Biologia

El fèmur més gran vist mai!

 

 

Es troba  Argentina les restes d’un dinosaure, que podria arribar segons apunten les fonts, las restes del dinosaure més pesat fins el moment. Es tracta d’un os que pesa 100 tones, trobat a Argentina. Les restes van ser trobades per un treballador rural de la zona.

 

Les restes pertanyen a un fèmur d’un dinosaure herbívor d la família dels sauròpodes, que vivien fins fa aproximadament un cent milions d’anys. El fèmur va ser trobat, a la província argentina de Chubut (sud), prop de la localitat argentina anomenada Plomes.

 

El descobriment va ser presentat fa ja gairebé dos mesos, per l’equip paleontològic dirigit per l’alemany Nicholas Woengsen. Però havia sigut trobat molt abans, ja portaven tres mesos fent tasques de recuperació.

L’ós en qüestió es de les magnitud equivalent a catorze elefants africans, cosa que indica que l’animal podria haver arribat a tenir un pes aproximat de 100 tones, segons apunta l’investigador Pblo Porta, del museu paleontològic chubutense, Edigio Feruglio.

Seria la segona troballa de gran importància, en una setmana agitada ja que hi han hagut en oc temps gran esdeveniments al Consell Nacional d’Investigació  Científiques i Tècniques.

 

       -Font d’informació:                                                          http://www.publico.es/521427/hallados-en-argentina-restos-del-dinosaurio-mas-grande-del-mundo

 

Àlvaro Parrilla

La ciència obre la porta a la vida artificial

Científics dels EUA han inserit per primera vegada ADN artificial en una cèl·lula complexa que podria obrir la porta des de fabricar biocombustibles més sostenibles fins a crear nous antibiòtics, passant per la possibilitat de crear el genoma d’un organisme. Aquestes són només algunes de les possibilitats que s’han obert de sobte gràcies a la descoberta, feta per científics dels Estats Units, del mecanisme que ha permès inserir ADN artificial en una cèl·lula complexa, com les que tenim els humans. El descobriment, publicat aquest dijous a la revista ’Science’, obre les portes a la creació de vida artificial.

Tot i que fa anys que es treballa en aquest camp, mai fins ara els científics havien aconseguit produir ADN sintètic i inserir-lo en una cèl·lula complexa. Això ha estat possible gràcies a un home, el científic Joe Boeke, que hi ha estat treballant al seu laboratori de la Universitat de Nova York. A nivell concret, la fita sembla purament tècnica: crear llevat a partir d’un cromosoma sintètic. Però més enllà del fet concret, la troballa es traduirà en avenços científics molt significatius, com ara crear nous fàrmacs, aliments i combustibles.

El dels combustibles és, justament, un dels camps on la troballa de Boeke es pot traduir en més avenços concrets, ja que la tecnologia ha de jugar un paper clau en la substitució del petroli, un element clau no només per a la mobilitat, sinó en tota mena de processos industrials.

Però, tot i la seva aplicació en camps concrets com la creació de noves vacunes, el descobriment de Boeke té implicacions encara difícils de delimitar. Durant anys els científics han treballat en la modificació genètica d’organismes ja existents (transgènics), i també han creat ADN sintètic per a organismes simples, com els bacteris. Mai, però, s’havia aconseguit fabricar un cromosoma com el dels humans.

Tot i que pot semblar humil i aliè, les cèl·lules del llevat tenen un nucli i estan relacionades amb plantes i animals. El llevat i els éssers humans compartim 2.000 gens.

 

FONT

http://news.nationalgeographic.com/news/2014/03/140327-functional-designer-chromosome-synthetic-biology/

 

Pol Borrellas

La anciana que va viure sana 115 anys va acumular 400 mutacions a la sang

Hendrikje van Andel-Schipper, una dona holandesa que va morir ara fa 9 anys va ser considerada la dona més gran d’edat de la Terra al morir al 115 anys. A més a més va ser la persona de mes edat en donar el seu cos a la ciència, cosa que era molt interessant. A l’estudiar a fons la sang i el genoma de Hennie (tal i com la coneixien) es va trobar que la seva sang acumulava més de 400 mutacions.
Interessava molt estudiar els gens d’aquesta dona i les seves mutacions, ja que tot i la seva avançada edat es mantenia en condicions mentals que no tenien res a envejar a persones 40 anys més jove que ella, i queva mantenir fins al dia de la seva mort l’any 2009. El truc? És el que han intentat investigar múltiples investigadors d’Holanda i Estats Units.
Les mutacions en el genoma poden afectar negativament a l’organisme i fins i tot provocar la seva mort com per exemple un càncer. Però s’ha estudiat i ara "reconfirmat" amb l’estudi de Hennie, que les mutacions segons en el fragment de DNA on succeeixin poden no afectar al funcionament cel·lular. S’han estudiat a fons les cel·lules sanguínies de la dona centenària, ja que són cèl·lules que es reposen amb molt constància i això fa que siguin més propenses a patir alguna mutació.
L’estudi de la sang de Hennie ha permès confirmar la hipòtesis de que els leucòcits sans també es modifica en genèticament i es va comprovar que durant la seva llarga vida aquests en el seu cos havien acumulat fins a 400 mutacions. A l’examinar els glòbuls blancs que contenien les mutacions es va fer un descobriment molt important, després de la mort de Hendrikje la sang perifèrica derivava de tansols 2 cèl·lules mare hematopoètiques actives, quan en el cos humà n’hi ha 11000 i quan naixem 1300 d’aquestes són actives. Això vol dir que a mida que ens fem grans la reserva de cèl·lules hematopoètiques disminueix fins que la majoria de cèl·lules són clonades de unes poques cèl·lules parentals.
També es va estudiar la longitud dels telòmers, és a dir, els extrems dels cromosomas que els protegeixen de la degradació. I van observar que els de l’holandesa eren molt més curts que els del cervell, que són cèl·lules que gairebé no es divideixen. Per aquesta observació els investigadors expliquen que segurament les cèl·lules de Hennie van morir d’esgotament després d’arribar a un límit de divisions. I subratllen la necessitat d’estudiar si el cansament d’aquetes cèl·lules pot provocar la mort d’una persona d’edat tant avançada com la de Hendikje.

Cucuts invasors de nius

Per la gent d’Europa, els cucuts són heralds de la primavera. Cada any, els escriptors de cartes a un diari britànic, el Times, competeixen per ser els primers a afirmar que han sentit un. Per a les aus d’Europa, la crida del cucut és menys benvinguda ja que els cucuts són paràsits dels nius d’altres ocells. Posen els seus ous en ells i deixen als desventurats pares adoptius de fer el treball dur de la criança dels pollets.

Però són aquests pares sempre tan desgraciats? Com el cucut surt amb la seva ha estat objecte de moltes especulacions, i alguns biòlegs pensen que els cucuts poden portar beneficis subtils que ajuden a compensar els costos indubtables que imposen.


¿Amic o enemic?

Daniela Canestrari de la Universitat d’Oviedo, d’Espanya, i els seus companys van examinar les relacions entre els grans cucuts tacats i les cornelles negres (una raça de corb). A diferència d’alguns paràsits de nius, els grans cucuts tacats no desallotjaven els ous o les cries dels seus amfitrions. Tot i que competeixen entre ells pel menjar. El resultat és que els corbs que crien tant pollets seus com de cucut sobreviuen un nombre menor de cries de corb del que seria normal en un niu de cornelles negres. Això suggereix, com era d’esperar, que els cucuts són una mala cosa.

La Dra. Canestrari, però, va decidir investigar una mica més profund, sospitava que malgrat el seu nombre de descendents era menor, corbs amb els cucuts al niu eren més propensos a criar alguns corbs sense paràsits. Això podria ser suficient per compensar el menor nombre de cries per niu.

La seva idea era que els pollets de cucut s’involucren en una forma de guerra química amb els depredadors. Certament secreten una barreja nociva de substàncies químiques, incloent àcids i fenols, de les seves cloaques que els adults no secreten. Això suggereix aquests productes químics tenen un propòsit específic pel pollet, en lloc de ser simples productes residuals. I quan la Dr Canestrari va oferir carn untada en la secreció de cucut als gats i als ocells rapinyaires, que són depredadors de nius d’ocells en l’àrea d’estudi, no van tocar la carn. Això indica que tenir un cucut o dos al niu en veritat és una defensa.

Per demostrar això, va fer alguns experiments d’intercanvi de cries de cucut dels nius on havien nascut a altres nius sense cucuts. Els nius que van rebre cucuts van ser més propensos a produïr algunes cries de corb al contrari que els nius donadors de pollets on ara no hi havia cap cucut o els de control on mai havien tingut cucuts. Després de 16 anys d’observacions en nius on no hi van experimentar els resultats han suggerit que, tot i que la diferència és petita, tenir cries de cucut al niu era una millor estratègia de supervivència que no tenir-ne.

Sònia Vilella


http://www.economist.com/news/science-and-technology/21599331-having-cuckoo-your-nest-not-always-bad-thing-paying-guests?frsc=dg%7Ca

http://www.sciencemag.org/search?site_area=sciencejournals&y=-124&fulltext=Cuckoo&x=-869&journalcode=sci&journalcode=sigtrans&journalcode=scitransmed&submit=yes

Els nous descobriments del cromosoma Y

Els cromosomes X i Y determinen el nostre sexe: les dones tenim els cromosomes XX, mentre que els homes tenen la parella XY. 

Inicialment, els cromosomes X i Y eren idèntics, fins que el cromosoma masculí va començar a diferenciar-se. Va perdre molts gens. Per això, actualment, el cromosoma femení conté molts més gens que el masculí. A més a més, també es pensava que el cromosoma Y servia per poc més que per desenvolupar l'aparell genital masculí. Un nou estudi de l'Institut Suís de Bioinformàtica (SIB) publicat a la revista Nature, però, ha determinat quins gens s'han mantingut i que la seva influència és molt més gran de la que s'havia pensat.

Aquest estudi consisteix en estudiar mostres de diversos teixits masculins de diferents espècies. Han englobat 15 espècies diferents classificades en tres grups: els mamífers placentaris (éssers humans, micos, rosegadors i elefents), els marsupials (com cangurs i sarigues), i els monotremes (com l'ornitorinc i l'equidna), que són mamífers que ponen ous. Quan van tenir totes les mostres van seqüenciar els cromosomes Y i també els X. Llavors van comparar les seqüències dels dos sexes i van eliminar les parts comunes. D'aquesta manera van mantenir només les seqüències pròpies del cromosoma Y. 

Amb aquest experiment han determinat l'atles més gran de gens del cromosoma masculí. També han descobert que hi ha 36 cromosomes comuns en els dos sexes i que, a més, són iguals en totes les espècies analitzades.

Un altre resultat ha sigut el descobriment de dos gens masculins (SRY i AMHY). El primer és present als marsupials i als placentaris, mentre que el segon és present només en els monotremes. Els dos, però, es van originar gairebé al mateix temps (fa 175-180 milions d'anys) i d'una manera totalment independent.

Font 1

Font 2

N.Rodeja

Els transgènics amenacen la biodivesitat

La biodiversitat i els cultius europeus estan amenaçats pels transgènics, fins i tot en països on se'n prohibeix el cultiu, com demostren diversos i recents estudis científics. Davant aquest perill real, les autoritats de l'Estat espanyol "han de promoure'n el seguiment i revocar les autoritzacions, tant de cultius comercials com d'assajos susceptibles de contaminar els camps". Així ho exigeix ​​una crida signada per un important grup d'organitzacions: Xarxa Llavors, ASAC, COAG, SEAE, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Plataforma Rural, Greenpeace, PALT.

Dos articles publicats recentment demostren fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat europea per la proliferació sense control de males herbes provinents d'organismes genèticament modificats. Això hauria d'alertar les autoritats espanyoles per promoure un seguiment de la contaminació i evitar que el problema arribi a una magnitud la reparació del qual requereixi costoses inversions.

Els articles demostren que l'establiment de nuclis de poblacions incontrolades de colza assilvestrada transgènica no només és un fenomen comú en els països on la colza transgènica es conrea de forma legal, com Canadà o els EUA, sinó que també ocorre de forma freqüent en països on aquest cultiu està estrictament prohibit, com Japó i Suïssa . En aquest últim país s'hi han detectat poblacions assilvestrades de colza resistents a herbicida a les rodalies de 58 de les 79 estacions de tren mostrejades. També s'ha demostrat analíticament que pel cap baix en 4 d'aquestes poblacions existien individus silvestres fora de control que portaven en el seu genoma ADN transgènic. Aquests estudis demostren la manca de credibilitat de les especulacions que afirmen que no és necessari fer un seguiment perquè el risc de contaminació per pol·len transgènic és mínim.


http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8376/transgenics/amenacen/biodiversitat/cultius



Xavier Cama

A punt de ser alliberats al Brasil els primers mosquits transgènics

El Brasil està a punt d’alliberar al medi milions de mosquits transgènics, els anomenats OX513A, després d’aprovar-ne la seva comercialització el passat deu d’abril.

L’objectiu d’aquesta mesura és eradicar el dengue, una malaltia provocada per un virus que afecta les zones tropicals i que, actualment, no disposa de vacunes preventives ni de tractament. El vector d’aquesta malaltia que pot arribar a provocar una hemorràgia cerebral i, en conseqüència, pot ser mortal, són els mosquits femella de l’espècie Aedes aegypti.

 

Com que, a l’actualitat, no hi ha cap possibilitat de lluitar contra el virus farmacològicament, el govern del Brasil ha decidit lluitar contra el mosquit que la provoca de la manera més radical: alliberant set milions d’OX513A al medi. Aquests mosquits, creats i comercialitzats per l’empresa britànica Oxitec, tenen dos gens afegits amb les tècniques d’enginyeria genètica que provoquen que aquests individus siguin dependents d’un antibiòtic, la tetraciclina, per a sobreviure. La idea és alliberar al medi només mascles d’aquest OMG (l’empresa assegura que elimina els ous i les femelles de l’OX513A) i que aquests mascles s’aparellin amb les femelles d’Aedes aegypti. Els descendents d’aquests emparellaments són mosquists dependents de tetraciclina, que no poden obtenir de la natura, i que, per tant, acaben morint. D’aquesta manera s’espera extingir aquesta espècie de mosquit del Brasil.

Malgrat la idea pugui semblar molt bona, assossiacions anti-transgènics han denunciat que no hi ha cap prova que asseguri l’eficàcia d’aquest mètode i alerten que la possible extinció o disminució de la població de l’Aedes aegypti pot provocar l’aparició i la implantació del mosquit tigre, que és vector del dengue i també del chikungunya.

 

Per últim, si finalment s’utilitzen aquests mosquits modificats genèticament al Brasil, el salmó transgènic podria rebre l’última empenta per a la seva comercialització, actualment en estudi als Estats Units.

 

FONT:

Le Nouvel Observateur http://tempsreel.nouvelobs.com/sante/20140416.OBS4036/5-questions-sur-les-moustiques-genetiquement-modifies.html

 

Autor: Pol Borrellas  

El Canadà fa el primer pas per la comercialització de salmó transgènic.

El govern de Canadà ha donat el vistiplau a la comercialització del primer salmó transgènic, un híbrid que creix el doble de ràpid i que ha desenvolupat l’empresa nord-americana AquaBounty Technologies, tot i que ara el permís es limita a l’exportació d’ous a uns vivers situats a Panamà.

A l’espera de l’autorització als Estats Units i Canadà, Aquabounty ha posat en marxa una piscifactoria a Boquete (Panamà), en principi també amb finalitat científica. Diverses organitzacions ecologistes i el propi govern de Panamà van exigir a la companyia Aquabounty noves garanties per assegurar que la producció experimental en aquestes instal·lacions no suposen un risc per al medi ambient.
Aquabounty sol·licitar fa cinc anys l’autorització de la producció i venda de salmó AquAdavantage als Estats Units, que estudia el cas a través de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA). Alguns dels informes estudiats per la FDA sobre aquest tipus de salmó indiquen que no conté elements diferents als presents en el salmó de l’Atlàntic (Salmo salar) l’espècie de base per a la creació del nou salmó transgènic, o el salmó del Pacífic ( Oncorhynchus kisutch) l’espècie de la qual s’utilitza ADN per accelerar el creixement del nou salmó transgènic.
La decisió final de la FDA, que s’havia anunciat per a l’any 2012, s’ha ajornat en diverses ocasions a causa de les observacions d’alguns científics i diversos estudis sobre el risc que els nous salmons transgènics, tot i que seran criats en piscifactories, puguin arribar al medi ambient i alterar la vida de les espècies naturals o generar noves subespècies per hibridació amb salmons o truites.

El departament de Medi Ambiental del Canadà ha assegurat que no permetrà a curt termini al país la venda o consum d’ous o carn de salmó modificat genèticament (salmó OMG). "Hi ha mesures estrictes per prevenir l’alliberament d’aquest peix en la cadena alimentària. Encara no està aprovat al Canadà per a fins de consum humà", va declarar el seu portaveu.

Característiques del salmó OMG:
Segons l’empresa, el salmó OMG no només creix el doble de ràpid, sinó que també es fa més gran. L’animal arriba a la mida adulta entre els 16 i 18 mesos, en comptes dels 30 mesos del salmó normal de l’Atlàntic, gràcies a un gen que produeix una hormona de creixement important del salmó Chinook, una espècie del Pacífic.

En el text d’aprovació, el Govern canadenc no al·luxeix a riscos alimentaris, però sí que admet que el salmó biotecnològic podria afectar la supervivència del salmó silvestre en cas que alguns excemplars es poguessin escapar de les granges i hibridar-se.



Webgrafia:
http://www.lavanguardia.com/natural/20131126/54394873136/canada-futura-comercializacion-salmon-transgenico.html
http://www.bbc.com/news/technology-21078731
http://t.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/canada-primer-pas-comercialitzar-salmo-transgenic-2880209?utm_referrer=https://www.google.es/

2 monos que pueden revolucionar la medicina.

Nacen los primeros monos transgénicos,el pasadomes de febrero en China.

Investigadores de la Universidad Médica de Nanjing y el Laboratorio Yunnan Key de Investigación Biomédica en Primates en Kunming (China), han criado monos modificados genéticamente gracias a un nuevo método de ingeniería del ADN que se conoce como Crispr.

Estos macacos recién nacidos demuestran que la edición del genoma escogiendo genes específicos es factible en primates,una gran noticia para los científicos que estudian enfermedades difícilesv de investigar como las degenerativas, y un avance que sugiere que el método podría funcionar algún día en humanos.Este método consiste en utilizar unas bacterias para que hagan de tijeras genéticas que sirvan para introducir los genes que se quieren investigar, con la peculiaridad de que se puede dirigir exactamente dónde va a producirse la mutación. Con ello se evita generar animales inviables y se consiguen ejemplares que se parecen lo más posible a lo que sucede en la naturaleza.
La única condición es que el proceso de modificación debe hacerse justo después de la fecundación, cuando el futuro macaco es solo un embrión de una célula. De esta manera se asegura que todo el organismo lleva la mutación.

Todos los métodos conocidos anteriormente consistían en producir muchos cambios en el genoma y luego seleccionar los ejemplares adecuados,por lo que solo podía utilizarse en especies que se reproducen mucho y maduran pronto como los ratones ya que permite una investigación exhaustiva. Pero en simios, con camadas muy pequeñas y largos tiempos de crianza, eso no era posible.

Los investigadores chinos inyectaron ARN con 3 genes modificados, en embriones de una única célula de macaco: uno que regula el metabolismo, otro que regula el desarrollo de las células inmunes y un tercero que regula las células madre y la determinación del sexo. Los investigadores descubrieron que las herramientas para edición del genoma produjeron múltiples cambios en los genes modificados en los diferentes estados del desarrollo embrionario,pero todavía no están suficientemente desarrollados para saber si los cambios genéticos tienen un efecto sobre la fisiología o el comportamiento.

Estos macacos pueden ser un empuje para que las farmacéuticas se interesen por la neurociencia y no abandonen la investigación en enfermedades cerebrales ya que los trabajos no han tenido éxito porque muchos medicamentos que funcionan en los ratones no funcionan en humanos .Se espera que la investigación con monos tenga mayores probabilidades de dar lugar a terapias en humanos y en un futuro se hagan humanos genéticamente modificados.

De momento Crispr se usa para modificar células humanas cultivadas en laboratorio, pero todavia no se ha probado ni en embriones humanos, ni en adultos.

El cor té cervell

Annie Marquier, matemàica i investigadora de la conciència descobreix i explica que el cor humà té "cervell". Ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent, que té més de 40.000 neurones i una xarxa de neurotransmisors conectats amb el "cervell del cap" i amb la resta del cos. Per tant, el cor pot prendre decisions sense dependre del cervell i també pot aprendre, recordar i percebre sense necessitat de rebre informació del cervell del cap.

La investigadora francesa explica que hi ha quatre conexions entre el cervell del cor i el cervell del cap:

En primer lloc, el cor és l'únic òrgan que envia més informació al cervell que viceversa i aquesta propietat permet al cor activar certes parts del cervell segons la situació.

En segon lloc hi ha una conexió bioquímica entre els dos cervells, mitjançant hormones i neurotransmissors. El cor és l'encarregat de produir la hormona que fa que tot l'organisme estigui en equilibri, també controla la producció de l'hormona de l'estrés i la del amor (oxitocina).

En tercer lloc, el cor envia missatges a tot el cos, incluint per tant el cervell del cap, amb el ritme cardiac i les seves variacions.

I en quart lloc, la última conexió entre ambdós cervells es basa en la energia electromagnètica que transmet el cor i varia segons l'estat emocional. Aquest camp electromagnètic creat per l'energia del nostre cor s'extén de dos a quatre metres al voltant s'aquest, per aquest fet, les persones que tenim aprop reben la informaciño energètica que el nostre cor transmet.

Per acabar, Annie ens diu que esta demostrat que quan els éssers sabem fer servir el cervell del cor es crea un estat de coherència biològica, tot funciona correctament. Diu: "És una intel·ligència superior que s'activa a través de les emocions positives".

 

Oriol Beà

El DNA en la criminologia

 

És ben sabut que les noves tècniques d’extracció, manipulació i seqüenciació del DNA han permès poder resoldre nombrosos casos de caire criminal que fins al moment eren desconeguts. A més s’han pogut revisar i modificar sentències ja fetes gràcies a les noves dades proporcionades per aquesta tècnica. L’inconvenient és que si el DNA del delinqüent no es troba a la base de dades de la policia no es pot relacionar i el que es fa és guardar-lo per si en un futur es pot obtenir una altra mostra que permeti unir DNA i persona.

Recentment han sortit als diaris moltes noticies associades però hi va haver una que em va agradar especialment. Es tracta d’un fet que va succeir a París on es va poder identificar un lladre amb les restes de DNA que van quedar a la galta d’una víctima.

La vida és plena de situacions on un sol gest, moviment o expressió espontània o irreflexiva pot fer canviar per complet el curs dels esdeveniments. I això és el que li passà a Pierre G. de vint anys, el qual tindrà molt temps per reflexionar a la presó el per què del gest que va fer.

Per posar-nos en context hem de viatjar fins a París on una senyora (d’identitat oculta) és la propietària d’una joieria al districte XX de la ciutat. Com cada vespre tanca la botiga i marxa a casa. Allà la sorprenen dos lladres que la segresten i obliguen a dir la contrasenya de la caixa forta mitjançant amenaces de caire físic. La senyora atemorida va donar tota la informació necessària i un lladre va marxar a per el botí mentre l’altre vigilava. Després de quatre hores de segrest el calvari de la senyora va acabar commovent al lladre que li va fer un petó a la galta per “suavitzar la situació”. Aquest fet seria determinant en el desenllaç del fet.

Els policies van arribar a la casa després de la fugida dels lladres i van poder agafar una mostra de saliva per extreure el DNA. Malgrat la mostra era molt minsa ja va haver-hi pou per poder aïllar el material genètic. En contrastar-lo amb la base de dades no van trobar cap perfil enregistrat igual i el cas es va deixar obert.

Mesos després el mateix lladre va entrar en presó preventiva per un suposat delicte i, com es fa amb tots els presos, se li va extreure una mostra de DNA. Aleshores el van introduir a la base de dades i va coincidir amb un que ja tenien: el del robatori de la joieria.

Aquesta prova va ser irrefutable i al final el lladre va confessar haver comès el delicte. Aquesta història, que quasi sembla de novel·la, serveix per fer-nos reflexionar sobre els actes que cometem i que, actualment, tenim moltes tècniques diferents que ens permeten reconèixer i identificar les persones mitjançant el seu perfil genètic. 

Albert Mestres

21/02/2014

Descobreixen el secret dels ulls més complexes del món

Les gambes mantis tenen un sistema de visió amb tres cops més receptors que altres espècies animals. La majoria dels animals tenen entre dos i quatre fotorreceptors per distinguir els colors, aquest crustaci en té dotze.
Un equip d’investigadors d’Austràlia i Taiwan han descobert que els avantages que presenta tenir tants fotoreceptors i uns ulls tan complexos no és per distinguir millor els colors, sino que la seva forma de codificar-los ajuda a l’hora d’aparellar-se i de reconéixer el perill.
Les gambes mantis són crustacis que destaquen pels seus colors vistosos, cridaners i que fins i tot es veuen a la foscor, també són molt ràpids i tenen personalitats molt diferents, uns són molt agresius i d’altres totalment el contrari, molt més tranquils i relaxats.

"Aquests animals són experts en la visió en color, ja que tenen una forma de codificar la informació diferents als ulls de les altres espècies d’animals. Distingueixen pitjor els colors, però són més ràpids." diu Sinc Hanne Thoen, investigadora a l’Universiat de Queensland, Austràlia.

Els éssers vius tenen una visió basada en tres cons sensibles als colors primaris. Per aquest motiu el cervell determina els colors dels objectes amb l’entrada relativa de cada color a l’ull.

Van descobrir que aquests animals no distingueixen alguns colors oferint-los aliments de diferents colors i van veure que aquests animals no eren capaços de discriminar els aliments segons el color. Van arribar a la conclusió que tenien un sistema d’estalvi d’energia, aquest tipos de visió utilitza menys energia perquè el sistema neuronal és més senzill i per això són tan ràpides en els seus moviments.

http://www.lavanguardia.com/natural/20140124/54399501225/descubren-secreto-ojos-mas-complejos-mundo.html#ixzz2ri2kKGzB

Laura Alsius

Un process evolutiu més complex en una au primitiva amb dues cues.

Un equip internacional de científics han trobat a la Xina una au primitiva, de uns 125 milions d’anys, que la seva principal característica és que té dos cues. Segons han senyalat els experts, aquesta espècie, que es diu ’Jeholornis’, determina que el process evolutiu és més complex del que es creia.

Segons han indicat els autors del treball, aquesta au, del Cretàci Inferior, es la segona més antiga que es coneix després de l’Archeopteryx, de 145 milions, que és un dels grans fósils a nivell internacional i que va ser trobat a Alemania.

Les cues seran ara estudiades al detall per els investigadors que han destacat que la segona cua trobada és similar a la de les espècies modernas, amb forma de ventall, mentres que ’Jeholornis’ també manté la cua de diseny primitiu, en forma de palma.

Pels experts, aquest descubriment il·lustra que "en la evolució de les primeres aus, apareixen diferents solucions i organismes que eren mosaics de característiques". "El que mostra que l’evolució és molt més complexa que el què a vegades un pot pretendre quan té pocs fóssils o dates", han indicat els autors.

Fins la nova descripció, el que pensaven alguns paleontólegs era que, en la evolució de la cua de les aus, aquesta cua llarga que acabava amb plumes al llarg
de les vértebres en la punta, al anar-se escurçant, es va anar transformant en un ventall.

Ara, es mostra que no és tan clar que tingui que haver sigut així i que pot haver molts disenys que determinen que aquest process no ha sigut tan lineal. "La evolució de les cues fins arribar a les de les aus modernes és el resultat d’interaccions complexes entre pressions selectives naturals", apunta el treball, publicat a ’PNAS’.


—> http://www.eldia.com.ar/edis/20131021/Retratan-ave-vivio-fondo-tiempos-informaciongeneral1.htm

Troben sang líquida en les restes d'un mamut el que obriria la porta a la seva clonació

 

Un equip d'internacional de científics han confirmat la troballa de sang líquida en el cadàver d'un mamut. Els experts han mostrat el seu entusiasme davant la possibilitat que aquesta troballa els permeti clonar a aquest animal prehistòric.
Segons ha assenyalat el director de l'expedició, Semen Grigoriev, les restes congelades pertanyen a una femella de mamut lanudo, que podria haver mort a l'edat de 60 anys, és a dir, fa 10.000 o 15.000 anys. "Quan vam trencar el gel sota el seu abdomen, va fluir sang, molt fosca. És el cas més sorprenent que he vist en la meva vida", ha relatat el científic.

Grigoriev creu que la sang va poder romandre líquida al llarg de tants anys perquè "va caure en un pou d'aigua o en un pantà, probablement fins a la meitat de la seva altura, mentre que la resta del seu cos es va congelar".

Però el principal motiu d'alegria per a aquesta expedició és que "aquest descobriment ofereix possibilitats reals de trobar cèl·lules vives i concretar el projecte de clonació d'un mamut".

La Universitat de Iakutsk (Sibèria), que també forma part de la recerca, va signar l'any passat un acord amb el sud-coreà Hwang Woo-suk, un especialista en clonació. En el cas que es trobin finalment les cèl·lules vives, el seu nucli serà transferit a òvuls d'elefant amb l'objectiu de produir embrions amb ADN de mamut, que serien després col·locats en l'úter d'una elefanta d'Àsia.

 

http://www.ecoticias.com/naturaleza/79339/Encuentran-sangre-liquida-restos-mamut-abriria-puerta-clonacion

Ariadna Amores.

Descobrim a quina temperatura màxima poden viure els cucs Alvinella pompejana

El límit màxim de temperatura on es desarrolla la vida animal està per sobre dels 42 ºC i per baix dels 50 ºC. Això s’ha comprovat amb l’estudi d’uns cucs a Pompeya, que habitualment viuen a les fumaroles hidrotermals exactament a les esquerdes del fons oceànic de les quals surt aigua calenta.
Els cucs, anomenats Alvinella pompejana, col.lonitzen les parets de les ximeneies que es formen a les fonts hidrotermals de les aigues profundes i prosperen en condicions extremas de temperatura i presió. Fins ara havien esquivat els intents científics per portar-los a la superfície amb vida i investigar-los.
Estudis previs deien que aquests cucs podien creixer a temperatures de 60 ºC o més però s’ha comprovat que això és mentida.
Shillito i el seu equip d’investigació van utilitzar una tècnica durant les extraccions dels cucs que mantenia la presió extrema essencial per la seva supervivència. Això va permetre’ls que els poguessin portar als laboratoris per analitzar-los. Segons les seves conclusions, una exposició prolongada a temperatures d’entre 50 ºC a 55 ºC provoca danys letals en els seus teixits, cosa que demostra que en el seu ambient natural aquests ésser vius no són capaços de soportar exposicions a llargs plaços per damunt dels 50 ºC.
Malgrat tot, els investigadors també van observar que la temperatura òptima per la supervivència dels cucs estava encara per damunt dels 42 ºC. Per tant, els podem classificar en els animals més “amants de la calor”.

 

Júlia Ayats

Linck: http://noticiasdelaciencia.com/not/7304/la_temperatura_maxima_para_la_vida_animal_esta_por_debajo_de_lo_que_se_creia

Identifiquen un factor que organitza el creixement de les plantes

A més d'usar la llum com a font d'energia, les plantes la utilitzen per informar-se sobre l'ambient que les envolta. Ara, científics de l'Institut Leloir descobrir un gen clau per organitzar la distribució del treball: la seva activitat atura el creixement de la tija i afavoreix, al mateix temps, l'allargament de les arrels i el desplegament de les fulles, dos passos que propicien la fotosíntesi.
"Si es determinen els mecanismes moleculars que participen en aquests processos és possible conèixer millor i optimitzar genèticament les respostes dels cultius a l'ambient lluminós en què es desenvolupen", va assenyalar a l'Agència CyTA el doctor Jorge Casal, cap del laboratori de l'Fisiologia Molecular de Plantes.
El canvi d'aspecte de la planta a exposar-se a la llum es diu "desetiolación". Gràcies a l'acció de receptors de llum-com els fitocroms i els criptocromos-distribuïts pels seus òrgans, aquests poden detectar si es troben en la foscor pròpia del sòl o ja van emergir a la superfície. Els fitocroms perceben llum vermella i vermella llunyana de l'espectre lluminós i els criptocromos, la llum blava.
El gen ara identificat, ROC1, guarda la informació per fabricar una proteïna que actua en una via metabòlica comuna a ambdós receptors, com si fos el mateix baula de dues cadenes.

"La proteïna ROC1 actua en la interfase entre els senyals de llum, percebudes per fitocroms i criptocromos, i els senyals internes, regulant la sensibilitat als nivells de certes hormones vegetals (brassinoesteroides)", va destacar Casal, qui també treballa a l'Institut de investigacions Fisiològiques i Ecològiques vinculades a l'Agricultura (IFEVA) de la UBA. Com a resultat d'aquesta interacció, la planta privilegia l'expansió de les fulles en detriment del creixement de la tija.
Els experiments es van realitzar a la planta Arabidopsis thaliana, un model que serveix per estudiar altres espècies vegetals d'importància agronòmica. El treball va ser publicat a la revista The Plant Journal i va comptar també amb la participació dels doctors Santiago Trupkin, l'IFEVA, i Santiago Mora-García, de l'Institut Leloir.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7273/identifican_un_factor_que_organiza_el_crecimiento_de_las_plantas/

 

Andreu Orós

Mecanisme alternatiu d'evolució basat en microARN

Un equip internacional d'investigadors ha descobert un nou mecanisme que permet canviar l'aparença d'un organisme.
Els investigadors van trobar que la quantitat de pèls a les potes de certes mosques varia segons el nivell d'activitat d'un micro ARN.
Els micro ARN se'ls està reconeixent cada vegada més el seu paper com a reguladors essencials de la funció dels gens en plantes i animals, i des de fa temps, se sap que certes proteïnes, conegudes com a factors de transcripció, controlen directament la manera en què es llegeix la informació de l'ADN. Com a resultat, en general es considera que els mecanismes responsables de l'adaptació evolutiva són resultat de canvis en gens que codifiquen aquestes proteïnes.
En canvi, la idea que aquestes petites molècules d'ARN, els micro ARNs, puguin exercir un paper important en els canvis evolutius de l'aparença dels animals, és completament nova.

Els resultats de la investigació aporten doncs una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars de l'evolució.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7277/mecanismo_alternativo_de_evolucion_basado_en_microarns/

 

Carla Jaulent 

Important pas en l'evolució de la fotosíntesi

Nosaltres estem acostumats a que les plantes facin el procés de la fotosíntesi de la forma que la coneixem, però un nou estudi realitzat pel Museu Americà d’Història Natural de Nova York, és el primer en establir una prova conforme les algues verdes es comporten com depredadors menjant-se els bacteris.

Aquesta troballa ha estat possible gràcies a un microscopi elèctric que ofereix una visó de forma en que els cientifics pensen que els primers organismes van adquiri els cloroplasts amb altres formes de vida, també en la forma de convertir la llum en aliment i això va produir que sigues un pas crític per a l’evolució de les algues fotosintètiques i d’altres plantes terrestres.

En un article que es publicarà d’aquí a unes setmanes es diu que l’autor Eunsoo Kim i un company seu varen identificar un mecanisme pel qual un alga verda era similar a les primeres presents que hi havia a la Terra, que engloba un grup de bacteries. Amb aquest treball fet varen comprovar que hi havia proves d’un procès que s’havia suposat però que mai s’havia donat a veure.

Un dels autors de la recerca diu el següent: "Este comportamiento se había sugerido anteriormente, pero que no había tenido evidencia microscópica clara hasta este estudio, estos resultados ofrecen pistas importantes para un evento evolutivo que cambió fundamentalmente la trayectoria de la evolución, no sólo de algas fotosintéticas y plantas de la tierra, sino también los animales".

L’origen del cloroplast està vinculat a l’endosimbiosi, el qual és un procès en el que la cèl.lules eurcariotes, caputren una cianobacteria fotosintètica lliure, de manera que permet que la cèl.lula fotosintètica evolucioni fins forma un cloroplast. Tot i que aquests especialistes en materia han donat a coneixer aquesta troballa i reconeixen que la notícia és tan nova que encara es desconeguda per a molta gent.

Per poratar a terme aquesta investifgació s’ha utlilitzat molta microscopía electrònica per tal de poder prendre bones fotografíes i veure com l’alga verda s’alimenta d’un gènere de bacteris "Cymbomonas", de manera que s’alimenten mitjançant un conducte tubular que seria la boca i d’allà els bacteris són transportats fins a una vacuola i es porta a terme la seva digestió.

MIREIA SÁENZ EDO

http://es.globedia.com/revelan-importante-paso-evolucion-fotosintesis

La veritat sobre els bessons idèntics

Un grup internacional de científics s'ha preguntat quina és la relació entre l'estructura del cervell i les experiències de cada individu, el que podria explicar perquè els bessons idèntics no s'assemblen a la perfecció, fins i tot quan creixen junts.

Per respondre aquestes qüestions, els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) han analitzat 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d'un recinte on podien escollir entre una gran varietat d'activitats. 

"Els animals no sols eren genèticament idèntics, sinó que també vivien en el mateix entorn", explica a SINC Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemanya i president del Centre Alemany per Malalties Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es per què, tot i això, segueix emergint la individualitat”.

El cervell és un òrgan complexe que no para de desarrollar-se mai, i els canvis que pateix estan relacionats amb la personalitat i la conducta. “Podem demostrar una relació entre un tipus particular de plasticitat del cervell –la neurogènesi de l'hipocamp adult– i els nivells individuals de la conducta exploratòria –a través de las quals s'adquireixen els coneixements–”, indica Kempermann.

La neurogènesi adulta, és a dir la generació de noves neurones en l'hipocamp, permet que el cervell reaccioni a la nova informació amb flexibilitat. Amb aquest treball, els autors mostren per primera vegada que els experiències personals i el comportament contribueixen a la ‘individualització’ del cervell.

“L'entorn era tan ric que cada ratolí va reunir les pròpies experiències individuals. Els animals es van tornar cada cop més diferents en la seva conducta exploratòria. Aquest comportament explica més d'una cinquena part de la variació trobada en la neurogènesi adulta”, subratlla.

Per aquest científic, això apunta la importància de la quantitat d'experiències personals. “Tot i que s'ha d'anar amb compte amb les extrapolacions directes entre ratolins i humans, estem convençuts que el principi observat es mantindrà entre les espècies”, afegeix.

Com indiquen els autors, “tot i que l'entorno era comú i els gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant a l'entorn de manera diferent”. És més, durant els tres meses d'experiment aquestes desigualtats es van incrementar.

"Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones a l'hipocamp, una regió del cervell que suporta el que s'aprèn i la memòria", sosté Kempermann.

Segons l'investigador, en els animals que exploren l'ambient en un grau més gran també van créixer-los-hi més neurones noves que en els animals més passius.

 

Maria Vidal

El virus emergent H7N9 és transmissible entre mamífers

El nou virus de la grip H7N9 amb prou feines ha causat una trentena de morts des del 31 de març, quan es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però aquesta vegada els científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i els principals instituts del país s’han bolcat en una investigació d’urgència del virus emergent. Segons les seves dades recentment obtinguts en fures-el sistema model de la grip humana-, l’H7N9 és capaç de replicar-se en les vies respiratòries altes (el que facilita la seva transmissió) i també a les profundes (el que agreuja els seus símptomes). El virus es contagia eficaçment entre fures per contacte directe, i amb menys eficàcia per l’aire.

"En les condicions apropiades, la transmissió de persona a persona pot ser possible", conclouen a la revista Science 30 investigadors del Centre Conjunt d’Investigació de la Grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, a Pequín, i altres instituts xinesos en col · laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs l’Hospital Infantil St Jude a Memphis, un grup de referència mundial en grip. La possibilitat de contagi eficaç entre persones és la gran preocupació dels epidemiòlegs.
Com és habitual amb els virus de la grip emergents, el H7N9 és producte d’un mestissatge entre diversos virus d’altres espècies. Primer entre dos virus diferents de les aus aquàtiques (un va posar l’hemaglutinina del subtipus H7, i un altre la neuraminidasa de la classe N9, que abans mai havien aparegut juntes), i després entre aquest primer híbrid aquàtic i un altre virus de la grip (H9N2 ) bastant estès per les granges de pollastres de l’est asiàtic.
Dels 125 casos humans confirmats a primers d’aquest mes, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per tant són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors també han registrat alguns casos de brots familiars, pel que consideren probable que l’H7N9 tingui certa capacitat de contagi de persona a persona, encara que òbviament limitada (una altra cosa hauria suposat ja una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o almenys en la generalitat dels mamífers.
El treball mostra que les fures no només poden infectar amb un virus H7N9, sinó que també es converteixen en eficaços focus de noves partícules virals durant uns sis dies.