El millor lloc de l'univers per trobar vida

Per arribar a aquesta conclusió, els científics han modelat sistemes planetaris utilitzant tant observacions de planetes gegants més enllà del nostre abast visual mitjançant telescopis com a dades del nostre propi sistema solar, demostrant que algunes llunes d’exoplanetes sí podrien ser habitables, ja que reuneixen les tres característiques més rellevants: tenen aigua per propiciar i sustentar la vida, tenen una grandària adequada i la seva posició pel que fa al seu estel també és la idònia.
“Podríem estar amb prou feines a unes dècades de provar si hi ha vida en altres llocs. Durant tot aquest temps, hem estat buscant en altres planetes, quan la resposta podria estar en una lluna”
És que fins ara, la recerca s’havia centrat en els exoplanetes. Estudiar les llunes de planetes tan enormes com Júpiter podria revelar-nos un clima adequat perquè la vida sorgeixi i evolucioni encara que, de moment, no s’ha confirmat l’existència de cap. Però es té previst que un un futur no molt llunya és trobi vida fora de la terra o si més no un planeta o lluna que tingui les caracteristiques per poder viure igual que a la Terra.
De qualsevol forma, amb un nombre d’exoplanetes coneguts que no para de créixer (ja són prop de 4.000 els descoberts) i amb l’avanç imparable en tecnologia espacial, podríem descobrir una d’aquestes exollunes. La propera missió espacial PLAT (que serà llançada en 2024) Ens podria fer descobrir nova vida.

Marc Martí Janés

els cervells tristos escolten pitjor

Tots els animals tenim maneres de comunicar-nos molt semblants aquestes poden serem corporals, que inclouria gestos, tacte,...als éssers humans a diferència de la resta hem desenvolupat un altre sistema com és la parla, gràcies al qual hem pogut evolucionar culturalment. Aprenem a interpretar aquest llenguatge de diferents formes, llegit, escrit, escoltat, la importància es tal que a partir d’ell tenim el coneixement d’avui dia. Amb el llenguatge pretenem comunicar alguna cosa, que aquesta s’entengui i de la mateixa manera que creí reacció en un altre persona, ja sigui positiva o negativa.

Aquesta faceta de comunicació verbal la portem a terme gràcies a un complex sistemes de connexions i mecanismes existents al  nostre cervell, quan alguna d’aquestes connexions produeixen alguna lesió la coordinació de la parla és veu afectada i per tant mancada la capacitat comunicativa. Però que passa amb les emocions? Són capaces de condicionar-nos a l’hora de comunicar-nos, tan d’emetre com de captar ordres?, segons el Congrés de Societat Acústica Americana , interfereix d’una manera radical en les nostres capacitats cognitives.

L’estudi s’ha fet per refutar una afirmació que hi havia a l’aire des de feia temps:  “les persones amb símptomes de depressió són capaces de recordar amb més força les paraules tristes i situacions del mateix indole, que les persones sense aquesta simptomatologia” .

Per refutar aquesta afirmació feta anteriorment per altres científics, els investigadors de la universitat de Texas van comparar la capacitat d’estudiants sans amb els que tenien simptomatologia depressiva . Per fer això van gravar fases de diferent càrrega emocional i les van barrejar amb soroll.  Després de ajuntar aquests dos sons  es demanava als estudiants que anotessin el que havien sentit, d’aquesta forma els científics podrien saber fins a que punt i de que forma havien escoltat les fases . això els va permetre assegurar  que als estudiants depressius als quals se’ls va sotmetre a l’experiment tenien menys capacitat de  percepció i més dificultat comunicativa amb l’exterior. Això és degut a que la part del “cervell melancòlic “és troba aïllat de la resta del cervell, es a dir les connexions que el connecten amb la capacitat comunicativa i receptiva es troben barrejades amb pensaments que interfereixen en la seva capacitat de respondre a aquestes dues parts.

Per tant degut a aquest experiment queda refutat i validar que les persones amb simptomatologia depressiva tenen una capacitat comunicativa i receptiva menguada a la resta de gent que no pateix aque4sta malaltia transitòria o permanent.

 

http://cmcanoticias.blogspot.com.es/2015/05/los-cerebros-tristes-escuchan-peor.html?showComment=1432550757858

http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html

 

Pol Rubio Gomez

Els cervells tristos escolten pitjor

Tots els animals tenim maneres de comunicar-nos molt semblants aquestes poden serem corporals, que inclouria gestos, tacte,...als éssers humans a diferència de la resta hem desenvolupat un altre sistema com és la parla, gràcies al qual hem pogut evolucionar culturalment. Aprenem a interpretar aquest llenguatge de diferents formes, llegit, escrit, escoltat, la importància es tal que a partir d’ell tenim el coneixement d’avui dia. Amb el llenguatge pretenem comunicar alguna cosa, que aquesta s’entengui i de la mateixa manera que creí reacció en un altre persona, ja sigui positiva o negativa.

Aquesta faceta de comunicació verbal la portem a terme gràcies a un complex sistemes de connexions i mecanismes existents al  nostre cervell, quan alguna d’aquestes connexions produeixen alguna lesió la coordinació de la parla és veu afectada i per tant mancada la capacitat comunicativa. Però que passa amb les emocions? Són capaces de condicionar-nos a l’hora de comunicar-nos, tan d’emetre com de captar ordres?, segons el Congrés de Societat Acústica Americana , interfereix d’una manera radical en les nostres capacitats cognitives.

L’estudi s’ha fet per refutar una afirmació que hi havia a l’aire des de feia temps:  “les persones amb símptomes de depressió són capaces de recordar amb més força les paraules tristes i situacions del mateix indole, que les persones sense aquesta simptomatologia” .

Per refutar aquesta afirmació feta anteriorment per altres científics, els investigadors de la universitat de Texas van comparar la capacitat d’estudiants sans amb els que tenien simptomatologia depressiva . Per fer això van gravar fases de diferent càrrega emocional i les van barrejar amb soroll.  Després de ajuntar aquests dos sons  es demanava als estudiants que anotessin el que havien sentit, d’aquesta forma els científics podrien saber fins a que punt i de que forma havien escoltat les fases . això els va permetre assegurar  que als estudiants depressius als quals se’ls va sotmetre a l’experiment tenien menys capacitat de  percepció i més dificultat comunicativa amb l’exterior. Això és degut a que la part del “cervell melancòlic “és troba aïllat de la resta del cervell, es a dir les connexions que el connecten amb la capacitat comunicativa i receptiva es troben barrejades amb pensaments que interfereixen en la seva capacitat de respondre a aquestes dues parts.

Per tant degut a aquest experiment queda refutat i validar que les persones amb simptomatologia depressiva tenen una capacitat comunicativa i receptiva menguada a la resta de gent que no pateix aque4sta malaltia transitòria o permanent.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html

http://cmcanoticias.blogspot.com.es/2015/05/los-cerebros-tristes-escuchan-peor.html?showComment=1432550757858

 

Pol Rubio Gomez

Què ens uneix al llevat?

A pesar que més de mil milions d'anys d'evolució separen a l'home del llevat, ambdues espècies comparteixen varis milers de gens procedents d'un llunyà avantpassat comú. Ara, un equip de biòlegs de la Universitat de Texas a Austin acaba de descobrir diversos centenars d'ells i, la qual cosa és més sorprenent, han pogut comprovar que aquests gens segueixen sent, tant en humans com en el llevat, pràcticament idèntics als quals portava aquest avantpassat remot de les dues formes de vida.

Una vegada identificats els gens comuns, l'equip d'investigadors va crear diversos ceps de llevat modificades genèticament amb els corresponents gens humans, i va trobar que diversos grups d'ells funcionaven a la perfecció malgrat l'enorme temps transcorregut des que les dues espècies es van separar. La troballa, publicat en Science, aplana el camí cap a l'ús de «llevats humanitzats» sobre les quals estudiar nombrosos trastorns genètics i dissenyar medicaments millors contra un bon nombre de malalties.

A pesar que el llevat consisteix en una única cèl·lula i cada ésser humà compta amb bilions d'elles, organitzades en complexos sistemes, ambdues espècies compartim encara varis milers de gens. De tots ells, prop de 450 resulten crucials per a la supervivència del llevat. I van ser aquests precisament els que els investigadors van extreure i van substituir amb la «versió humana» per comprovar què és el que ocorria.

Creant centenars de nous ceps de llevat per mitjà d'aquest procediment, cadascuna amb un gen humà diferent, els científics van comprovar que a prop la meitat dels nous ceps modificats aconseguia sobreviure i reproduir-se amb normalitat.

«Les cèl·lules -explica Edward , del Departament de biociencies Moleculars i co director del Centre de Biologia Sintètica de la Universitat de Texas- utilitzen conjunts comuns de parts. I aquestes parts, fins i tot després de mil milions d'anys d'evolució per separat, són intercanviables. És una bella demostració de l'herència comuna de tots els éssers vius. Hem estat capaços de prendre ADN d'un humà, reemplaçar amb ell l'ADN corresponent en una cèl·lula de llevat i comprovar com aquesta podia seguir vivint amb normalitat».

El treball té implicacions per a la salut, especialment en la comprensió de certes malalties genètiques causades per mutacions, que ara podran ser estudiades d'una altra manera. Futures recerques, en efecte, podran comparar diferents ceps de «llevats humanitzats», cadascuna amb una versió diferent del mateix gen humà, i comprendre millor com certes mutacions poden afectar a la salut de les persones. De la mateixa manera, els investigadors també podran inserir versions específiques de gens humans mutats en cèl·lules de llevat i exposar després aquestes cèl·lules a diferents tractaments per desenvolupar teràpies i fàrmacs més efectius.

Marcotte creu que deu haver-hi almenys un altre miler de gens «intercanviables» entre humans i llevats, a part dels 200 ja identificats. I que trobar-los servirà per comprendre millor moltes altres malalties genètiques.

En paraules de Marcotte, «aquest treball demostra bàsicament que pots agafar un injector de combustible d'un tractor, canviar-ho pel de el teu Toyota i veure que tot funciona, més o menys, perquè tots dos són injectors de combustible. Però el més excitant és que ara podem usar aquesta informació per intercanviar sistemes sencers, amb desenes de gens al mateix temps, i veure si el llevat segueix funcionant».

Lucas Pino


http://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-nos-une-levadura-20150525074835.html.

El terratrèmol de Nepal de 2015 va canviar la forma de la Terra

El passat 25 d’abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural a Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons les recerques del Earth Observatory de la NASA, el terratrèmol de 7,9 graus en l’escala Richter, ha provocat que una falla situada en les vores de les plaques tectòniques de l’Índia i Euràsia i de 90 per 30 quilòmetres d’extensió, s’hagi lliscat fins a sis metres des de la seva posició inicial.

Però això no és tot: altres paisatges de la zona propera al centre del terratrèmol han estat aixecats i uns altres han caigut diversos metres, segons les dades recaptades per l’instrument de radar d’obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l’Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra a Nepal. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.

Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments en el sòl en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blava mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en les quals no es van apreciar canvis significatius.

Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

 

http://www.tiempo.com/ram/178882/el-terremoto-de-nepal-de-2015-cambio-la-forma-de-la-tierra/

 

Judit Ruiz

El terratrèmol de Nepal de 2015 va canviar la forma de la Terra

El passat 25 d’abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural a Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons les recerques del Earth Observatory de la NASA, el terratrèmol de 7,9 graus en l’escala Richter, ha provocat que una falla situada en les vores de les plaques tectòniques de l’Índia i Euràsia i de 90 per 30 quilòmetres d’extensió, s’hagi lliscat fins a sis metres des de la seva posició inicial.

Però això no és tot: altres paisatges de la zona propera al centre del terratrèmol han estat aixecats i uns altres han caigut diversos metres, segons les dades recaptades per l’instrument de radar d’obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l’Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra tant a Nepal com a les regions limítrofes. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.

Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments en el sòl en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blava mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en les quals no es van apreciar canvis significatius.

Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

 

http://www.tiempo.com/ram/178882/el-terremoto-de-nepal-de-2015-cambio-la-forma-de-la-tierra/

 

Judit Ruiz

El costat fosc de

L’oxitocina, aquesta hormona produïda en l’hipotàlem i secretada per la glàndula pituïtària posterior, ha resultat tenir un efecte en nosaltres similar al que ens produeix beure alcohol. Així ho testifica l’últim estudi dut a terme per un equip de científics de la Universitat de Birmingham (Anglaterra) que recull la revista Neuroscience and Biobehavioral Reviews.

L’hormona de l’amor també oculta un costat fosc. Aquesta substància química clau en les nostres decisions sobre interaccions socials (amb conductes pro socials com la generositat, l’empatia o l’altruisme) i reaccions davant parelles romàntiques té més semblances amb els efectes de l’alcohol del que es pensava.

“Vam posar en comú les recerques sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i acabem impactats per les increïbles semblances entre tots dos compostos. Ambdues semblen apuntar a diferents receptors en el cervell, però causar accions comunes sobre la transmissió GABA en l’escorça prefrontal i les estructures límbiques. Aquests circuits neuronals controlen la forma en què percebem l’estrès o l’ansietat, especialment en situacions socials tals com a entrevistes, o tal vegada fins i tot despertant el coratge per demanar a algú una cita. L’oxitocina i l’alcohol poden fer que aquestes situacions semblin menys desencoratjadores”, explica Ian Mitchell, líder de l’estudi.

Així, els investigadors han descobert després de revisar múltiples estudis relatius a l’oxitocina i l’alcohol, que el consum freqüent tant d’alcohol (algunes copes de més) com d’oxitocina (inhalant-la a través d’un esprai nasal) provoca més agressivitat, més enveja, ens desinhibeix, pot limitar la nostra sensació de por que normalment ens alerta sobre els riscos, per la qual cosa nostra confiança augmenta malgrat que en circumstàncies normals ho veuríem com introduir un risc innecessari en la nostra vida.

“No crec que anem a veure un moment en què l’oxitocina s’utilitzi socialment com una alternativa a l’alcohol. Però és un neuro-químic fascinant i, lluny dels assumptes del cor, té un possible ús en el tractament de la psicologia i les condicions psiquiàtriques. Entendre exactament com s’altera el nostre comportament podria proporcionar beneficis reals per a moltíssimes persones”, aclareix Steven Gillespie, coautor de l’estudi.

http://www.abc.es/ciencia/20150520/abci-oxitocina-lado-oscuro-201505191847.html

 

Laura González Berrios

Futura fí del VIH?

Un grup d’investigadors de l’escola de medecina de la universitat de Washington ha demostrat que el verí de les abelles es capaç de liquidar el virus del VIH. El estudi va trobar una toxina anomenada melitina, que les abelles porten al flagel i que es capaç de destruir el virus i no danyar les cèl·lules que l’envolten.

L’estudi explica que la toxina es capaç de penetrar en l’embolcallament del virus i trencar-la, acabant amb el virus. A més, s’ha descobert que la melitina també es beneficiosa per el tractament amb cèl·lules tumorals.

D’altra banda, a la majoria dels medicaments que inhibeixen la capacitat del virus en reproduir-se no fan res per eliminar la inicial infecció i d’aquesta manera algunes cèl·lules aconsegueixen escapar dels medicaments i continuar creixent.

El fet de trobar aquesta toxina fa que es pugui pensar en una creació futura d’un gel que previngui la propagació del VIH i crear tambe un tractament per les persones ja afectades.

L’estudi va ser provat a Mississipí, on un nadó que havia nascut amb VIH va ser salvat.


Claudia Jové

http://quo.mx/noticias/2013/03/12/veneno-de-abeja-mata-el-vih

Científics converteixen cèlules sanguínies en neurones senorials

Científics de la Universitat de McMaster, en Hamilton, Ontario, Canadà, han descobert com fer que neurones sensorials adultes de pacients humans simplement amb mostres de sang. Experts en cèl·lules mare van aconseguir convertir directament cèl·lules sanguínies adultes humanes tant en neurones del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) com del sistema nerviós perifèric (resta del cos) que són responsables de dolor, la temperatura i la percepció de picazón.

Aquest avanç, publicat aquest dijous en l'edició digital de 'Cell' i dirigit pel director de l'Institut de Recerca del Càncer i Cèl·lules Mare de McMaster, Mick *Bahtia, significa que es pot determinar a partir de la sang d'una persona la forma en la qual les cèl·lules del seu sistema nerviós reaccionen i responen als estímuls.

Actualment, els científics i els metges tenen un coneixement limitat de la complexa qüestió del dolor i com tractar-la. El sistema nerviós perifèric es compon de diferents tipus de nervis, alguns són mecànics (senten la pressió) i uns altres detecten la temperatura (calor), de manera que en condicions extremes, el cervell percep el dolor o el entumecimiento mitjançant senyals enviats per aquests nervis perifèrics.

"El problema és que a diferència de la sang, una mostra de pell o fins i tot una biòpsia de teixit, no es pot prendre un tros de sistema neural d'un pacient. S'executa com un cablejat complex de tot el cos i no es poden agafar mostres de les parts per al seu estudi", explica Bhatia.

"Ara podem obtenir fàcilment mostres de sang i fabricar els principals tipus de cèl·lules del sistema neurològic -el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric- en un plat que s'ha especialitzat per a cada pacient -detalla Bhatia-. Ningú ha fet això amb la sang d'un adult. Mai".

"En realitat, podem prendre la mostra de sang d'un pacient, tal com es realitza de forma rutinària en la consulta d'un metge, i amb ella produir un milió de neurones sensorials que componen els nervis perifèrics en el curt termini amb aquest nou enfocament.

També podem fer cèl·lules del sistema nerviós central, ja que la tecnologia de conversió *neural de la sang que hem desenvolupat crea cèl·lules mare *neurales durant el procés de conversió".

Segons Bhatia, aquesta tecnologia té "àmplies aplicacions i immediates" i permet als investigadors començar a fer preguntes sobre la malaltia i la millora dels tractaments, a més d'obrir el camí per al descobriment de nous fàrmacs per al dolor que no només adormen la percepció del dolor.

"Si jo fos un pacient i estigués sentint dolor o sofrint neuropatía, el fàrmac per al dolor més preuat per a mi seria orientar les neurones del sistema nerviós perifèric, però sense afectar al sistema nerviós central, evitant així els efectes secundaris dels medicaments no addictius", afirma Bhatia.

"Els pacients no volen sentir-se somnolientos o inconscients, la qual cosa desitgen és que el seu dolor desaparegui. Però, fins ara, ningú ha tingut la capacitat i la tecnologia necessària per realment provar diferents medicaments per trobar alguna cosa que actuï sobre el sistema nerviós perifèric i no el sistema nerviós central en un pacient específic o de manera personalitzada", subratlla.

En el futur, el procés pot tenir un potencial de pronòstic, explica Bhatia, en què es podria mirar a un pacient amb diabetis tipus 2 i predir si va a experimentar *neuropatía mitjançant l'execució de proves en el laboratori usant les seves pròpies cèl·lules neuronals derivades de la seva mostra de sang.

Jan Bonals


http://www.eleconomista.es/salud/noticias/6738311/05/15/Cientificos-convierten-celulas-sanguineas-en-neuronas-sensoriales.html

Mor John Nash, una ment maravellosa

Una mort gens predictible per al gran matemàtic John Nash, expert en teoria de jocs i en equacions diferencials parcials. L'home que es va aferrar a la seva intel·ligència per barallar amb la terrible malaltia que patia, l'esquizofrènia, va morir el dissabte a la nit als 86 anys en un accident de trànsit en Nova Jersey (Estats Units). Viatjava en un taxi al costat de la seva dona, Alicia López Harrison de Lardé, de 82 anys, que també va morir en el sinistre.

El cotxe en què es desplaçaven Nash i la seva dona es va estavellar quan intentava avançar a un vehicle, segons ha informat la policia a mitjans locals. D'acord amb aquesta versió, la parella no portava el cinturó de seguretat, per la qual cosa va sortir comiat del vehicle després de l'impacte.

John Forbes Nash, premiat amb el Nobel d'Economia en 1994, acabava de rebre, el març passat, el Premi Abel de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, considerat el Nobel de les matemàtiques. Les seves aportacions sobre equacions no lineals en derivades parcials han tingut enorme repercussió en diversos àmbits científics, des de la química i la física quàntica, a la biologia de sistemes o les finances. "Nash ha estat treballador solitari i en temes molt variats, encara que sempre amb gran impacte", recordava en un article en EL PAÍS el matemàtic David Ríos.

Poc abans de complir els 30 anys, en un dels seus moments més creatius, li va ser diagnosticada l'esquizofrènia contra la qual va lluitar fins al dia de la seva mort, fins i tot promovent activitats benèfiques, al costat de la seva dona, per donar a conèixer la realitat d'aquesta malaltia.

La periodista i professora de la Universitat de Columbia Sylvia Nasar, experta en divulgació científica, va publicar el llibre sobre la seva vida John Nash (Una ment prodigiosa), que es va portar al cinema en 2001, en una cinta de gran èxit protagonitzada per Russell Crowe.





http://www.elmundo.es/enredados/2015/05/25/5562dad946163fc71c8b456d.html

http://www.elmundo.es/enredados/2015/05/25/5562dad946163fc71c8b456d.html



Adrià Calonge

Es troba una estrella de neutrons supermagnética inesgotable

En 2013, els astrònoms van descobrir un estel de neutrons amb un enorme i poderós camp magnètic al costat del forat negre supermassiu que està al centre de la Via Làctia. Ara els mesuraments amb diversos telescopis espacials han descobert que aquest estel es refreda molt més poc a poc que altres astres similars, un fet que canvia els nostres coneixements sobre models de refredament d’estrelles de neutrons i que té repercussions en el camp de la física nuclear, entre d’altres.

"Aquesta troballa desafia els models de refredament d’estrelles molt magnètiques i pot tenir repercussions sobre el nostre coneixement de la física nuclear sota camps magnètics i gravitacionals molt extrems", assenyala Nanda Rea, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai, de Barcelona, i de la Universitat d’Amsterdam, a Holanda.

"L’observació dels magnetars, estrelles de neutrons amb grans i forts camps magnètics, permet comprendre com es comporta un cos amb una densitat altíssima sotmès a un camp magnètic dels més alts que existeixen", afegeix. Els magnetars són els objectes més magnètics de l’univers conegut.

Edu Ruiz

Es troba una estrella de neutrons supermagnética inesgotable

En 2013, els astrònoms van descobrir un estel de neutrons amb un enorme i poderós camp magnètic al costat del forat negre supermassiu que està al centre de la Via Làctia. Ara els mesuraments amb diversos telescopis espacials han descobert que aquest estel es refreda molt més poc a poc que altres astres similars, un fet que canvia els nostres coneixements sobre models de refredament d’estrelles de neutrons i que té repercussions en el camp de la física nuclear, entre d’altres.

"Aquesta troballa desafia els models de refredament d’estrelles molt magnètiques i pot tenir repercussions sobre el nostre coneixement de la física nuclear sota camps magnètics i gravitacionals molt extrems", assenyala Nanda Rea, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai, de Barcelona, i de la Universitat d’Amsterdam, a Holanda.

"L’observació dels magnetars, estrelles de neutrons amb grans i forts camps magnètics, permet comprendre com es comporta un cos amb una densitat altíssima sotmès a un camp magnètic dels més alts que existeixen", afegeix. Els magnetars són els objectes més magnètics de l’univers conegut.

Edu Ruiz

El calentamiento del océano también derrite el hielo antártico

Esto es Larsen C, una de las mayores plataformas de hielo de la Antártida. Según un estudio del British Atlantic Survey, consejo de investigación del medioambiente natural, está haciéndose más fina tanto por arriba como por abajo. Sus vecinos Larsen A y B se derrumbaron en 1995 y 2002.
El informe asegura que Larsen C se está derritiendo no solo por la calidez del aire. La barrera de hielo se está reduciendo también por el calentamiento del océano. Hasta ahora, los científicos no estaban seguros sobre el papel de los océanos en la desaparición de las placas de hielo.
El derretimiento de Larsen C contribuirá al aumento del nivel del mar.

“Cuando se perdieron Larsen A y B, la disminución de los glaciares detrás de ellos se aceleró y contribuyen ahora significativamente a la subida del nivel del mar de toda la Antártida”, dice David Vaugham, geólogo del British Antartic Survey.“Larsen C es mayor, y su pérdida en los próximos decenios aumentaría las proyecciones de subida del nivel del mar para el año 2 100. Calculamos que en 2100 este estará más de 50 cm por encima del nivel actual, y que causará problemas en las ciudades costeras y de poca altitud”.

La plataforma Larsen C recibe su nombre del capitán Carl Anton Larsen, del ballenero noruego Jason, que navegó a lo largo de la barrera de hielo en 1893.
Durante un período de quince años, entre 1998 y 2012, un equipo de investigación combinó datos de satélite con los sondeos de ocho radares.
Descubrió que la plataforma había perdido un promedio de cuatro metros de hielo y se había reducido una media de un metro en la superficie.
La península antártica es una de las regiones de la tierra que sufre un calentamiento más rápido, con un incremento de las temperaturas de 2,5 grados centígrados en los últimos cincuenta años. Los científicos advierten de que la pérdida de las plataformas glaciares podría acarrear consecuencias dramáticas para el planeta.


http://es.euronews.com/2015/05/14/el-calentamiento-del-oceano-tambien-derrite-el-hielo-antartico/





Alex Catalan

Brain helps a paralyzed man to control body by robotic arms

Recentment científics de Caltech (Pasadena, Califòrnia) van informar que Eric G. Sorto, un home amb estat de tetraplegia se li va fer un implant de xip que li va donar el poder de beure cervesa amb un braç robotic.

Això és només el començament cap al futur. Els investigadors encara estan treballant en tot tipus de dispositius que es puguin implantar dins del cos i que puguin operar dins de l’organisme enviant un senyal per a crear moviment. Estan segurs que aquests xips no només ajudaran els pacients que pateixin una paràlisi, sinó que també ajudaran a la nova era dels assistents robòtics controlats pel pensament que executaran tot tipus de tasques com aixecar materials pesats, ajudar a un pacient de forma més individualitzada.

Ara, un cop d’ull a altres investigacions prometedores: Al mes de gener un equip d’investigadors a Lausana, Suïssa van col·locar una cinta elàstica de silici en ratolins que no es podien moure. Es va utilitzar una combinació del "gadgets" per donar suport a les senyals elèctriques, així com per distribuir uns productes químics per a una transmissió d’impulsos nerviosos. En tan sols sis setmanes, els ratolins podien moures.

L’any passat els metges d’Ohio van implantar un xip a un home de 22 anys en el seu cervell. Tal xip estava conectat a un port que conduïa a un cable conectat a un ordinador que desxifrava els missatges del seu cervell.

Les preguntes que es plantejaran en un futur no molt llunyà seran: Pot un xip adaptar-se i funcionar perfectament amb el cervell humà? Podrem dominar el nostre cos el 100%?

 

 

http://frenchtribune.com/teneur/1524200-advanced-brain-implants-help-paralysis-patient-move-his-robotic-arm

http://www.benchmarkreporter.com/limitless-potential-of-brain-chip-which-helps-man-control-robotic-arm-with-his-thoughts/3737/

https://www.youtube.com/watch?v=zVMDHCnT-d4

Arnau Felip

L'Antàrtida en perill

El desembre del 2013, el gel marí que rodeja tot el continent de l’Antàrtida va arribar a la seva major expansió. El problema està en que ara és el moment en què s’està desgelant més ràpid. Mai havia passat que l’Antàrtida es desgelés tan ràpid. I amb la gran quantitat de gel que hi ha acumulat, podria suposar un problema. Com no podria ser d’altra manera, aquesta desgelació és deguda al cambi climàtic, creat pel deteriorament de la capa d’ozó. Això significa que els humans hi som al darrere.
L’antàrtida conté entre el 80% i el 90% de l’aigua dolça de la terra, i si aquesta es fongués de repent no només ens quedaríem sense aigua dolça sinó que també hi hauria un 10% d’augment dels mars de la Terra. Això suposaria la desaparició d’illes, inundacions de ciutats senceres i sobrepoblació en certes àrees del planeta, ja que molta gent hauria de marxar de casa seva.

Un altre problema és que l’escalfament global no afecta a tota l’Antàrtida per igual, sinó que a l’oest el gel es desfà i a l’est s’hi crea una muntanya cada vegada més gran. Això crea inestabilitat del terreny, i pot suposar la trencadissa d’una paret enorme de gel que augmentés la velocitat del desgel.
En definitiva, al llarg del temps els humans hem anat destruïnt un dels continets de la Terra, ja que cada vegada li queda menys gel i arribarà un dia en el que ja no li quedi. El que em sembla encara pitjor és que en siguem conscients i no fem res per aturar-ho.


http://elpais.com/elpais/2015/05/23/ciencia/1432373251_539656.html

Jan Carreras

Aconsegueixen rejovenir cervells de ratolins adults

Les connexions del cervell adult són difícils de modificar, al contrari del que succeeix amb el cervell dels més petits, les experiències van modelant i modificant les seves connexions cerebrals mentre aquest s'està desenvolupant. Però, és possible rejovenir un cervell adult i tornar-lo tan flexible com quan és jove? Això és el que acaben d'aconseguir un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Irvine (EUA), tal com recull la revista Neuron.

Per aconseguir-ho, els científics han trasplantat cert tipus de neurones embrionàries que expressen el neurotransmissor GABA (un neurotransmissor inhibidor principal que ajuda en el control motor i la visió, entre altres funcions rellevants) descobrint que els ratolins emprats en l'experiment que comptaven amb un problema de visió que es desenvolupa al principi de la vida, anomenat ambliopia, van aconseguir després del trasplantament, un nou període de plasticitat en el cervell que va permetre un recablejat del cervell adult i que els ratolins veiessin perfectament, eliminant el problema de visió.

Així, els cervells adults van tornar a ser joves de nou reactivant la plasticitat del cervell, els canvis ràpids i robustos en les vies neuronals i les sinapsis: "Diverses setmanes després del trasplantament, quan el sistema visual de l'animal donant travessava el seu període crític, els ratolins ambliópicos començaven a veure amb agudesa visual normal ", explica Melissa Davis, líder de l'estudi.

Quines aplicacions pot tenir aquest descobriment? L'estudi aplana el camí per a nous tractaments relacionats amb el desenvolupament normal del cervell com l'esquizofrènia i l'autisme, trastorns cerebrals actualment incurables.




www.lavanguardia.com

Marti Pedro

Es venen 80000 Apple Watch en una hora

Apple va aconseguir vendre 800,000 unitats de l’Apple Watch (el seu nourellotge inteligent) en tan sols una hora, de 12 a. m. a 1 a. m. del 10 d’abril, dia en el qual el rellotge intel·ligent va sortir a la venda en nou països Això segons dades de l’últim informe de l’agència d’anàlisi de mercat Slice.

 

A partir de la 1 de la matinada, fins a les 8 del matí del mateix dia, ja s’havien venut el 86 per cent de les unitats disponibles de l’Apple Watch per a la primera onada de venda.Per quan la primera setmana de disponibilitat del rellotge s’havia acabat, Apple ja havia venut 1.4 milions del rellotge intel·ligent Apple Watch. D’acord amb les xifres de l’estudi, el 62 per cent d’unitats van correspondre a l’Apple Watch Sport, la versió més econòmica del rellotge. El 38 per cent d’unitats van ser de l’Apple Watch amb preu mitjà.

 

La empresa Slice diu que menys de l’1 per cent d’unitats van ser l’Apple Watch Edition, que es va vendre amb un preu mitjana de US$11,000 (uns 10,000€). L’Apple Watch Edition, amb un cos banyat en or, té un preu inicial de *US$10,000 (uns 9,000€) i que topa en els US$17,000 (uns 15,500€).

 

La signatura d’anàlisi va arribar a aquestes xifres després d’analitzar un panell de més de 2 milions de compradors en línia. Slice utilitza les dades dels rebuts de compra electrònics, per la qual cosa no utilitza navegadors, aplicacions o programari instal·lats per l’usuari.En perspectiva, els rellotges intel·ligents amb Android Wear van aconseguir distribuir 740,000 unitats durant tot 2014. Així mateix, el rellotge Pebble va vendre 1 milió d’unitats en el mateix període. És a dir, Apple va vendre en una setmana el mateix nombre d’unitats de l’Apple Watch que els seus competidors van vendre en un any.

 

Albert Lalmolda

 

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/moviles-dispositivos/20150128/54425187705/apple-watch-llegara-al-mercado-en-abril.html

http://www.actualidadipad.com/el-modelo-de-apple-watch-de-42-mm-supone-el-80-de-las-ventas/

El terratrèmol que es va produir al Nepal, causa grans moviments a la Terra

El passat 25 d'abril, el que sens dubte ha estat el pitjor desastre natural al Nepal des de 1934, ha tingut un efecte directe sobre la forma de la Terra. Segons un grup de investigadors de la NASA,va veure que el terratrèmol de 7,9 graus en l'escala Richter, ha provocat que una falla situada al costat de les plaques tectòniques de l'Índia i Euràsia i de 2700km quadrats d'extensió, que s'hagi desplaçat un total de sis metres desde e principi.
 
També, altres paisatges de la zona on es va produir el terratrèmol, han estat aixecats i altres han caigut diversos metres, segons les dades recollides per l'instrument de radar d'obertura sintètica (SAR) del satèl·lit Sentinel-1A de l'Agència Espacial Europea, que va realitzar diverses observacions del desplaçament de terra tant al Nepal com a les regions limítrofes. Aquesta informació va ser comparada amb els mesuraments anteriors al terratrèmol, confirmant la palpable alteració en la forma del nostre planeta.
 
Segons la imatge facilitada per la NASA, les zones acolorides en vermell mostren moviments a terra en direcció al satèl·lit de fins a 1,4 metres; les zones en blau mostren un distanciament des del satèl·lit; les zones ombrejades en groc són aquelles en què no es van apreciar canvis significatius.
 
Gràcies als mesuraments del Sistema de Posicionament Global (GPS) i altres sensors, els científics han pogut confirmar que aquests moviments de terra es van realitzar cap avall o cap amunt, és a dir, disminuint o elevant la superfície de la Terra.

muyinteresante.es

Àlex Vilaclara López

Un anàlisi de sang detecta el càncer d'ovari en el 86% dels casos

El càncer d’ovari és la quarta causa de mort en les dones espanyoles després del càncer de pulmó, mama i còlon. Aquest càncer es detecta en una etapa ja molt avançada, pel que la supervivència mitjana ronda el 44%. Tot això explica els esforços fets per trobar un mètode que permeti el diagnostico precoç fiable. Investigadors de la Universityt College of London han anunciat que hi ha una tècnica que aconsegueix identificar la malaltia en el 86% dels pacients amb càncer d’ovari epitelial mitjançant un simple anàlisis de sang La prova perfecciona el rendiment anterior que també es basa en la detecció d’una proteïna en el torrent sanguini i que dóna un resultat molt poc específic. Per buscar la neoplàsia s’utilitza com a referència la presència d’una determinada quantitat de proteïna. Els investigadors de la UCL, no busquen una foto fixa, sinó poder interpretar com les oscil·lacions en la quantitat de proteïna en la sang poden indicar que hi ha un tumor actiu. Per aquest motiu han desenvolupat un algoritme que mesura variables relacionades amb l’edat de les dones i els nivells originals de CA125 o com evoluciona la seva presencia al llarg de les successives anàlisis. El patró obtingut es compara amb el resultat de les pacients malaltes.

S'obre la caixa de Pandora, el transplant de cap ja és una realitat

Tot i les critiques que ha rebut, el neurocirurgià italià Sergio Canavero defensa el seu projecte de trasplantament de cap que dona esperança a curar la paràlisi espinal i també afirma que "molts rics" ja li han contactat per "tenir un nou cos ".

Canavero té 51 anys, treballa a l’Hospital Li Molinette de Torí i presentarà el proper juny el seu projecte durant la Conferència anual de l’Acadèmia Americana de Neuròlegs i Cirurgians Ortopèdics, prevista a Annapolis, als Estats Units.

"Aquest experiment sortirà perfectament i el juny ho demostraré al món sencer", respon Canavero a les crítiques i desqualificacions que ha rebut de prestigiosos neurocirurgians d’arreu del món.

També defensa que "Un dels motius de totes aquestes crítiques és que quan hi hagi portat endavant el primer cas s’obrirà la caixa de Pandora i els rics es podran donar un nou cos, ja que seran els únics que podran pagar-se aquesta intervenció". I revela: "Li puc assegurar que moltíssims rics ja m’han contactat per canviar de cos".

"A la sala s’hauran de trobar les dues persones, la qual donarà el cos i l’altra que rebrà el cos. El cap que serà trasplantat es refredarà a una temperatura de 12 graus i després es procedirà a seccionar el cap de tots dos - vasos sanguinis , músculs, ossos - i després començarà la fase en què el pacient rebrà el seu nou cos ", explica Canavero.

Aleshores començarà la fase sense encara respostes per a una gran part del món científic: com unir la medul·la espinal i els milions de terminacions nervioses que fan possible que es mogui el nostre cos.

Canavero explica sumàriament que s’utilitzarà per unir totes les terminacions nervioses el polietilenglicol, una mena de cola de  plàstic que, assegura, està revolucionant la medicina.

"La intervenció durarà uns dos dies, per a això es necessiten moltíssims diners, uns 10 milions de dòlars, i un equip d’unes 150 persones entre metges i auxiliars", assenyala.

Però la logística no és un problema per Canavero, ja que ha anunciat que "desenes de patrocinadors estan disposats a finançar el projecte; i desenes de metges i cirurgians, també d’Espanya, que s’han mostrat disposats a participar a l’operació".

"M’ha escrit molta gent de tot el món. Molts d’ells estaran durant la meva presentació a Estats Units. Els diners per al finançament tècnicament ja el tinc, però el xec amb els fons serà públicament mostrat a Annapolis", assegura.

"Quan es dóna tot aquest diners vol dir que algú creu totalment en aquest projecte perquè la gent no tira així els diners!", defensa el neurocirurgià italià.

"Estem a un pas d’estendre la vida indefinidament perquè quan una persona tingui 80 anys jo li podré donar un nou cos i podrà viure altres 40 anys", culmina amb total seguretat.

Encara que és conscient que la tècnica s’anirà millorant amb el temps, ja que segons els seus estudis després de l’operació seguirà un mes en coma induït i més d’un any de fisioteràpia per poder caminar, vaticina que en quatre o cinc anys la tècnica serà perfecta "i tindrà conseqüències inimaginables".

 

Eduard Fisa

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/neurocirujano-sergio-canavero-trasplante-cabeza-ricos-4202774

http://www.abc.es/ciencia/20150227/abci-transplante-cabeza-posible-201502271227.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150519/54431724117/el-medico-artifice-del-trasplante-de-cabeza-dice-que-muchos-ricos-lo-quieren.html