CREEN UNA CADENA D’ANELLS D’ADN PER A MÀQUINES MOLECULARS

Els científics alemanys Alexander Heckel i Thorten Schmidt de la Universitat Goethe, han aconseguit crear i encadenar dos anells d’ADN de 18 nanòmetres, aprofitant la seva capacitat d’auto-assemblatge,  que poden adaptar-se lliurement en funció de les condicions ambientals. Gràcies a aquesta característica, en un futur, aquests anells podran sumar-se als components de màquines moleculars o motors moleculars. Segons comunica la Universitat, l’estructura creada ha estat batejada amb el nom de “catenan”, prenent com a referència el món llatí “catena” (cadena).

La nanoteconologia d’ADN és una branca de la nanotecnologia que combina la biologia, la física, la química i la ciència dels materials, i que utilitza les propietats moleculars de l’ADN i d’altres àcids nucleïcs per tal de fabricar estructures artificials minúscules. En aquest camp, l’ADN és útil  com a material estructural i no com a portador d’informació genètica.

Catenan suposa una fita en el camp de la nanotecnologia d’ADN ja que la seva estructura, al contrar que la majoria de nanoarquitectures d’ADN, no constitueix una formació fixa sinó que s’adapta lliurement en funció de les condicions ambientals.

Encara queda molt per poder aplicar les estructures catenan a objectes quotidians tot i que no falta gaire per utilitzar-les per a estudiar proteïnes i altres molècules petites. En aquest sentit les nanoarquitectures d’ADN podran convertir-se en una eina versàtil  dins d’aquest món.

Per la seva fabricació, els científics aprofiten les pautes d’assemblatge de quatre nucleobases d’ADN. Aquestes nucleobases són les parts de l’ADN fan possible encadenament de la molècula. El truc radica en crear seqüències d’ADN relacionades entre si de manera que ens assegurem que la molècula s’autoconstruirà a través de les bases sense necessitat d’intervenció dels científics.

 

També en 3D

Com que aquesta estructura resultant  és més petita que les longituds d’ona visibles els anells no van poder ser observats amb un microscopi estàndard sinó que va caldre un microscopi SPM que utilitza una sonda que recorre la superfície de l’objecte tot augmentant la imatge.

Aquest descobriment s’ha sumat al de la Universitat d’Arizona que permet plegar l’ADN en formes tridimensionals a escala nanomètrica i des de 2006 existeix una tècnica coneguda amb el nom d’origami d’ADN que consisteix a plegar l’ADN a nanoescala per tal de crear noves formes en 3D.

Aquesta proposta podria proporcionar a l’enginyeria molecular una nova manera de fer estructures que interactuïn com molècules biològiques.

 

Enllaços

http://www.tendencias21.net/Crean-una-cadena-de-anillos-de-ADN-para-maquinas-moleculares_a6332.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B