Biologia

Un punt dèbil en el procés natural de còpia de l'ADN

Una investigació recent aporta noves i aclaridores dades sobre un punt dèbil en el procés de còpia de l’ADN dins de les cèl•lules que podria arribar a contribuir al desenvolupament de càncer i altres malalties.

Al Departament de Biologia de la Universitat de York al Regne Unit, l’equip de Peter McGlynn ha descobert que les màquines proteiques que copien l’ADN fan pauses freqüentment durant el procés de còpia, cosa que augmenta la probabilitat que es desenvolupin mutacions perilloses.

La investigació es va centrar en el bacteri Escherichia Coli, que és un bon model en aquest procés.

Altres estudis sobre aquest bacteri ja havien proporcionat pistes sobre l’ADN humà. I en aquesta investigació, s’has estudiat cadascuna de les causes principals de les pauses i com es reparen les màquines de còpia averiades.
En l’estudi s’observa que la paració eficient és imprescindible per a evitar que es perjudiqui el codi genètic.

Amb les pauses es causen mutacions i morts cel•lulars (necrosis). Aquests efectes causen cèl•lules amb formes molt allargades.

Àfrica Soucheiron

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

Un grup internacional de científics s’ha preguntat quina és la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada ésser, fet que podria explicar perquè els bessons idèntics no s’assemblen a la perfecció, inclús quan creixen junts.
Els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d’un recinte on podien escollir una gran varietat d’activitats. "Los animales no sólo eran genéticamente idénticos, sino que también vivían en el mismo entorno", explica Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemana i president del Centre Alemany per Enfermetats Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es por qué, a pesar de eso, sigue emergiendo la individualidad”.

Els científics afirmen que el cervell és un òrgan complex que no para de desenvolupar-se mai i els canvis que hi ha estan relacionats amb la personalitat i la conducte de cada individu. “Podemos demostrar una relación entre un tipo particular de plasticidad cerebral –la neurogénesis del hipocampo adulto– y los niveles individuales de la conducta exploratoria –a través de las cuales se adquieren los conocimientos–” ens explica Kempermann.
La neurogènesis adulta, és a dir, la generació de noves neurones en d’hipocamp, permet que el cervell reaccioni de manera molt flexiva a la nova informació. Amb aquest treball, els investigadors demostren per primer cop que les experiències personals i el comportament contribueixen a la “individualització” del cervell. Aquesta teoria queda reflectida a la pràctica dels ratolins perquè cadascú va viure les seves experiències personals dins d’aquell recinte. El científic principal d’aquesta investigació afirma que  “Aunque hay que ser cuidadoso con las extrapolaciones directas entre ratones y humanos, estamos convencidos de que el principio observado se mantendrá entre las especies”

 

A l’experiment que es va fer per estudiar les conductes especifiques, cadascun dels ratolins estava equipat amb un micro-chip que emetia senyals electromagnètiques, cosa que va permetre als científics construir perfils de moviments dels animals i quantificar el seu comportament explorador. Malgrat estar en el mateix entorn i tenir gens idèntics, els ratolins mostraven patrons de comportament individualistes i això es va anar augmentant durant els tres mesos "Estas discrepancias se asociaron con diferencias en la generación de nuevas neuronas en el hipocampo, una región del cerebro que apoya el aprendizaje y la memoria", sosté Kempermann. Segons aquest investigador, els animals que exploren l’ambient amb un grau major també els hi van créixer més neurones que en els animals més passius.

Per acabar, els experts van examinar també un grup de ratolins allotjats en un recinte poc atractiu i, majoritàriament, la neurogènesis en aquest animals va ser menor que en els ratolins experimentals. "Los resultados sugieren que la experiencia influye en el envejecimiento de la mente humana, que un ambiente enriquecido fomenta el desarrollo de la individualidad", conclou Ulman Lindenberger. 

 

Júlia Ayats

Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/7119/_por_que_los_gemelos_identicos_son_tan_diferentes_/

Uns bacteris adictes a la cafeina

Un equip de científics mitjançant modificacions genètiques de la bacteria Escherichia coli, han vist que són adictes a la caeína. La finalitat d'aquest projecte era aconseguir bacteries que podien ajudar a descontaminal l'aigua o per la bioproducció de medicaments.
La relació entre la cafeína i la descontaminació de l'aigua és que molts d'aquests components químics són grans contaminants de l'aigua.
En les probes realitzades s'ha demostrat que són eficients en la descontaminació de l'aigua. Poden haver més aplicacions com per exemple medir la quantitat de cafeína de les begudes, la recuperació de productes que serveixen per la creació del café que són rics en nutriens i la bioproducció d'alguns medicaments.

Alba Segarra

Un homínid estrany que aspira a canviar la història evolutiva

Dos esquelets fosilitzats, bastant complets i ben conservats, d'uns estranyos australopitecus que van viure a l'Àfrica fa gairebé dos milions d'anys desconcerten els investigadors de 16 institucions de tot el món que els han estudiat a fons. Els Australopithecus sediba, eren capaços de caminar de peu, tot i que no amb tanta naturalitat com l'espècie humana, a causa del seu taló simiesc; però, a la vegada, treparien pels arbres i les roques amb facilitat. Per les seves dents, columna vertebral i mandíbula eren semblants als humans primitius, però les seves espatlles i braços eren més de mono, i la caixa toràcica superior s'assembla a la dels grans simis. L'estranya criatura tenia el cervell petit. Els paleontòlegs no tenen clar si aquesta línia ancestral és de l'espècie humana o no, i si ho és, no saben tampoc on encaixar-la. Ja apuntaven a aquesta indefinició fa dos anys, quan van presentar oficialment els fòssils A. sediba descoberts dos anys abans a Sudàfrica. Des d'aleshores, els científics, dividits en sis equips d'especialistes que s'han repartit els fòssils han analitzat exhaustivament els esquelets descoberts d'aquells dos misteriosos individus . Han comparat els ossos amb els d'altres espècies d'australopitecus i d'humans i han escrit sis artícles a la revista Science amb les seves conclusions.

En l'antiga visió de l'evolució, l'A.sediba seria el perfecte eslabó perdut, l'exemplar que té trets del precedent en antiguetat i altres del següent. Però els científics saben que la cosa no funciona així, que l'evolució no és una cadena, sinó una intrincada ramificació d'espècies amb ancestres comuns i parents més o menys pròxims. La qüestió és situar l'homínid amb un mosaïc de característiques en l'arbre de família. A més, la antiguitat és clau en aquest cas perquè fa dos milions d'anys existia ja a l'Àfrica l'Homo erectus, avantpassat de l'Homo sapiens i, segurament, el primer que va sortir del continent ancestral i es va expandir per el vell món. A.sediba s'ha datat en 1.980.000 años.

Les grans preguntes sobre la estranya criatura de Malapa segueixen obertes, i els científics aspiren a contestar-les, sobre tot quan tinguin més fòssils d'aquesta espècie. El pròxim estiu Berger i el seu equip reprendran l'excavació del jaciment. Potser l'A.sediba sigui un avantepassat remot de l'Homo sapiens, o potser era un espècie d'homínid que va acabar en un cul-de-sac de l'evolució, és a dir, extingint-se.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/11/actualidad/1365702374_397905.html

http://sipse.com/archivo/conozca-al-asediba-nuestro-eslabon-perdido-120731.html

http://www.abc.es/ciencia/20130411/abci-australophitecus-sediba-eslabon-perdido-201304111530.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Maria Vidal

Uns científics aconsegueixen fer nusos amb aigua

Un equip internacional de científics ha aconseguit fer nusos amb aigua en un laboratori, just un segle després de que la idea fos suggerida.Això csnvis el camí per que els investigadors pugui estudiar els girs y voltes que succeeixen en fenómens como els gasos ionitzats de la atmósfera solar, materiales superconductors, cristalls líquids y camps quántics descrits per les partícules elementals.

El científico Lord Kelvin va proposar fa 100 anysque els àtoms eren nusos o "anillos de vórtices" que es doblen formant circuits tancats i anudatss en torn a sí mateixos, semblants als girs que formen un remolí. Ara, dos físicos de la Universidad de Chicago (EE UU), Dustin Kleckner i William Irvine, han aconseguit comprobar-ho a la pràctica usant una versió en miniatura de l'ala d'un avió creada amb una impresora 3D.

Segons expliquen els autors, durant el vol d'un avió l'ala indueix un moviment de rotació o de vòrtice de les corrents d'aire, que és el que permet que l'aparato ascendeixi. Quan un ala en repòs accelera de sobte, es creen dos vòrtices d'aire que circulen en direcciones oposades. Submergient l'ala en miniatura en una cuba d'aigua i donant-li una acceleración súbita, els investigadores van aconseguir crear una estructura aquática en forma de nus. Per visualitzar-la, van optar per injectar petites bombolles i, a continuació, van emplearn un escàner de làser d'alta velocitat capaç de produïr les vistes del fluiïd a 76.000 fotogrames per segon per reconstruiïr la disposició de 3D de las bombolles, revelant així la formació dels nusos.

Marcel Miquel

Recobriment biodegradable per a implants dentals

Persones grans o amb osteoporosi, fumadors, diabètics o persones que han patit un càncer no poden optar en ocasions a realitzar implants dentals davant la manca de capacitat dels seus ossos d’integrar de manera adequada les noves pròtesis que substitueixen l’arrel. El recobriment d’aquests implants amb un nou material biodegradable desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat del País Basc i l’empresa Ilerimplant permetrà realitzar implants en persones amb dèficit ossi, a més d’augmentar la taxa d’èxit general dels implants gràcies a una major biocompatibilitat dels mateixos i reduir el temps d’osteointegració, és a dir, d’integració en l’os.

 

 

http://youtu.be/6Exxi-keZoI

 

oscar crespo

El Niño de Orce

A Orce (Granada) al barranc de León, han trobat un dent de llet procedent d’un homínid de fa 1,4 milions d’anys que suposa la presencia més antiga de l’Europa occidental. Aquesta troballa va tenir lloc l’any 2002 però fins ara no s’havien presentat proves anatòmiques i cronològiques que ho recolzessin. El descobriment s’ha presentat a Granada pels dos directors del treball: Bienvenido Martínez-Navarro, investigador de l’Institut català Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Isidoro Toro, el director del Museu Arqueològic de Granada.

Segons explica Martínez-Navarro, la dent pertanyia a un nen o una nena de 10 anys y així ho corroboren els estudis fòssils que s’han dut a terme sobre la peça per 18 experts tant al Museu Nacional d’Història Natural de París com a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que no s’ha pogut precisar a quina espècie d’homo correspon.

El Niño de Orce, tal i com han denominat la dent, va ser identificada com a possible resta humana l’any 2008 encara que també va presentar-se associada a nombrosos ossos animals com llops, hienes, teixons o altres vertebrats. La peça està molt desgastada i és lleugerament assimètrica, segons explica una nota informativa de l’IPHES. Aquest descobriment suposa que els jaciments de Orce són els més antics d’Europa en el registre paleobiològic (per davant d’Atapuerca, que la resta més antiga que tenen és una mandíbula de 1,2 milions d’anys d’antiguitat).

La importancia de la troballa va veure’s reflectida a la Journal of Human Evolution, la revista més important de paleontologia humana més important.

La Junta, que pretén sol·licitar la declaració dels jaciments d’Orce com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, la va declarar com a Bé d’Interès Cultural el juliol del 2012.

 Brisa Alcón

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130301/54368894253/diente-hallado-orce-resto-humano-mas-antiguo-europa.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/descubierto-orce-diente-fosil-hominido-hace-millones-anos-2329234

 

Nou mètode mecànic per introduir ARN, proteïnes i micropartícules a cèl.lules vivents

Les cèl.lules vives estan rodejades per una membrana que regula què és el que entra i surt de la cèl.lula. Aquesta membrana és necessària perquè les cèl.lules controlin el seu interior, però fa que pels científics sigui més dificil introduir-hi cèl.lules grans, per obtenir imatges del interior o bé per reprogramar les cèl.lules mitjançant proteïnes. 

Uns investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, han trobat una manera segura i molt eficient de fer passar mol.lècules grans a través de la membrana cel.lular. Aquest nou mètode consisteix en fer que les cèl.lules travéssin un canal molt estret que provoca que les cèl.lules hagin de forçar petits orificis perquè s'obri temporalment. Qualsevol mol.lècula gran que estigui flotant a l'exterior de la cèl.lula com l'ARN, proteïnes, etc. pot passar a través de la membrana per aquest orifici mentres estigui obert.

Hi ha altres mètodes, ideats abans que aquest, per introduir mol.lècules grans a les cèl.lules, però tots presenten algun inconvenient. 

Utilitzant la nova tècnica, l'equip que ho va originar va poder enviar al medi intercel.lular proteïnes de reprogramació i va generar cèl.lules mare pluripotents amb una taxa d'èxit superior a qualsevol altre duta a terme anteriorment.  

 

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia/

http://noticiasdelaciencia.com/not/6415/nuevo_metodo_mecanico_para_introducir_arn__proteinas_y_nanoparticulas_en_celulas_vivientes/

Carla Jaulent

Alguns insectes posseeixen un sofisticat mecanisme per comptar.

Investigadors de la Universitat de València i de la Universitat d'Oxford han descobert que alguns insectes tenen una habilitat cognitiva que els permet comptar. Fins ara, es creia que aquesta habilitat només era pròpia del animals vertebrats, però s'ha demostrat que no és així.

Aquest experiment s'ha fet amb el conegut com escarbat de la farina (Tenebrio Molitor). Aquest insecte és capaç de comptar el número de mascles rivals que té a l'hora d'aparellar-se amb una femella. Aquests animals s'enfronten a una dura competició per aparellar-se amb les femelles, ja que després de l'aparellament corren el risc de que altres mascles copulin a la mateixa femella i desplacin la seva esperma per complet.

Pau Carazo, investigador principal de l'estudi diu: "Quan detecten a pocs rivals i el risc de que un altre mascle desplaci la seva esperma és baix, els mascles abandones la femella a pocs segons d'acabar-se la còpula per anar a buscar altres aliments o altres femelles.

Aquest treball de la Universitat de València suggereix que aquests escarbats de la farina són capaços de determinar el número d'individus en un grup sense utilitzar variables contínues, sinó que reconeixen a cada individu per separat i acumulen en la seva memòria el nombre d'individus diferents per calcular quants estan presents en el seu entorn més immediat.

Aquesta capacitat descoberta en els escarbats de la farina es distingeix del que nosaltres coneixem 'per comptar' en humans ja que no implica un concepte bàsic de número.

Marcel Miquel

Vida a 5.000 metros de profundidad en la fosa de las Caimán

Son los volcanes submarinos más profundos y calientes descubiertos en la Tierra. Se encuentran a casi 6.500 metros de profundidad, en la fosa de las Caimán, en el Caribe, y alcanzan temperaturas de hasta 400 grados centígrados. Científicos de la Universidad de Southampton y elCentro de Oceanografía Nacional de la ciudad han desarrollado un robot submarino con el que recoger muestras de estas 'chimeneas' y rodar imágenes en alta definición. Los resultados son más que fascinantes, tanto en geología como en biología marina.

A semejantes profundidades, en condiciones extremas, habitan especies nunca antes vistas. Desde gusanos de tubo gigante hasta una especie delangostinos ciegos que ha desarrollado un órgano para detectar el calor extremo que emiten estas fumarolas hidrotermales. Sobreviven en estrechos márgenes cerca de los conductos, que alcanzan en muchas ocasiones los 10 metros de altura, y donde la diferencia de calor es de casi 400 grados entre el agua expulsada por los fumaderos y el agua de alrededor.

El robot submarino (bautizado como ISIS) ha alcanzado los 5.000 metros de profundidad, filmando todo lo que observaba, lo que ha permitido a los investigadores desentrañar más aún las profundidades del mar. "Esto nos está enseñando lo poco que sabemos. No es sólo una cuestion de gran interés científico, sino que revela la majestuosidad de nuestro planeta en regiones que han estado ocultas durante mucho tiempo", asegura Jon Copley, del Centro Oceanográfico Nacional, en Gran Bretaña.

Ignasi Farrús

página web: http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

Más información: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/22/ciencia/1361534411.html

Observan por primera vez cómo se forman las conexiones neuronales en el feto humano

El cerebro humano tarda años en terminar de madurar. Las primeras etapas ocurren durante el desarrollo embrionario y son esenciales para un correcta formación de las redes neuronales.

Escaneando los vientres de mujeres embarazadas, investigadores estadounidenses han conseguido observar por vez primera las conexiones entre las diferentes partes del cerebro del feto a medida que se van cableando en el útero.

“Esta técnica ayudará a detectar factores que influyen en el desarrollo temprano del cerebro y pueden tener relación con ciertos trastornos. Con esta información podemos tener la oportunidad de encontrar un tratamiento y quizá prevenirlos”, afirma a SINC la autora principal del estudio, Moriah E. Thomason, de la Universidad del Estado de Wayne (EE UU).

La investigadora se refiere a trastornos como el retraso mental, el autismo o la epilepsia, que se manifiestan a lo largo de la vida de una persona, y que podrían tener su origen en conexiones fallidas durante el desarrollo del cerebro en el útero materno.

En colaboración con científicos del Instituto Nacional de Salud Infantil y desarrollo Humano de Estados Unidos, Thomason ha utilizado técnicas de imagen por resonancia magnética funcional (fMRI) en mujeres embarazadas de 24 a 39 semanas.

Inocuo para madres e hijos

Gracias a este escáner han podido observar, en tiempo real, la comunicación entre los hemisferios y entre áreas de una misma región, “sin amenazar la salud de la madre ni del niño”, asegura la científica.

Los resultados del estudio, publicado en Science Translational Medicine esta semana, muestran que las conexiones varían en función de la edad del feto, de manera que se hacen cada vez más fuertes y se producen entre zonas más distantes según se acerca la fecha del parto.

Una vez que el patrón de formación de las redes neuronales esté bien definido, el equipo de Thomason planea seguir trabajando para detectar factores que puedan interferir en el desarrollo y dar lugar a problemas. Con este objetivo, los investigadores ya están haciendo un seguimiento de los niños tras el parto.

Aleix Manresa

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Observan-por-primera-vez-como-se-forman-las-conexiones-neuronales-en-el-feto-humano

Es genera artificialment un pàncrees en un porc

Científics japonesos han generat una pàncrees en un porc amb la finalitat de, en un futur, poder utilitzar aquesta tècnica per fabricar òrgans humans en animals i trasplantar-los.

Per fer aquest experiment s’han seguit una sèrie de passos: primer de tot es va agafar un embrió d’un porc comú i se li van extreure unes quantes cèl·lules. Tot seguit van alterar genèticament un altre embrió de porc per tal de què no tingués pàncrees. A continuació van agafar les cèl·lules extretes anteriorment de l’altre embrió i les van implantar a l’embrió de porc sense pàncrees. Finalment van introduir l’embrió a l’úter d’un porc femella.

El resultat d’aquesta operació va ser un porc amb pàncrees amb uns nivells de sucre a la sang normals i que va arribar a adult.

El equip que va realitzar l’experiment, ara estan fent estudis més generals per tal d’implantar cèl·lules IPS humanes modificades ("inducted pluripotent stem cells" cèl·lules pluripotents induïdes, que tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de teixit)  en un embrió de porc que després seria introduït en un úter d’un porc femella.

Però aquest segon experiment serà difícil de dur a terme ja que les lleis japoneses, lloc on s’ha fet el primer experiment, prohibeixen fer-lo per qüestions ètiques.

Neus Aranda

Els animals criats per humans són més intel·ligents que els animals salvatges?

Segons un estudi realitzat a la universitat estatal de Michigan, els animals criats per entorns humans tendeixen a obtenir millors resultats als problemes plantejats.
L’equip, dirigit per Sarah Benson, ha presentat unes hienes salvatges i unes en captivitat i els i a presentat com a problema el següent: aconseguir el menjar de dins d’una gàbia tancada, sent necessari obrir-la per aconseguir el menjar. Els resultats han demostrat que les hienes en captivitat estaven més preparades per obrir la gàbia, li tenien menys por a aquesta i eren més creatives que les altres a l’hora de provar noves tàctiques per aconseguir el menjar.
No sembla que els resultats siguin deguts a que sigui a causa de l’alimentació o l’energia. Tot i això, Sarah Benson avisa que s’ha de vigilar a la hora de analitzar els resultats obtinguts dels animals en captiveri, ja que poden haver-hi diferències considerables entre com es comporten els animals en cautiveri i els que estàn en llibertat. Un animal que, ben alimentat tota la seva vida i que ja ha interactuat amb humans abans de l’experiment, se li proposa de fer un problema de destresa mental potser no l’hauria arribat a resoldre si s’hagués hagut d’enfrontar amb els problemes de la vida salvatge, o és més, potser ni s’hauria dedicat a intentar resoldre el problema i hauria centrat la seva atenció en una altra cosa.

Andreu Orós

http://noticiasdelaciencia.com/not/6450/_los_animales_criados_por_humanos_se_vuelven_mas_inteligentes_que_los_salvajes_/

Corroboren que alguns atacs epilèptics no s'originen a les neurones

Normalment, els atacs epilèptics es produeixen perquè algunes neurones del cervell es tornen excessivament actives. Però, s’ha fet un estudi dirigit per neurocientífics d’Estats Units que afirmen que aquests atacs poden ser provocats per cèl.lules que no són neurones sino cèl.lules glials. Els principals tipus de cèl.lules glials són els astròcits que constitueixen, aproximadament, la meitat de cèl.lules que tenim al cervell i ajuden a les neurones a formar conexions entre sí. Gràcies a l’estudi dels neurocientífics s’ha descobert que també poden realitzar funcions importants, com ara, ajudar a les neurones a comunicar-se.  En estudis anteriors es va poder comprovar que les cèl.lules glials es tornen hiperactives durant els atacs epilèptics però no estava del tot clar si aquesta hiperactiviat era el que produia l’atac o si només reaccionaven a la hiperectivitat de les neurones. Finalment, després de varis estudis s’ha pogut detectar que en les cèl.lules glials es provoquen els atacs.

Un exemple pràctic seria el cas de les mosques de la fruta. Uns cientifics van identificar una mutació en les cèl.lules glials que fa que les mosques siguin molt més propenses a sufrir atacs epilèptics. Les mutacions com aquesta influeixen a la comunicació entre cèl.lules glials i neurones i com a conseqüència les neurones es tornen molt més excitables. Aquesta excitació fa a les mosques més propenses a experimentar atacs epilèptics en resposta a estímuls ambientals, com les temperatures extremes.
Aquest és el primer cop que s’ha demostrat en éssers vius que les mutacions a les cèl.lules glials provoquen atacs.

 

Júlia Ayats, Marx

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/6398/corroboran_que_algunos_ataques_epilepticos_no_se_originan_en_neuronas/

         http://cienciaylocura.net/2013/02/17/corroboran-que-algunos-ataques-epilepticos-no-se-originan-en-neuronas/

Es descobreix un nou tipus de cèl.lula cerebral

Uns científics han descobert un seguit de cèl·lules cerebrals, fins ara desconegudes, que regulen les funcions cardiovasculars com per exemple el ritme cardíac i la pressió arterial. Aquest grup de científics esperen que aquest descobriment sigui útil en un futur pel tractament de malalties cardiovasculars.

Aquestes cèl·lules  - descobertes a l’Institut de Karolinska a Suècia- van ser identificades en ratolins.

Les cèl·lules es desenvolupen en el cervell amb l’ajuda de l’hormona tiroidea. Els pacients en els quals està alterat el funcionament de la glàndula tiroides, i que per tan produeixen moltes o poques hormones tiroides, tenen el risc de desenvolupar problemes amb aquestes cèl·lules cerebrals. Això afecta al funcionament del cor i poden arribar a provocar greus malalties cardiovasculars.

És molt probable que els pacients que pateixen hipertiroïdisme ( producció alta de l’hormona tiroidea) o hipotiroïdisme (producció baixa de l’hormona tiroidea) i no rebin cap tipus de tractament especial, tinguin problemes cardíacs. Abans del descobriment, els científics es pensaven que era únicament perquè l’hormona afecta directament al cor. Ara, però, saben que aquesta hormona afecta indirectament al cor a través de les “noves” neurones.

Aquest descobriment fa que hi hagi una nova manera de lluitar contra aquestes malalties cardiovasculars. Si els científics aprenen a controlar aquestes neurones, serà possible tractar - a través del cervell- certes patologies com per exemple la hipertensió. No obstant, aquesta possibilitat encara està lluny en el futur tal i com reconeixes el científic Mittag “ Una conclusión más inmediata es que es de suma importancia identificar y tratar a las mujeres embarazadas que padecen de hipotiroidismo, ya que su bajo nivel de hormona tiroidea puede afectar a la producción de estas neuronas en el feto, y esto a la larga puede causar trastornos cardiovasculares en los hijos".

 

Júlia Ayats, Marx

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/6144/descubren_un_nuevo_tipo_de_celula_cerebral/

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/82091-neuronas-cerebrales-pueden-regular-funcion-cardiaca

Troben els inicis de vida més antics de la Terra

Científics nord-americans creuen haver trobat indicis d'oxigen i per tant de vida a la Terra, fa 3460000000 d'anys, gairebé 800 milions d'anys abans del que es pensava.
El director de la investigació, Hiroshi Ohmoto i el seu equip de la Universitat de Pennsilvània, van arribar a aquesta conclusió després de trobar diminuts cristalls de hematita, un mineral de ferro, en una formació de jaspi al nord-oest d'Austràlia.
En l'estudi, publicat a la revista Nature Geoscience, afirmen que això demostra l'existència d'una extensió d'aigua rica en oxigen en aquest lloc en la data indicada. I per tant, denota la presència de microorganismes capaços de produir oxigen mitjançant fotosíntesi uns 800 milions d'anys abans dels fòssils de microbis fotosintètics més antics coneguts fins la data.
Per confirmar més aquesta possibilitat, Ohmoto explica que l'hematita pot formar per l'acció dels raigs ultraviolats o de l'oxigen i els vidres trobats en Pilbara  es van desenvolupar a profunditats de més de 200 metres, on els raigs ultraviolats no arriben.

http://www.novaciencia.com/2009/03/17/hallan-los-indicios-de-vida-mas-antiguos-de-la-tierra/
http://www.publico.es/agencias/efe/209859/hallan-los-indicios-de-vida-mas-antiguos-de-la-tierra-en-australia

Carla Jaulent, Marx

El secret de la supervivència dels camells

 

Nivells en sucre en sang elevats, dietes riques en sals i el fet d’acumular greixos és una de les dietes menys recomanades per nosaltres. Però per als camells,  aquestes adaptacions els permeten sobreviure en les zones més seques i fredes del planeta.

El camell bactrià (Camelus bactrianus ferus), anomenat simplement camell, és una espècie en perill d’extinció, i només habiten salvatgement en el nord-est de China, el sud-est de Mongòlia o el desert de Gobi. Investigadors mongolesos i xinesos han desxifrat les característiques del seu genoma en les estratègies fisiològiques que els permeten sobreviure a aquelles  condicions més dures.

Genoma i metabolisme singulars: 

Al examinar qualsevol genoma d’un individu  per primera vegada els científics s’interessen especialment per les zones que experimenten una ràpida evolució. Aquestes zones tenen els gens que defineixen l’espècie i és on es troben les diferències que els van separar dels seus parents més pròxims. Durant l’estudi del genoma dels camells es va descobrir que molts gens relacionats amb el metabolisme es troben en procés de ràpida evolució  respecte el genoma d’espècies de la seva família.

Els camells, igual que altres espècies de la seva família, digereixen el menjar mastegant el bol alimentici, però a diferència d’aquestes espècies molts dels gens que han evolucionat ràpid ens els camells regulen el seu metabolisme, cosa que fa rumiar sobre el processament que realitzen dels nutrients, acte seguit de la digestió, és diferent. Això explicaria la seva capacitat per produir i emmagatzemar energia al desert.

L’estudi demostra que els camells aguanten uns nivells de glucosa en sang molt grans gràcies als canvis en determinats gens que en els humans se’ls associaria a la diabetis de tipus 2. Algun dels seus gens d’evolució ràpida inclouen aquells que regulen les rutes de senyalització de la insulina. Així mateix s’ha identificat seccions del genoma dels camells que explicarien per què poden tolerar molt millor que els humans una elevada concentració de sal en  sang. En els humans l’eliminació del  gen que controla la hipertensió suposaria un augment de la tensió arterial. En canvi els camells tenen moltes copies d’aquest gen cosa que manté la tensió sota control encara que consumeixin grans quantitats de sal.

Fonts d'informació: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-secreto-de-la-supervivencia-en-los-camellos-10632

http://www.nature.com/ncomms/journal/v3/n11/full/ncomms2192.html

(en anglès)

 

Àlex Espinal

Similituds entre la història poblacional de l'ésser humà i la de la mosca Drosophila

Fa milions d’anys, quan els nostres avantpassats van marxar de l’Àfrica, un grup de moscas de la furta “els van acompanyar”. Avui en dia, un grup d’aquestes mosques Drosophila estan tornant al continent i s’estan reproduint amb les mosques de la seva espècie que mai van marxar d’allà.
Les moscas de la fruta són una espècie molt usada per la investigació genètica, i per això, s’han pogut aconseguir noves dades sobre la variació genètica.

Aquest estudi genètic es va dur a terme recentment, protagonitzat per especialistes, a la Universitat de Califòrnia a Davis. Aquest grup de treballadors ha trobat certes evidències de selecció natural en quasi tot el genoma de la D. Aquest fenomen esta molt relacionat amb tot el que se sap del genoma humà. L’objectiu principal dels investigadors és  “entender mejor las fuerzas que dan forma a la variación genética “, tal i com afirma Charles Langley, coautor d’aquestes estudis.

El primer estudi que es va dur a terme, aporta dades interessants sobre els genomes de 37 gens de la mosca Drosophila. En el segon estudi s’han descrit els genomes de 139 cepas de mosca de 22 poblacions africanes i europees.

Al igual que l’ésser humà, la Drosophila es va originar a Àfrica i és precisament allà on mostra la major diversitat genètica. Se suposa que aquestes mosques van aparèixer a Europe fa aproximadament uns 50.000 anys juntament amb els éssers humans. En la seva història conjunta, tant els humans com les mosques van experimentar una gran reducció dràstica de la població i com a conseqüència, moltíssima diversitat poblacional. No obstant, els genomes de les mosques africanes mostren que en les dues últimes dècades, mosques similars a les que es van trobar a Europa o Estats Units han establert, novament, poblacions a l’Àfrica, generalment en entorns urbans i industrialitzats. Per exemple, allà on les modernes instal·lacions cerveseres s’han desplaçat a l’elaboració tradicional africana de cervesa, han aparegut mosques de cerveseria "europeïtzades".

Júlia Ayats

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/5678/similitudes_entre_la_historia_poblacional_del_ser_humano_y_la_de_la_mosca_de_la_fruta/

         http://news.ucdavis.edu/search/news_detail.lasso?id=10367

Investiguen un milló d'espècies marines

La CSIC (consejo superior de investigaciones científicas) ha dut a terme una investigació internacional que l'han precedit 270 biòlegs de 32 paisos diferents per investigar nous organismes eucariotes marins. Actualment hi han 230.000 espècies marines descrites i diuen que podrien trobar fins a 972.000.

Un biòleg marí de Blanes que participava en la investigació va fer una predicció estadística de les noves espècies marines en les últimes dècades, els seus resultats indiquen que les especies marines totals serien aproximadament de 540.000 pero aquesta xifra oscila entre 320.000 i 760.000.

Com a conclusió tots els biòlegs diuen que només 230.000 espècies estaven ben descrites i que hi han 170.000 casos de sinonimia és a dir que una esècie esta descrita un o més cops en diferents noms. Per exemple en la classe dels cetàcis els investigadors han trobat que existeixen 1271 noms diferents aplicats a només 87 espècies , l'expert Jaume Damià que es un biòleg de l'institut mediterrani diu que la sinonímia més comuna és la seva forma.

De les aproximadament 230.000 espècies marines, unes 200.000 pertanyen al regne animàlia, 7.600 al Plantae (algues...), 19.500 al Chromista, 550 al protista i 1050 al fungi. Recordem que aquesta investigació només s'ha fet amb organismes eucariotes.


Aqui podem veure una opinió d'un investigador de la CSIC:

“Tal vez dentro de un siglo se hayan podido describir todas las especies marinas, no obstante, cuanto más sepamos más podremos afinar la cifra exacta de biodiversidad acuática”.
Aquesta investiigació l'ha dut a terme l'institut marí de Flandes (bélgica) i la universitat d'Auckland (Nova Zelanda) que s'han cordinat amb 144 institucions.





Oscar Crespo

El cervell dels transexuals es diferent a la resta.

Segons un estudi realitzat per la Universitat Nacional d' Educació a Distancia (UNED) i del Hospital Clínic de Barcelona, afirmen que el gruix de l'escorça cerebral del cervell d'un home que es sent dona o d'una dona que se sent home, és diferent a la resta. 

Això es va demostrar amb tècniques de neuroimatge amb 94 persones. Van arribar a la conclusió de que els homestransexuals, tenen una escorça cerebral més fina i més semblant a la de les dones que els altres.

En canvi, les dones transexuals no pateixen diferencies en la seva escorça i per tant la tenen igual que el seu sexe. Pel contrari, les dones transexuals, es diferencien en les estructures subcorticals ja que el seu volum es semblant. 

L'origen d'aquestes diferencies no se sap, però es sospita de que podrian ser les hormones sexuals o una simetria en l'efecte dels andrògens

Marc Fernández Jofra

1r BTX A

http://www.muyinteresante.es/el-cerebro-de-los-transexuales-es-diferente

http://www.lavanguardia.com/salud/20121113/54354443401/cerebros-transexuales-diferencias-biologicas.html