cor, té un possible ús en el tractament de la psicologia i les condicions psiquiàtriques. Entendre exactament com s’altera el nostre comportament podria proporcionar beneficis reals per a moltíssimes persones”, aclareix Steven Gillespie, coautor de l’estudi.

http://www.abc.es/ciencia/20150520/abci-oxitocina-lado-oscuro-201505191847.html

 

Laura González Berrios

25/05/2015 22:20 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El terratrèmol de Nepal de 2015 va canviar la forma de la Terra

20150526152617-terremoto-nepal.jpg

El passat 25 d’abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural a Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons les recerques del Earth Observatory de la NASA, el terratrèmol de 7,9 graus en l’escala Richter, ha provocat que una falla situada en les vores de les plaques tectòniques de l’Índia i Euràsia i de 90 per 30 quilòmetres d’extensió, s’hagi lliscat fins a sis metres des de la seva posició inicial.

Però això no és tot: altres paisatges de la zona propera al centre del terratrèmol han estat aixecats i uns altres han caigut diversos metres, segons les dades recaptades per l’instrument de radar d’obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l’Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra tant a Nepal com a les regions limítrofes. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.

Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments en el sòl en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blava mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en les quals no es van apreciar canvis significatius.

Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

 

http://www.tiempo.com/ram/178882/el-terremoto-de-nepal-de-2015-cambio-la-forma-de-la-tierra/

 

Judit Ruiz

26/05/2015 15:27 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El terratrèmol de Nepal de 2015 va canviar la forma de la Terra

20150526160110-terremoto-nepal.jpg

El passat 25 d’abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural a Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons les recerques del Earth Observatory de la NASA, el terratrèmol de 7,9 graus en l’escala Richter, ha provocat que una falla situada en les vores de les plaques tectòniques de l’Índia i Euràsia i de 90 per 30 quilòmetres d’extensió, s’hagi lliscat fins a sis metres des de la seva posició inicial.

Però això no és tot: altres paisatges de la zona propera al centre del terratrèmol han estat aixecats i uns altres han caigut diversos metres, segons les dades recaptades per l’instrument de radar d’obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l’Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra a Nepal. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.

Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments en el sòl en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blava mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en les quals no es van apreciar canvis significatius.

Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

 

http://www.tiempo.com/ram/178882/el-terremoto-de-nepal-de-2015-cambio-la-forma-de-la-tierra/

 

Judit Ruiz

26/05/2015 16:01 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Què ens uneix al llevat?

20150526160459-image.jpgA pesar que més de mil milions d'anys d'evolució separen a l'home del llevat, ambdues espècies comparteixen varis milers de gens procedents d'un llunyà avantpassat comú. Ara, un equip de biòlegs de la Universitat de Texas a Austin acaba de descobrir diversos centenars d'ells i, la qual cosa és més sorprenent, han pogut comprovar que aquests gens segueixen sent, tant en humans com en el llevat, pràcticament idèntics als quals portava aquest avantpassat remot de les dues formes de vida.

Una vegada identificats els gens comuns, l'equip d'investigadors va crear diversos ceps de llevat modificades genèticament amb els corresponents gens humans, i va trobar que diversos grups d'ells funcionaven a la perfecció malgrat l'enorme temps transcorregut des que les dues espècies es van separar. La troballa, publicat en Science, aplana el camí cap a l'ús de «llevats humanitzats» sobre les quals estudiar nombrosos trastorns genètics i dissenyar medicaments millors contra un bon nombre de malalties.

A pesar que el llevat consisteix en una única cèl·lula i cada ésser humà compta amb bilions d'elles, organitzades en complexos sistemes, ambdues espècies compartim encara varis milers de gens. De tots ells, prop de 450 resulten crucials per a la supervivència del llevat. I van ser aquests precisament els que els investigadors van extreure i van substituir amb la «versió humana» per comprovar què és el que ocorria.

Creant centenars de nous ceps de llevat per mitjà d'aquest procediment, cadascuna amb un gen humà diferent, els científics van comprovar que a prop la meitat dels nous ceps modificats aconseguia sobreviure i reproduir-se amb normalitat.

«Les cèl·lules -explica Edward , del Departament de biociencies Moleculars i co director del Centre de Biologia Sintètica de la Universitat de Texas- utilitzen conjunts comuns de parts. I aquestes parts, fins i tot després de mil milions d'anys d'evolució per separat, són intercanviables. És una bella demostració de l'herència comuna de tots els éssers vius. Hem estat capaços de prendre ADN d'un humà, reemplaçar amb ell l'ADN corresponent en una cèl·lula de llevat i comprovar com aquesta podia seguir vivint amb normalitat».

El treball té implicacions per a la salut, especialment en la comprensió de certes malalties genètiques causades per mutacions, que ara podran ser estudiades d'una altra manera. Futures recerques, en efecte, podran comparar diferents ceps de «llevats humanitzats», cadascuna amb una versió diferent del mateix gen humà, i comprendre millor com certes mutacions poden afectar a la salut de les persones. De la mateixa manera, els investigadors també podran inserir versions específiques de gens humans mutats en cèl·lules de llevat i exposar després aquestes cèl·lules a diferents tractaments per desenvolupar teràpies i fàrmacs més efectius.

Marcotte creu que deu haver-hi almenys un altre miler de gens «intercanviables» entre humans i llevats, a part dels 200 ja identificats. I que trobar-los servirà per comprendre millor moltes altres malalties genètiques.

En paraules de Marcotte, «aquest treball demostra bàsicament que pots agafar un injector de combustible d'un tractor, canviar-ho pel de el teu Toyota i veure que tot funciona, més o menys, perquè tots dos són injectors de combustible. Però el més excitant és que ara podem usar aquesta informació per intercanviar sistemes sencers, amb desenes de gens al mateix temps, i veure si el llevat segueix funcionant».

Lucas Pino


http://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-nos-une-levadura-20150525074835.html.
26/05/2015 16:04 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Els cervells tristos escolten pitjor

20150526173151-cerebro-triste-palabra-644x362.jpg

Tots els animals tenim maneres de comunicar-nos molt semblants aquestes poden serem corporals, que inclouria gestos, tacte,...als éssers humans a diferència de la resta hem desenvolupat un altre sistema com és la parla, gràcies al qual hem pogut evolucionar culturalment. Aprenem a interpretar aquest llenguatge de diferents formes, llegit, escrit, escoltat, la importància es tal que a partir d’ell tenim el coneixement d’avui dia. Amb el llenguatge pretenem comunicar alguna cosa, que aquesta s’entengui i de la mateixa manera que creí reacció en un altre persona, ja sigui positiva o negativa.

Aquesta faceta de comunicació verbal la portem a terme gràcies a un complex sistemes de connexions i mecanismes existents al  nostre cervell, quan alguna d’aquestes connexions produeixen alguna lesió la coordinació de la parla és veu afectada i per tant mancada la capacitat comunicativa. Però que passa amb les emocions? Són capaces de condicionar-nos a l’hora de comunicar-nos, tan d’emetre com de captar ordres?, segons el Congrés de Societat Acústica Americana , interfereix d’una manera radical en les nostres capacitats cognitives.

L’estudi s’ha fet per refutar una afirmació que hi havia a l’aire des de feia temps:  “les persones amb símptomes de depressió són capaces de recordar amb més força les paraules tristes i situacions del mateix indole, que les persones sense aquesta simptomatologia” .

Per refutar aquesta afirmació feta anteriorment per altres científics, els investigadors de la universitat de Texas van comparar la capacitat d’estudiants sans amb els que tenien simptomatologia depressiva . Per fer això van gravar fases de diferent càrrega emocional i les van barrejar amb soroll.  Després de ajuntar aquests dos sons  es demanava als estudiants que anotessin el que havien sentit, d’aquesta forma els científics podrien saber fins a que punt i de que forma havien escoltat les fases . això els va permetre assegurar  que als estudiants depressius als quals se’ls va sotmetre a l’experiment tenien menys capacitat de  percepció i més dificultat comunicativa amb l’exterior. Això és degut a que la part del “cervell melancòlic “és troba aïllat de la resta del cervell, es a dir les connexions que el connecten amb la capacitat comunicativa i receptiva es troben barrejades amb pensaments que interfereixen en la seva capacitat de respondre a aquestes dues parts.

Per tant degut a aquest experiment queda refutat i validar que les persones amb simptomatologia depressiva tenen una capacitat comunicativa i receptiva menguada a la resta de gent que no pateix aque4sta malaltia transitòria o permanent.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html

http://cmcanoticias.blogspot.com.es/2015/05/los-cerebros-tristes-escuchan-peor.html?showComment=1432550757858

 

Pol Rubio Gomez

26/05/2015 17:31 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

els cervells tristos escolten pitjor

20150526182911-cerebro-triste-palabra-644x362.jpg

Tots els animals tenim maneres de comunicar-nos molt semblants aquestes poden serem corporals, que inclouria gestos, tacte,...als éssers humans a diferència de la resta hem desenvolupat un altre sistema com és la parla, gràcies al qual hem pogut evolucionar culturalment. Aprenem a interpretar aquest llenguatge de diferents formes, llegit, escrit, escoltat, la importància es tal que a partir d’ell tenim el coneixement d’avui dia. Amb el llenguatge pretenem comunicar alguna cosa, que aquesta s’entengui i de la mateixa manera que creí reacció en un altre persona, ja sigui positiva o negativa.

Aquesta faceta de comunicació verbal la portem a terme gràcies a un complex sistemes de connexions i mecanismes existents al  nostre cervell, quan alguna d’aquestes connexions produeixen alguna lesió la coordinació de la parla és veu afectada i per tant mancada la capacitat comunicativa. Però que passa amb les emocions? Són capaces de condicionar-nos a l’hora de comunicar-nos, tan d’emetre com de captar ordres?, segons el Congrés de Societat Acústica Americana , interfereix d’una manera radical en les nostres capacitats cognitives.

L’estudi s’ha fet per refutar una afirmació que hi havia a l’aire des de feia temps:  “les persones amb símptomes de depressió són capaces de recordar amb més força les paraules tristes i situacions del mateix indole, que les persones sense aquesta simptomatologia” .

Per refutar aquesta afirmació feta anteriorment per altres científics, els investigadors de la universitat de Texas van comparar la capacitat d’estudiants sans amb els que tenien simptomatologia depressiva . Per fer això van gravar fases de diferent càrrega emocional i les van barrejar amb soroll.  Després de ajuntar aquests dos sons  es demanava als estudiants que anotessin el que havien sentit, d’aquesta forma els científics podrien saber fins a que punt i de que forma havien escoltat les fases . això els va permetre assegurar  que als estudiants depressius als quals se’ls va sotmetre a l’experiment tenien menys capacitat de  percepció i més dificultat comunicativa amb l’exterior. Això és degut a que la part del “cervell melancòlic “és troba aïllat de la resta del cervell, es a dir les connexions que el connecten amb la capacitat comunicativa i receptiva es troben barrejades amb pensaments que interfereixen en la seva capacitat de respondre a aquestes dues parts.

Per tant degut a aquest experiment queda refutat i validar que les persones amb simptomatologia depressiva tenen una capacitat comunicativa i receptiva menguada a la resta de gent que no pateix aque4sta malaltia transitòria o permanent.

 

http://cmcanoticias.blogspot.com.es/2015/05/los-cerebros-tristes-escuchan-peor.html?showComment=1432550757858

http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html

 

Pol Rubio Gomez

26/05/2015 18:29 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El millor lloc de l'univers per trobar vida

20150526183748-image.jpgPer arribar a aquesta conclusió, els científics han modelat sistemes planetaris utilitzant tant observacions de planetes gegants més enllà del nostre abast visual mitjançant telescopis com a dades del nostre propi sistema solar, demostrant que algunes llunes d’exoplanetes sí podrien ser habitables, ja que reuneixen les tres característiques més rellevants: tenen aigua per propiciar i sustentar la vida, tenen una grandària adequada i la seva posició pel que fa al seu estel també és la idònia.
“Podríem estar amb prou feines a unes dècades de provar si hi ha vida en altres llocs. Durant tot aquest temps, hem estat buscant en altres planetes, quan la resposta podria estar en una lluna”
És que fins ara, la recerca s’havia centrat en els exoplanetes. Estudiar les llunes de planetes tan enormes com Júpiter podria revelar-nos un clima adequat perquè la vida sorgeixi i evolucioni encara que, de moment, no s’ha confirmat l’existència de cap. Però es té previst que un un futur no molt llunya és trobi vida fora de la terra o si més no un planeta o lluna que tingui les caracteristiques per poder viure igual que a la Terra.
De qualsevol forma, amb un nombre d’exoplanetes coneguts que no para de créixer (ja són prop de 4.000 els descoberts) i amb l’avanç imparable en tecnologia espacial, podríem descobrir una d’aquestes exollunes. La propera missió espacial PLAT (que serà llançada en 2024) Ens podria fer descobrir nova vida.

Marc Martí Janés
26/05/2015 18:56 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Les persones menys estables emociomalment escolten pitjor?

20150526221422-image.jpg

He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interesant descubrir que les persones amb una ment trista tenen menys facilitat i capacitat d'escoltar i captar sorolls.

En aquesta notícia es descobreix que individus amb simptomes de depressió clars, eren, generalment, menys capaços d'escoltar converses que individus sense depressió ja que no manifestaven aquesta discapacitat. Això és el que diu Zilong Xie, un investigador del laboratori de Soroll i Cervell d'una Universitat de Texas.

El motiu sembla ser, segons l'equip de científics, que el cervell melancòlic està aillat del entorn per pensaments que interfiereixen a la seva capacitat de respondre a la comunicació. Per això, fins i tot una festa pot convertir-se en una experiència que contribueixi més a l'aillament de l'individu.


Per averiguar com influía la melancolía en la percepció del parlar, els investigadors van comparar les capacitats dels estudiants sans amb les d'altres que tenien símptomes de depresió. Per fer-ho, van grabar frases de diferents cargues emocionals i les van barrejar amb soroll. Després de que els estudiants les escoltaren, sel's demanava que anotéssin el que havien escoltat, de forma que més tard els investigadors podien saber fins quin punt eran capaços de percebre correctament les frases. Això els va permetre averiguar que els cervells tristos escoltaven pitjor les converses i algunes coses més.


http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html


Paula Pérez
26/05/2015 22:14 CMC Enlace permanente. sin tema

El costat fosc de l'hormona de l'amor

20150526231743-oxitocina-alcohol-oscuro-644x362.jpg

L’oxiticina provoca efectes en el comportament similars als de l’alcohol

 

Les hormones són missatgers químics que circulen a través de la sang o que viatgen d’unes cèl·lules a unes altres per transmetre informació. Van responent a les circumstàncies i poden tenir funcions tan diverses com regular el balanç d’aigua, accelerar el ritme cardíac o fins i tot dir-li al cervell que l’organisme hauria d’anar a la recerca d’aliment.

A més a més moltes d’elles són capaços a més de modificar el comportament. Això és molt evident quan una persona s’enamora i un moltes hormones comencen a alterar els seus pensaments. Es creu que per això els petons de l’estimat es tornen addictius i que els enamorats estiguin confusos, i se sentin feliços i estressats al mateix temps.

 

Precisament, es diu que l’oxitocina és la «hormona de l’amor» perquè la seva funció està associada amb l’establiment de vincles afectius, especialment entre amants i entre mares i fills, i també en l‘aparició del sentiment de confiança cap a altres persones. Per exemple, aquesta hormona és estimulada per la lactància i és una de les responsables de les contraccions de l’úter durant el part, però també activa les contraccions de la vagina durant l’orgasme. Així doncs, tal com ha demostrat un estudi publicat a la revista «Neuroscience and Biobehavioral Reviews», es pot dir que l’oxitocina té uns efectes sobre el comportament molt similars als de l’alcohol.

 

«Vam posar en comú les investigacions sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i vam acabar impactats per les increïbles semblances entre els dos compostos», ha comptat Ian Mitchell, un dels membres de l’equip d’investigadors, de la Universitat de Birmingham. El científic resumeix les conclusions del seu treball en què l’oxitocina té un costat fosc perquè provoca el mateix efecte des inhibitori que l’alcohol, el que pot repercutir en què les persones assumeixin riscos de forma innecessària i que siguin més agressives.

 

Per fer-se una idea del que passa amb aquesta hormona, en opinió dels investigadors, s’ha de prestar atenció a la forma d’actuar d’una persona que va amb unes quantes copes de més. En aquest moment, els circuits cerebrals (un conjunt de cèl·lules nervioses connectades per a exercir una determinada funció) que normalment són responsables de la inhibició social, disminueixen la seva activitat. Per això, unes emocions tan importants com la por, l’ansietat i l’estrès perden pes.

 

Segons les conclusions de l’estudi, això pot tenir l’efecte positiu que certes situacions estressants, com una entrevista de treball o el moment de demanar-li una cita a algú, deixin de ser tan aclaparadores. Steven Gillespie, un altre dels investigadors, compara els efectes de fer un glop per afrontar una situació que fa por amb els d’inhalar oxitocina a través d’un esprai nasal.

 

Però lluny de considerar a l’oxitocina com un futur succedani de l’alcohol, els investigadors recorden que aquestes substàncies, poden tornar a les persones més agressives i més temeràries. «No crec que vegem un temps en què l’oxitocina s’usi com a alternativa a l’alcohol», ha opinat Steven Gillespie. Però sí que considera que podria usar-se en tractaments psicològics i psiquiàtrics i ser una eina per entendre com les hormones canvien el comportament, el que «podria proporcionar beneficis reals per a moltes persones».

 

Jordi Cavero Sibera

26/05/2015 23:18 cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

Les persones simpàtiques menjen més?

S'ha demostrat que l'estat d'ànim influeix en la dieta de la gent. Aquest article explica que gairabé un 25% del nostre pes segurament és degut als estats d'ànim. S'està replantejant de canviar la Piràmide dels Aliments Saludables, i posar una nova base, inspirant-se en els estats d'ànim de cada persona.
També s'explica que obviament la nutrició és degut al nivell social, al nivell econòmic, però les emocions també juguen un paper important.

On més quedem sol ser a la barra del bar, o sentar-se tots a una taula a explicar-nos coses, és per això que les persones més sociables i més extrovertides solen menjar més.



Link de l'article: http://elpais.com/elpais/2015/05/06/buenavida/1430911429_975760.html


Guillem Aguila i Pallejà
28/05/2015 18:46 Guillem Aguila Enlace permanente. sin tema

20150528184840-image.jpgS’ha demostrat que l’estat d’ànim influeix en la dieta de la gent. Aquest article explica que gairabé un 25% del nostre pes segurament és degut als estats d’ànim. S’està replantejant de canviar la Piràmide dels Aliments Saludables, i posar una nova base, inspirant-se en els estats d’ànim de cada persona.
També s’explica que obviament la nutrició és degut al nivell social, al nivell econòmic, però les emocions també juguen un paper important.

On més quedem sol ser a la barra del bar, o sentar-se tots a una taula a explicar-nos coses, és per això que les persones més sociables i més extrovertides solen menjar més.



Link de l’article: http://elpais.com/elpais/2015/05/06/buenavida/1430911429_975760.html


Guillem Aguila i Pallejà
28/05/2015 18:48 Guillem Aguila Enlace permanente. sin tema

#CharlieCharlieChallenge: per què es mou el llapis?

20150530115110-150527115641-charlie-624x351-bbc.jpg

El repte Charlie Charlie (Charlie Charlie challenge), és un joc en el qual suposadament pots fer contacte amb un dimoni del més enllà, és similar a la güija, i s’ha popularitzat molt a les xarxes socials.

El joc consta de col·locar dos llapis fent equilibri en forma d’una creu damunt d’un paper amb les paraules ‘sí’ i ‘no’, posteriorment li preguntes al suposat dimoni sobrenatural anomenat Charlie, qui contesta movent el llapis cap a alguna de les dues paraules.

Tot això té una explicació científica sobre per què el llapis es mou:

Primer es tracta de la força de gravetat i la posició inestable i sensible en la qual es col·loquen els llapis.

En cas que intentis col·locar-los en la posició necessària per al joc, pots descobrir que a menys que no hagis realitzat alguna pregunta, els llapis es mouran. La seva posició és tan inestable que la menor variació en l’entorn al voltant d’aquests afecta el seu equilibri i produeix un balanceig.

Per exemple, un tènue tremolor de la superfície on estan recolzats o el més mínim canvi en el corrent d’aire, provocat fins i tot per la respiració, poden fer que el llapis es mogui d’un costat a un altre.

A diferència de la taula de güija on els participants col·loquen la mà sobre un got, estant en contacte directe amb aquest, en el nou fenomen de les xarxes socials, fa que sembli que els llapis es mouen per si mateixos, per la qual cosa és fàcil creure que l’única explicació ha de ser una força sobrenatural.

Fins i tot, en algun cas no es mouen, això es deu al fet que els llapis no estan perfectament alineats o quan la superfície de contacte és massa àmplia, per exemple en el cas dels llapis amb cossos hexagonals. La qual cosa resulta en un excés de fricció que deriva en la falta de moviment.

 

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/05/150527_charliecharliechallenge_porque_se_mueve_lp#mce_temp_url#

 

Judit Ruiz

30/05/2015 11:54 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

L'animal amic del home des de fa més temps

20150530141807-image.jpgDes de fa ja molts anys existeix un intens , i de vegades contradictori , debat científic que intenta esbrinar en quin moment els llops es van acostar als éssers humans i es van convertir a poc a poc en gossos . Sembla que , per causes difícils d'esbrinar , van abandonar els seus instints depredadors per coexistir amb les persones. Quan i on va succeir ? Qui va ser el primer home que es va fer acompanyar per una mascota?

Aquest dijous , un estudi publicat a la revista « Current Biology » assegura que la relació entre humans i gossos a començar fa uns 27.000 o 40.000 anys , i no fa 16.000 anys , com es pensava fins ara . Han arribat a aquestes conclusions després d'analitzar els ossos d'un ancestre comú de llops i gossos que va viure a Sibèria fa uns 35.000 anys .

Els investigadors van fer aquests descobriments després de trobar-se un petit os en una expedició per la península de Taimyr , a Sibèria . Quan van analitzar el genoma d'aquesta peça , van descobrir que es tractava d'un llop , i una vegada que van datar la resta, que tenia 35.000 anys . A més, les anàlisis genètiques van mostrar que els Huskys siberians actuals tenen molt en comú amb aquest llop ancestral de Taimyr .

Martí Pons

Etiquetas:

30/05/2015 14:18 cmcgarbi Enlace permanente. Medi ambient

El primer assassinat registrat de la historia

20150531095055-image.jpgEl primer assassinat registrat de la història es va produir a Atapuerca.
Atapuerca és l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front.


La Sima dels Ossos és el jaciment funerari més antic del món. Però no només això. És l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front. El crani, trobat a Atapuerca (en el fons d’un avenc(sima en castella) de gairebé 15 metres de profunditat) per un equip d’investigadors del Centre Mixt UCM-ISCIII d’Evolució i Comportament Humans (Espanya), revela signes d’una violència extrema, el que el converteix en un dels primers casos documentats d’assassinat de tota la història de la humanitat.


Aquest tresor de jaciment paleontològic del món pertany al crani 17 de l’avenc i gràcies a la reconstrucció dels paleontòlegs està pràcticament complet. Els 52 fragments recollits en prop de vint expedicions diferents han revelat que el crani mostrava dues lesions mortals que van penetrar en l’os frontal, just a sobre de l’ull esquerre de la víctima. Tots dos cops, procedents del mateix objecte i amb trajectòries lleugerament diferents, van provocar la mort del subjecte. Els científics han descartat que es pogués tractar d’un accident o una caiguda, ja que els impactes van ser realitzats de dalt a baix. Una agressió letal. Un assassinat en tota regla. El primer de la història humana.
Utilitzant les més modernes tècniques forenses ha estat possible demostrar que les dues lesions van ser produïdes pel mateix objecte en dos impactes diferents i amb diferents trajectòries, el que descartaria la teoria de la caiguda accidental, segons un treball que publica la revista PLoS ONE.

Carlos Parrilla
31/05/2015 09:51 cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Virus que curen el càncer

 

Virus que curan el cáncer

Els virus ens poen servir de gran ajuda per acabar amb el càncer. Si els modifiquem amb enginyeria genètica poden detenir la progressió del càncer de pell, elimina les cèl·lules cancerígenes i genera una resposta del sistema immunitari anticancerós. Així, amb aquest assaig clínic en fase III, es pot demostrar que la immunoteràpia viral aconsegueix un benefici real en els pacients. 


L’assaig està dirigit per l’Institut d’Investigació del Càncer i el Royal Marsden NHS Foundation Trust. Hi ha participat fins a 64 centres de tot el món sobre 436 pacients amb Melanoma agressiu, que és inoperable, que van rebre un tractament d’immunoteràpia anomenada T-VEC durant 6 mesos. 

 

Un 16,3% del grup va tenir una resposta al tractament, mentre que el grup de control un 2,1%. I alguns van tenir una resposta que es va allargar fins a 3 anys, que el consideren el temps de curació del càncer. Els pacients en fases menys avançades van tenir millor resposta. 

 

El virus, T-VEC, és una forma modificada de l’herpes simple. Es multiplica només dins de les cèl·lules cancerígenes, ja que no tenen defenses d’infecció, a diferència de les cèl·lules normals que sí que en tenen, detecten i destrueix el T-VEC abans que es pugui reproduir.

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150527/abci-inmunoterapia-cancer-melanoma-201505262014.html

Marc Povill

31/05/2015 17:45 cmcgarbi Enlace permanente. Biologia


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris