Biologia

UNA FORMA DE VIDA DESCONEGUDA QUE POT SER L’AVANTPASSAT DELS ARTRÒPODES MODERNS

Els científics han anomenat cactus caminant a aquesta nova forma de vida a causa de la seva aparença vegetal i els forts membres amb els quals aconseguia desplaçar-se. Aquesta estranya criatura, més semblant a una planta que a un animal, pot ser l’avantpassat, de fa uns 500 milions d’anys,dels artròpodes moderns, és a dir, els animals amb potes articulades, el grup biològic que ha tingut més èxit en el món animal.

El seu origen segueix sent un misteri. Un equip internacional d’investigadors, liderats per Jiani Lu de la universitat xinesa de Northwestern, va trobar els fòssils complets de tres exemplars d’aquesta espècie el nom científic de la qual és diania cactiformis, dins del taxó dels lobopodis,  i uns altres trenta fòssils parcials al sud-est de la Xina. Mai s’havia vist res semblant.

Aquest animal mesura uns sis centímetres de llarg i sembla un cuc de cos tou. A més, compta de deu parells d’apèndixs o potes robustos, amb espines, que probablement estaves articulats. La diania té un exosquelet rígid dividit en segments en forma d’anell.

El nom de Diania procedeix de Dian, una abreviació el nom de la província xinesa d’on es van trobar els fòssils. Quant al nom específic, cactiformis, significa que té moltes espines uniformement distribuïdes.

Se sap que els lobopodis poden haver estat els avantpassats dels artròpodes tot i que els fòssils de lobopodis que s’han trobat abans que la diania tenien les potes toves i no segmentades.

Els científics creuen que pot ser el parent fòssil més pròxim als artròpodes moderns com aranyes o crustacis ja que és l’espècie fòssil dels lobopodis que té les potes més semblants a les dels artròpodes,és a dir, articulades i dures.   

Això podria indicar que aquesta branca va desenvolupar les potes dures abans que s’endurís el seu tronc o, en altres paraules, que l’artropodrització, és a dir, l’aparició de segments articulats cobrint les potes, es va desenvolupar abans que l’artrodització, és a dir, l’aparició de segments durs en forma d’anells articulats cobrint el tronc.

 

Enllaços

http://www.noticiasciencias.com/search/label/Evolucion

http://es.wikipedia.org/wiki/Diania_cactiformis

http://mx.ibtimes.com/articles/10381/20110225/fosil-nature-cactus-corredor-artropodo-gusano.htm

 

Cèlia Pérez

1r. Batx B.

 

El salt de la puça

La Universitat de Cambridge del Regne Unit revela un nou misteri sobre el salt de les puces.

Els nous estudis publicats aquesta setmana passada a la revista «The Journal of Experimental Biology» expliquen com aquests insectes transmeten la força emmagatzemada al seu tòrax a través dels segments de les potes, que actuen com a palanques per empènyer el tars, la petita peça situada a l’extrem de la pota que està articulada amb la tíbia, i llançar a aquests animals a velocitats tan elevades com 1,9 m/s.

Aquest misteri ha existit durant quatre dècades, quan Henry Bennet Clark va descobrir el 1967 com les puces emmagatzemaven l’energia necessària per als seus espectaculars salts a l’aire en un plec elàstic al tòrax produït per una proteïna anomenada resilina.

Els encarregats del treball actual, Malcolm Burrows i Gregory Sutton, van filmar aquests insectes saltant amb una càmera d’alta velocitat i van descobrir que es propulsen amb les potes. L’estudi va consistir a gravar aquests insectes quan es mouen, i va ser amb aquestes filmacions com els investigadors van poder veure que els insectes continuaven accelerant durant l’enlairament, fins i tot quan el trocànter (cadascuna de les tuberositats sota el coll del fèmur) no tocava el terra.

A més, els autors van analitzar la pota de la puça amb un microscopi electrònic de rastreig i van observar que la tíbia i el tars estaven equipats amb elements d’unió, però el trocànter era completament llis.

 

Guillem Expósito Cuscó

1r Batxillerat

L'espècie de molusc més antiga

Un equip internacional, amb participació espanyola, ha trobat una nova espècie de mol·lusc ('Polyconites hadriani') a diverses zones de la Península Ibèrica. Segons els investigadors, durant la seva existència aquest exemplar, que és el més antic del seu gènere, es va adaptar a l'acidificació dels oceans. Aquest procés podria predir ara l'evolució dels sistemes marins moderns.

La nova espècie 'Polyconites hadriani', descoberta en 2007, es corona com la més antiga del gènere 'Polyconites' de la Família 'Polyconitidae' (rudistas), un tipus de mol·lusc marí ja extingit. Fins ara els científics pensaven que el mol·lusc més antic d'aquesta branca era 'Polyconites verneuili'.

"'P. hadriani' és similar a 'P. verneuili' en la forma, però té una grandària més petita (amb un diàmetre 30 mm inferior) i la capa calcítica de la seva petxina és més fina (uns 3 mm de diferència)", explica a SINC Eulàlia Gili, una de les autores de l'estudi i investigadora en el departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La nova espècie es va trobar a diverses zones de la Península Ibèrica: en la Conca del Maestrat, la Conca Basc-Cantàbrica, al sud de la Conca de Lusitania i en la Serralada Prebética, "on va créixer en densos agregats als marges de les plataformes marines de carbonat del Aptiano Inferior (fa 114 milions d'anys)", indica Gili.

"El reconeixement de 'P. hadriani' resol la llarga incertesa sobre la identitat d'aquests polyconítidos del Aptiano Inferior", assenyala la investigadora en l'estudi que s'ha publicat en 'Turkish Journal of Earth Sciences'.

Segons Gili, el Aptiano Inferior va ser una etapa convulsa i amb importants canvis climàtics. L'existència de 'P. hadriani' va coincidir amb el primer esdeveniment anóxico oceànic del Cretàcic (fa entre 135 i 65 milions d'anys). L'anòxia va consistir en la "absència d'oxigen en els fons marins, que provoca un enterrament massiu de carbó orgànic i un refredament climàtic".

"L'engrossida capa calcítica de la petxina d'aquesta nova espècie comparada amb la del seu antecessor (del gènere 'Horiopleura'), podria haver-se adaptat per créixer en aigües marines més fredes, amb una acidesa més alta a causa de l'augment de la solubilitat del CO2 atmosfèric", explica la geòloga.

Per a aquesta investigadora, "la resposta d'aquests rudistas a l'acidificació dels oceans podria aplicar-se a la futura evolució dels ecosistemes marins actuals, sobretot per a aquells organismes que formen les seves petxines o esquelets a partir de carbonat càlcic".

Andrea Arribas

http://www.elmundo.es/elmundo/ciencia.html

http://www.noticiasciencias.com/

http://www.3djuegos.com/comunidad-foros/tema/5553978/0/la-especie-mas-antigua-de-un-molusco-marino/

Descansa el nostre cervell mentre dormim?

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Lübeck, a Alemanya,  fa un pas més en la investigació de l’activitat cerebral durant el son. Aquest recent estudi ha comprovat que l’escorça prefrontal i l’hipocamp fan una feina essencial en la retenció dels coneixements apresos durant el dia.

Aquesta investigació publicada a The Journal of Neuroscience conclou que el cervell avalua els nostres records mentre dormim i reté preferentment aquells que conciderem que ens resultaran més rellevants en un futur. Es defineix per tant, segons els investigadors, que  durant la vigília l’escorça prefrontal del cervell etiqueta els records com a potencialment rellevants o no i, durant la nit, l’hipocamp (estructura implicada en diverses funcions cognitives, entre elles la de la inhibició, la de la memòria i la de la percepció de l’espai)  és l’encarregat de consolidar-los en la nostra memòria.

                                                                       

Partint de la base que el cervell, que rep una gran quantitat d’informació al llarg del dia, reté i oblida certs records, el neurocientífic de la Universitat de Lübeck, Jan Born, i els seus col.laboradors es van proposar determinar com es produeix aquest procés, és a dir, com el cervell decideix quina informació retenir i quin oblidar. Per dur-ho a terme van realitzar el següent experiment:

Van dividir un conjunt d’uns 191 voluntaris en dos grups. En el primer se li va demanar que aprenguessin quaranta parells de paraules i l’altre grup va haver de jugar a un joc de cartes que consistia en aparellar imatges d’animals i objectes.

 

En ambdos grups es va fer el mateix: a la meitat dels participants se’ls va dir, després de realitzar les tasques encomenades, que sel’s avaluaria al cap de deu hores de la informació retingudai a l’altre meitat no. A més a més a alguns dels voluntaris sel’s va demanar de dormir abans de tornar-los a avaluar. Aquesta fracció de voluntaris que sel’s va fer dormir van estar sotmesos a uns electrocefalogrames durant el període de temps que van estar dormint. Es va observar, doncs, com el voluntaris que sabien que serien avaluades al llevar-se, patien un increment de l’activitat neuronal durant la fase de son profund o d’ones lentes (SOL).

Finalment, igual que la predicció feta pels científics des d’un primer moment,  es va comprovar que els voluntaris que van dormir i havien estat informats de la prova posterior, van rendir millor en aquesta que els voluntaris que no ho savien i que no havien dormit; i que els que sí havien dormit (sense saber l’existència de la prova, és clar )

Es conclou així amb la introducció d’aquesta notícia: el cervell etiqueta i retén aquella informació que considerem primordial per a un futur durant les hores de son.

 

Carla Turró, 1r B

Els fòssils més antics d'un organisme multicelular complex

Ara fa milions d'anys,  un organisme que avui anomenem biota Avalon habitava la Terra. Els seus fòssils són normalment considerats com els més antics d'un organisme multicelular complex, però un grup internacional d'investigadors ha localitzat a la Xina a uns pobladors similars encara més antics: la biota Lantian. 

(La paraula 'biota' designa el conjunt de fauna i flora d'una regió.)

 

Aquesta biota habitava la Terra fa entre 635 i 542 milions d'anys durant el període Ediacárico, tenien forma de tub i de fulla, i la seva mera existència és un petit miracle si atenem a les condicions que el nostre planeta oferia en aquell temps. 

Científics de l'Acadèmia Xinesa de Ciència Virgínia, de l'Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia (EUA) i la Universitat Northewst de Xi'an (Xina) han descobert restes fòssils d'uns organismes Ediacárico al sud de la Xina, que podrien ser anteriors a la biota Avalon i que els experts han batejat com biota Lantian. El resultat del seu estudi ha estat publicat al número de la revista Nature d'aquesta setmana. 

Els investigadors han trobat uns 3.000 fòssils de fins a 15 espècies diferents entre capes d'esquist negre sota el mar i creuen que podria tractar-se dels parents llunyans d'algues i cucs actuals. Aquests organismes van viure fa gairebé 600 milions d'anys i, quan es van extingir, van morir i es van acumular en un gran estat de conservació. El curiós és que el lloc on els científics trobaran aquests fòssils és poc adequat per als organismes que necessiten oxigen. Per què va sorgir perquè aquesta forma de vida? La resposta sembla estar estretament lligada també a per què van desaparèixer. 

Els responsables d'aquesta investigació creuen que la zona estudiada va estar molt de temps sense oxigen, però que de tant en tant es van donar episodis propicis per al sorgiment de noves formes complexes de vida, que morien quan l'oxigen desapareixia de nou. Els fòssils trobats pertanyen doncs a un període concret en el que sí que havia oxigen i les condicions per a la vida eren favorables. 

Aquest estudi indica que la diversificació morfològica d'organismes eucariotes macroscòpics-versions primitives d'estructures mòbils complexes-podria haver tingut lloc desenes de milions d'anys després de la 'Terra bola de neu', que va acabar fa 635 milions d'anys. La hipòtesi 'Terra bola de neu' sosté que el nostre planeta va estar cobert de gel com a conseqüència d'una o diverses glaciacions. 

 

http://www.biounalm.com/2011/02/se-descubren-los-fosiles-de-los.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

 

Mireia Cano

El sistema immunològic fetal és diferent al sistema immune adult

Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco ha demostrat per primera vegada que el sistema immune dels fetus humans procedeix d’una font completament diferent a la del sistema immunològic adult, i que tendeix a tolerar les substàncies estranyes del seu entorn que a lluitar contra elles.

Fins ara, es creia que el sistema immune fetal i infantil era, simplement, una forma immadura del sistema immunològic adult.                                                              

Se sap que aquestes cèl·lules suprimeixen efectivament l’activació del sistema immunitari i, per tant, provoquen una resposta tolerant davant agents externs. Cap a la meitat de la gestació, els fetus presenten aproximadament tres vegades la freqüència de cèl·lules T reguladores que els nounats o els adults. 

McCune i els seus col·laboradors van començar a avaluar si les cèl·lules immunes dels fetus eren més propícies a convertir-se en cèl·lules T reguladores. Per a això, van purificar les anomenades “cèl·lules T naïve” tant de fetus que havien aconseguit a la meitat de la gestació, com d’adults. Van posar totes les cèl·lules en contacte amb cèl·lules estranyes, alguna cosa que un sistema immunològic adult normal provoca una resposta immunològica immediata. 

Van descobrir que un 70% de les cèl·lules fetals van ser activades amb aquesta exposició, en comparació de només el 10% de les cèl·lules adultes. Aquesta troballa refuta la noció prèvia que les cèl·lules fetals no reconeixen als “invasors”.

Malgrat la resposta d’aquestes cèl·lules, més del doble de cèl·lules fetals es van convertir en cèl·lules T reguladores, la qual cosa demostra que, a més de sensibles a l’estimulació externa, les cèl·lules fetals tendeixen a respondre als agents estranys amb tolerància, expliquen els científics. 

Després d’això, els científics van passar a classificar les cèl·lules en funció de la seva expressió gènica, esperant veure expressions de gens similars en els dos grups de cèl·lules estudiats. 

D’aquesta forma, els investigadors es van adonar que, de fet, hi ha dos tipus de cèl·lules mare productores de sang: un tipus es troba en els fetus i dóna lloc a cèl·lules T tolerants, i un altre tipus es troba en els adults, i produeixen cèl·lules T que ataquen. 

El perquè d’aquesta diferència, i per què el sistema immune canvia a la versió adulta durant el tercer trimestre d’embaràs, són qüestions que segueixen sense resposta. 

http://fundacionintegrar.blogspot.com/2011/01/sistema-inmunologico-fetal.html

La selecció natural limita l'atractiu dels barons

Els investigadors, dirigits per Emma Hine, van produir una població de mosques ’Drosophila serrata’ que tenien unes feromones més atractives per a les famelles. En comparació, els investigadors també van crear un segon grup en què els mascles predominants tenien unes fermones no tan atractives per a les femelles .El nombre de mascles amb feromones atractius a la primera població, tot i els avantatges inicials, es va equilibrar després de set generacions d’aparellament selectiu.
Quan es va permetre que la població es reproduís de forma natural, els investigadors van observar que l’efecte d’augmentar el nombre de mascles preferits per les femelles de forma artificial disminuir a la meitat després de cinc generacions. En el segon grup, les femelles es van aparellar molt menys sovint amb els mascles menys favorables sexualment que amb altres mascles i les taxes esperades. Els descobriments suggereixen que proporcionar característiques que aporten atractiu sexual a les mosques mascle podria disminuir l’estat físic global dels insectes i posar límit de forma eficaç a la fracció de mascles atractius en la població.

 

                                                                                                                                  Aniol Solano Clavera

FABRIQUEN UN ADN ARTIFICIAL QUE MANTÉ VIVES LES CÈL•LULES

S’ha aconseguit crear un ADN sintètic que, inserit a les cèl·lules del bacteri Escherichia coli a les quals els mancaven certs gens necessaris per a la supervivència en entorns desfavorables, possibiliti la  subsistència d’aquestes cèl·lules. 

El passat mes de maig , un grup de científics liderats per  Craig Venter van fer públic un nou descobriment en el camp de la biologia sintètica. Van aconseguir que un genoma sintètic  creat per síntesi química, controlés les funcions d’una cèl·lula bacteriana. Van substituir el genoma del bacteri Mycoplasma capricolum per un sintètic amb la seqüència de l’espècie Mycoplasma mycoides. Com a conseqüència el primer bacteri va començar a autoreplicar-se com el segon.

Ara un altre equip d’investigadors de la Universitat de Princeton, als EEUU, dirigits pel Michael Hecht, ha fet un pas més en aquest terreny: han aconseguit demostrar que seqüències de l’ADN dissenyades en el laboratori i diferents de qualsevol altre seqüència trobada a la natura, poden “rescatar” algunes cèl·lules, tot produint unes proteïnes que sostenen la vida de la mateixa forma que es fa en la natura.

Per descomptat, aquestes seqüències d’ADN substitutes no són aleatòries sino dissenyades expressament per a ser inserides en cèl·lules que han perdut els gens necessaris per a la supervivència en entorns poc favorables.

Per a dur a terme l’experiència s’han utilitzat 27 escorces d’Escherichia coli amb condicions desfavorables. A quatre d’elles s els havia inserit uns gens sintètics necessaris per a la codificació de la proteïna i al cap d’uns dies aquestes havien sobreviscut mentre que les que no comptaven amb la proteïna van morir.

Posteriorment van fer uns processos per tal d’assegurar-se que els causants de la supervivència eren els nous gens i així va ser.

FONTS

http://www.tendencias21.net/Fabrican-un-ADN-artificial-que-mantiene-vivas-a-las-celulas_a5529.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B

L'estructura de la placenta influeix de forma decisiva en la duració de la gestació

L’embaràs de nou mesos en els éssers humans està influenciat de forma significativa per l’estructura de la placenta, segons indica una nova investigació sobre l’evolució de la reproducció en els mamífers, que resol un misteri que ja durava cent anys.

L’estudi, realitzat per experts de les universitats de Durham i Reading, al Regne Unit, mostra que la diferència en les tasses de creixement dins de l’úter maten entre mamífers (una diferència que ha sorgit a través de l’evolució de les espècies) sembla que és deguda a l’estructura de la placenta i a la manera en què aquesta connecta la mare i el fetus.

L’equip d’Isabella Capellini i Robert Barton ha constatat que quant més íntima és la connexió entre els teixits de la mare i el fetus, més ràpid serà el creixement del fetus i més curt l’embaràs. Els resultats ajuden a explicar per què en l’espècie humana les dones, les placentes de les quals no formen la complexa estructura reticular de les femelles dels animals com els gossos i lleopards, tenen embarassos relativament llargs.

Sorprenentment, l’estructura de la placenta difereix molt entre espècies de mamífers, tot i que compleix la mateixa funció bàsica en tots els casos. Encara que s’han proposat moltes teories, les causes d’aquestes variacions han estat un misteri durant més d’un segle. A hores d’ara, l’enigma sembla ser que ha estat aclarit de forma definitiva.

Aquest estudi demostra que no és necessàriament el contacte amb la sang materna el que determina la velocitat de creixement, sinó que la resposta és el grau de comunicació entre els teixits de la mare i del fetus.

En el cas de l’espècie humana, la placenta té una sèrie de ramificacions simples , com dits, amb una connexió relativament limitada entre els teixits de la mare i el fetus, mentre que en el cas dels lleopards, per exemple, forma una xarxa complexa d’interconnexions que creen una major àrea de superfície per al pas dels nutrients.

 

Enllaç

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/101210d.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B

 

 

Pels rat-penats, qualsevol superfície hoitzontal llisa, és aigua

Encara que els sentits de la visió, l'olfacte i el tacte els diguin als rat-penats que una superfície és de metall, plàstic o fusta, per ells sempre serà aigua.

Això demostra que els rat-penats es fixen més en el sentit de l'oïda que en qualsevol altre sentit. Aquesta confusió que pateixen aquests animals es basa en que les superfícies llises anomenades anteriorment reflexen els sorolls d'ecolocalització dels rat-penats, igual que ho fa l'aigua o un mirall amb la llum.

Un equip de científics de l'Institut Max Planck per la Ornitologia a Seewiesen ha estat l'artífice d'aquest article publicat, ja que van fer un experiment mitjançant 15 famílies diferents de rat-penats, i en totes van treure la mateixa conclusió, els rat-penats tenen un reconeixement acústic innat a l'aigua en superfícies llises, ja que les 15 famílies van intentar beure's la superfície, fos o no fos aigua.

Com tots els animals, els rat-penats necessiten beure aigua, per tant, aquesta manera de percebre l'aigua els resulta molt útil, encara que, com hem pogut observar en aquest article, aquesta manera de percebre l'aigua no sempre és viable.

Albert Cebrian

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/081210e.html

 

Vida en Arsènic

La NASA ha fet un pas endavant en la ciència i ha creat vida en arsènic. Aquests investigadors han descobert una nova espècie de bacteria que és capaç de desenvolupar un metabolisme en arsènic i en absència de fòsfor. És curiós, doncs, el fet de que aquesta bacteria hagi pogut establir un metabolisme en un medi que en realitat és, normalment, letal per a qualsevol organisme.

Fins ara, s'habia pensat i demostrat que la vida es basava en sis elements essencials perquè aquesta es manifesti: fòsfor, carboni, oxigen, hidrogen, sofre i nitrogen. Però, una bacteria de la soca GFAJ- 1 de la família de les ""Halomones"" (trobada en un Llac Mono de California) és capaç de viure en un medi normalment tòxic per els organismes mancant de fòsfor.

Si comparem aquests dos elements químics, podrem explicar que l'arsènic és molt similar al fòsfor, fet que explica, segons els investigaodrs del institut d'Astrobiologia de la Nasa, la nocivitat d'element per als éssers vius.

Com que el metabolisme li costa o es incapaç de diferenciar ambdós elements quan esta actiu biològicament, l'arsènic és  l'element que el matabolisme assimila en contes del fòsfor, bloquejant els principals processos bioquímics que ocorren en el metabolisme, d'aquesta manera no hi ha vida. Però, hi ha una exepció, la bacteria de la soca GFAJ-1, que no solament és capaç de viure en arsènic sinò que, a més, és capaç d'introduir-se el verí o la toxicitat de l'element al seu metabolisme i al seu ADN.

Aquesta investigació ens ha permés conèixer que aquest element és totalment diferent al que coneixíem fins ara. És possible que aquest element pogués ser utilitzat per microorganismes extrems de la Terra, no propis del nostre planeta o propis de la vida extraterrestre, és a dir, exemples de vida d'altres planetes.

http://www.muyinteresante.es/la-nasa-descubre-vida-en-arsenico

Jordi Pedra Méndez

Bacteris d'un milió d'anys de vida a les coves de “El Soplao”

Un equip d'investigadores troben en aquestes terres càntabres microfòssils, en forma de bacteris, únics a tot el món.

Després de dos anys de feina, l'equip d'investigació de “el Instituto Geológico y Minero de España (IGME)” ha aconseguit demostrar que aquesta roca de color fosc està constituida per petits organismes, molt més petits que una mil·lèsima de mil·límetre, que la van formar fa un mil·lió d'anys.

 

Tot i això el que té més mèrit de tot és que aquests tipus de microorganismes, que tenen tendència a reproduïr-se gràcies a la fotosíntesi, van ser trobats a “El Soplao”, és a dir en una cova, amb absència total i absoluta de llum.

 

Aquests bacteris, en lloc de nodrrir-se de la llum del sol de la fotosíntesi, subsistien gràcias a un procés químic, anomenat la quimiosíntesi por oxidación del manganeso. "Es la primera vez que se registra su existencia en cuevas, y además hemos tenido la gran suerte de que estén tan bien conservadas y en un yacimiento de tal extensión. Todo esto nos ha ayudado mucho a probar que se trata de estromatolitos", celebra Rafael Lozano, el líder d'aquesta investigació de l'IGME.

La principal aplicació d'aquest fòssil és que es creu que pot ser la clau per seguir avançant en la investigació d'altres fòssils similars però molt més antics, de fa aproximadament 2.000 mil·lions d'anys, que arrosseguen molts enigmes.

 

Bernat Miquel Vives      

El cervell humà madura igual que Internet

Un grup de científics de la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) i de la Universitat de Lausanne (UNIL), a Suïssa, amb la colaboració d’investigadors de la Escola Médica de Harvard i de la Universitat d’Indiana a Estats Units, van duu a terme un estudi sobre la substància blanca del cervell en el qual van revelar el comportament del cervell. Van especificar que el cervell d’un nen petit funciona igual que Internet als seus inicis, en canvi el d’un adolescent funciona com una complexa i moderna xarxa de fibra òptica.
Els investigadors amb l’estudi van afirmar que el cervell està en constant evolució i durant el transcurs de la nostra vida augmenten les reds de fibres neuronals.
La tècnica duta a terme es denomina tractografia de IRM, la qual observa la simetria de la difusió de l’aigua en el cervell, els feixos de tractes de fibres fan que l’aigua es reparteixi asimètricament per tot el cervell, aquesta asimetria, denominada anisotropia, permet calcular el nombre de fibres en qualsevol regió del cervell.

 

Adrià Prado Baños

http://www.tendencias21.net/El-cerebro-humano-madura-igual-que-Internet_a5020.html

http://www.youtube.com/watch?v=myZRHs4P6EU&feature=player_embedded

Una espècie de peix que va viure fa deu milions d'anys

Un grup d'investigadors han trobat en un jaciment en la localitat valenciana de Bicorp, una espècie de peix que va viure en aquest mitjà fa deu milions d'anys.

Els resultats de la investigació, que s'han publicat a la revista 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology', revelen que les aigües d'aquest mitjà eren salines.

Els investigadors han informat l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (dependent del Ministeri de Ciència i Innovació), han aconseguit establir la cadena tròfica del llac, i han conclòs que el depredador que vivia en aquestes aigües era una nova espècie de peix, que han batejat com 'Aphanius bicorbensis', com a homenatge a la població de Bicorp.

La investigació ha estat realitzada per Enrique Peñalver, especialista en insectes fòssils de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i Jean Gaudant, especialista en peixos fòssils del Museu Nacional d'Història Natural de París. El projecte ha estat finançat per la Conselleria d' Cultura de la Generalitat Valenciana.

El nom del gènere, Aphanius, significa invisible, donada la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls en què es desenvolupa, de manera que la nova espècie podria ser traduït com "el fartet de Bicorp" (en valencià) o "l' invisible de Bicorp "(en espanyol).

L'estudi del contingut dels excrements d'aquests peixos, que també van quedar fossilitzades en la roca, ha permès als investigadors saber que aquest depredador s'alimentava, principalment, dels foraminífers i de les larves de mosquit, que eren especialment abundants al llac .

El nom del gènere, Aphanius, vol dir 'invisible', degut a la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls on es desenvolupa. De manera que la nova espècie podria ser traduida com " l'invisible de Bicorp"

 

Oriol Toledo

 

La sal accelera la regeneració d'extremitats emputades

Un grup d’investigadors ha conseguit accelerar la regeneració d’extremitats emputades amb capgrossos en 1h quan en condicions normals triga 18h.

Michael Levin, líder del grup d’experts de la Universitat de Tufts ( Massachussets ) ha descobert la tècnica capaç de regenerar la cua dels capgrossos amb clorur de sodi, dominant en la sal comuna. Els passos realitzats per els investigadors van ser els següents: van posar una mica de sal a la cua ferida dels anfibis, després ho varen deixar reposar una hora i més tard varen obtenir una estructura perfectament formada amb els seus nervis , teixits i musculs completament formats.

El que la sal va proporcionar en aquesta investigació va ser regenerar la cua d’un amfibi en un temps récord. Els experts tenen la esperança de que algun dia la sal simple pugui resultar útil per regenerar apéndix humans. Perquè per als biòlegs es necessiten més estudis per saber si la sal causa perjudicis en les cèl.lules 

 

http://www.tendencias21.net/La-sal-acelera-la-regeneracion-de-extremidades-amputadas_a4904.html

 

Joan Erra

Es troben noves espècies a les profunditats oceàniques

Aquest estiu, la Universitat d’Aberdeen va realitzar una expedició submarina. En aquesta expedició es va trobar unes noves espècies submarines que podrian estar entre els vertebrats i els invertebrats.

Entre els diversos aconteixements, es destaquen el descobriment de 10 espècies, cadascuna amb les seves característiques, com per exemple una espècie sense ulls, ni òrgans sensorials ni cervell.

Aquesta expedició s’ha pogut realitzar gràcies a un vehicle del Regne Unit capaç de submergir-se a més de 3600 metres de profunditat i s’ha realitzat a l’oceà Atlàntic.

Daniel Prieto

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/040810e.html

Trobat factor clau en les anomalies cromosòmiques causades per la reproducció materna a una edat avançada

Un equip de biòlegs de la Universitat de Pennsilvània ha identificat el que possiblement sigui el principal factor causant de l’augment de la aneuploïdia, una alteració del número normal de cromosomes, durant la divisió cel·lular reproductiva que pot generar malalties cromosòmiques, com ara el síndrome de Down.

Els autors de l’estudi han demostrat que aquest problema el provoca una cohesió cromosòmica debilitada, produïda a causa d’una reducció de la quantitat de proteïna REC8, essencial en la formació dels òvuls.

Richard Schultz y Michael Lampson han constatat que els “cinetocoros”, estructures proteiques que marquen el lloc on un parell cromosòmic es separa durant la divisió cel·lular, es troben més allunyats en els òvuls de femella de rata envellides a causa d’una cohesió centromèrica reduïda.

Aquesta cohesió defectuosa sembla ser la causa per la qual el procés de la divisió cel·lular no es duu a terme correctament.

Els investigadors han demostrat que prop del 90% de les aneuploïdies relacionades amb l’edat de les mares s’expliquen millor seguint aquesta teoria.

 

Per a més informació:

 

 http://www.scitech-news.com/2010/09/why-biological-clock-penn-study-says.html

Mireia Pujol

LA PRIMERA FORMA DE VIDA SINTÈTICA

Craig Venter, el científic que va arribar a seqüenciar el genoma humà fa més de 10 anys, ha aconseguit fabricar la primera cèl·lula artificial a partir de brots de productes químics.

Ha estat la primera vegada que un científic aconsegueix crear vida de forma totalment artificial. L’equip de Venter ha estat 15 anys treballant-hi i finalment el 10 de maig d’enguany han aconseguit fer-ho públic.

Van haver de fabricar cada una de les unitats bàsiques de l’ADN i unir-les posteriorment com si fos un puzzle.

Aquesta composició va ser introduïda en un bacteri que prèviament havia estat buidat de gens. El nou component genètic va apoderar-se del bacteri i, en poc temps, l’organisme va passar a caracteritzar-se per les pautes que contenia el codi recreat al laboratori.

Les implicacions d’aquest treball són molt àmplies ja que és capaç d’eliminar tots els gens del receptor convertint-lo en una espècie totalment diferent. És com si canviessis el software d’una cèl·lula i la reiniciessis. Gràcies a aquest projecte es podrien crear bacteris que metabolitzessin biocombustibles, que absorbissin el CO2 i també noves vacunes.

Aquest projecte ha rebut moltes crítiques ja que han considerat que podria escapar a la natura i alterar la biodiversitat. També acusen a Venter de voler ser Déu pel fet d’haver creat vida artificial. Tot i això, els nous organismes estan marcats en l’ADN per tal d’identificar-los en cas que alguna cosa no anés bé.

 

Enllaços:

http://alt1040.com/2010/05/craig-venter-desarrolla-la-primera-forma-de-vida-sintetica

http://es.paperblog.com/el-genetista-craig-venter-crea-por-primera-vez-vida-sintetica-158739/

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/2162711/05/10/Fabricada-la-primera-celula-sintetica-a-partir-de-brotes-quimicos.html

 

 

Cèlia Pérez

El bebè nascut d'un coma

El passat 27 de setembre de 2010 a l’Hospital Santa Ana de Turín a Itàlia va néixer Isel, una recent nascuda de família somali que havia estat durant 28 setmanes de gestació en el ventre de la mare, la qual es trobava en coma des de feia més d’un mes.

La jove mare somali de 28 anys se li havia diagnosticat un tumor maligne en el cervell (que com a conseqüència es va quedar cega). Gràcies al cunyat que viu a Turín va ser traslladada a Itàlia on va ser atesa en l’Hospital Santa Ana de Turín. El 24 d’agost va ser intervinguda quirúrgicament per alleujar la pressió del tumor sobre el cervell però la seva situació va empitjorar quan al cap de dos dies la noia va entrar en estat de coma irreversible. I declarada mort cerebral la van estar mantenint artificialment amb vida perquè les ecografies mostraven que el fetus seguia evolucionant i creixent sense complicacions i per tant, els ginecòlegs de l’hospital van decidir seguir amb l’embaràs, que es va anar desenvolupant normalment.  La urgència es va produir el passat diumenge quan la mare va patir una hemorràgia i els batecs del cor van ralentir i va ser quan, preocupats d’un par cardíac, els doctors van decidir recórrer a la cesària.

Isel, la recent nascuda, va néixer per cesària que va durar 10 minuts   va ser sotmesa immediatament a una teràpia intensiva en la unitat de prematurs. Tenia un pes de 760 grams i una mida de 32 centímetres. En principi el bebè no mostrava anomalies  i els metges diuen que té bastantes probabilitats de sobreviure. Però tot i així els doctors volen esperar uns dies per veure si mostra algunes malformacions ja que desconeixen els efectes ocults que pot haver provocat estar més d’un mes en el ventre d’una dona cerebralment morta. “L’organisme sense vida de la mare pot haver desencadenat en el fetus una sèrie de problemes que avui en dia no coneixem”, anuncia el Doctor Claudio Martano.

Unes dotze hores més tard la mare, també anomenada Isel va morir. I els doctors la van desconnectar de les màquines que la mantenien viva des del passat 26 d’agost.

Els sentiments del pare de Isel, Issa Muhyaddin Jimcaala, eren d’alegria per part del naixement i de la salut de la seva filla però al mateix temps de desolació per part de la seva dona. Va manifestar que la seva filla és “un miracle vivent”.

 

Hi ha hagut casos semblants a aquest com el de María González Agualevada, una dona que estava en estat de coma i tenia meningitis irreversible. Com que no tenia possibilitats de sobreviure li van fer la cesària i va néixer la seva filla Alba. A més, anteriorment María havia decidit donar els seus òrgans, així dons, el seu desig va ser complert i gràcies a María moltes vides van ser salvades. Un altre cas és el del passat mes de maig que va néixer Gaia, una petita la qual la seva mare es trobava en estat de coma des de feia quatre mesos.

Aquests successos ens mostren la possibilitat de naixements de bebès de mares en coma, que molts anomenen com el miracle de la vida.

 

Enllaços:  

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100930/54014268725/el-bebe-nacido-de-un-coma-italia-turin-mogadiscio-iglesia.html

http://www.generaccion.com/noticia/79959/joven-madre-coma-da-luz-beb-800-gramos

 

 

Judit Malet