Conflictes cerebrals aparents entre fer càlculs matemàtics i recordar coses.

S'ha comprova en un estudi que certs grups de neurones a l'escorça mitjana posterior, s'activen intensament durant feines de memòria com intentar recordar què vam sopar ahir. Tot i això, la situació passa a l'inversa quan algú s'entesta a resoldre un problema matemàtic; aleshores aquells conjunts de neurones de l'escorça mitjana posterior passen a estar innactius gairebé per complet. De fet és com si es desconnectessin perquè no interferissin amb el càlcul.

L'equip del Dr. Josef Parvizi, director del Programa d'Electrofisiologia Cognitiva Intracraneal Humana, de la Universitat d'Stanford a California, ha trobat una manera de registrar de forma directa i detallada les senyals d'aquesta regió del cervell als éssers humans, increïblement difícil d'investigar. I, va ser practicant aquest mètode que Parvizi i el seu equip han descobert que certs conjunts de cèl·lules del cervell a l'escorça mitjana posterior estan més actius quan la persona està recordant detalls, els quals són reprimits activament quan la persona està realitzant càlculs matemàtics.

Se sap que l'escorça mitjana posterior està bastant activa en processos introspectius com el processament de records autobiogràficos o somiar despert, i secundàriament en el processament d'informació sensorial externa ("¿Està molt lluny aquell cotxe?").

L'equip de Parvizi, Brett Foster i Mohammed Dastjerdi, creu que l'escorça mitjana posterior no es el "centre de la autoconsciencia" del cervell, com molts científics creuen, sinó que està més dedicada a la construcció d'escenes narratives autobiográfiques, com passa quan recordem o imaginem.

 

noticiasdelaciencia.com/not/5338/aparente_conflicto_de_recursos_cerebrales_entre_recordar_cosas_y_hacer_calculos_matematicos/

 

Maria Vidal.