Els nous descobriments del cromosoma Y

Els cromosomes X i Y determinen el nostre sexe: les dones tenim els cromosomes XX, mentre que els homes tenen la parella XY. 

Inicialment, els cromosomes X i Y eren idèntics, fins que el cromosoma masculí va començar a diferenciar-se. Va perdre molts gens. Per això, actualment, el cromosoma femení conté molts més gens que el masculí. A més a més, també es pensava que el cromosoma Y servia per poc més que per desenvolupar l'aparell genital masculí. Un nou estudi de l'Institut Suís de Bioinformàtica (SIB) publicat a la revista Nature, però, ha determinat quins gens s'han mantingut i que la seva influència és molt més gran de la que s'havia pensat.

Aquest estudi consisteix en estudiar mostres de diversos teixits masculins de diferents espècies. Han englobat 15 espècies diferents classificades en tres grups: els mamífers placentaris (éssers humans, micos, rosegadors i elefents), els marsupials (com cangurs i sarigues), i els monotremes (com l'ornitorinc i l'equidna), que són mamífers que ponen ous. Quan van tenir totes les mostres van seqüenciar els cromosomes Y i també els X. Llavors van comparar les seqüències dels dos sexes i van eliminar les parts comunes. D'aquesta manera van mantenir només les seqüències pròpies del cromosoma Y. 

Amb aquest experiment han determinat l'atles més gran de gens del cromosoma masculí. També han descobert que hi ha 36 cromosomes comuns en els dos sexes i que, a més, són iguals en totes les espècies analitzades.

Un altre resultat ha sigut el descobriment de dos gens masculins (SRY i AMHY). El primer és present als marsupials i als placentaris, mentre que el segon és present només en els monotremes. Els dos, però, es van originar gairebé al mateix temps (fa 175-180 milions d'anys) i d'una manera totalment independent.

Font 1

Font 2

N.Rodeja