Blogia
colorblau

Biologia

Modificar gens com si fossin paraules

Modificar gens com si fossin paraules Com be diu l'article, gràcies a la bioquímica francesa Emmanuelle Charpentier y la biòloga molecular estadounidenc Jennifer Doudna, la modificació del ADN de quasi qualsevol organisme pot arrivar a ser modificat.

Per altre banda, un artilce publicat a la revista "Nature" al gener de 2014, ja anomenava algunes d'aquestes possibles aplicacions. Com per exemple la identificació de qualsevol gen, la modificació del organisme, o la correcció de gens per evitar malalties hereditàries, i intentar acabar amb el càncer. Lluís Montoliu, un ivenstigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CISC, assegura que aquesta nova tècnica, CRISPR-Cas, funciona igual que un corrector de text.

Tot i que pot ser un gran avanç en la investigació genetica, encara han de fer moltes proves per comprobar que CRISPR-Cas no afectara altres gens.


http://www.abc.es/ciencia/20150529/abci-edicion-genoma-crspr-201505282150.html#disqus_thread

Helena Sánchez

Els primers implants de una tràquea artificial

La creació de tràquees bioartificials en 2011 va ser considerat una fita: era la primera vegada que es fabricava i usava un òrgan barrejant la física clàssica (la base era una estructura plàstica) amb el més avançat en biomedicina: el sembrat d'aquest bastida amb cèl·lules mare del pacient per convertir-lo en un material que no causés rebuig. Però aquell treball, que va dirigir Paolo Macchiarini, està ara sota sospita. L'Institut Karolinska d'Estocolm ha investigat diverses denúncies d'excol·laboradors i competidors del metge -que va ser cap de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic de Barcelona-. La conclusió és que l'investigador pot haver incorregut en conducta poc ètica (directament, misconduct o mala conducta en anglès) per falsejar els resultats dels seus treballs, ja que no pot acreditar que els processos fossin com ell va descriure en els seus articles. Tampoc hi ha constància que comptés amb els permisos de tots els pacients involucrats.

L'informe recull els casos dels tres pacients que es van sotmetre a la tècnica de Macchiarini. El primer, Andemariam Teklesenbet Beyene, 1 eritreu que vivia a Islàndia, patia un càncer de tràquea que no tenia ja tractament. Va ser operat el 9 de juny de 2011 al Karolinska. Va morir el 30 de gener de 2014. En aquest temps, va tornar a Islàndia i fins va tenir un fill, però la pròtesi va donar problemes molt aviat. Tant, que als cinc mesos, el segon pacient va rebre una pròtesi diferent, per solucionar els inconvenients. Aquest fet i el de la mort van ser obviats en un article publicat a l'abril de 2014, en el que és un cas, segons l'investigador, de mala pràctica. I això malgrat el llarg temps de sofriment que va experimentar.

Però l'informe no critica tant les morts en si, que es van donar en persones ja amb molts problemes previs, sinó que les complicacions es obviessin en les publicacions sobre això i que no es tinguessin totes les salvaguardes ètiques a l'hora de tractar-les, començant per demanar-los un consentiment informat.

En un correu, Macchiarini ha manifestat que "es tracta només del primer pas del procés d'investigació". "Fins que no tinguem ocasió de contestar a l'informe, i no hi hagi una decisió final, no faré més comentaris".


Per a més informació: http://elpais.com/elpais/2015/05/27/ciencia/1432750600_167264.html

Virus que curen el càncer

 

Virus que curan el cáncer

Els virus ens poen servir de gran ajuda per acabar amb el càncer. Si els modifiquem amb enginyeria genètica poden detenir la progressió del càncer de pell, elimina les cèl·lules cancerígenes i genera una resposta del sistema immunitari anticancerós. Així, amb aquest assaig clínic en fase III, es pot demostrar que la immunoteràpia viral aconsegueix un benefici real en els pacients. 


L’assaig està dirigit per l’Institut d’Investigació del Càncer i el Royal Marsden NHS Foundation Trust. Hi ha participat fins a 64 centres de tot el món sobre 436 pacients amb Melanoma agressiu, que és inoperable, que van rebre un tractament d’immunoteràpia anomenada T-VEC durant 6 mesos. 

 

Un 16,3% del grup va tenir una resposta al tractament, mentre que el grup de control un 2,1%. I alguns van tenir una resposta que es va allargar fins a 3 anys, que el consideren el temps de curació del càncer. Els pacients en fases menys avançades van tenir millor resposta. 

 

El virus, T-VEC, és una forma modificada de l’herpes simple. Es multiplica només dins de les cèl·lules cancerígenes, ja que no tenen defenses d’infecció, a diferència de les cèl·lules normals que sí que en tenen, detecten i destrueix el T-VEC abans que es pugui reproduir.

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150527/abci-inmunoterapia-cancer-melanoma-201505262014.html

Marc Povill

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES? Els científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES? Els científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Descobreixen el primer peix 100% de sang calenta

Descobreixen el primer peix 100% de sang calenta Des d'un punt de vista evolutiu evolutiu, tenir la sang calenta o freda són dos estratègies igual de vàlides. Però, en el mar tot es complica. L'aigua és un gran dissipador de la calor i per als mamífers marins és tot un repte mantenir-lo, per això els peixos tenen la sang freda.

En les darreres dècades els biòlegs han descobert una petita quantitat de peixos capaços de mantenir-se calents, és el cas d'algunes tonyines i alguns taurons, però aquests tipus només tenen la sang calenta en els músculs de les aletes i/o en el cervell, però tots tenen el cor fred i cap d'ells distribueix la sang calenta per tot el cos.

El lunar real és diferent, pot calentar-se tot el cos, incluint els òrgans més importants com el cor. l'Anomenat Lampris gattutus, o conegut llunar reial és un dels peixos més extraodinaris i menys coneguts que hi ha. És de forma ovalada i plana, té un diàmetre molt similar al de una tapa de clavaguera i pot arribar a pesar més que un humà. Aquest peix es desplaça movent les seves aletes pectorals com si es tractès de les ales d'un ocell.

L. guttatus és capaç de mantenir la temperatura del seu cos 6 graus superior a la temperatura de l'aigua. Ja es sorprenent conèixer que el lunar reial és un peix de sang calenta, però encara ho és més quan saps de la manera que ho aconsegueix. El peix llunar reial ha convertit las seves branquies en radiadors per mantenir-se calent.
Tenir la sang calenta li permet augmentar la velocitat al nadar, millorar el temps de reacció front dels estímuls i tenir una millor visió.

http://elpais.com/elpais/2015/05/14/ciencia/1431593548_510276.html


GUILLEM LORCA

Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua

Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua
Per saber com els mosquits poden caminar sobre l’aigua em de conèixer de què estan formades les seves potes. Cada pota esta formada per un fèmur, una tibia i el tarsus, que és la part inferior de la pota, la que toca l’aigua. El tarsus està format de manera que repel.leix les mol.lècules d’aigua; això explica parcialment que puguin caminar sobre l’aigua, però també ho explica el fet de que el tarsus sigui extremadament flexible i pugui suportar 20 vegades el pes del propi mosquit.
El fet de que d’aquesta manera puguin caminar sobre l’aigua serà útil per als nous robots

Guillem cera

Per primera vegada es pot obtindre una imatge 3D de una cèlula

Caterina Biscari dirigeix ​​el sincrotró ALBA , el primer accelerador de partícules del sud-oest d'Europa , ubicat a Cerdanyola del Vallès . Va entrar en funcionament el 2012 ; en ell s'acceleren gairebé a la velocitat de la llum milers de milions d'electrons per produir llum de sincrotró , una llum molt intensa que és gairebé un bilió de vegades més potent que les fonts convencionals de raigs X i que permet escodrinyar la matèria amb una precisió excepcional .
La radiació obtinguda a ALBA és útil en investigacions en tots els camps de la ciència i la tecnologia en els que cal analitzar mostres microscòpiques , des del desenvolupament de fàrmacs fins a l'estudi de nous materials .

En un dels últims projectes realitzats a ALBA s'ha aconseguit obtenir el primer mapa 3D de cèl·lules infectades amb hepatitis C.
Els investigadors pretenien veure , d'una banda , els canvis que es produïen en una cèl·lula quan era infectada pel virus de l'hepatitis C. I, d'altra , estudiar la regeneració de l'estructura cel·lular després de tractar aquestes cèl·lules malaltes amb els medicaments que se solen administrar als pacients . D'aquesta manera es pot saber de quina manera el virus afecta les cèl·lules i quina resposta tenen diferents fàrmacs en ell. I gràcies a la llum del sincrotró van poder realitzar el primer mapa 3D de les cèl·lules infectades amb hepatitis C.

Cómo?
Utilizaron la línea de luz ‘Mistral’, una de las siete con que cuenta el ALBA [Las líneas de luz son una especie de pasillos que emergen del sincrotrón en que se recoge y transporta la radiación hasta la muestra que se pretende estudiar. Disponen de diversos instrumentos con los que se modifican y adaptan las propiedades de la radiación y se determinan las longitudes de onda en función del experimento que se quiera realizar]. Es la línea de luz más internacional y especial, puesto que como ella sólo hay otras dos más en el mundo actualmente funcionando, una en el sincrotrón Bessy, en Berlín, y otra en el sincrotrón ALS, ubicado en Berkeley, en Estados Unidos.

¿En qué consiste?
Esta línea de luz es un microscopio de rayos X blandos que permite hacer imágenes en transmisión, como el microscopio electrónico. Es decir: envía un haz de electrones que atraviesa la muestra y ‘transmite’ su contenido. La muestra, además, va rotando y es como si la luz la escaneara.
Eso nos permite observar, por ejemplo, las células en condiciones prácticamente reales, sin necesidad de haberlas tratado químicamente. Y eso no se puede hacer con ninguna otra tecnología. En cambio, con esta línea de luz podemos realizar una tomografía de un célula completa, tener un 3D de la estructura celular y por tanto estudiar cómo varía esa estructura por cualquier causa, como por ejemplo una infección de un virus. Y todo ello sin tener que seccionarla en láminas finas como ocurre con otras tecnologías.

Llegir més : http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150308/54428822788/caterina-biscari-directora-sincrotron-alba-imagen-3d-celula.html#ixzz3TmlPrr00


Bactèries al límit de la vida

Els científics capten imatges d'uns bacteris ultra petits que haurien de ser fins a 150.000 per omplir la punta d'un cabell humà

 

Després de dècades debatin sobre l’existència d’unes bactèries ultra petites, s’ha pogut confirmar gràcies a unes primeres imatges d’aquestes. Fins ara no s’havia pogut fer una descripció completa basada en les observacions amb detall amb microscopi i de l’ADN dels bacteris.

La seva mida és sorprenent perquè tot ser tant petita permet emmagatzemar suficient material per mantenir la vida. El que destaca d’aquestes cèl·lules és bàsicament la seva mida, ja que té un volum aproximat de 0,009 micres cúbiques. A la punta d‘un cabell humà hi cabrien unes 150.000.

Aquest descobriment es va publicar al Nature Communications, on s’informava que van ser descobertes en aigües subterrànies on hi podrien ser molt comunes.

 

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150302/54428669614/bacterias-limite-vida.html

Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal

Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal

 

Diversos estudis en anys recents han suggerit que una exposició freqüent del cos a una temperatura moderadament baixa pot estimular que el greix acumulat es transformi en greix d'un tipus que el cos fa servir com a combustible per cremar calories i mantenir alta la temperatura corporal.

 

El greix anomenat "blanc" és el típic greix que acaba acumulat al voltant de la part mitjana del cos i altres zones, i és el magatzem de les calories extra que absorbim. Resulta útil quan l'accés al menjar és inestable, però sense aquesta situació, amb un estil de vida sedentari i una dieta a base d'aliments rics en greix i sucre, el greix blanc es converteix en un problema que condueix al sobrepès i a l'obesitat .

 

Se sap, per investigacions anteriors, que les persones amb reserves àmplies de greix marró tendeixen a ser primes i a tenir baixos nivells de sucre a la sang. També, que les cèl·lules humanes de greix blanc ordinàries poden, en línies generals, arribar a convertir-se en cèl·lules de greix marró si es donen les condicions adequades.

 

L'equip de Hei Sook Sul i Jon Dempersmier, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Estats Units, treballa des de fa un temps en aquest interessant camp d'investigació, i un dels seus últims descobriments, que està despertant un gran interès, és que l'exposició a temperatures baixes augmenta els nivells d'una proteïna descoberta no gaire temps enrere i de la qual s'ha sabut que és fonamental per a la formació de greix marró. Amb una llarga exposició de l'individu a l'aire fred, la proteïna, coneguda com Factor de Transcripció Zfp516, també ajuda al tipus més abundant i problemàtic de greix corporal, el blanc, a tornar-se més semblant al marró en la seva capacitat per eliminar quilos de més usant-los en la generació de calor corporal.

 

En la seva última investigació, aquests científics van poder veure que uns ratolins amb nivells augmentats de la proteïna Zfp516 havien guanyat un 30% menys de pes que els ratolins amb nivells normals, quan tots dos grups van ser alimentats amb una dieta alta en greixos durant 4 setmanes.

 

Així doncs, conèixer quines proteïnes regulen el greix marró és important, ja que promoure aquest coneixement permetria perdre quilos de més a molta gent.

 

El greix marró adopta el seu color a partir dels nivells relativament alts de mitocondris, els quals conformen la "central energètica" de cada cèl·lula. En humans, es creia que el greix marró estava només present en nens, però es van localitzar recentment acumulacions significatives d'ell en adults al voltant d'àrees vitals com el cor, el cervell, el coll i la medul·la espinal.

 Des que l'Home va començar a abrigar-se amb pells d'animals i a fer foc on escalfar-s’hi, la necessitat de greix marró en la nostra espècie s'ha vist reduïda amb el pas del temps.

 

No obstant això, s'ha comprovat, per exemple, que els obrers del nord de Finlàndia que treballen a l'exterior i que per tant estan exposats a temperatures fredes, tenen una quantitat notable de greix marró en comparació amb treballadors de la mateixa edat però que treballen en interiors. No obstant això, en conjunt, el percentatge de greix marró en adults és petit comparat amb el del greix blanc. En el cas de les persones obeses, els seus nivells de greix marró són encara més baixos en comparació amb els del blanc.

 

 

El 90% dels greixos dels nostres cossos consisteixen en greix blanc, i per tant trobar una manera de fer a aquest teixit més semblant a la marró podria tenir un impacte notable, tal com raona Sul.

 

Quan els investigadors van desactivar el gen per Zfp516 en embrions de ratolí, aquests no van desenvolupar greix marró algun. En un altre experiment, els investigadors van trobar que els ratolins amb nivells més alts de proteïna Zfp516 eren capaços de convertir més teixit de greix blanc en greix semblant al marró en ser exposats a l'aire fred.

En l'experiment, després de quatre hores en una sala mantinguda a 4 graus centígrads, la temperatura corporal dels ratolins amb la proteïna Zfp516 sobre expressada va ser, de mitjana, 1 grau centígrad superior a la dels ratolins amb nivells normals de la proteïna. La diferència en la temperatura corporal és enorme per als ratolins, i denota la "crema" de greix com a combustible per a la calefacció corporal.

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/12863/mas-evidencias-de-que-el-frio-activa-un-mecanismo-que-elimina-grasa-corporal/

 Jordi Cavero Sibera

Troban un gen en l'evolució humana

Troban un gen en l'evolució humana Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d’aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l’equip d’investigació pública (Cientifics de l’institut Max Planck).

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l’encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d’aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d’un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s’expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.





http://elpais.com/elpais/2015/02/26/ciencia/1424967587_931422.html

Albert Torrescusa

Trobant un gen cal en l'evolució de la ment

Trobant un gen cal en l'evolució de la ment

Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d'aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l'equip d'investigació pública (Cientifics de l'institut Max Planck). 

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l'encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d'aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d'un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s'expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.

L'origen evolutiu dels hipopòtams és anterior del que es pensava

L'origen evolutiu dels hipopòtams és anterior del que es pensava

L'origen dels hipopòtams és una de les grans incògnites que queden per resoldre en la història dels mamífers artiodàctils (ungulats com les girafes, els cérvols o els propis hipopòtams). La polèmica d'aquest enigma paleontològic es divideix entre els que ho relacionen amb els antracotérido (provinents dels cetacis primitius, com a dofins i balenes) i els que els relacionen amb els mamífers suiformes, que inclou als porcs.
 

L'estudi d'una nova troballa mostra un nou fòssil d'antracotérido, trobat a Lokone (Kenya). A més, aquest descobriment situa als primers hipopòtams en el Oligoceno, quan abans se'ls situava en el Miocè.

La teoria dels antracotéridos està recolzada per dades morfològiques i moleculars basats en el genoma segons Manuel Hernández Fernández, professor de la Universitat de Madrid. Fins ara, la relació seguia estant poc justificada pel registre fòssil, així que les hipòtesis deixaven un gran buit en el llinatge dels hipopotámidos.

El nou fòssil, descobert pel paleontòleg Fabrice Lihoerau, de la Universitat de Montpeller (França), pertany a una nova espècie i gènere de antracotérido, batejat com Epirigenys lokonensis. Es veu que l'animal posseïa una morfologia dental intermèdia que relaciona als artiodàctils basals de l'eocè i els hipopòtams actuals" i, encara que no resol l' incognita, redueix el 'llinatge fantasma' en uns deu milions d'anys, segons Hernández. A més, amb aquesta troballa ja sabem on es van originar els hipopòtams, el fòssil ens decanta per Àfrica més que Àsia.

No obstant, el professor de recerca del CSIC Jorge Morales assegura que aquest descobriment només crearà controvèrsia sobre "aquest tòpic de la paleontologia" ja que molts científics no estan d'acord que els hipopòtams s'emparentin amb dofins i balenes perquè només convergeixen en la vida amfíbia. La seva separació morfològica és molt forta: els cetacis són fusiformes (amb forma de fus) amb aletes i els hipopòtams són semi-amfibis i conserven les seves extremitats. Només posseeixen alguna adaptació com el retard dels narius. Així que, de tenir avantpassats comuns, la divergència entre cetacis i hipopòtams va haver de ser molt antiga.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/24/54eb1ccd268e3e2b448b456c.html

Miranda Martínez

L'Infart sol passar a primera hora del dia

L'Infart sol passar a primera hora del dia Andrés Hidalgo, biòleg del CNIC a Madrid, explica que en un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de sang (que faciliten la coagulació) Inicien les reaccions catastròfiques de inflamació que desemboquen en ictus i infarts. L'avenç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.
Aquest biòleg que la inflamació és la causa de la meitat de les morts a Europa. És important comprendre com es produeix i com evitar-la. Vaig començar a fer estudis d'imatge en el 2002 i havia vist que, quan hi ha inflamació en un got sanguini, s'enganxen uns petits fragments de material als neutròfils
També parla sobre la neutròfils, i diu que són el tipu més comú de cèl·lula immunitària en la nostra sang. La seva missió principal és menjar bacteris. Són molt importants en la inflamació.
Hi han 6 tipus d'infarts diferents:
- Infart anèmic: Infart en el qual hi ha manca de la coloració de la sang, també anomenat infart blanc. Es produeix per la falta de circulació sanguínia en un vas.
- Infart tou: Es produeix quan l’òrgan afectat només rep sang d’una vena o artèria, per tant, al obstruir-se aquesta, l’òrgan deixa de rebre sang.
- Infart calcari: Infart d’un teixit conjuntiu en el qual s’han dipositat sals de calci.
- Infart de miocardi: És produeix al cor, quan una artèria coronària queda obstruïda i, per tant, no permet el pas de la sang direcció cap al cor.
- Infart pulmonar: Infart en un pulmó causat per la falta d’irrigació sanguínia, el pulmó no rep sang carregada d’oxigen, per tant, no té lloc l’intercanvi de gasos.
- Infart cerebral o ictus: Es produeix quan s’interromp el flux sanguini a una de les artèries del cervell i aquest no pot dur a terme les seves funcions.
Per acabar explica que el nostre estat inflamatori canvia a al llarg del dia. Els infarts solen ocórrer a primera hora del dia, la febre puja a la tarda. Si aconseguim alterar el rellotge dels neutròfils i modular el nostre llindar d'inflamació al llarg del dia, potser aconseguirem reduir el nombre d'infarts.







www.lavanguardia.com

Martí Pedro

Manipulació genètica

Manipulació genètica Aquest article parla sobre que a la universitat de Santiago s’ha descobert que agafant una proteïna que està implicada en el procés de ’creació’ de grasa, se la manipula genèticament i fa possible que no es crei tanta grasa. Aquest lípid és la ceramida, que pot afectar una part del hipotàlam i reduir la creacció de grasa. També té, com a inconvenients, l’augment de la massa corporal i la dificultat de cremar calories.
S’han fet experiments amb rates i aquestes han aprimat considerablement.
Miguel López, un investigador, asegura que amb aquest procés es podrà curar l’obesitat.

Guillem Aguila i Pallejà

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/descubren-mecanismo-molecular-que-provoca-disminucion-capacidad-quemar-grasa-3662936

Científics japonesos aconssegueixen crear ratolins transparents

Científics japonesos aconssegueixen crear ratolins transparents Un equip de científics japonesos ha aconseguit crear uns ratolins adults transparents. Aquests animals tenen tots els òrgans com qualsevol ratolí, amb la diferencia que la seva pell es transparent i la seva sang incolora, la qual cosa permet observar l’interior de l’organisme sense la necessitat de diseccionat l’ànimal.
Les característiques d’aquest roedor son una mica diferents a les de la seva mateixa espècie, son animals que han perdut per complet el pelatge, només els queda la pell, aquesta pell mitjançant processó químics s’ha aconseguit fer-la transparent, la sang tampoc es la mateixa, ja que ha estat tractada químicament amb un procés químic que es diu CUBIC, això es una barreja de substàncies químiques que el que fan és decolorar la sang, aquest procés de tranformació sanguínia triga entre 12 i 14 dies en fer-se efectiu. Aquests son animals que no tenen mobilitat i que no venen creats d’envrions naturals, ja que han estat creats a laboratoris.
Aquest estudi i creació dels ratolins ha estat crat per científics japonesos de l’universitat de de Tokio, juntament amb científics de l’Institut de Riken.
L’objectiu d’aquesta innovació ha estat per poder veure desembolupar segons quines malalties en un animal viu, sense tenir la necessitat de diseccionarlo-lo i poder evaluar la malaltia des de el seu inici fins el seu estat més avançat. Per exemple injectar-li cèl·lules tumorals i veure com es desembolupa aquest tumor en viu, ja que al ser transparent ho permet fer-ho, de les maneres tradicionals això no era possible i es tenia que infectar les cèl·lules tumorals, esperar un temps a que creixés el tumor i després diseccionar l’animal per veure els processos d’aquest tumors, per tant no es podien valorar tantes coses que com es preveu fer-ho ara.
Aquest avenç afavoriria a l’investigació de malalties com el càncer o la diabetis. Per exemple en el cas de la diabetis podríem detectar quin es el motiu pel qual el pàncrees deixa de segregar insulina, això es faria marcan o colorant les cèl·lules encarregades de segregar insulina del pàncrees d’un ratolí diabètic i com la resta del organisme es transparent, es podria observar el procés pel qual aquestes cèl·lules es redueixen en numero segons la malaltia.


Links
http://www.abc.es/ciencia/20141107/abci-ratones-transparentes-201411072139.html
http://www.que.es/ultimas-noticias/curiosas/201411071213-cientificos-japoneses-crean-ratones-transparentes.html
http://www.eluniverso.com/vida-estilo/2014/11/06/nota/4191906/cientificos-crean-raton-piel-transparente
https://m.youtube.com/watch?v=nCuDSC0Zc9Y



Pol Rubio

Un fill pot heretar trets no només del pare i la mare sinó també de l'anterior parella d'ella

Angela Crean, Russell Bonduriansky y Anna Kopps, de la Universidad de Nueva Gales del Sud a Australia són els autors d’una polèmica investigació sobre la descendència en les espècies, la qual coneixem com a Telegonia. Els tres científics manipularen la mida corporal de mascle de la mosca Telostylinus angusticollis, fent-lo aparellar amb femelles, i així poder estudiar els seus descendents. Ens un dels casos van veure que, sorprenentment, la mida corporal dels fills era determinat pel primer mascle  aparellat amb la mare, i no pas amb el segon, el qual exercia de pare biològic de les cries des del punt de vista tradicional.

Fins ara doncs es considerava com a única via possible d’un mascle aportar caràcters genètics als seus descendents sent el pare biològic d’aquests. Però aquest curiós experiment ens aporta una nova teoria, la qual donaria a entendre que els mascles anteriorment aparellats amb la femella, sense ser els pares biològics dels fills d’aquesta, també poden aportar caràcters biològics hereditaris.

En definitiva, i sent més col·loquials, el llinatge d’un mascle i una femella pot heretar trets d’altres mascles amb els que la parella s’hi hagi aparellat anteriorment. Per tant és una nova forma d’herència biològica no genètica.

Fent historia i tirant molts segles enrere, curiosament trobem aquesta polèmica idea en boca del filòsof Aristòtil, en l’antiga època grega, però fou deixada de banda en el boom de la ciència de l’herència moderna, a principis del segle XX.

 

Tot i així, aquest fet sembla estar centrat en espècies molt concretes, però podríem dir que, després de tot, sí existeix. Així doncs molts ja comencen a qüestionar el com es transmeten les variacions al llarg de les generacions, però també obra un nou tema d’investigació anteriorment impensable, convertint així el tema de l’herència en més complex i segons com, confús.

 Grup d’investigadors

 

URL video: http://www.youtube.com/watch?v=zn-fL9dkcYs#action=share

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/11605/un-hijo-puede-heredar-rasgos-no-solo-del-padre-y-la-madre-sino-tambien-de-la-anterior-pareja-de-ella/

http://www.bonduriansky.net/

 

 

Jordi Cavero Sibera

Insectes famella amb penis i mascles amb vagina

Insectes famella amb penis i mascles amb vagina Efectivament,per molt extrany que resulti,científics han descobert a coves brasilenyes un grup de 4 espècies del gènere Neotrogla que la seva principal peculiaritat és que tenen els òrgans genitals inveritits,és a dir,els mascles presenten vagina i les femelles penis.

Aquests insectes, de entre 2,7 i 3,7 milímetres, a més presenten la peculiaritat que la seva còpula arriba a durar entre 40 i 70 hores sense interrupció.

Les famelles del gènere Neotrogla insereixen el seu organ erèctil dins d’una cavitat del mascle semblant a una vagina. L’estructura de l’òrgan sexual de la femella,anomenat ginosoma presenta diverses espines amb les quals s’enganxa amb força al mascle durant la còpula i caca absorveix el seu esperma i altres fluids seminals.
El mascle simplement es posiciona sota la femella i adopta un rol de total passivitat.
Aquest intercambi de "papers" segons els científics es deu a que l’entorn de la cova es pobre en recursos i l’acte sexual permet a la famella cul nodrir-se,per tant aquesta es beneficiarà com més s’aparelli i podrà asegurar la continuitat de l’espècie.

"Encara que la inversió de rols en el sexe ha estat identificada en diversos animals diferents,el Neotrolga és l’únic exemple en el que també s’inverteix l’òrgan copulador."explica Kazunori Yoshizawa, autor principal del estudi de l’Universidat de Hokkaido a Japó.

"És important entendre per què, entre els molts animals que inverteixen la seva sexualitat, només aquests del gènere Neotrogla desenvolupen un elaborat penis femení", ha assenyalat Yoshitaka Kamimura, de la Universitat japonesa de Keio.

La primera tasca, diuen, serà establir una colònia nombrosa d’aquests insectes al laboratori.



Fonts d’informació

http://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/insectos-hembra-con-pene-y-machos-con-vagina-781411126103

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140419_insectos_pene_hembra_brasil_lp

La biologia es torna ficció

Un equip d’investigadors nordamericans ha descobert una estratègia de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, un fong hiperparàsit. Aquest fong ataca el cervell de les formigues i les obliga a morir en una fosa comuna molt aprop de la seva colònia. Un cop mortes, creix un fong en el cap del insecte que allibera unes espores que infecten la resta de formigues de la colònia.

La investigació diu que un cop és comencen a detectar els síntomes de la infecció en una formiga, una altra l’arrossega lluny de la seva colònia perquè aixi no en pugui infectar altres membres de la comunitat. Gràcies a això i també a sistemes interns de les formigues per combatre el Ophicordyceps Unilateralis, la població de formigues no pateix el perill d’extinció. Més aviat, "el perill que pot provocar és molt menor al que ens pensem" apunta el professor Hughes, un dels líders de la investigació.

Que passaria si aquesta infecció arribes als animals o insectes més grans? Que passaria si aquesta infecció pogués arribar a les persones? Aquestes preguntes són les que ens podem arribar a fer després de conèixer la malaltia però aquest estudi assegura que aquest tipus de malalties només ataca a un tipus concret d’espècie, en aquest cas les formigues.

Tot i així una companyia de videojocs ja s’ha encarregat de portar aquesta part de biologia a la ficció, creant el joc "The Last Of Us" explicant el món postapocalíptic després de que la infecció ataques a totes les persones del món.

 

http://cordis.europa.eu/news/rcn/34792_es.html

https://www.youtube.com/watch?v=XuKjBIBBAL8

 

Jordi Sacristán


Perquè exploten les balenes?

Perquè exploten les balenes?

Quan una balena mor és com si fos una bossa enorme plena de gasos, òrgan i ossos coverts per una gran capa de greix. Al morir-se s'acumula una gran pressió dins del seu cos i el que hi ha en el estòmag es comença a desecomposar.

El procés de putrefacció comença amb el trencament de les proteïnes dels teixits i genera gasos extremadament pestilents, aquests gasos comencen a expandir-se pal cadàver i han de sortir per algun lloc, tant per la boca com per l'anus.

Fòrmula de la velocitat de la sortida dels gasos: h= v²/2g

L'altura màxima que poden assolir és de 16 m.

El problema està en quan els gasos s'encallen i de tanta pressió acumulada que hi ha dins del cos el cetaci acaba explotant enviant vísceres del seu cos per tot arreu. 

http://www.ojocientifico.com/5857/por-que-explotan-las-ballenas

Irene Hernández Llanes