Blogia
colorblau

El salt de la puça

La Universitat de Cambridge del Regne Unit revela un nou misteri sobre el salt de les puces.

Els nous estudis publicats aquesta setmana passada a la revista «The Journal of Experimental Biology» expliquen com aquests insectes transmeten la força emmagatzemada al seu tòrax a través dels segments de les potes, que actuen com a palanques per empènyer el tars, la petita peça situada a l’extrem de la pota que està articulada amb la tíbia, i llançar a aquests animals a velocitats tan elevades com 1,9 m/s.

Aquest misteri ha existit durant quatre dècades, quan Henry Bennet Clark va descobrir el 1967 com les puces emmagatzemaven l’energia necessària per als seus espectaculars salts a l’aire en un plec elàstic al tòrax produït per una proteïna anomenada resilina.

Els encarregats del treball actual, Malcolm Burrows i Gregory Sutton, van filmar aquests insectes saltant amb una càmera d’alta velocitat i van descobrir que es propulsen amb les potes. L’estudi va consistir a gravar aquests insectes quan es mouen, i va ser amb aquestes filmacions com els investigadors van poder veure que els insectes continuaven accelerant durant l’enlairament, fins i tot quan el trocànter (cadascuna de les tuberositats sota el coll del fèmur) no tocava el terra.

A més, els autors van analitzar la pota de la puça amb un microscopi electrònic de rastreig i van observar que la tíbia i el tars estaven equipats amb elements d’unió, però el trocànter era completament llis.

 

Guillem Expósito Cuscó

1r Batxillerat

0 comentarios