Biologia

Presenten a Roku i Hex, els dos primers monos quimèrics del món.

Un equip científic de la Universitat d'Oregon (EEUU)  ha creat els primers monos quimèrics del món, animals normals i sans compostos por una barreja de cèl·lules de sis genomes diferents.

A la mitologa grega la Quimera era un monstre que treia foc i tenia tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp,  que sortia de la seva cua. En biologia mol·lecular, una quimera és una proteïna artificial creada unint dos fragments de proteïnes diferents.

"Les cèl·lules mai es fusionen, però permaneixen juntes i cooperen per formar els teixits i els òrgans", va dir Shoukhrat Mitalipov, del Centre Nacional d'Oregon d'Investigació de Primats, a la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon.

Aquest fet genera moltes promeses per a la investigació ja que, fins ara, la producció d'animals quimèrics s'havia limitat als ratolins.

L'estudi també indica que podria haver-hi límits de cara a l'ús de cèl·lules mare d'embrió cultivades.

Els monos quimèrics van néixer després que els investigadors adherissin embrions separats de monos rhesus i els implantessin, exitosament, en mares.

La clau de l'experiment va ser la barreja de cèl·lules, des de molt aviat, dels embrions quan cada embrió individual és totipotent, és a dir, que les seves cèl·lules poden produir un animal complet.

Els esforços inicials de l'equip de Mitalipov per produir monos quimèrics mitjançant la introducció de cèl·lules mare d'embrions cultivades en embrions de mono, van fallar. 

L'estudi també senyala que les cèl·lules mare de primat cultivades i les cèl·lules mare d'embrió humà, algunes de les quals han estat conservades en laboratoris durant dues dècades, potser no siguin tan potents com les que es troben dins d'un embrió viu.

"Hem de retornar a allò bàsic", va dir Mitalipov. "Necessitem estudiar les cèl·lules mare d'embrió cultivades i també les cèl·lules mare en els embrions".

Els científics, segons Mitalipov, no poden "modelar tot sobre la base dels ratolins".

"Si volem passar a les teràpies amb cèl·lules mare dels laboratoris a las clíniques, y dels ratolins als humans hem d'entendre què és el que aquestes cèl·lules de primat poden i no poden fer", va agregar. "Hem d'estudiarles en els humans, incluits els embrions humans".

Mitalipov va assegurar que "no hi ha ús pràctic ni intencions de produir humans quimèrics".

 

Maria Vidal

Suma't al rosa.

Es preveu que una de cada nou dones desenvoluparà un càncer de mama. Aquest tipus de tumor és el més freqüent entre les dones i s’estima que a Catalunta hi ha 4.220 casos, el 29% del total de tumors (segons el Departament de Salut). La delegada de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Catalunya, Ángela Sánchez, ha previngut a la ACN que hi ha aproximadament un 14,6% de dones, que solen ser immigrants o dones de clase mitja-baixa i amb pocs estudis i recursos que no es fan la mamografia recomenada cada dos anys. Aquest  percentatge implica una taxa important de no-detecció. 

 El pla director d’oncologia està orientat a detectar el cáncer estant a la fase inicial, és a dir, abans de que es presentin els símptomes, per a simplificar el seu tractament i curació.

Avui, es celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, una celebració que serveix per a sensibilitzar al món sobre aquesta patologia i per homenatjar a les dones que lluiten per sobreviure amb aquesta malaltia, als metges i als investigadors.

 Ahir dijous, uns quants edificis emblemàtics com el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la torre Agbar, la Sagrada Família o la Pedrera van il·luminar-se de color rosa de manera simultània a les 20h amb motiu de celebrar el Dia Internacional del Càncer de Mama. Algunes associacions de casteller de Catalunya, com els Castellers de Poble Sec i la Colla Castellera Jove e Barcelona van aixecar castells formats per dones com un símbol de solidaritat a la plaça Sant Jaume.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/una-cada-mujeres-mayores-anos-hacen-mamografias-2228821 

http://www.lavanguardia.com/vida/20121019/54352701175/una-nueve-mujeres-cancer-mama-vida.html

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barcelona-suma-rosa-2229687

 

Brisa Alcón

Conflictes cerebrals aparents entre fer càlculs matemàtics i recordar coses.

S'ha comprova en un estudi que certs grups de neurones a l'escorça mitjana posterior, s'activen intensament durant feines de memòria com intentar recordar què vam sopar ahir. Tot i això, la situació passa a l'inversa quan algú s'entesta a resoldre un problema matemàtic; aleshores aquells conjunts de neurones de l'escorça mitjana posterior passen a estar innactius gairebé per complet. De fet és com si es desconnectessin perquè no interferissin amb el càlcul.

L'equip del Dr. Josef Parvizi, director del Programa d'Electrofisiologia Cognitiva Intracraneal Humana, de la Universitat d'Stanford a California, ha trobat una manera de registrar de forma directa i detallada les senyals d'aquesta regió del cervell als éssers humans, increïblement difícil d'investigar. I, va ser practicant aquest mètode que Parvizi i el seu equip han descobert que certs conjunts de cèl·lules del cervell a l'escorça mitjana posterior estan més actius quan la persona està recordant detalls, els quals són reprimits activament quan la persona està realitzant càlculs matemàtics.

Se sap que l'escorça mitjana posterior està bastant activa en processos introspectius com el processament de records autobiogràficos o somiar despert, i secundàriament en el processament d'informació sensorial externa ("¿Està molt lluny aquell cotxe?").

L'equip de Parvizi, Brett Foster i Mohammed Dastjerdi, creu que l'escorça mitjana posterior no es el "centre de la autoconsciencia" del cervell, com molts científics creuen, sinó que està més dedicada a la construcció d'escenes narratives autobiográfiques, com passa quan recordem o imaginem.

 

noticiasdelaciencia.com/not/5338/aparente_conflicto_de_recursos_cerebrales_entre_recordar_cosas_y_hacer_calculos_matematicos/

 

Maria Vidal.

El cruel secret del Zoo de Barcelona

(Ja l’havia enviat fa 5 hores pero com que no surt encara ho torno a escriure, segur que es gafe i aparaixaran de cop).

Aquesta és la realitat del Zoo de Barcelona:

Tot s’explica en el video, així que us deixo el video insertat, aquest és el link:

https://www.youtube.com/watch?v=4txn7iPFYxM

És realment penós, de fora tot sembla molt bonic però la realitat és una altra...

 

Eduard Esteller

Una extranya forma de vida trobada en un llac noruec

Dins la comunitat científica estan exaltats degut a la troballa que van fer, farà unes setmanes, d’un microorganisme que van trobar en un llac del sud de Noruega i que es únic per diferents raons.

Per començar no se sap de cap altre grup d’organisme que descendeixi de tan a prop de les arrels de l’arbre de la vida. Per això els investigadors que van trobar-lo afirmen que pot ser utilitzat per reconstruir el passat i conèixer millor les formes de vida de fa més de mil milions d’anys.

Aquesta nova forma de vida descoberta no encaixa en cap de les branques principals. No és ni un animal, ni un vegetal, ni un fong, ni un paràsit ni res semblant. Sabem que es desenvolupa en les arrels d’una espècie eucariota.

Es calcula que aquest microorganisme va aparèixer farà uns mil milions d’anys

El ser descobert té quatre flagels. Ni un com els dels mamífers fongs i amebes ni dos com les plantes, algues o certs paràsits unicel·lulars.

Realment, es tenia coneixement de l’existència d’aquest microorganisme des de 1865 pero les seves rareses no s’havien tingut en compte. Ha sigut ara que gràcies a anàlisis genètics molt avançats, els investigadors han entès la importància d’aquesta espècie en la historia de la vida a la Terra.

L’única concordança que han aconseguit trobar, i és només parcial, ha sigut am una seqüència genètica procedent del Tibet.

Investigadors: Kamran Shalchian-Tabrizi, Dag Klaveness, Jon Brate i Sen Zhao

http://noticiasdelaciencia.com/not/4350/la_extrana_forma_de_vida_hallada_en_un_lago_noruego/

Andrea Albajar

Descubren en la boca de la ballena azul un órgano para coordinar sus tragos

Científicos norteamericanos han descubierto en la boca de la ballena azul  un órgano antes desconocido que explica la biomecánica de sus bocados. “Es una cavidad llena de gel en la barbilla del rorcual y situada entre las dos mandíbulas, que están separadas y no fusionadas”, describe a SINC Nicholas D. Pyenson, investigador del Instituto Smithsonian (EE UU) y autor principal del trabajo que esta semana se publica en Nature.

La característica principal de este linaje de mamíferos son los pliegues que doblan la piel de su garganta y de su vientre.Estos se estiran rápidamente el pellejo para tragar grandes cantidades de agua de la que pescan los invertebrados marinos que componen su dieta.

El órgano sensorial permite a la ballena azul coordinar sus seis metros de mandíbulas, que abre y cierra en tan solo unos 10 segundos. Movilizar tal retahíla de dientes supone un coste biomecánico elevado, pero la estrategia resulta energéticamente eficaz.

Según Pyenson, las ‘bocanadas’ “activan pequeños receptores en la cavidad llena de gel que registran los movimientos de la mandíbula y la expansión de la bolsa en la garganta”. Los científicos han desarrollado un modelo matemático basado en “la física del paracaídas” para predecir la coordinación de los grandes bocados del rorcual.

Gracias al nuevo órgano sensitivo, “los rorcuales se alimentan de esta forma que les ha permitido evolucionar y tener un cuerpo tan grande”, dice Pyenson. Los investigadores interpretan que el órgano está implicado en otros procesos de coordinación que facilitan su alimentación, como la detección de la presa.

 

 

Carla Ruy-Wamba

La clau de la immortalitat, els Schmitdea mediterranea.

Algunes espècies de cucs plans són capaços de regenerar els seus teixits de forma il·limitada fins al punt de ser potencialment immortals. Una de les causes de l'envelliment de les nostres cèl·lules es troba en una estructura anomenada telòmer, que s'encarrega de protegir el material genètic allotjat en els cromosomes. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, per exemple per regenerar la pell o en cas de ferides, el telòmer es va fent més curt fins que les cèl·lules perden la seva capacitat de multiplicació i comença l'envelliment.

Els experiments van ser realitzats amb un tipus de cuc (Schmidtea mediterranea) que pot presentar dues formes: una sexual, i una altra asexual que es reprodueix per la simple divisió en dues meitats. Aparentment, ambdós tipus poden regenerar indefinidament els seus teixits, la pell, i fins i tot el cervell. Els investigadors van mesurar l'activitat de la telomerasa, un enzim encarregada de mantenir la longitud dels telòmers quan la cèl·lula es multiplica, i van obtenir uns resultats sorprenents. En les formes asexuals l'activitat de l'enzim s'incrementa enormement durant els processos de regeneració, el que permet a les cèl·lules dividir-se i mantenir la seva estructura protectora. No obstant això, aquest fet no succeeix així en les formes sexuals, el que significa que, segons publiquen els autors a la revista PNAS, o bé en algun moment els seus telòmers s'escurcen, o bé que aquests cucs són capaços de mantenir-los per altres mecanismes que no impliquin a l'enzim telomerasa.

"Aquesta investigació suposa una gran contribució al nostre enteniment dels processos relacionats amb l'envelliment i pot ser la base per millorar la salut i augmentar la longevitat d'altres organismes, inclosos els humans", ha indicat Douglas Kell, Conseller Delegat del Biotechnology and Biological Sciences Research Council (BBSRC), que ha finançat part de la investigació.

És curiós com, a partir d’uns éssers minúsculs, podem extreure dades i eines per millorar la vida de l’ésser humà. Esperem avenços en aquesta investigació, seria molt interessant.

Víctor López

Fonts: www.youtube.com; www.wikipedia.cat; 

Noves pistes sobre l’origen de les cèl•lules

Una investigació dirigida per l’equip de Claudio Bandi ens explica com serien els avant passats del bacteri i de com serien els passos inicials de l’associació simbòlica que origina una cèl•lula eucariòtica.
La investigació comença amb la seqüenciació del genoma de Midichloria mitochondrii, que un bacteri de que vull en simbiosi amb un paràsit. La Midichloria és l’únic bacteri conegut que viu i es multiplica dins del mitocondri de la cèl•lula hoste i a més es un familiar proper del mitocondri. En el estudi s’han donat conte que hi havia  dues característiques diferencials notables: la presència dels gens necessaris per a la construcció d’un flagel i que existien característiques presents en l’avantpassat del mitocondri.
Les conclusions de la investigació ens dona idees de com podia ser l’avantpassat de la vida lliure del mitocondri, que va ser un bacteri que tenia flagel i podia viure en ambients amb poc oxigen. El flagel te gran importància ja que pots ser un mecanisme d’entrada a la cèl•lula com fan molts paràsits actuals.

http://en.wikipedia.org/wiki/Midichloria
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitocondri
http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/estudi-grup-investigacio-internacional-dona-noves-pistes-sobre-origen-cel-lules-1285846070123/Noticia.html?id=1285848765342

 

 

Pol Álvarez Batlle

1rA Batxillerat

Nano-robot de ADN podría utilizarse para matar células cancerígenas

Los avances de la nanotecnología han permitido a un equipo de investigadores de la Universidad de Harvard fabricar un robot diminuto lleno de fármacos y moléculas. Este pequeño autómata está hecho de material genético y es capaz liberar su carga en las células cancerosas, a las que puede incluso "ordenar" que se autodestruyan.

 Inspirada en los mecanismos naturales de nuestro sistema inmunológico, esta tecnología podría usarse para tratar diversas enfermedades. El robot tiene forma de tonel, con sus dos mitades unidas por una bisagra y cerradas por unas moléculas capaces de reconocer células diana. Al llegar a su destino, las dos mitades del tonel se abren para liberar su carga, que puede consistir en fármacos o en moléculas capaces de interaccionar con receptores específicos de la superficie de las células y modificar su comportamiento. Los investigadores han empleado este sistema para enviar "instrucciones" a diferentes tipos de células cancerosas que provocan leucemia y linfomas. En ambos casos esta señal, que se envía mediante fragmentos de anticuerpos, activaba el suicidio celular, un mecanismo habitual por el que se eliminan las células anormales o envejecidas.

Los científicos, que publican sus resultados en Science, han indicado el enorme avance que supone el desarrollo de esta tecnología, que aunque no es el primer robot de DNA que se inventa, presenta muchas ventajas con respecto a los anteriores. Por ejemplo, el empleo de fragmentos de anticuerpos para transmitir los "mensajes moleculares", es un sistema que ofrece muchas oportunidades para activar la respuesta inmune y programar terapias más efectivas frente a enfermedades tan nocivas como el cáncer.

http://www.antena3.com/noticias/salud/nanorobot-adn-podria-utilizarse-matar-celulas-cancerigenas_2012021700159.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/16/actualidad/1329395701_112071.html

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

Marc Puig

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

 

Marc Puig

Nova pista sobre l'origen químic de la vida

S’ha aconseguit recrear un important procés que va poder ocórrer en el mónprebiòtic.

Aquest èxit científic constitueix el primer pas cap a una possible demostració definitiva de com van evolucionar dos sucres simples, treosa i eritrosa, peces clau en la maquinària prebiòtica que va conduir al sorgiment dels primers éssers vius.

Totes les molècules biològiques tenen la capacitat d’existir com a formes levógiras("esquerranes") o dextrógiras ("destres"). Tots els sucres en biologia es componende molècules dextrógiras, i tots els aminoàcids que formen els pèptids i lesproteïnes són levógiros.

L’equip de Paul Clarke de la Universitat de York va trobar que utilitzant aminoàcids simples per catalitzar la formació de sucres, es van produir predominantment les formes dextrógiras. Això podria explicar com es van originar els carbohidrats i per què són les dominants en la naturalesa.

Hi ha moltes preguntes que relacionen l’inici de la vida amb la biologia pero el senyor Paul Clarke va dir que primer es necessitava un proces de formació que permetés arribar d’una cosa inanimada a una d’animada.

 

Els autors de la nova investigació han aconseguit, en definitiva, generar aquests dos sucres, treosa i eritrosa, a partir d’un conjunt molt simple de materials, que la majoria dels científics creu que existien en el moment en què va començar la vida.



http://www.youtube.com/watch?v=0xI3vSLVELQ

Ferran Farled

1r Batx. A

 

 

2012, L'any de la Neurociència

La Neurociència és l’estudi científic del sistema nerviós central. Estudia l’estructura i la funció química, farmacologia, i patologia del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen orígen a la conducta.
Aquest 2012 el Consell dels Diputats donarà suport a la celebració de l’Any de la neurociència a Espanya. L’objectiu és impulsar la investigació en aquesta àrea i fomentar la seva divulgació entre els ciutadans.
En els últims 20 anys ha crescut considerablement el nombre d’equips dedicats a la neurociència a Espanya, així com les publicacions científiques en la matèria. No obstant això, les repercussions en els mitjans de comunicació són escasses. “L’objectiu d’aquesta iniciativa és que les persones del carrer sàpiguen que existeix la neurociència, oferir-los informació", va dir Mara Dierssen, investigadora del Centre de Recerca Genòmica de Barcelona.
Aquesta ciutat (Barcelona) acollirà la VIII Conferència Biennal de la Federació Europea de Societats de Neurociència (FENS), que se celebrarà del 14 al 18 de juliol de 2012.
Durant l’any se celebraran activitats de diferent tipus com tallers, seminaris, exposicions i conferències organitzades per diferents institucions científiques. El Parc de les Ciències de Granada, en col·laboració amb la Fundació de Neurociències de Nova York, acollirà l’exposició: "Brain. The inside Story", que ofereix un recorregut pel cervell i tot el relacionat amb ell: el pensament, els sentiments , la memòria, l’esperança i els somnis.
D’altra banda, la FENS oferirà ajudes de més de 1.000 euros a aquelles institucions que vulguin organitzar un esdeveniment durant la setmana de divulgació de cervell, un esdeveniment que se celebra cada any a nivell mundial.


Gerard Canillas

EL PERQUÈ DE LES RATLLES DE LES ZEBRES

A lo millor algun cop us heu preguntat perquè les zebres tenen franges blanques i negres, doncs jo he trobat un article que ho explicava basant-se en un estudi que ha recollit la revista científica britànica “Journal of Experimental Biology”.

Bé doncs, les zebres van desenvolupar aquestes característiques ratlles blanques i negres per mantenir allunyades les mosques.

Un equip de científics suecs i hongaresos va descobrir que la pell ratllada de les zebres resulta "poc atractiva" per als tàvecs degut a la forma en que reflecteix la llum, el que podria ajudar a aclarir un enigma que ha perseguit els biòlegs durant dècades.

La professora Susanne Akesson de la Universitat de Lund (Suècia) va explicar que al principi van començar estudiant cavalls negres, marrons i blancs i van descobrir que dels de pèl fosc obtenien una llum polaritzada horitzontal, que produïa un efecte “molt atractiu” per les mosques.

 EXPLICACIÓ: La llum rebota sobre la pell dels cavalls foscos i viatja en forma d’ones i en un pla horitzontal fins als ulls d’un tàvec famolenc, un tipus de moviment molt vistós per aquests insectes.

No obstant això, en el cas dels cavalls blancs, els científics van obtenir llum no polaritzada, que es propaga al llarg de qualsevol tipus de pla, el que la converteix en molt menys atractiva per a les mosques i els tàvecs que, com a resultat, no s’apropen tant i molesten menys.

 

Després d’aquest descobriment, l’equip es va centrar en investigar el tipus de llum que reflectia la pell ratllada de les zebres i com feia que reaccionessin les mosques. Així, van estudiar el comportament dels tàvecs davant diferents pissarres de colors clars i foscos i altres sobre les quals havien pintat franges blanques i negres de diferents tamanys.

Els científics van descobrir que la pissarra amb les franges més estretes, la que més s’assemblava al tipus de pell de les zebres, va ser la que menys mosques va atreure, el mateix resultat van obtenir quan van repetir la prova sobre rèpliques de cavalls en tres dimensions.
La conclusió va ser que les zebres havien evolucionat fins a aconseguir un disseny en que les ratlles fossin prou estretes per generar la menor atracció possible en els tàvecs o les mosques

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/10/natura/1328869224.html

Andrea Albajar

Possible combustible del futur!!?

Hem sentit a parlar d'algues que produïen un biocombustible. Aquestes algues s'anomenen Aluges Pardas.

 

Les algues marrons són una opció molt atractiva per a la producció de biocombustible i, en comparació amb altres fonts per a la producció de biocombustibles, no requereixen un terreny on ser conreades. El blat de moro i la canya de sucre, són dos dels tipus de collites utilitzades principalment per a laproducció de biocombustible, però, en ser espècies també utilitzades en alimentació presenta un dilema a l'hora de dirigir l'ús de la producció d'aquestsvegetals.

Per poder realitzar la fermentació dels sucres continguts en les algues sónnecessaris microorganismes

  modificats genèticament. Segons publica Science, un grup d'investigadors del Laboratori de Bioarquitectura de Berkley, Estats Units, han aportat la solució, per a això han modificat una soca de bacteris Escherichia coliper a la producció de bioetanol a partir d'alginat (sucre essencial de les algues).

Les algues marrons no tenen lignina el que facilita l'extracció dels sucres, a més,aproximadament el 60% de la massa seca són sucres fermentables, dels quals la meitat són alginat. Per això la productivitat d'aquestes per fer bioetanol podriaarribar a ser el doble de la de la canya de sucre i cinc vegades la del blat de moro.

 Algues + Bacteris transgèniques = Biocombustible

Gerard Lorente Cleveland

 

Nou Fàrmac per l'Hepatits C

Un nou fàrmac, aprovat recentment per l’Agència Espanyola del Medicament, produeix un augment del 30% de curació de l’hepatitis C. Aquest nou compost, anomenat Telaprevir, és un inhibidor de la proteasa del virus de l’hepatitis C genotip 1, i es comercialitza amb el nom de "incivisme". Actualment aquest medicament és subministrat juntament amb l’interferó i la rivabirina, els fàrmacsutilitzats habitualment per pal · liar aquesta malaltia.

L’hepatitis C és una malaltia vírica, que habitualment cursa sense símptomes, pel que sol descobrir-ja en etapes avançades, arribant a generar cirrosi crònica ocàncer de fetge.

El contagi d’aquesta malaltia es produeix a través de la sang pot transmetre perexemple, a causa de pràctiques quirúrgiques, transfusions o en salons de tatuatgeso pírcings on no es realitzin les mesures higièniques correctes.

Aquesta malaltia a Espanya afecta aproximadament a unes 700.000 persones. En moltes ocasions aquesta malaltia porta al trasplantament de fetge. Gràcies alTelapravir augmenta la curació de l’hepatitis C pot elevar-se fins un 80% delscasos, ja que actualment el 50% dels malalts diagnosticats aconseguien superar lamalaltia.

 

He extret la informació de wikipedia i del diccionariocientifico.com

Les rates senten empatia i són solidàries

En un estudi realitzat als Estats Units, els investigadors han trobat que les rates desenvolupen una conducta d’empatia cap als seus iguals. Això demostraria que no només és exclusiu dels éssers humans, sinó que aquesta conducta social es dóna en altres espècies.

En l’estudi, rates del mateix sexe van ser tancades en parelles en el mateix contenidor durant dues setmanes. En el període en què es van realitzar les proves, a una rata se la va deixar en llibertat mentre que l’altra va romandre atrapada en el contenidor de plàstic dissenyat perquè la rata lliure pogués rescatar l’altra, un cop aquesta primera descobria com obrir la porta del contenidor. 

Els investigadors no els van ensenyar com obrir la porta del contenidor ni els van atorgar incentius pel que van haver d’enginyar per obrir la comporta, sent les rates femella més cooperatives que els mascles.

Les rates "absorbeixen" la por i la tensió de les seves companyes i acaben espantades de forma mútua, fenomen conegut com "contagi emocional" amb el qual són tan sensibles a les condicions d’altres que temen ser lastimadas elles mateixes.

En una prova similar, les rates van ser col·locades en una gàbia amb dos contenidors. En una hi havia una rata atrapada i a l’altre hi havien trocets de xocolata, de manera que es va observar si eren capaces d’alliberar la seva companya o bé, anar a per l’incentiu deixant a la seva companya atrapada. En poc més de la meitat de les vegades les rates van alliberar als seus congèneres i van compartir la xocolata (encara que tenien l’opció de menjar-s’ho tot).

Aquest experiment és una evidència de com funciona l’empatia animal, per la qual cosa es podran elaborar models d’estudi que analitzin a fons aquest procés. També queda evidenciat que els éssers humans no són l’única espècie amb instint social i que pot desenvolupar aquestes emocions cap als altres.

Per més informació:

http://www.muyinteresante.es/las-ratas-sienten-empatia-y-son-solidarias

Héctor Hernández Sánchez

LA RECONSTRUCCIÓ D'UNA FAMÍLIA NEANDERTAL

Els investigadors Carles Lalueza-Fox (Barcelona, 1965) de l’ Institut de Biologia Evolutiva i Antonio Rosas (Madrid, 1960), professor d’ investigació "del Consejo Superior de Investigaciones Científicas" (CSIC), presenten el dia 20 de Desembre del 2010 en la revista "Proceedings" de l’Academia Nacional de Ciències de EE.UU, la seva investigació basada en l’anàlisi genètic de dotze fòssils neandertals, devorats per altres neandertals ja fa cosa d’uns 49.000 anys, trobats a la cova de "El Sidrón", Astúries. Aquesta cova asturiana es lúnic jaciment de tot el món que ens permet reconstruir certes relacions familiars, ja que no hi ha cap altre lloc al món on haguem pogut trobar una acomulació tan gran d’ espècies que morissin al mateix temps. 

Els fòssils trobats corresponien a tres homes, tres dones, tres adolescents i tres nens. Els investigadors van analitzar el ADN mitocondrial, el qual s’hereda de la mare i no del pare. D’aquesta manera, podem deduïr els descendents materns d’una mateixa família. L’investigador Carles Lalueza-Fox va dir textualment: " El que hem descobert és que els tres homes comparteiexen el mateix ADN mitocondrial; les tres dones, en canvi, el tenen diferent." 

Desconeixem però, si els tres homes eren germans, cosins o  nebots però, el que si sabem és que entre ells estaven estretament emparentats. Per altra banda, les dones no teníen cap mena de parentiu entre elles per línia materna. Tots els nens i adolescents del grup tenen ademés el mateix ADN mitocondrial que algunes dones adultes. Per tant, confirmen que els neandertals d’ "El Sidrón" formaven part d’una mateix família. 

L’anàlisi de l’ADN mitocondrial ens indica, per exemple, que el nen de dos anys d’edat i el de cinc i un dels adolescents son fills d’una de les dones adultes. En els anàlisis genètics van interpretar que la dona, va arribar anys abans procedent d’un altre grup familiar i sigués la mare dels tres.

Segons els biòlegs evolutius, interpreten que es una estratègia conscient per evitar l’ endogàmia i enfermetats derivades de la falta de diversitat genètica, Aquesta migració de dones entre grups d’homes s’ha observat també a la majoria de societats caçadores-recol·lectores de la nostre espècie.

Carles Lalueza-Fox i Antonio Rosas, van arribar a la conclusió que les dones dels neandertals abandonaven el seu grup familiar, la seva família, quan arribaven a l’edat de reproducció. En canvi, els homes es quedaven i acollien a dones procedents d’altres grups. 

- Per a més informació: La cova de "El Sidrón", Astúries:

 http://es.wikipedia.org/wiki/El_Sidr%C3%B3n

- http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20110130/54105783363/reconstruccion-de-una-familia-neandertal.html

- Vídeo sobre l’anàlisi dels fòssils: http://videos.lavanguardia.com/20101221/54091656315/asi-son-los-analisis-de-los-fosiles-de-el-sidron.html

Patricia Torné 

ELS TAURONS NO PODEN DISTINGUIR ELS COLORS

Gràcies a una investigació s’ha pugut constatar que encara que els ulls dels taurons distingeixen molt bé l’àmplia gamma de nivells de llum són incapaços de distingir els colors.

Aquesta investigació la van portar a terme Nathan Scott Hart i els seus companys de la Universitat d’Austràlia Occidental i de la Universitat de Queensland a Australia.
Aquest estudi sobre la vista dels taurons pot ajudar a preveure millor els seus perillosos atacs a humans i, a més a més, també pot servir per dissenyar equipaments de pesca que puguin reduir les captures accidentals dels taurons en la pesca amb palangre. Els resultats de l’estudi realitzat mostren que el contrast amb el fons, en comptes del color en sí mateix, pot resultar més important en la detecció d’objectes per als taurons. Aquest descobriment podria ajudar en el disseny d’esquers que siguin menys atractius per als taurons però més eficaços per a la resta de peixos que es pretèn pescar. També pot ser molt útil per a la creació de roba de natació i equipament per practicar surf que tinguin un menor contrast visual per als taurons, i per tant, resultin menys cridaners per a la vista dels depredadors.

Els taurons són molt eficients i es creu que el seu èxit evolutiu es deu en part a la seva àmplia varietat de sistemes sensorials, incloent la visió. Fins a la data, no se sabia si els taurons comptaben o no amb la visió en color, tot i tenir uns ulls ben desenvolupats i un cervell amb una gran àrea sensorial dedicada al preocessament de la informació visual.

Per més informació: 

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/20/ciencia/1295525999.html

Jimena Legaz Barrionuevo - 1r de batxillerat A

CREEN UNA CADENA D’ANELLS D’ADN PER A MÀQUINES MOLECULARS

Els científics alemanys Alexander Heckel i Thorten Schmidt de la Universitat Goethe, han aconseguit crear i encadenar dos anells d’ADN de 18 nanòmetres, aprofitant la seva capacitat d’auto-assemblatge,  que poden adaptar-se lliurement en funció de les condicions ambientals. Gràcies a aquesta característica, en un futur, aquests anells podran sumar-se als components de màquines moleculars o motors moleculars. Segons comunica la Universitat, l’estructura creada ha estat batejada amb el nom de “catenan”, prenent com a referència el món llatí “catena” (cadena).

La nanoteconologia d’ADN és una branca de la nanotecnologia que combina la biologia, la física, la química i la ciència dels materials, i que utilitza les propietats moleculars de l’ADN i d’altres àcids nucleïcs per tal de fabricar estructures artificials minúscules. En aquest camp, l’ADN és útil  com a material estructural i no com a portador d’informació genètica.

Catenan suposa una fita en el camp de la nanotecnologia d’ADN ja que la seva estructura, al contrar que la majoria de nanoarquitectures d’ADN, no constitueix una formació fixa sinó que s’adapta lliurement en funció de les condicions ambientals.

Encara queda molt per poder aplicar les estructures catenan a objectes quotidians tot i que no falta gaire per utilitzar-les per a estudiar proteïnes i altres molècules petites. En aquest sentit les nanoarquitectures d’ADN podran convertir-se en una eina versàtil  dins d’aquest món.

Per la seva fabricació, els científics aprofiten les pautes d’assemblatge de quatre nucleobases d’ADN. Aquestes nucleobases són les parts de l’ADN fan possible encadenament de la molècula. El truc radica en crear seqüències d’ADN relacionades entre si de manera que ens assegurem que la molècula s’autoconstruirà a través de les bases sense necessitat d’intervenció dels científics.

 

També en 3D

Com que aquesta estructura resultant  és més petita que les longituds d’ona visibles els anells no van poder ser observats amb un microscopi estàndard sinó que va caldre un microscopi SPM que utilitza una sonda que recorre la superfície de l’objecte tot augmentant la imatge.

Aquest descobriment s’ha sumat al de la Universitat d’Arizona que permet plegar l’ADN en formes tridimensionals a escala nanomètrica i des de 2006 existeix una tècnica coneguda amb el nom d’origami d’ADN que consisteix a plegar l’ADN a nanoescala per tal de crear noves formes en 3D.

Aquesta proposta podria proporcionar a l’enginyeria molecular una nova manera de fer estructures que interactuïn com molècules biològiques.

 

Enllaços

http://www.tendencias21.net/Crean-una-cadena-de-anillos-de-ADN-para-maquinas-moleculares_a6332.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B