La selecció natural limita l'atractiu dels barons

Els investigadors, dirigits per Emma Hine, van produir una població de mosques ’Drosophila serrata’ que tenien unes feromones més atractives per a les famelles. En comparació, els investigadors també van crear un segon grup en què els mascles predominants tenien unes fermones no tan atractives per a les femelles .El nombre de mascles amb feromones atractius a la primera població, tot i els avantatges inicials, es va equilibrar després de set generacions d’aparellament selectiu.
Quan es va permetre que la població es reproduís de forma natural, els investigadors van observar que l’efecte d’augmentar el nombre de mascles preferits per les femelles de forma artificial disminuir a la meitat després de cinc generacions. En el segon grup, les femelles es van aparellar molt menys sovint amb els mascles menys favorables sexualment que amb altres mascles i les taxes esperades. Els descobriments suggereixen que proporcionar característiques que aporten atractiu sexual a les mosques mascle podria disminuir l’estat físic global dels insectes i posar límit de forma eficaç a la fracció de mascles atractius en la població.

 

                                                                                                                                  Aniol Solano Clavera