Blogia

colorblau

Innovació en els robots, ja són capaços de saltar obstacles

Innovació en els robots, ja són capaços de saltar obstacles

Las últimas mejoras a un robot de 4 patas basadas en un guepardo, le permiten ahora ver y saltar sobre obstáculos a medida que corre, lo que le convierte en el primer robot de cuatro patas capaz de hacerlo de forma autónoma.

El robot, lo ha construido equipo de Sangbae Kim, del Instituto Tecnológico de Massachusetts en Cambridge.

Para poder saltar mientras corre, el robot anticipa las acciones que devea realizar, cuando detecta un obstáculo interponiéndose en su camino, calcula la altura y la distancia del objeto. El robot mide la mejor posición desde la que saltar, y ajusta sus pasos para aterrizar justo antes del obstáculo, antes de hacer suficiente fuerza para empujarse hacia arriba y pasar por encima del objeto. Con arreglo a la altura del obstáculo, el robot aplica entonces una cierta cantidad de fuerza para aterrizar de forma segura sobre sus patas, antes de retomar su modo normal de correr.

Para lograr esto, el robot se ayuda de su nueva capacidad de visión, basada en un sistema LIDAR instalado a en él, un sistema visual que utiliza los reflejos de un láser para cartografiar de manera tridimensional el terreno.

Marc Fabró Valdés

Un parc juràsic al mar Mediterrani

Un parc juràsic al mar Mediterrani

Un equip de investigadors de Blanes, es troba un escull d’esponges "roca" únic en el món, situat entre la costa de València i la illa de Ibiza, aquestes estructures en teoria estaven estingides. Alguna d’aqueses esponges, està rodejada per un tipus d’hidrocarbur.

Aquest tipus d’esponja es denomina com a roca perquè són dures i rígides com les pedres, dagut a que poseeixen un esquelet masiu de sílice que és un material idèntic al cristall d’una finestra. La part de teixit viu està mínimament desenvolupada, i no sol arribar al 5% del pes de les esponges.

En el 1987 es trobà un escull de sílice a 200 metres de profunditat en la costa del pacífic canadenc. El descubriment d’aquest escull d’esponges va ser per mitjà d’un robot submarí.

Els investigadors encar no coneixen com realitzen les funcions vitals aquestes esponges marines anomenades tambè roca.

http://noticiasdelaciencia.com/not/14391/descubren-un-parque-jurasico-de-esponjas-en-el-mar-mediterraneo/

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2015/05/29/crudo-amenaza-esponjas-jurasicas/1027044.html

https://www.meneame.net/m/cultura/descubren-parque-jurasico-esponjas-entre-valencia-baleares

Roger Carbó

Descubren un nuevo pariente lejano del ser humano

Descubren un nuevo pariente lejano del ser humano




Vivió hace más de tres millones de años y coexistió con los ancestros de los «primeros hombres». Según un estudio publicado en «Nature», hay que llamarle Australopithecus deyiremeda
Descubren un nuevo pariente lejano del ser humano

Se cree que es una nueva especie porque tiene unos dientes distintos a los de otras
Todo apunta a que hace cuatro millones de años los precursores de los humanos vivían en el valle del Rift africano. Parece que eran criaturas similares en aspecto a los chimpancés de hoy en día. Pero eran más robustos y fuertes que ellos, y tenían unos largos brazos para vivir en los árboles y unas piernas que les permitían caminar erguidos de forma eficaz. Su cerebro era similar al de un chimpancé que hubiera sido tan alto como ellos. Todos ellos dependían aún de los árboles, pero accedían ya a una dieta de suelo más dura, lo que se pone de manifiesto en los fósiles que se encuentran hoy a través del engrosamiento del esmalte dentario, como es el caso de Australopithecus afaranensis.

Pues bien, recientemente, un estudio publicado en la revista «Nature» saca a la luz el descubrimiento de una nueva especie de aquellas que se extinguieron y le han puesto el nombre de Australopithecus deyiremeda. Según los investigadores, este hallazgo refuerza la hipótesis de que en el período con una antigüedad comprendida entre uno y cuatro millones de años, coexistieron varias especies de «humanos tempranos».
Se calcula que hubieron hasta tres especies de humanos tempranos conviviendo.

Según los investigadores, este hallazgo no solo tendrá importantes repercusiones en la forma de reconstruir esa época que marcó el origen del hombre, sino que llevará el debate científico a otro nivel.


La existencia de este «familiar» se justifica a partir del hallazgo de una mandíbula (mostrada en la fotografia superior), en la que se han observado varias características que hacen a sus dientes distintos a los de los Australopithecus afarensis

El lirio acuático, eficaz contra los derrames de hidrocarburos.

El lirio acuático, eficaz contra los derrames de hidrocarburos.






El producto es aplicable a diversas industrias, como el sector de la automoción, minero, alimenticio, petrolero y energético

El lirio acuático era considerado hace no demasiado tiempo una plaga en México. Pero ahora es un ingrediente principal para la elaboración de un absorbente biodegradable, que permite atender derrames o fugas de hidrocarburos, aceites y otras sustancias industriales, tanto en superficies sólidas como el cemento, asfalto, tierra y ríos.

El producto, elaborado por la empresa mexicana TEMA es aplicable a diversas industrias, como los sectores automotriz, minero, alimenticio, petrolero y energético, según su director general, José Carlos Vargas Soto. El absorbente se comercializa a diferentes niveles: a granel para remediación de suelos y dispersión de hidrocarburos en presentación de uno, cuatro y 10 kilogramos, mientras que hacia la atención de derrames se diseñaron almohadas y barreras que solucionan el problema de manera más práctica.

De acuerdo con pruebas de laboratorio, con un kilo del producto pueden absorberse cuatro litros de hidrocarburos, mientras que al analizar su efectividad con otras sustanciascomo aceites o tintas se demostró que su capacidad aumenta hasta 20 veces.

Al momento de aplicar la presentación en polvo sobre una superficie sólida, éste se integra con el hidrocarburo hasta formar un conglomerado que permite manipularlo de manera sencilla. En el caso de ríos o mares, no se usa el absorbente, sino un dispersante que fracciona las manchas contaminantes y facilita la remediación del área afectada, explica el director de TEMA.


Javier de la Puente

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'


Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'


Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera

Un parc juràsic al mar Mediterrani

Un parc juràsic al mar Mediterrani

Un equip de investigadors de Blanes, es troba un escull d’esponges "roca" únic en el món, situat entre la costa de València i la illa de Ibiza, aquestes estructures en teoria estaven estingides. Alguna d’aqueses esponges, està rodejada per un tipus d’hidrocarbur. 

Aquest tipus d’esponja es denomina com a roca perquè són dures i rígides com les pedres, dagut a que poseeixen un esquelet masiu de sílice que és un material idèntic al cristall d’una finestra. La part de teixit viu està mínimament desenvolupada, i no sol arribar al 5% del pes de les esponges. 

En el 1987 es trobà un escull de sílice a 200 metres de profunditat en la costa del pacífic canadenc. El descubriment d’aquest escull d’esponges va ser per mitjà d’un robot submarí.

Els investigadors encar no coneixen com realitzen les funcions vitals aquestes esponges marines anomenades tambè roca.

http://noticiasdelaciencia.com/not/14391/descubren-un-parque-jurasico-de-esponjas-en-el-mar-mediterraneo/

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2015/05/29/crudo-amenaza-esponjas-jurasicas/1027044.html

https://www.meneame.net/m/cultura/descubren-parque-jurasico-esponjas-entre-valencia-baleares

 





Els prejudicis racials i de gènere es poden elimniar amb el somni

Els prejudicis racials i de gènere es poden elimniar amb el somni

Mentre dormim el cervell no descansa, al contrari, treballa activament en tasques que no pot dur a terme durant el dia, com la consolidació de la memòria. Recerques recents han demostrat que els records es poden reactivar i enfortir de forma selectiva durant el somni. Els científics saben que dormir potència la formació de records en reactivar l’activitat de les neurones implicades en l’aprenentatge dut a terme durant el dia. Si s’associa un so o una olor a una tasca d’aprenentatge concret durant la vigília, aquest es pot potenciar durant la nit si aquest estímul olorós o visual es presenta de forma repetida durant el somni d’ones lentes.

Una recerca de la Universitat de Northwestern publicada en "Science" mostra que aquest mètode no només funciona per a la informació recentment apresa, sinó que també pot influir en les actituds implícites apresos durant la infància i que romanen estables durant la vida adulta. És a dir, que aquests prejudicis o biaixos poden “desaprendre” durant el somni. En concret la recerca s’ha centrat en els biaixos racials i de gènere.

En una sèrie d’exercicis dissenyats per contrarestar els prejudicis típics racials i de gènere, els participants van veure imatges d’homes i dones de diferents races. I com a part de l’entrenament van aprendre a associar races i gèneres amb característiques oposades als prejudicis. Per exemple, a associar les cares femenines amb paraules relacionades amb la ciència, ja que alguns estudis suggereixen que els científics són més propensos a contractar home que dones. D’igual forma, les cares d’homes negres es van associar amb paraules políticament correctes.

Després de l’entrenament, els participants van dormir una migdiada de 90 minuts, durant la qual van sentir diverses vegades de forma aleatòria el so utilitzat durant l’entrenament o un altre diferent.

Poc després de despertar, i també una setmana més tard, els investigadors van comprovar que aquests biaixos socials arrelats des de la infància, es van reduir solament quan l’aprenentatge del contrasomni havia estat reactivat durant el somni pel so.

"Produir canvis duradors en fragments implícits és un repte. Aquests biaixos o fragments sorgeixen de la socialització i són reforçats amb freqüència pels mitjans de comunicació", assenyala un altre dels investigadors. Altres experiments hauran d’examinar si aquests procediments poden reduir l’impacte dels fragments implícits en situacions de presa de decisions importants, afegeixen.

"El somni és un estat en el qual estem sense consciència intencional i per tant vulnerables a la suggestió. també cal destacar les possibles aplicacions per modificar de forma permanent qualsevol comportament no desitjat per reactivació de la memòria específica durant el somni”, assenyalen l’anàlisi de Science.

I ressalta que els investigadors van dur a terme la reactivació de l’aprenentatge per extingir els prejudicis durant una migdiada diürna de 90 minunts. Però és d’esperar que durant tota una nit de descans, aquests efectes siguin encara més forts, a causa dels períodes més llargs de somni d’ones lentes. A més, l’activació del sistema neuroendocrina durant el somni nocturn fa que el reforç de la memòria sigui encara més eficaç.

 

http://www.europapress.es/portaltic/portalgeek/noticia-prejuicios-pueden-eliminar-siesta-20150529143938.html 

http://www.tendencias21.net/Borran-prejuicios-durante-la-siesta-usando-sonidos_a40527.html

Laia Vall Albiac

Retornen la memòria a ratolins amb amnesia

Retornen la memòria a ratolins amb amnesia

Retornar la memòria a les persones que l'han perdut com a conseqüència de l'alzheimer és un objectiu que fins ara es veia difícil. Però tal vegada estiguem un pas més a prop, d'acord amb una recerca publicada en “Science”.

El que ocorre en el cervell quan oblidem és una qüestió que la neurociencia tenen pendent. Si els records de successos passats s'esborren o si per contra romanen i únicament es tornen inaccessibles segueix sent un misteri. I el premi Nobel Susumu Tonegawa ha decidit posar una mica de llum en aquest fosc interrogant. I el de posar llum és literal, perquè ha recorregut a una tècnica recent denominada *optogenética, que permet activar i desactivar a voluntat mitjançant llum grups de neurones, en aquest cas, les que “guarden” un record.

Tonegawa, amb el seu equip, ha aconseguit demostrar que almenys en rosegadors amb amnèsia, els records no desapareixen sinó que romanen “dormits”. I el que és més important han aconseguit despertar-los en ratolins en els quals havien induït una amnèsia experimental.

Per provar-ho, primer van fer als rosegadors témer una situació, després van aconseguir que oblidessin aquesta mala experiència i de nou van aconseguir que la tornessin a recordar-la. Els neurocientífics han estat dividits durant dècades en dos bàndols, els que pensaven que l'amnèsia, o incapacitat per recordar, està causada per una deficiència en l'emmagatzematge dels records, i aquells altres que sostenien que aquest procés es duia a terme correctament i en realitat el que falla és la recuperació d'aquestes velles memòries, explica Tonegawa.

Recuperar el passat I amb el seu treball, el grup del Nobel ha demostrat que els fragments del passat que s'han oblidat es poden recuperar mitjançant l'activació de “engramas” de memòria. Els engramas no són una altra cosa que una sèrie de canvis bioquímics i estructurals que es produeixen durant la formació d'un record en els circuits neuronals. Aquests canvis afecten a les sinapsis, o connexions entre les cèl·lules, que modifiquen la seva “força”, la qual cosa permet recordar.


Aquests resultats també proporcionen una nova perspectiva sobre la consolidació de la memòria, és a dir, el procés pel qual els records recentment adquirits es tornen estables i accessibles a llarg termini. I alhora, suggereixen els investigadors, aviven l'esperança que l'amnèsia de les persones que pateixen alzheimer pugui ser tractada, perquè els seus records no s'haurien perdut, simplement estaria inaccessibles. Encara que para això haurà de passar algun temps encara.

Per aconseguir ratolins amnésics, els rosegadors van ser primer entrenats per associar una enrampada lleu en un pota amb una gàbia específica on ho rebien. En resposta, els ratolins es queden “paralitzats” de por, un comportament típic que rep el nom de "congelació". Els ratolins entrenats aprenen que aquesta gàbia no és segura i responen quedant-se immòbils quan estan dins, fins i tot sense descàrrega elèctrica. Aquest comportament indica que el record d'aquesta situació estressant s'ha creat.

Els investigadors van observar què neurones s'activaven en el seu cervell durant la formació d'aquesta memòria de la por i les van marcar genèticament per permetre la seva visualització i reactivació.

 Recerques prèvies havien mostrat que per a la consolidació d'un record hi ha una finestra de temps que comença immediatament després de l'aprenentatge. Si durant aquest temps s'impedeix la formació, o síntesi, de proteïnes, llavors és impossible recordar.

Per això van tractar alguns ratolins amb anisomicina, que inhibeix la síntesi de noves proteïnes i evita que les connexions entre les neurones augmentin la seva força, un procés important per a la codificació de la memòria. Amb això van aconseguir induir amnèsia retrògrada en els rosegadors. Altres ratolins van rebre solució salina com a control i la seva memòria no es va veure afectada.

Com s'esperava, els ratolins amnésics van oblidar l'enrampada rebuda i no van mostrar la conducta típica de congelació quan els introduïen en la gàbia.

Per comprovar si el record de l'enrampada en la pota havia desaparegut o es mantenia present però no era recuperable, els investigadors van utilitzar la optogenética per activar selectivament les neurones que van marcar genèticament amb una proteïna sensible a la llum blava, canalrodopsina, durant la formació del record en la gàbia on van rebre les descàrregues. Per evitar interferències, van activar aquestes neurones en una gàbia diferent, i sorprenentment, els ratolins amnésics van tenir una resposta de congelació semblant als ratolins de control, la qual cosa indicava que podien recordar l'enrampada gràcies a l'activació de les neurones que ho "contenia"

"La nostra conclusió és que en l'amnèsia retrògrada, els records del passat no poden ser esborrats, sinó que simplement podrien estar inaccessibles. Aquests resultats proporcionen una impactant visió de la naturalesa fugaç dels records, i estimularan la recerca futura sobre la biologia de la memòria i la seva restauració en la pràctica clínica", assenyala Tonegawa.

Quique Moreno

 

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/devuelven-la-memoria-a-ratones-con-amnesia-831432891014 

podemos-mejorar-nuestra-memoria.jpg

Pot haver-hi vida a Europa?

A part de la Terra, l’indret del sistema solar on més probable sembla que es donin les condicions per trobar-hi alguna forma de vida és Europa, el satèl·lit de Júpiter. Les imatges de les sondes Voyager als anys 80 van mostrar un món cobert de gel i marcat per unes línies més fosques que es veuen per tot arreu de la seva superfície, probablement cicatrius resultat de fusions i recongelacions del gel. És gel d’aigua, de manera que aviat es va especular amb la probabilitat que sota el gel hi hagués aigua líquida.

Aquesta possibilitat va guanyar pes amb les dades obtingudes per la sonda Galileu, que a finals dels noranta va estudiar els satèl·lits jovians en detall. Aleshores també es van veure el que semblaven guèisers d’aigua emergint d’Europa, tot i que això després no es va poder comprovar.

Europa és tant interessant en l’estudi de vida extraterrestre, que l’any 2003, quan la sonda Galileu es va quedar sense combustible, la van fer estavellar-se contra Júpiter sobretot per evitar que finalment caigués a Europa i contaminés l’indret amb possibles microbis d’origen terrestre que quedessin a la nau.

I ara toca tornar-hi per entendre millor com és Europa. La NASA està preparant una nova missió, prevista pel 2020, que es dedicarà a estudiar aquest enigmàtic indret. I és interessant veure com es prepara això, ja que cal triar molt bé els instruments que fiques a la nau per fer l’estudi. No és una cosa que puguis corregir quan la missió està en marxa.

Els nou instruments que enviaran seran un parell de càmeres fotogràfiques que permetran obtenir imatges de molt millor resolució. Fins ara tenim imatges que discriminen dos-cents metres i que només han cobert un 10 % dels satèl·lit. Amb la nova missió tindrem imatges de cinquanta metres de resolució i que cobriran el 90 % d’Europa. També hi posaran un magnetòmetre i una sonda magnètica que serviran per mesurar el gruix de la capa de gel i la fondària de l’hipotètic oceà salat que hi ha sota.

Per esbrinar si efectivament hi ha surgències, guèisers i coses semblants, posaran un detector tèrmic. Així es veurà si en aquell oceà gelat hi ha zones més calentes on sigui previsible trobar-hi més activitat química i, per tant, és més factible que la vida hi aparegui.

Amb un espectròmetre d’infrarojos s’analitzarà la composició química de la superfície de la lluna. Això és particularment interessant per entendre millor de que estan fetes les línies fosques característiques d’Europa.

I finalment hi haurà un espectròmetre de masses i un analitzador de pols, per determinar la composició de les partícules que hi hagi a la tènue atmosfera europea (o europeana?).

Tot super-interessant, però de seguida t’adones que amb tot això no detectarem pas cap forma de vida. La missió està pensada només per establir si les condicions permeten que la vida floreixi allà. No és per falta de ganes sinó perquè tampoc és tan senzill esbrinar si hi ha vida en un indret. Com fer-ho? No tenim gaire clar com hauria de ser un detector de vida. Si es detectessin molècules com ara la clorofil·la o el DNA, segurament diríem que allà hi ha vida, però segurament la vida adoptarà altres formes diferents a les de la Terra. L’energia no la traurà de la llum com aquí ja que proliferarà en les fosques aigües de l’oceà europeu. La calor generada pel nucli i per les marees podria impulsar-la, però el camí evolutiu que hauria seguit serà molt diferent del terrestre. I si no saps exactament el que busques, és molt difícil saber com trobar-lo.

Guillem Pérez Herms

 

 

http://ciencia.ara.cat/centpeus/ 

Modificar gens com si fossin paraules

Modificar gens com si fossin paraules

Com be diu l'article, gràcies a la bioquímica francesa Emmanuelle Charpentier y la biòloga molecular estadounidenc Jennifer Doudna, la modificació del ADN de quasi qualsevol organisme pot arrivar a ser modificat.

Per altre banda, un artilce publicat a la revista "Nature" al gener de 2014, ja anomenava algunes d'aquestes possibles aplicacions. Com per exemple la identificació de qualsevol gen, la modificació del organisme, o la correcció de gens per evitar malalties hereditàries, i intentar acabar amb el càncer. Lluís Montoliu, un ivenstigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CISC, assegura que aquesta nova tècnica, CRISPR-Cas, funciona igual que un corrector de text.

Tot i que pot ser un gran avanç en la investigació genetica, encara han de fer moltes proves per comprobar que CRISPR-Cas no afectara altres gens.


http://www.abc.es/ciencia/20150529/abci-edicion-genoma-crspr-201505282150.html#disqus_thread

Helena Sánchez

Els primers implants de una tràquea artificial

La creació de tràquees bioartificials en 2011 va ser considerat una fita: era la primera vegada que es fabricava i usava un òrgan barrejant la física clàssica (la base era una estructura plàstica) amb el més avançat en biomedicina: el sembrat d'aquest bastida amb cèl·lules mare del pacient per convertir-lo en un material que no causés rebuig. Però aquell treball, que va dirigir Paolo Macchiarini, està ara sota sospita. L'Institut Karolinska d'Estocolm ha investigat diverses denúncies d'excol·laboradors i competidors del metge -que va ser cap de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic de Barcelona-. La conclusió és que l'investigador pot haver incorregut en conducta poc ètica (directament, misconduct o mala conducta en anglès) per falsejar els resultats dels seus treballs, ja que no pot acreditar que els processos fossin com ell va descriure en els seus articles. Tampoc hi ha constància que comptés amb els permisos de tots els pacients involucrats.

L'informe recull els casos dels tres pacients que es van sotmetre a la tècnica de Macchiarini. El primer, Andemariam Teklesenbet Beyene, 1 eritreu que vivia a Islàndia, patia un càncer de tràquea que no tenia ja tractament. Va ser operat el 9 de juny de 2011 al Karolinska. Va morir el 30 de gener de 2014. En aquest temps, va tornar a Islàndia i fins va tenir un fill, però la pròtesi va donar problemes molt aviat. Tant, que als cinc mesos, el segon pacient va rebre una pròtesi diferent, per solucionar els inconvenients. Aquest fet i el de la mort van ser obviats en un article publicat a l'abril de 2014, en el que és un cas, segons l'investigador, de mala pràctica. I això malgrat el llarg temps de sofriment que va experimentar.

Però l'informe no critica tant les morts en si, que es van donar en persones ja amb molts problemes previs, sinó que les complicacions es obviessin en les publicacions sobre això i que no es tinguessin totes les salvaguardes ètiques a l'hora de tractar-les, començant per demanar-los un consentiment informat.

En un correu, Macchiarini ha manifestat que "es tracta només del primer pas del procés d'investigació". "Fins que no tinguem ocasió de contestar a l'informe, i no hi hagi una decisió final, no faré més comentaris".


Per a més informació: http://elpais.com/elpais/2015/05/27/ciencia/1432750600_167264.html

Virus que curen el càncer

 

Virus que curan el cáncer

Els virus ens poen servir de gran ajuda per acabar amb el càncer. Si els modifiquem amb enginyeria genètica poden detenir la progressió del càncer de pell, elimina les cèl·lules cancerígenes i genera una resposta del sistema immunitari anticancerós. Així, amb aquest assaig clínic en fase III, es pot demostrar que la immunoteràpia viral aconsegueix un benefici real en els pacients. 


L’assaig està dirigit per l’Institut d’Investigació del Càncer i el Royal Marsden NHS Foundation Trust. Hi ha participat fins a 64 centres de tot el món sobre 436 pacients amb Melanoma agressiu, que és inoperable, que van rebre un tractament d’immunoteràpia anomenada T-VEC durant 6 mesos. 

 

Un 16,3% del grup va tenir una resposta al tractament, mentre que el grup de control un 2,1%. I alguns van tenir una resposta que es va allargar fins a 3 anys, que el consideren el temps de curació del càncer. Els pacients en fases menys avançades van tenir millor resposta. 

 

El virus, T-VEC, és una forma modificada de l’herpes simple. Es multiplica només dins de les cèl·lules cancerígenes, ja que no tenen defenses d’infecció, a diferència de les cèl·lules normals que sí que en tenen, detecten i destrueix el T-VEC abans que es pugui reproduir.

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150527/abci-inmunoterapia-cancer-melanoma-201505262014.html

Marc Povill

El primer assassinat registrat de la historia

El primer assassinat registrat de la historia

El primer assassinat registrat de la història es va produir a Atapuerca.
Atapuerca és l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front.


La Sima dels Ossos és el jaciment funerari més antic del món. Però no només això. És l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front. El crani, trobat a Atapuerca (en el fons d’un avenc(sima en castella) de gairebé 15 metres de profunditat) per un equip d’investigadors del Centre Mixt UCM-ISCIII d’Evolució i Comportament Humans (Espanya), revela signes d’una violència extrema, el que el converteix en un dels primers casos documentats d’assassinat de tota la història de la humanitat.


Aquest tresor de jaciment paleontològic del món pertany al crani 17 de l’avenc i gràcies a la reconstrucció dels paleontòlegs està pràcticament complet. Els 52 fragments recollits en prop de vint expedicions diferents han revelat que el crani mostrava dues lesions mortals que van penetrar en l’os frontal, just a sobre de l’ull esquerre de la víctima. Tots dos cops, procedents del mateix objecte i amb trajectòries lleugerament diferents, van provocar la mort del subjecte. Els científics han descartat que es pogués tractar d’un accident o una caiguda, ja que els impactes van ser realitzats de dalt a baix. Una agressió letal. Un assassinat en tota regla. El primer de la història humana.
Utilitzant les més modernes tècniques forenses ha estat possible demostrar que les dues lesions van ser produïdes pel mateix objecte en dos impactes diferents i amb diferents trajectòries, el que descartaria la teoria de la caiguda accidental, segons un treball que publica la revista PLoS ONE.

Carlos Parrilla

L'animal amic del home des de fa més temps

L'animal amic del home des de fa més temps

Des de fa ja molts anys existeix un intens , i de vegades contradictori , debat científic que intenta esbrinar en quin moment els llops es van acostar als éssers humans i es van convertir a poc a poc en gossos . Sembla que , per causes difícils d'esbrinar , van abandonar els seus instints depredadors per coexistir amb les persones. Quan i on va succeir ? Qui va ser el primer home que es va fer acompanyar per una mascota?

Aquest dijous , un estudi publicat a la revista « Current Biology » assegura que la relació entre humans i gossos a començar fa uns 27.000 o 40.000 anys , i no fa 16.000 anys , com es pensava fins ara . Han arribat a aquestes conclusions després d'analitzar els ossos d'un ancestre comú de llops i gossos que va viure a Sibèria fa uns 35.000 anys .

Els investigadors van fer aquests descobriments després de trobar-se un petit os en una expedició per la península de Taimyr , a Sibèria . Quan van analitzar el genoma d'aquesta peça , van descobrir que es tractava d'un llop , i una vegada que van datar la resta, que tenia 35.000 anys . A més, les anàlisis genètiques van mostrar que els Huskys siberians actuals tenen molt en comú amb aquest llop ancestral de Taimyr .

Martí Pons

#CharlieCharlieChallenge: per què es mou el llapis?

#CharlieCharlieChallenge: per què es mou el llapis?

El repte Charlie Charlie (Charlie Charlie challenge), és un joc en el qual suposadament pots fer contacte amb un dimoni del més enllà, és similar a la güija, i s’ha popularitzat molt a les xarxes socials.

El joc consta de col·locar dos llapis fent equilibri en forma d’una creu damunt d’un paper amb les paraules ‘sí’ i ‘no’, posteriorment li preguntes al suposat dimoni sobrenatural anomenat Charlie, qui contesta movent el llapis cap a alguna de les dues paraules.

Tot això té una explicació científica sobre per què el llapis es mou:

Primer es tracta de la força de gravetat i la posició inestable i sensible en la qual es col·loquen els llapis.

En cas que intentis col·locar-los en la posició necessària per al joc, pots descobrir que a menys que no hagis realitzat alguna pregunta, els llapis es mouran. La seva posició és tan inestable que la menor variació en l’entorn al voltant d’aquests afecta el seu equilibri i produeix un balanceig.

Per exemple, un tènue tremolor de la superfície on estan recolzats o el més mínim canvi en el corrent d’aire, provocat fins i tot per la respiració, poden fer que el llapis es mogui d’un costat a un altre.

A diferència de la taula de güija on els participants col·loquen la mà sobre un got, estant en contacte directe amb aquest, en el nou fenomen de les xarxes socials, fa que sembli que els llapis es mouen per si mateixos, per la qual cosa és fàcil creure que l’única explicació ha de ser una força sobrenatural.

Fins i tot, en algun cas no es mouen, això es deu al fet que els llapis no estan perfectament alineats o quan la superfície de contacte és massa àmplia, per exemple en el cas dels llapis amb cossos hexagonals. La qual cosa resulta en un excés de fricció que deriva en la falta de moviment.

 

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/05/150527_charliecharliechallenge_porque_se_mueve_lp#mce_temp_url#

 

Judit Ruiz

S’ha demostrat que l’estat d’ànim influeix en la dieta de la gent. Aquest article explica que gairabé un 25% del nostre pes segurament és degut als estats d’ànim. S’està replantejant de canviar la Piràmide dels Aliments Saludables, i posar una nova base, inspirant-se en els estats d’ànim de cada persona.
També s’explica que obviament la nutrició és degut al nivell social, al nivell econòmic, però les emocions també juguen un paper important.

On més quedem sol ser a la barra del bar, o sentar-se tots a una taula a explicar-nos coses, és per això que les persones més sociables i més extrovertides solen menjar més.



Link de l’article: http://elpais.com/elpais/2015/05/06/buenavida/1430911429_975760.html


Guillem Aguila i Pallejà

Les persones simpàtiques menjen més?

S'ha demostrat que l'estat d'ànim influeix en la dieta de la gent. Aquest article explica que gairabé un 25% del nostre pes segurament és degut als estats d'ànim. S'està replantejant de canviar la Piràmide dels Aliments Saludables, i posar una nova base, inspirant-se en els estats d'ànim de cada persona.
També s'explica que obviament la nutrició és degut al nivell social, al nivell econòmic, però les emocions també juguen un paper important.

On més quedem sol ser a la barra del bar, o sentar-se tots a una taula a explicar-nos coses, és per això que les persones més sociables i més extrovertides solen menjar més.



Link de l'article: http://elpais.com/elpais/2015/05/06/buenavida/1430911429_975760.html


Guillem Aguila i Pallejà

El costat fosc de l'hormona de l'amor

El costat fosc de l'hormona de l'amor

L’oxiticina provoca efectes en el comportament similars als de l’alcohol

 

Les hormones són missatgers químics que circulen a través de la sang o que viatgen d’unes cèl·lules a unes altres per transmetre informació. Van responent a les circumstàncies i poden tenir funcions tan diverses com regular el balanç d’aigua, accelerar el ritme cardíac o fins i tot dir-li al cervell que l’organisme hauria d’anar a la recerca d’aliment.

A més a més moltes d’elles són capaços a més de modificar el comportament. Això és molt evident quan una persona s’enamora i un moltes hormones comencen a alterar els seus pensaments. Es creu que per això els petons de l’estimat es tornen addictius i que els enamorats estiguin confusos, i se sentin feliços i estressats al mateix temps.

 

Precisament, es diu que l’oxitocina és la «hormona de l’amor» perquè la seva funció està associada amb l’establiment de vincles afectius, especialment entre amants i entre mares i fills, i també en l‘aparició del sentiment de confiança cap a altres persones. Per exemple, aquesta hormona és estimulada per la lactància i és una de les responsables de les contraccions de l’úter durant el part, però també activa les contraccions de la vagina durant l’orgasme. Així doncs, tal com ha demostrat un estudi publicat a la revista «Neuroscience and Biobehavioral Reviews», es pot dir que l’oxitocina té uns efectes sobre el comportament molt similars als de l’alcohol.

 

«Vam posar en comú les investigacions sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i vam acabar impactats per les increïbles semblances entre els dos compostos», ha comptat Ian Mitchell, un dels membres de l’equip d’investigadors, de la Universitat de Birmingham. El científic resumeix les conclusions del seu treball en què l’oxitocina té un costat fosc perquè provoca el mateix efecte des inhibitori que l’alcohol, el que pot repercutir en què les persones assumeixin riscos de forma innecessària i que siguin més agressives.

 

Per fer-se una idea del que passa amb aquesta hormona, en opinió dels investigadors, s’ha de prestar atenció a la forma d’actuar d’una persona que va amb unes quantes copes de més. En aquest moment, els circuits cerebrals (un conjunt de cèl·lules nervioses connectades per a exercir una determinada funció) que normalment són responsables de la inhibició social, disminueixen la seva activitat. Per això, unes emocions tan importants com la por, l’ansietat i l’estrès perden pes.

 

Segons les conclusions de l’estudi, això pot tenir l’efecte positiu que certes situacions estressants, com una entrevista de treball o el moment de demanar-li una cita a algú, deixin de ser tan aclaparadores. Steven Gillespie, un altre dels investigadors, compara els efectes de fer un glop per afrontar una situació que fa por amb els d’inhalar oxitocina a través d’un esprai nasal.

 

Però lluny de considerar a l’oxitocina com un futur succedani de l’alcohol, els investigadors recorden que aquestes substàncies, poden tornar a les persones més agressives i més temeràries. «No crec que vegem un temps en què l’oxitocina s’usi com a alternativa a l’alcohol», ha opinat Steven Gillespie. Però sí que considera que podria usar-se en tractaments psicològics i psiquiàtrics i ser una eina per entendre com les hormones canvien el comportament, el que «podria proporcionar beneficis reals per a moltes persones».

 

Jordi Cavero Sibera

Les persones menys estables emociomalment escolten pitjor?

Les persones menys estables emociomalment escolten pitjor?



He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interesant descubrir que les persones amb una ment trista tenen menys facilitat i capacitat d'escoltar i captar sorolls.

En aquesta notícia es descobreix que individus amb simptomes de depressió clars, eren, generalment, menys capaços d'escoltar converses que individus sense depressió ja que no manifestaven aquesta discapacitat. Això és el que diu Zilong Xie, un investigador del laboratori de Soroll i Cervell d'una Universitat de Texas.

El motiu sembla ser, segons l'equip de científics, que el cervell melancòlic està aillat del entorn per pensaments que interfiereixen a la seva capacitat de respondre a la comunicació. Per això, fins i tot una festa pot convertir-se en una experiència que contribueixi més a l'aillament de l'individu.


Per averiguar com influía la melancolía en la percepció del parlar, els investigadors van comparar les capacitats dels estudiants sans amb les d'altres que tenien símptomes de depresió. Per fer-ho, van grabar frases de diferents cargues emocionals i les van barrejar amb soroll. Després de que els estudiants les escoltaren, sel's demanava que anotéssin el que havien escoltat, de forma que més tard els investigadors podien saber fins quin punt eran capaços de percebre correctament les frases. Això els va permetre averiguar que els cervells tristos escoltaven pitjor les converses i algunes coses més.


http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html


Paula Pérez