Facebook Twitter Google +1     Admin

El cromosoma Y evoluciona a gran velocitat

20100221130349-74633-cromosoma.jpg

El cromosoma Y és sovint considerat una raresa genètica. És curt i porta pocs gens, la majoria dels quals estàn relacionats amb trets associats a la masculinitat. La majoria dels cromosomes consta de seqüències d’ADN altament repetitives de funció desconeguda.

Centenars de milions d’anys enrere, el cromosoma Y es va separar del seu "germà", el cromosoma X, i es va especialitzar en els trets masculins. Els biòlegs que estudien l’evolució han teoritzat, al respecte d’aquesta separació, que el cromosoma Y va perdre ràpidament la major part dels seus gens a través d’un procés conegut com degeneració, i després es va sumir en un estat bastant estàtic.
No obstant això, aquesta teoria era difícil de provar perquè tots aquests trams repetitius d’ADN fan que el cromosoma Y sigui molt difícil de seqüenciar.

Els biòlegs evolutius han cregut durant molt de temps que el cromosoma Y dels mamífers està essencialment estancat, després d’haver perdut la major part dels seus gens fa centenars de milions d’anys. Però la nova investigació, a càrrec d’un equip dirigit pel director de l’Institut Whitehead, i professor de biologia del MIT, David Page, sembla invalidar aquesta teoria, ja que mostra que el cromosoma Y en realitat evoluciona amb rapidesa i es remodela contínuament.

Per primera vegada, els investigadors van seqüenciar el cromosoma Y del ximpanzé, permetent així la primera comparació d’aquest cromosoma humà amb el d’una altra espècie.

L’anàlisi ha revelat diferències significatives entre els cromosomes I de les dues espècies, la qual cosa suggereix que aquests cromosomes han evolucionat més ràpid que altres cromosomes durant els sis milions d’anys transcorreguts des que els humans i els ximpanzés van sorgir d’un avantpassat comú.

Els resultats del nou estudi ofereixen la primera evidència que un cromosoma I és evolutivament tan antic com el humà, i de fet encara està en evolució. A més, els canvis són de renovació, no de simple degeneració.

La nova comparació de seqüències també pot ajudar els científics en els seus estudis sobre la infertilitat masculina, que sovint és causada per defectes en el cromosoma Y.
Andrew Clark (Universitat de Cornell) i Jennifer Hughes (Institut Whitehead) han Intervingut també en l’estudi.

Per a més informació: http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

                                     http://www.solociencia.com/noticias/index.htm

Pau Vila

20/02/2010 20:47 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris