Blogia

colorblau

Els adolescents que utilitzen pantalles abans d'anar-se al llit dormen pitjor

Els adolescents que utilitzen pantalles abans d'anar-se al llit dormen pitjor

Segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut Politècnic d Rensselaer, a Nova York, els adolescents que utilitzen el mòbil, la tauleta o l'ordinador abans d'anar-se al llit experimenten una major dificultat per conciliar la son i romandre adormits. Els nois i noies són més sensibles que els adults a les llums que emeten les pantalles i això fa que l'hormona que regula la son, la melatonina, es segregui en menys quantitat.

La melatonina és una hormona que segrega la glàndula pineal, una àrea del cervell, de la mida d'un pèsol, situada al darrer del tàlem entre ambdós hemisferis. Hores abans de que anem a dormir, es comença a secretar per preparar al cos pel repòs, reduint l'estat d'alerta. En altres paraules, és l'hormona de la son.

Van fer un estudi amb vint persones. Els hi van fer portar ulleres amb els vidres de color taronja durant una llarga estona abans d'anar a dormir, la llum que emetien aquests aparells electònics era anul·lada gràcies al color de les ulleres. Fins a mitjanit, a cada hora que passava, els treien una mostra de saliva per calular la quantitat de melatonina.
Els resultats van ser que a les persones que no havien portat les ulleres, els seus nivells de melatonina s'havien reduït en un 23%, una hora després d'haver utilitzat els mòbils o les tabletes. Quan havien passat dos hores, s'havia reduït al 38%. La llum que emeten les pantalles fa que el nostre cervell pensi que és llum de dia i això provoca problemes de son.

Aquests mateixos investigadors, en un estudi anterior, van obtenir que en els adults quan havia passat una hora la caiguda de la segregació era del 14%. Per això van arribar a la conclusió de que els adolescents són més sensibles a aquesta llum d'ona curta. A tot això se li ha de sumar que l'adolescència és el moment de a vida en el qual es canvien els patrons de son.

Encara que la necessitat de son varia depenent de cada persona, en general tots els adolescents haurien de dormir entre 8 i 9 hores cada dia. El descans correcte és necessari per poguer tenir una bona salut, un bon estat d'ànim i també un bon rendiment acadèmic. Quan es dorm poc hi ha risc de diabetis, d'obesitat i altres enfermetats.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150522/54431397205/adolescentes-pantallas-duermen-peor.html

Laura Moreiras

La intel·ligència humana.

La intel·ligència humana.

He escollit un article de l’apartat de ciència del diari ARA titulat "Serem cada cop més intel·ligents?". L’escrit tracta de diferents aspectes de la intel·ligència, com si la mida importa, l’energia que necessita el cervell per funcionar, ... Finalment, l’escrit planteja una pregunta: els éssers humans tenim un límit d’intel·ligència o seguirà augmentant i augmentant a mesura que passi el temps?

La intel·ligència és un dels aspectes que es valoren més en els éssers humans, i en l’article s’assegura que el tamany del cervell ha anat augmentant amb el pas dels anys i les generacions. No obstant, deixa en dubte l’evolució que aquest tindrà en els nostres descendents, atès que això dependrà de mutacions atzaroses imprevisibles i de l’acció de la selecció natural, fruit de cada situació ambiental concreta.

En aquest apartat, observarem si la mida del cervell influeix en la intel·ligència de l’ésser. Gràcies als estudis del premi Nobel de medicina i fisiologia Santiago Ramón y Cajal, que va dedicar bona part de la seva recerca científica a estudiar el sistema nerviós dels animals, concretament l’organització i les connexions entre les cèl·lules que el formen, les neurones, podem afirmar que la mida SÍ influeix en la capacitat d’intel·ligència. Podem dir que aquests dos conceptes van lligats de la mà, ja que un cos gran necessita un cervell també gran, de manera que en els mamífers la mida del cervell es correlaciona gairebé perfectament amb la corporal. Per altra banda, hi ha algunes excepcions de la teoria que ens indiquen que un cop satisfetes les necessitats bàsiques de control de les funcions vitals, aquesta quantitat sobrant de cervell s’utilitza per augmentar les capacitats intel·lectuals.

Respecte a l’energia que consumeix el cervell, ens comença dient que és una quantitat "extraordinària". Explica que la major part de la despesa energètica del cervell és causada per les neurones, cèl·lules encarregades de transmetre informació. Ho fan a través dels seus àxons, que és la prolongació de la cèl·lula. Són aquest últims els encarregats de creuar grans distàncies dins el cervell, provocant una gran despesa energètica. Les neurones, segons explica l’article, estan agrupades en mòduls funcionals per donar una velocitat de resposta més elevada. Afirma que si no fós així, el nostre cervell es convertiria en inoperatiu.

Podríem assegurar que la intel·ligència humana individual està en un punt molt pròxim al seu límit evolutiu.


http://www.ara.cat/premium/societat/Serem-cop-mes-intelligents_0_634736539.html



Lluís Bou Morera.

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

Els científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

PER QUÈ EXISTEIXEN ELS MASCLES?

Els científics no són els únics que es pregunten per què existeixen els mascles. Com a mètode de reproducció, el sexe té molts inconvenients.

La més obvia és que només la meitat dels fills (les filles) tenen la capacitat de reproduir-se i deixar descendència. I per què, tenint aquest concepte en compte, tres millons de espècies ho escullen?

Trobar una parella suposa temps i esforç. Tant la mare com el pare contribueixen amb els seus gens. És possible que gens bons no passin a la següent generació i això és algo que, des del punt de vista de la selecció darwiniana, no resulta ideal.

Existeixen altres mètodes reproductius i una població formada només per domes que poden creuar-se, produiria una descendència molt més numerosa. Partint del fet que només contribueixen amb el seu esperma, per què existeixen els mascles?

La resposta la trobem en els avantatges evolutius que porta la selecció sexual. Molts animals canvien el seu aspecte quan competeixen per un parella. Per mesurar la importància de la selecció sexual en la evolució, un equip d'investigadors va estudiar durant una dècada en condicions de laboratori a diferents grups d'escarnats de la farina.

La proporció de mascles i femelles variava segons els grups, per avaluar la importància de la competència. Després de set anys (cinquanta generacio s) van descobrir que els mascles que van competir més per les femelles eren més saludables i resistens a les emfermetats.

Els grups en els quals no va haver competència, van extingir-se després de deu generacions.
"La selecció sexual és una poderosa força evolucionaria que dicta qui es reprodueix" va afirmar Matt Gage, professor de ecologia evolutiva de la Universitat de East Anglia al Regne Unit que va liderar el treball.

Permet promoure la transmissió de bons gens i resistir la continuitat dels dolens. És per aquest motiu que la competència entre els mascles per la reproducció brinda un benefici molt important: millorar la salut genètica de les poblacions

Es tracta d'un domino en el qual el mascle que forma part de la parella ha estat el millor competent i per tant i per tant seran bons en casi tots els aspectes. És per això que la selecció sexual funciona com un filtre important i efectiu per mantenir i millorar la salut genètica de la població en general.


http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-existen-machos-20150518182003.html
http://www.bbc.co.uk/mundo/temas/ciencia


Laura Badosa de Gispert

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

El biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








Albert Torrescusa

Missatge digital per extraterrestres

Missatge digital per extraterrestres

Enviar un missatge digital per extraterrestres

El projecte busca que qualsevol alienígena que pogués interceptar les sondes pogués interpretar com és la humanitat i el seu planeta d'origen.

La NASA està considerant permetre que un equip d'investigadors, professors, artistes i enginyers pugi un missatge interestel·lar a la nau New Horizons, que s'acosta a Plutó. Aquest projecte, conegut com One Earth Message (El Missatge de la Terra), està sent liderat per Jon Lomberg, qui va ser director de disseny dels "discos d'or" que van ser col·locats a bord de les naus espacials bessones Voyager de la NASA abans del seu llançament el 1977, amb la idea de mostrar a qualsevol extraterrestre que pogués interceptar les sondes com és la humanitat i el seu planeta d'origen.
L'objectiu ara és similar, però el nou projecte seria un esforç més global i de col·laboració, demanant a la gent de tot el món que contribueixi imatges, sons i idees per aquest 'missatge en una ampolla'. "Això és realment una oportunitat per tractar de pensar en nosaltres mateixos des d'una àmplia perspectiva", va dir Lomberg a Space.com. "Mai sabrem si la nostra iniciativa arribarà als extraterrestres, però sí sabem que la gent de la Terra que participi i jugui un paper en ella, pot literalment canviar la seva vida".
A diferència dels discos metàl·lics amb gravacions de les Voyager, One Earth Message seria digital. Si la NASA s'aprova el projecte - l'agència espacial ha expressat el seu entusiasme, però encara ha d'aprovar oficialment, va dir Lomberg - l'equip se li permetrà pujar 150 megabytes de dades a la memòria de la nau New Horizons.

El missatge tindria la mateixa quantitat de la informació com els discos d'or de la Voyager, potser 100 imatges i al voltant d'una hora d'àudio, va dir Lomberg. "Estem escrivint un haiku, no és una novel·la", va dir. El format digital permetria a aquest missatge ser més flexible i integrat del que era possible amb els discos d'or, va afegir Lomberg. Per exemple, el missatge pot ser canviat a través del temps mitjançant la transmissió de més arxius a New Horizons. També podria incloure un mapa del món, i cada imatge i cada so podria ser etiquetats al lloc d'on havia sortit.
Hi ha una altra diferència clau entre els missatges de Voyager i New Horizons: Mentre que els discos d'or porten la informació triada per un petit comitè (que va ser presidit per l'astrònom i comunicador Carl Sagan), One Earth Message seria compost i finançat amb contribucions de persones de tot el món. "No és simplement un concurs de fotografia", va dir Lomberg. "És un procés que va a esbrinar el que la gent vol enviar." Lomberg i els seus col·legues esperen recaptar almenys mig milió de dòlars de persones a tot el món a través d'una campanya de Fiat Physica, per construir i mantenir una presència a la web i per a esbrinar la millor manera de programar el missatge

Roger Vargas


La llum artificial altera els ecosistemas marins.

La llum artificial altera els ecosistemas marins.

La llum artificial que emana per les nits de les instal·lacions portuàries, les embarcacions i les ciutats i pobles costaners podria estar alterant la composició de les comunitats d'invertebrats marins, cosa que, amb el temps, acabarà tenint un marcat efecte en els ecosistemes oceànics.
Així ho ha posat de manifest un equip d'ecòlegs de les universitats d'Exeter i Bangor en un estudi publicat a la revista Biology Letters, de la Royal Society. Segons aquests experts, que van centrar la seva recerca en l'estret de Menai, enfront de Gal·les, les larves dels invertebrats utilitzen la radiació lluminosa per localitzar els hàbitats més adequats on assentar-se, créixer i reproduir-se.
 
En aquest sentit, la llum artificial pot tant impedir com encoratjar que moltes espècies colonitzin una determinada regió. Algunes, com certs anèl·lids poliquets, es fixen al cas dels vaixells i altres estructures, a les que acaben danyant. El nou assaig manté, precisament, que la llum artificial afavoreix aquest fenomen i altera la distribució d'aquests organismes en la natura.
 
Els científics indiquen que la creixent urbanització dels litorals s'està produint un gran augment de la contaminació lumínica. Segons sembla, aquesta té un major impacte en les regions tropicals, on les aigües solen ser més clares. En elles, la llum penetra fins a una major profunditat i afecta més individus, com les larves de corall.
És curiós com tot el que fan els humans pot afectar de tal manera a l'ecosistema de la naturalesa. És difícil que tot ecosisitema de la terra sobrevigui en perfectes condicions, alumillor els humans ens hauriem de reservar una mica els nostres "caprichos" i preocupar-nos una mica més per els ecosistemes que ens envolten ja que formen, la majoria, part de la nostra supervivència.

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

QUE ET PIQUIN ELS MOSQUITS DEPÈN DELS TEUS GENS

Sempre han existit les persones a les quals els acribillen els mosquits i les que semblen tenir algun tipus d’escut natural que els protegeix de les picades.  La raó d’aquest fenomen depèn de l’olor corporal de la persona. L’investigador James Logan, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres va voler comprovar si el fet de resultar més o menys atractiu pels mosquits tenia relació amb els gens. Va realitzar un estudi amb parelles de bessons idèntics i no idèntics en què va mesurar si existia correlació entre l’olor dels voluntaris i com d’atractius resultaven per als insectes. Per a això, els va demanar que introduïssin la mà en un olfatómetre, un dispositiu de plàstic en forma de "i", en els extrems superiors hi havia una ranura per introduir els dits.

Tot seguit, els investigadors van fer passar aire que arrossegava l’olor corporal de tots dos germans cap al costat oposat, on estaven els mosquits. Si aquests se sentien atrets per l’olor, volaven cap als bessons; en el cas contrari, s’allunyaven.

Es va poder comprovar que en el cas dels bessons idèntics els mosquits es sentien atrets per tots dos i en el cas de no idèntics  la resposta variava. Per tant, el tret de ser o no atractiu per a aquests animals està controlat genèticament i  la probabilitat que et piquin és heretable.

El següent pas serà identificar quins gens en concret estan implicats. Per a això, ja han començat a recollir mostres d’olor corporal dels voluntaris.

Quan s’identifiquin els gens es podrà crear un fàrmac, una pastilla que quan te la prenguis faci que el teu organisme segregui una mena de repel·lent natural i així no farà falta que utilitzis esprais o cremes. 

Miranda Martínez.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150422/54430774722/mosquitos-picaduras-genes.html

El nivell del mar aumenta més ràpid del que s'esperava

El nivell del mar aumenta més ràpid del que s'esperava

Un grup internacional multidisciplinari de geògrafs i geòlegs ha desenvolupat un nou sistema per mesurar el nivell del mar que completa les observacions per satèl·lit amb dades sobre els canvis en les marees i mesuraments de GPS sobre el moviment vertical del sòl.
Fa més de 20 anys, els primers càlculs sobre el nivell del mar van determinar que l’augment era més gran del que els científics pensaven. El nou estudi, publicat a Nature Climate Change, demostra que al sobreestimar en els anys 90 l’augment del nivell del mar, l’acceleració d’aquest increment ha estat en realitat més gran del que indicaven estudis previs.
"Els resultats assenyalen que durant els primers anys d’observació per satèl·lit es va sobreestimar l’augment del nivell del mar", destaca a Sinc Cristopher Watson, científic expert en clima a la Universitat de Tasmània (Austràlia) que ha liderat la investigació.
A nivell global, el nou treball suggereix que l’augment mitjà del nivell del mar des de 1993 fins a mitjans de 2014 és d’entre 2,6 i 2,9 mil·límetres per any, davant els 3,2 calculats prèviament. Malgrat aquesta reducció, "la velocitat de l’increment en aquests anys pràcticament s’ha duplicat respecte a la de la major part del segle XX", recorda l’investigador.
Però són els anys de registres de 1993 a 1999 els que s’han vist més afectats per aquestes modificacions. Segons les correccions efectuades ara per aquests sis anys, el nivell d’aquest augment es va situar entre 0,9 i 1,5 mil·límetres menys per any.




Martí Pons

25 descobriment del 2012

25 descobriment del 2012

Al llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/25-cosas-interesantes-que-la-ciencia-ha-descubierto-en-2012

25 coses que es van descobrir al 2012

25 coses que es van descobrir al 2012

Al llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat

Per primera vegada és aconseguida una fusió nuclear energèticament rentable

Per primera vegada és aconseguida una fusió nuclear energèticament rentable

Uns investigadors dels EEUU, per fi, han aconseguit per primer cop que un experiment de fusió nuclear produís més energia que la necessària per a posar-lo en marxa, un pas prometedor cap al desenvolupament d'una nova font energètica neta, ja que no genera residus, i il·limitada, doncs el seu combustible és l'hidrogen, un dels components de l'aigua.

El que pretén la fusió nuclear, que no s'ha de confondre amb la fissió empleada pels reactors nuclears i les bombes atòmiques, és reproduir en un espai controlat les reaccions que es produeixen en el Sol i altres estrelles mitjançant la fusió per calor de dos nuclis atòmics.

El ITER, la gran infraestructura internacional que es construeix a Cadarache (França), i la NIF, situada a Livermore (Califòrnia), tenen el mateix objectiu, aconseguir una fusió nuclear rentable energèticament, però el mètode difereix completament. El mètode de la NIF es coneix com a confinament inercial.

Per aconseguir les temperatures per a la fusió, els científics dels EEUU van bombardejar amb 192 làsers un cilindre d'or de dos mil·límetres de diàmetre on al seu interior hi havia una microesfera de combustible (un plasma de deuteri i triti, dos isòtops de l'hidrogen). Els làsers van ser condicionats per a que es comprimissin i ocupessin el diàmetre d'un cabell. Els feixos van provocar una implosió, cosa que equival a reduir una pilota de beisbol a la mida d'un pèsol. L'energia és 10 vegades superior a la prèviament aconseguida.

Què ens indica això? Doncs que cada cop ens queda menys per arribar a la fusió perfecte.

Berta Pujol

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html


Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

Investigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.
Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.
En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.
Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Adrià Riera

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

Només entre 2000 i 2013 la vacuna del xarampió va evitar 15 milions de morts. Ara, un nou estudi sobre aquesta vacuna desenvolupat per investigadors de les universitats de Princeton (EUA) i del centre mèdic universitari de Rotterdam (Holanda) ha revelat que la vacuna contra el xarampió no nomésprotegeix d’aquesta afecció tan contagiosa sinó també de moltes altres malalties infeccioses.

Segons els experts, de no ser per un estudi fals que va difondre a la fi dels anys 90 que la vacuna triple vírica contra la rubèola, les galteres i el xarampió provocava autisme en els nens, la malaltia podria estar ja eradicava en multitud de països. Contrari a aquesta mentida, la vacuna ha reduït fins a un 75% la mortalitat infantil.

En el nou treball, que recull la revista Science, els investigadors han descobert que el virus del xarampió condueix a una espècie de “amnèsia” del sistema immune que li fa oblidar com combatre una sèrie d’invasors de caràcter bacterià (que dura fins i tot diversos anys després de la infecció) i gràcies a la vacuna aquesta condició no es produeix en l’organisme, protegint a qui es vacuna ja no solament del xarampió sinó d’un altre tipus de malalties de caràcter infecciós.

“Determinem que la mortalitat per malalties infeccioses que no són xarampió en països d’alts ingressos està estretament connectada amb la incidència del xarampió en aquest retard, tant en el període anterior a (l’aparició de) les bovines com en el posterior”, explica Michael J. Mina, coautor de l’estudi.

Per arribar a aquesta certesa, els científics van analitzar la mortalitat per malalties infeccioses a Estats Units, Dinamarca i part del Regne Unit (Anglaterra i Gal·les) al llarg de diversos períodes entre 1945 i 2010. L’examen de les dades suggereix que “les vacunes contra el xarampió van representar un rol primari a l’hora de rebaixar la mortalitat d’altres malalties infeccioses en tots els països d’alts ingressos estudiats”, confirmen els autors.

El treball ajuda a explicar per què, quan la vacuna del xarampió va arribar a generalitzar-se fa més de mig segle, la taxa de mortalitat infantil es va reduir molt més del que els experts esperaven en un primer moment.

 

http://elpais.com/elpais/2015/05/07/ciencia/1431018648_313676.html

 

Judit Ruiz

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.



El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s'aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d'aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s'enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d'aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s'ha vist reflexat en el densenvolupament d'un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l'escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l'escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s'ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d'atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d'aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d'efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l'efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d'aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.

Salvador Galup

http://www.abc.es/ciencia/20150513/abci-cnio-cancer-telomeros-201505130953.html


Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s’aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d’aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s’enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d’aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s’ha vist reflexat en el densenvolupament d’un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l’escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l’escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s’ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d’atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d’aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d’efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l’efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d’aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.


Salvador Galup

La galàxia més antiga

La galàxia més antiga

Recentment s’ha descobert la galàxia EGS-zs8-1, a través d’una imatge obtinguda pel Telescopi Teck de Hawaii, i s’ha pogut calcular a quina època correspon aquesta imatge gràcies l’instrument MOSFIRE. És la galàxia més llunyana fins ara trobada.

Els astrònoms han estat capaços de localitzar-la gràcies a la seva excepcional lluminositat, i la imatge correspon a com era fa 13.000 millions d’anys. Ja que la imatge i el temps són dos magnituts totalment connectades quan parlem d’astrologia, ja que la llum que permet que veiem un cos viatja una certa distància en un cert temps, i això fa que triguem un temps en veure-la. Per exemple, quan mirem el Sol, hem de tenir en compte que la llum que estem veient triga 8 minuts en arribar fins a nosaltres, o sigui que estem veient el Sol tal i com era fa 8 minuts. Passa el mateix amb la galàxia EGS-zs8-1, està a una distància de 13.000 anys llum (la més llunyana fins ara), i això ens dóna una visió de com era fa 13.000 milions d’anys. De fet, aquesta imatge revela la galàxia tal i com era tan sols 670 milions d’anys després del Big Bang, o sigui, quan l’Univers només tenia un 5% de la seva edat actual.

Quan més lluny mirem, més al passat estem mirant. En el moment de fa més de 13.000 milions d’anys, la galàxia tenia més del 15% de la massade la nostra Via Làctea, amb només 670 milions d’anys per fer-ho. A més, els astrònoms han determinat que EGS-zs8-1 forma estrelles 80 vegades més ràpid que la nostra galàxia.

http://www.abc.es/ciencia/20150511/abci-galaxia-tierra-nasa-201505110049.html


Lluís Camprubí

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

Descobriment del mecanisme d'una inflamació

El biòleg Andrés Hidalgo ha descobert com les plaquetes inicien les reaccions d'inflamació en la sang, aquest gran descobriment obre la via a desenvolupar nous fàrmacs per a casos de sèpsia, ictus i infarts.

En un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de la sang (participen en el procès de la coagulació) inicien les reaccions d'inflamació que acaven en ictus i infarts. L'avanç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.

Van començar a fer estudis d'imatge al 2002 sobre les inflamacions i va observar que mentre es complia aquest procès als vassos sanguinis se li unien plaquetes els neutròfils (cèl.lules inmunetaries més freqüents a la sang). El fet que les plaquetes s'uneixin els neutròfils indica que han d'actuar a causa d'una inflamació. El mecanisme es basa en una molècula anomenada PSGL-1, que es troba a la membrana dels neutròfils. És la molècula a la qual es fixen les plaquetes. Si aconseguim bloquejar aquesta molècula, aconseguirem frenar la inflamació, per tant si conseguim bloquejar la interacció entre els neutròfils i les plaquetes podrem trobar nous fàrmacs en cas d'un infart d'ictus, en les sèpsies o en un síndrome d'estrès respiratòri agut per un atac d'asma.








http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20150214/54426161093/andres-hidalgo-infarto-suele-ocurrir-primera-hora-dia.html



Albert Torrescusa

Els ratolins desenvolupen addicció a la xocolata

Cada cop problemes com la obesitat o trastorns mèdics són un gran problema i cada cop més comú en els països més desenvolupats. Aquests símptomes d'addicció tenen algunes relacions biològiques en comú amb l'addicció a les drogues.

 Un estudi realitzat per Rafael Maldonado de la Universitat Pompeu Fabra ha demostrat que és possible provocar un comportament adictiu en els ratolins sobre el menjar i que aquests manifestin uns símptomes similars d'enfermetats mentals per poder definir els criteris sobre l'addicció a les drogues. Amb aquest estudi, permet als neuròlegs poder comprendre els trastorns causats per el menjar i amb aquest experiment poder definir la vulnerabilitat de patir un trastorn alimentari.

 Perquè els ratolins desenvolupessin aquest tipus d' addicció se'ls va donar menjar d'alta palatabilitat amb gust a xocolata i aquests, havien de buscar de manera activa el sabor en una caixa de comportament operants. Després d'una llarga estona buscant aquest tipus de menjar els ratolins van desenvolupar un comportament addicte d' entre 600 i 2000 respostes en una palanca activa per poder obtenir 20mg d'aquest menjar amb sabor a xocolata.

 Els ratolins seguien insistint en la palanca per poder rebre el menjar encara que aquesta donés una petita estimulació elèctrica desagradable a l'hora de rebre el menjar i, els ratolins acabaven perdent el control.

 Els animals que desenvolupaven aquest tipus de símptomes presentaven alteracions en la seqüència de ADN que codifica per el receptor Cannabinoide CB1, i aquesta alteració és idèntica en el desenvolupament de l'addicció a les drogues.

 Aquest estudi ha permès identificar els canvis precisos que apareixen en determinades estructures cerebrals d'aquest ratolins i podrien representar el substrat neurobiològic que desenvolupa aquest procés addicte promogut per el menjar amb una alta palatabilitat, diu l'investigador.

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/14115/los-ratones-desarrollan-adiccion-al-chocolate/

 

Àmina El Mnajed

 

Maglev, el tren que vola

Maglev, el tren que vola

Des de l’arribada dels jocs olímpics a Japó l’any 1964, els Japonesos han estat pioners en els trens bala o Shinkansen. El primer tren bala que van construir va arribar a una velocitat al voltant dels 300 kilòmetres, gairebé la d’un fórmula 1 actual. Quan es va descobrir el seu gran potencial, el tren bala va ser exportat a molts països i actualment gairebé es troba a qualsevol país.

Donada la competència que tenia Japó amb els països Europeus que intentaven superar els seus rècords d’altes velocitats,  els japonesos van decidir dissenyar un nou tren anomenat Maglev que es capaç de duplicar la velocitat del fórmula 1 i arribar als 603 kilòmetres per hora.

Mitjançant la tecnologia que  es troba actualment als ferrocarrils, és impossible agafar tant altes velocitats i per tant, els enginyers que treballaven en el projecte van haver d’utilitzar la força dels imants, una costosa tecnologia però alhora molt eficient.

Aquesta nova tecnologia consisteix en el simple principi d’atracció i repulsió magnètica. Els dos pols d’un imant s’atrauen si són de diferent signe i es repelen si són del mateix . En el fons , el funcionament de qualsevol motor elèctric està basat en el mateix principi , però aquí s’aplica d’una altra manera.

A més electricitat, major camp magnètic es crea. El maglev en necessita un 100.000 vegades més potent que el de la Terra .

Per treure-li el màxim a la costosa i abundant energia que necessita , s’utilitzen materials superconductors, que transmeten millor l’electricitat quan la seva temperatura descendeix a 269ºC sota zero .

 

Quan el tren arriba a una velocitat superior als 100 km/h aquest levita. Aquest fet es produeix a causa de l’estructura de la via feta de formigó i en forma de u. El fet de que leviti fa comparar aquest tren amb els avions i la veritat és que comparteixen moltes característiques.

Segons l’experiència d’un passatger d’aquest tren en el seu model de prototip, quan arriba a 600 km/h produeix una sensació similar a l’enlairament d’un avió comercial. Potser aquesta nova tecnologia podria millorar la comunicació global però encara ha de recorre un gran camí per garantir la màxima seguretat.

http://elpais.com/elpais/2015/04/27/ciencia/1430131846_584960.html

 

JOAN ARRUFAT