El salt de la puça

La Universitat de Cambridge del Regne Unit revela un nou misteri sobre el salt de les puces.

Els nous estudis publicats aquesta setmana passada a la revista «The Journal of Experimental Biology» expliquen com aquests insectes transmeten la força emmagatzemada al seu tòrax a través dels segments de les potes, que actuen com a palanques per empènyer el tars, la petita peça situada a l’extrem de la pota que està articulada amb la tíbia, i llançar a aquests animals a velocitats tan elevades com 1,9 m/s.

Aquest misteri ha existit durant quatre dècades, quan Henry Bennet Clark va descobrir el 1967 com les puces emmagatzemaven l’energia necessària per als seus espectaculars salts a l’aire en un plec elàstic al tòrax produït per una proteïna anomenada resilina.

Els encarregats del treball actual, Malcolm Burrows i Gregory Sutton, van filmar aquests insectes saltant amb una càmera d’alta velocitat i van descobrir que es propulsen amb les potes. L’estudi va consistir a gravar aquests insectes quan es mouen, i va ser amb aquestes filmacions com els investigadors van poder veure que els insectes continuaven accelerant durant l’enlairament, fins i tot quan el trocànter (cadascuna de les tuberositats sota el coll del fèmur) no tocava el terra.

A més, els autors van analitzar la pota de la puça amb un microscopi electrònic de rastreig i van observar que la tíbia i el tars estaven equipats amb elements d’unió, però el trocànter era completament llis.

 

Guillem Expósito Cuscó

1r Batxillerat