els cervells tristos escolten pitjor
Tots els animals tenim maneres de comunicar-nos molt semblants aquestes poden serem corporals, que inclouria gestos, tacte,...als éssers humans a diferència de la resta hem desenvolupat un altre sistema com és la parla, gràcies al qual hem pogut evolucionar culturalment. Aprenem a interpretar aquest llenguatge de diferents formes, llegit, escrit, escoltat, la importància es tal que a partir d’ell tenim el coneixement d’avui dia. Amb el llenguatge pretenem comunicar alguna cosa, que aquesta s’entengui i de la mateixa manera que creí reacció en un altre persona, ja sigui positiva o negativa.
Aquesta faceta de comunicació verbal la portem a terme gràcies a un complex sistemes de connexions i mecanismes existents al nostre cervell, quan alguna d’aquestes connexions produeixen alguna lesió la coordinació de la parla és veu afectada i per tant mancada la capacitat comunicativa. Però que passa amb les emocions? Són capaces de condicionar-nos a l’hora de comunicar-nos, tan d’emetre com de captar ordres?, segons el Congrés de Societat Acústica Americana , interfereix d’una manera radical en les nostres capacitats cognitives.
L’estudi s’ha fet per refutar una afirmació que hi havia a l’aire des de feia temps: “les persones amb símptomes de depressió són capaces de recordar amb més força les paraules tristes i situacions del mateix indole, que les persones sense aquesta simptomatologia” .
Per refutar aquesta afirmació feta anteriorment per altres científics, els investigadors de la universitat de Texas van comparar la capacitat d’estudiants sans amb els que tenien simptomatologia depressiva . Per fer això van gravar fases de diferent càrrega emocional i les van barrejar amb soroll. Després de ajuntar aquests dos sons es demanava als estudiants que anotessin el que havien sentit, d’aquesta forma els científics podrien saber fins a que punt i de que forma havien escoltat les fases . això els va permetre assegurar que als estudiants depressius als quals se’ls va sotmetre a l’experiment tenien menys capacitat de percepció i més dificultat comunicativa amb l’exterior. Això és degut a que la part del “cervell melancòlic “és troba aïllat de la resta del cervell, es a dir les connexions que el connecten amb la capacitat comunicativa i receptiva es troben barrejades amb pensaments que interfereixen en la seva capacitat de respondre a aquestes dues parts.
Per tant degut a aquest experiment queda refutat i validar que les persones amb simptomatologia depressiva tenen una capacitat comunicativa i receptiva menguada a la resta de gent que no pateix aque4sta malaltia transitòria o permanent.
http://www.abc.es/ciencia/20150522/abci-sonido-melancolia-201505221112.html
Pol Rubio Gomez
0 comentarios