Blogia
colorblau

Tecnologia i materials

Els adolescents que utilitzen pantalles abans d'anar-se al llit dormen pitjor

Els adolescents que utilitzen pantalles abans d'anar-se al llit dormen pitjor Segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut Politècnic d Rensselaer, a Nova York, els adolescents que utilitzen el mòbil, la tauleta o l'ordinador abans d'anar-se al llit experimenten una major dificultat per conciliar la son i romandre adormits. Els nois i noies són més sensibles que els adults a les llums que emeten les pantalles i això fa que l'hormona que regula la son, la melatonina, es segregui en menys quantitat.

La melatonina és una hormona que segrega la glàndula pineal, una àrea del cervell, de la mida d'un pèsol, situada al darrer del tàlem entre ambdós hemisferis. Hores abans de que anem a dormir, es comença a secretar per preparar al cos pel repòs, reduint l'estat d'alerta. En altres paraules, és l'hormona de la son.

Van fer un estudi amb vint persones. Els hi van fer portar ulleres amb els vidres de color taronja durant una llarga estona abans d'anar a dormir, la llum que emetien aquests aparells electònics era anul·lada gràcies al color de les ulleres. Fins a mitjanit, a cada hora que passava, els treien una mostra de saliva per calular la quantitat de melatonina.
Els resultats van ser que a les persones que no havien portat les ulleres, els seus nivells de melatonina s'havien reduït en un 23%, una hora després d'haver utilitzat els mòbils o les tabletes. Quan havien passat dos hores, s'havia reduït al 38%. La llum que emeten les pantalles fa que el nostre cervell pensi que és llum de dia i això provoca problemes de son.

Aquests mateixos investigadors, en un estudi anterior, van obtenir que en els adults quan havia passat una hora la caiguda de la segregació era del 14%. Per això van arribar a la conclusió de que els adolescents són més sensibles a aquesta llum d'ona curta. A tot això se li ha de sumar que l'adolescència és el moment de a vida en el qual es canvien els patrons de son.

Encara que la necessitat de son varia depenent de cada persona, en general tots els adolescents haurien de dormir entre 8 i 9 hores cada dia. El descans correcte és necessari per poguer tenir una bona salut, un bon estat d'ànim i també un bon rendiment acadèmic. Quan es dorm poc hi ha risc de diabetis, d'obesitat i altres enfermetats.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20150522/54431397205/adolescentes-pantallas-duermen-peor.html

Laura Moreiras

Missatge digital per extraterrestres

Missatge digital per extraterrestres Enviar un missatge digital per extraterrestres

El projecte busca que qualsevol alienígena que pogués interceptar les sondes pogués interpretar com és la humanitat i el seu planeta d'origen.

La NASA està considerant permetre que un equip d'investigadors, professors, artistes i enginyers pugi un missatge interestel·lar a la nau New Horizons, que s'acosta a Plutó. Aquest projecte, conegut com One Earth Message (El Missatge de la Terra), està sent liderat per Jon Lomberg, qui va ser director de disseny dels "discos d'or" que van ser col·locats a bord de les naus espacials bessones Voyager de la NASA abans del seu llançament el 1977, amb la idea de mostrar a qualsevol extraterrestre que pogués interceptar les sondes com és la humanitat i el seu planeta d'origen.
L'objectiu ara és similar, però el nou projecte seria un esforç més global i de col·laboració, demanant a la gent de tot el món que contribueixi imatges, sons i idees per aquest 'missatge en una ampolla'. "Això és realment una oportunitat per tractar de pensar en nosaltres mateixos des d'una àmplia perspectiva", va dir Lomberg a Space.com. "Mai sabrem si la nostra iniciativa arribarà als extraterrestres, però sí sabem que la gent de la Terra que participi i jugui un paper en ella, pot literalment canviar la seva vida".
A diferència dels discos metàl·lics amb gravacions de les Voyager, One Earth Message seria digital. Si la NASA s'aprova el projecte - l'agència espacial ha expressat el seu entusiasme, però encara ha d'aprovar oficialment, va dir Lomberg - l'equip se li permetrà pujar 150 megabytes de dades a la memòria de la nau New Horizons.

El missatge tindria la mateixa quantitat de la informació com els discos d'or de la Voyager, potser 100 imatges i al voltant d'una hora d'àudio, va dir Lomberg. "Estem escrivint un haiku, no és una novel·la", va dir. El format digital permetria a aquest missatge ser més flexible i integrat del que era possible amb els discos d'or, va afegir Lomberg. Per exemple, el missatge pot ser canviat a través del temps mitjançant la transmissió de més arxius a New Horizons. També podria incloure un mapa del món, i cada imatge i cada so podria ser etiquetats al lloc d'on havia sortit.
Hi ha una altra diferència clau entre els missatges de Voyager i New Horizons: Mentre que els discos d'or porten la informació triada per un petit comitè (que va ser presidit per l'astrònom i comunicador Carl Sagan), One Earth Message seria compost i finançat amb contribucions de persones de tot el món. "No és simplement un concurs de fotografia", va dir Lomberg. "És un procés que va a esbrinar el que la gent vol enviar." Lomberg i els seus col·legues esperen recaptar almenys mig milió de dòlars de persones a tot el món a través d'una campanya de Fiat Physica, per construir i mantenir una presència a la web i per a esbrinar la millor manera de programar el missatge

Roger Vargas


Maglev, el tren que vola

Maglev, el tren que vola

Des de l’arribada dels jocs olímpics a Japó l’any 1964, els Japonesos han estat pioners en els trens bala o Shinkansen. El primer tren bala que van construir va arribar a una velocitat al voltant dels 300 kilòmetres, gairebé la d’un fórmula 1 actual. Quan es va descobrir el seu gran potencial, el tren bala va ser exportat a molts països i actualment gairebé es troba a qualsevol país.

Donada la competència que tenia Japó amb els països Europeus que intentaven superar els seus rècords d’altes velocitats,  els japonesos van decidir dissenyar un nou tren anomenat Maglev que es capaç de duplicar la velocitat del fórmula 1 i arribar als 603 kilòmetres per hora.

Mitjançant la tecnologia que  es troba actualment als ferrocarrils, és impossible agafar tant altes velocitats i per tant, els enginyers que treballaven en el projecte van haver d’utilitzar la força dels imants, una costosa tecnologia però alhora molt eficient.

Aquesta nova tecnologia consisteix en el simple principi d’atracció i repulsió magnètica. Els dos pols d’un imant s’atrauen si són de diferent signe i es repelen si són del mateix . En el fons , el funcionament de qualsevol motor elèctric està basat en el mateix principi , però aquí s’aplica d’una altra manera.

A més electricitat, major camp magnètic es crea. El maglev en necessita un 100.000 vegades més potent que el de la Terra .

Per treure-li el màxim a la costosa i abundant energia que necessita , s’utilitzen materials superconductors, que transmeten millor l’electricitat quan la seva temperatura descendeix a 269ºC sota zero .

 

Quan el tren arriba a una velocitat superior als 100 km/h aquest levita. Aquest fet es produeix a causa de l’estructura de la via feta de formigó i en forma de u. El fet de que leviti fa comparar aquest tren amb els avions i la veritat és que comparteixen moltes característiques.

Segons l’experiència d’un passatger d’aquest tren en el seu model de prototip, quan arriba a 600 km/h produeix una sensació similar a l’enlairament d’un avió comercial. Potser aquesta nova tecnologia podria millorar la comunicació global però encara ha de recorre un gran camí per garantir la màxima seguretat.

http://elpais.com/elpais/2015/04/27/ciencia/1430131846_584960.html

 

JOAN ARRUFAT

Eva

Eva

L’article parla sobre Eva, un robot autònom que s’ha creat per investigar i cercar medicaments per combatre la malària o el càncer. Desenvolupa fàrmacs molt més ràpid i molt més barat del que ho faria qualsevol investigador humà.

 

Aquest robot no és un projecte de futur, sinó que ja s’esta utilitzant. Eva ha donat les seves primeres passes com a científica. Ha descobert la relació entre un compost que s’utilitza en la lluita contra el càncer i que podria utilitzar-se també per combatre la malària.

 

Un dels factors que fa que cada cop s’investigui més en la creació de robots científics, és què són capaços de desenvolupar i demostrar automàticament hipòtesis que expliquin les observacions, a més a més de fer experiments en el laboratori, interpretar els resultats per millorar les seves hipòtesis i repetir el procés per arribar a conclusions més exactes. Poden fer el mateix que fa un equip d’investigació humà però molt més ràpid.

 

A més, els robots tenen la capacitat de recordar moltíssima informació sobre un tema en concret. Això fa possible construir robots especialitzats en una sola malaltia. 

 

Steve Oliver, creador d’aquest robot, explica que Eva ha estat creada per automatitzar les primeres fases en el disseny de nous medicaments. Assegura què el robot és capaç d’analitzat més de 10.000 compostos diferents cada dia, molt per sobre del que podria analitzar qualsevol equip d’investigació.

 

Opino que és un gran avenç en el mon de la tecnologia i la ciència. Si el projecte es desenvolupa a gran escala suposaria obtenir resultats molt eficients en el combat de determinades malalties, bàsicament molt més ràpid que qualsevol equip d’investigació humana. Com en altres grans avenços tecnològics, la creació d’aquest tipus de robots, acaba eliminant molts llocs de treball en l’àmbit de la investigació. No només substitueix persones, sinó que fa les seves feines 3 o 4 vegades més ràpid. Suposo que en un futur, s’acabarà trobant un punt d’equilibri entre aquest tipus de màquines i els humans per tal de que treballin junts, amb processos d’investigació i desenvolupament de medicament 20 vegades més ràpids dels que hi ha ara.

 

 

Jordi Sacristan 

 

Nova bateria d’alumini

Nova bateria d’alumini

Científics de la Universitat d’Stanford han creat una nova bateria d’alumini amb moltes més prestacions que les que hi ha actualment.

Per començar, expliquen, són molt més segures que les bateries de liti que s’usen actualment, i també respecten el medi ambient, al contrari que les bateries alcalines. Un exemple d’aquesta seguretat és que costa molt que s’inflamin. A diferència de les bateries de liti, que podien prendre’s en foc de maneres inesperades, la d’alumini no tant sols no s’incendia sinó que fins i tot pot treballar un temps sota condicions d’altes temperatures abans de fer-se malbé.

Per altra banda, i com a millora principal, aquestes són unes bateries molt més ràpides i resistents que les actuals. Es carregen en només un minut, i aguanten més de 7500 cicles de recàrrega sense perdre capacitat, mentre que les actuals només n’aguanten 1000 aproximadament i perden ràpidament capacitat d’emmagatzematge.

Les prestacions, però, no acaben aquí. Les noves bateries, que de moment es troben en fase de probes, són flexibles i podrien propiciar l’aparició de mòbils doblegables o, com a mínim, ocupar molt poc espai a l’interior de l’aparell. A part, l’alumini és un material substancialment més barat i assequible que el liti.

De moment l’únic inconvenient és que produeix la meitat de voltatge que les bateries tradicionals de liti, però ja estan treballant en una solució al problema i en poc temps podrien estar en fase de comercialització.

Gerard Roch

https://youtu.be/ZKIcYk7E9lU

http://news.stanford.edu/news/2015/march/aluminum-ion-battery-033115.html

http://www.nature.com/nature/journal/v520/n7547/full/nature14340.html

La placa solar diàfana

La placa solar diàfana
En aquesta notícia ens està dient que d'aquì poc podria ser que les finestres captessin l'energia solar per generar electriticitat. Aquesta prova l'estan intentant provocar els investigadors de l'universitat de Míchigan.

Segons l'investigador Richard Lunt participant en aquest projecte, diu que aquest dispositiu fa servir molècules orgàniques que absorbeixen radiació lluminosa en longituds d'ona no visibles, la seva eficiència energètica és del 1%.

R. Carbó

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medio-ambiente/articulo/llega-la-placa-solar-diafana-751423826045

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.

Joan Arrufat

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html  

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.  

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html

Unes olleres intel·ligents per a persones discapacitades visuals

Unes olleres intel·ligents per a persones discapacitades visuals Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford ha desenvolupat unes noves ulleres intel·ligents.

Es diuen Smart Glass i el seu ús podria millorar la qualitat de vida dels discapacitats visuals. Aquestes ulleres estan equipades amb una càmera, una brúixola, un GPS i diversos sensors infrarojos.

El neuròleg Stephen Hicks, un dels responsables del projecte, assegura que les Smart Glass milloren la percepció de la llum i el moviment.

"Portem treballant tres anys a Oxford en el disseny d’aquest projecte per saber com millorar les capacitats de visió que encara tenen aquestes persones. Quan et quedes cec continues tenint alguna visió, el que pretenem és millorar el reconeixement facial i d’obstacles per part de les persones que pateixen aquest problema ", explica Hicks.

Les Smart Glass utilitzen càmeres tridimensionals que poden detectar l’estructura i la posició d’objectes propers. Després, un programari bloqueja el fons i fer ressaltar tot allò que estigui a prop de la persona.

"El contrast entre el fons i l’objecte és enorme, explica Hicks.Las imatges apareixen a la part interior de les ulleres que són transparents i això es pot afegir la visió normal de la persona. Permeten a la persona amb problemes de visió percebre el món d’una manera millor ".

A Europa existeixen avui uns 30 milions de persones cegues o amb deficiències visuals. Aquesta nova tecnologia podria ser de gran ajuda per millorar la seva qualitat de vida, asseguren els responsables del projecte.

El preu de mercat d’aquests aparell al mercat ronda els 500€. Gràcies a aquest preu poden estar a l’abast de la majoria de presones.

Bibliografía:
http://www.youtube.com/watch?v=bppsB2oPkx0
http://www.abc.es/tecnologia/20131101/abci-publicar-gafas-inteligentes-para-201310311948.html


Martí Pons

Llegir en una tauleta abans de dormir pot afectar al nostre son

Llegir en una tauleta abans de dormir pot afectar al nostre son De vegades, els científics donen amb troballes que semblen desafiar la nostra experiència i fins i tot, el que considerem sentit comú. Així, si habitualment assumim que llegir abans de dormir és un bon costum per agafar el son amb facilitat, un estudi científic realitzat per l’Acadèmia de les Ciències dels EUA, posa en relleu que, llegir fins a una hora abans d’anar a dormir pot afectar el son i més encara, si es fa en un dispositiu que emet llum, com una tauleta o un smartphone.

L’estudi s’ha dut a terme després de comprovar (amb un altre estudi previ) que el 90 per cent dels adults nord-americans utilitzaven un dispositiu digital diverses vegades a la setmana durant l’hora abans d’anarse’n a dormir. El nou estudi cita ja prèvies investigacions que asseguren que la llum artificial té un impacte negatiu en la producció de melatonina i en el nostre rellotge intern. Així, semblava clar que, com indiquen els estudis, bombardejar les retines amb radiacions de llum d’ona curta com les que emeten les tauletes incrementa el nivell de vigília dels que fan servir aquests dispositius. Per això, llegir en un dispositiu emissor de llum fa que es trigui més en dormir i com a resultat els subjectes que ho fan es desperten amb una sensació d’haver descansat menys que els que no ho fan, o els que llegeixen en lectors de tinta electrònica o llibres convencionals que no emeten llum.

Els resultats són molt preliminars i no indiquen res sobre l’efecte d’altres aparells electrònics com ordinadors o televisors, de manera que l’únic consell que es pot donar amb garantia és que si es vol tenir bon somni és convenient no llegir durant l’hora abans de anar a dormir, o en tot cas fer-ho amb un llibre convencional i amb una llum tènue.

http://elpais.com/elpais/2014/12/22/ciencia/1419266786_960983.html
http://www.saludymedicinas.com.mx/noticias/leer-tablet-altera-sueno.html
http://www.fayerwayer.com/2014/12/leer-en-tu-tablet-antes-de-dormir-empeora-el-sueno/

Raúl Fernández (Marx)

EXPLOTA EL COHET ANTARES DE LA NASA

Un coet Antares de la firma privada Orbital Sciences Corporation , amb més de dues tones de càrrega per a l'Estació Espacial Internacional , va explotar avui poc després del seu llançament des de les instal·lacions de la NASA a l'illa Wallops , a Virgínia .

" Orbital Science Corporation està avaluant l'estat de la missió " de càrrega d'aquest vehicle no tripulat , ha informat la NASA , que ha precisat que no hi ha indicis que hi hagi hagut víctimes . El coet Antares portava la càpsula Cygnus carregada amb més de 2 tones de subministraments per als tripulants del complex espacial i experiments .

Aquesta era la quarta missió de Cygnus , incloent el vol de prova que va fer el 2013 , i el primer llançament nocturn del coet Antares . La NASA va signar contractes amb Orbital Sciences Corporation , constructora del coet Antares , i amb SpaceX , per transportar càrrega a l'EEI , un complex internacional en què participen 15 països , que orbita a uns 385 quilòmetres de la Terra.

Orbital també va signar un va contractar de 1.900 milions de dòlars amb la NASA per efectuar vuit missions de proveïment no tripulades amb els coets Antares i una càpsula anomenada Cygnus . SpaceX va obtenir un contracte de 1.600 milions de dòlars per a dotze missions amb el seu coet Falcon 9 i la seva càpsula Dragon .

Aqui teniu els enllaços: http://www.antena3.com/noticias/mundo/cohete-antares-nasa-explota-lanzamiento_2014102800420.html http://www.rtve.es/noticias/20141029/explota-cohete-carga-para-estacion-espacial-internacional/1037980.shtml

Aeromobil, el cotxe volador

Des de fa molts anys un dels grans somnis de la humanitat ha estat poder tenir un cotxe que pugui anar tan com per la carretera com per l’aire. El famós Henry Ford ja ho va dir al 1940 "S’acosta una combinació d’avió i cotxe de motor, podeu somriure, però arribarà" i gràcies a l’empresa eslovaca Aeromobil aquest somni s’ha fet realitat.

El model més actual va ser presentat ja fa un mes a Viena i s’anomena AeroMobil 3.0 i és capaç de realitzar ambdues funcions, volar i anar per la carretera.

L’Aeromobil pot superar els 160 km/h per carretera i els 200 volant, consumeix 8 litres de gasolina cada 100 km quan roda i 15 litres quan vola. Pot arribar a servir per fer viatges llargs, encara que només té capacitat per a dues persones.

Un dels inconvenients que ens podríem plantejar seria el de com es pleguen les ales i si això afectaria a la circulació per les carreteres. Les ales desplegades fan 8,3 metres de punta a punta però una vegada plegades tan sols arriben als 2,2 metres.

Però el verdader problema és a l hora d’enlairar-lo, ja que cal un camp o una carretera en línia recta sense cap objecte que el pugui aturar, com a qualsevol avió. La pista ha de tenir un mínim de 50 metres de manera que dificulta la possibilitat de saltar un embús sortint volant per sobre d’ell. També cal pensar que els seus comandaments no són com els d’un cotxe, per tant caldrà un permís especial per poder conduir-lo.

JOAN ARRUFAT

Link: http://www.ara.cat/xarxes/Aeromobil-cotxe-volador-senlaira-Eslovaquia_0_1238876294.html

 

Pot una cullera canviar el sabor?

Pot una cullera canviar el sabor? El futur de la gastronomia no passa només pel simpàtic robot que ens serveix el sopar que ens va prometre el cinema de ciència-ficció dels cinquanta. És més, aquests serien unes innovacions menors comparades amb d’altres que ens estalviarien ingerir certs aliments antipàtics per a l’organisme (la sal, el sucre ...) sense condemnar-nos a una vida de sopars soses i oblidables. I aquestes ja estan arribant a poc a poc: tenidors que desprenen aromes, culleres que salen nostres menjars o sabors que podran descarregar-se d’una base de dades i ser incorporades als coberts perquè puguem degustar en els plats sense passar pels fogons.

Ho estan aconseguint amb invents tan sorprenents com una cullera que a través de l’electricitat aconsegueix que els menjars sàpiguen salades mitjançant un mecanisme meitat intrigant meitat aterridor: l’utensili crea els sabors a la llengua de l’usuari amb descàrregues elèctriques i les diferents freqüències dels guspires d’ones provoquen les conseqüents impressions que el que es pren és salat, dolç, agre o amarg.

 
Desenvolupada pel científic Nimesha Ranasinghe i el seu equip, la cullera, que han anomenat taste +, al seu torn evolució d’una interfície avui, vista amb perspectiva, ja una mica rudimentària.


"El gust no és només gust. És una sensació multisensorial i necessitem les olors, colors, experiències prèvies, textures ", ha declarat Ranasinghe a la revista New Scientist. "Estic intentant integrar els diferents aspectes d’aquestes sensacions", afirma. Aquesta cullera esta ideada principalment per a persones amb diabetes o per persones que no puguin menjar sal, per aixi poguer donarli mes sabor als àpats.

Aquest invent té molta projeccio de futur però, ara per ara s’haura d’anar femt proves i anar-lo perfeccionan.




http://elpais.com/elpais/2014/11/04/icon/1415121855_649929.html



Àlex Vilaclara

Un nou sensor fluorescent millora la detecció d’òxid nítric relacionat amb nombroses malalties

Un nou sensor fluorescent millora la detecció d’òxid nítric relacionat amb nombroses malalties

La detecció de determinats compostos químics en el nostre organisme resulta fonamental per a la prevenció i el tractament de nombroses malalties, per la qual cosa l’avanç en el desenvolupament de compostos que es poden detectar de forma eficient és fonamental per a l’avanç de la medicina. Aquest és el cas de l’òxid nítric, molècula implicada en nombrosos processos cardiovasculars, neurològics i del sistema immunitari, entre altres. La detecció d’òxid nítric podrà realitzar-se de forma més selectiva i eficient gràcies a un nou compost desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Els nous compostos capaços de detectar la presència d’òxid nítric mitjançant fluorescència tenen l’avantatge de ser altament selectius perquè no reaccionen amb altres interferents típics que poden trobar-se en el medi biològic. Aquest avanç pot resultar de gran utilitat per a la indústria mèdica i farmacèutica atès que l’òxid nítric està implicat en diversos processos de la bioquímica cel·lular i, per tant, està relacionat amb patologies associades amb aquests processos com ara el càncer, l’Alzheimer, el Parkinson, trastorns immunitaris, etc.

 

MARIA VICENS SEGARRA

"Foodini", la impressora 3D d'aliments

"Foodini", la impressora 3D d'aliments

Tots havíem sentit a parlar de la impressió 3D, però pocs ens hauríem imaginat combinar aquesta tecnologia emergent amb la gastronomia. És possible crear una màquina que ens imprimeixi menjar? Doncs això és el que s’ha proposat Natural Machines, una empresa barcelonina que aterra al mercat amb la seva creació, el "Foodini".

Aquesta petita companyia startup ha creat un nom enginyós, que combina màgia i cuina, per a una màquina que permet imprimir receptes per capes. La idea neix per facilitar el treball per a aquells que arriben tard a casa, ja que podem deixar programat l’artilugi perquè s’automatitzi el procés alimentari al màxim. Aquí es pot veure un vídeo de presentació.

El “Foodini” conté unes càpsules, que es poden omplir de qualsevol aliment líquid o triturat, que són reconduïdes cap a l’extrusor per dipositar el producte capa a capa seguint unes ordres computeritzades que el guien en els eixos XYZ. El resultat final és una unitat que cal cuinar, ja que la màquina encara no fregeix, cou o forneja, de moment. La idea inicial va ser portar l’aparell cap al terreny de la pastisseria, però finalment es va optar per obrir més el ventall de possibilitats i decantar-se també per la cuina saludable.

El projecte va més enllà de la venta del propi “Foodini”. Emilio Sepúlveda, co-fundador de l’empresa afirma que no s’obliden del factor social. L’usuari descarrega unes receptes predeterminades i aquestes poden ésser modificades des del “Foodini” en pes, quantitat de calories ingerides, seguiment d’una dieta i forma de la deposició entre moltes d’altres funcions més. Així, es vol crear una comunitat d’usuaris que puguin compartir experiències, opinions i receptes a través de les xarxes socials, la web de Natural Machines i una app que està en desenvolupament.

Aquells que han provat plats impresos asseguren que la diferència amb un tradicional és ben poca. Ara caldrà esperar a que la tecnologia avanci, per arribar a un preu accessible i raonable que s’acosti a tots els usuaris i empreses interessats, perquè els resultats poden ser sorprenents. Molts pensen que aquesta pot ser una alternativa als aliments industrials prefabricats, però caldrà veure els resultats a llarg termini.

 

Fonts i llocs d’interès

http://www.xataka.com/perifericos/nos-imprimimos-unas-hamburguesas-un-vistazo-a-foodini-la-impresora-3d-de-comida

http://3dprintingindustry.com/2014/03/31/3d-printer-foodini-food-kickstarter/

 

David Canosa

La fusió nuclear

La fusió nuclear

La fusió nuclear, una de les principals metes dels científics i tecnologics de les darreres dècades, s´està resistint més del que es creia a ser descoberta.

A primera vista sembla que en la fusió tot són adventatges ja que es diu que és una energia neta i segura.Segura perquè funciona com els motors dels cotxes, si es talla l´entrada de combustible s´atura totalment la reacció. I neta perquè els residus nuclears són de baixa activitat i vida curta. Però no tot és tan fàcil com sembla ja que l´objectiu dels reactors és aconseguir impactes entre dos isòtops d´hidrogen anomenats deuteri i triti que alliverarien gran quantitat d´energia. Aquesta energia seria l´encargada de substituir a la energia nuclear actual, cosa que permetria nous tipus de reactors.

No es fàcil perquè el que es vol fer equival a reproduir a petita escala les reaccions que es produeixen a l´interior de les estrelles i del nostre sol, i això requereix tindre uns materials capaços de soportar temperatures extremes sense malmetres, i l´altre problema és que encara no estem lo suficientment avançats tecnologicament per realitzar reaccions d´aquest tipus.

enllaç: http://ciencia.ara.cat/fractal/2014/04/02/la-fusio-nuclear-el-petit-es-bonic/

                                                                                         Dani Ibáñez

                                                                                         1r BTX B

                                                                                         Curs 2013-2014

Això és el futur...

El món dels mòbils augmenta cada dia i aviat ja hi haurà més telèfons mòbils que persones. Quan algú decideix canviar-se el mòbil, la majoria intenten rebendre’l per no llençar-lo tan aviat, però tots els que són rebutjats condueixen una enorme quantitat de residus electrònics. I tenint en compte el temps que triguen a descompondre’s, aquesta quantitat de residus anirà creixent a un ritme exponencial.
Hi ha d’haver una solució sostenible? Potser no hi és, però potser hi ha alguna forma d’augmentar la vida útil de cada telèfon i així contribuir en la frenada de producció de residus electrònics.
Dave Hakkens té la solució a aquest problema. La seva idea és simple però enginyosa. Es tracta de construir un telèfon modular que consti de diversos blocs intercanviables, que les persones puguin actualitzar les parts específiques i així ajudar a allargar la vida del telèfon. A mesura que evolucioni la tecnologia també ho farà el telèfon, sense necessitat de canviar-lo tot. També es podria personalitzar de la manera que cregués convenient.
Per fer arribar el seu nou projecte a la gent, Dave va realitzar un vídeo. En tan sols dos minuts ha aconseguit convertir milions i milions de persones en creients, creients que creuen que hi ha una millor manera, una millor solució per a la creació de la tecnologia del futur i, a la vegada, reduir la quantitat de residus electrònics.

 

https://phonebloks.com/en

Mar Canyelles




http://m.youtube.com/watch?v=Mo1sNm8c2cw

Primera reacció exitosa de fusió nuclear

Científics del National Ignition Facility (NIF) en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, van anunciar que han superat un pas crític en la investigació de la fusió: Per primera vegada, el seu combustible d’hidrogen ha donat més energia de la que va prendre.

Per crear la reacció de fusió, es disparen 192 làsers de forma simultània amb una potència de fins a 500 bilions de Watts.

Aquests escalfen un petit cilindre d’or de 1 cm a milions de graus, produint raigs X que romanen enfocats en una carcassa de plàstic de la mida d’un perdigó.
Els raigs X fan explotar la carcassa, creant una implosió que encongeix el gas dins del pellet a 1/35 de la seva mida. La compressió del gas, barreja dels isòtops d’hidrogen coneguts com deuteri i triti, fa que el gas arribi a una molt alta densitat.

Al centre d’aquest plasma d’hidrogen, en una àrea més petita que el gruix d’un cabell humà, els àtoms es fusionen. Aquest emet energia, que inicia una reacció en cadena que encén la resta de l’hidrogen, creant una bola de foc auto-sostenible en plena fusió. El vídeo enllaçat ens presenta l’assoliment, i ens mostra algunes imatges esquemàtiques de la reacció de fusió.


La fusió nuclear si aconseguis ser una font d’energia viable seria neta i inesgotable ja que existeix una quantitat increïble de hidrogen en el planeta. Però encara falten molts anys per aconseguir-ho encara que aquet és un pas molt important

Transmissions inalàmbriques des de l'interior del cervell

Transmissions inalàmbriques des de l'interior del cervell

Un equip d’ingenyers i cirujans han desenvolupat i provat amb èxit un nou sensor inalàmbric, de banda ample i recargable, el qual s’implanta en el cervell i conecta aquest amb un ordinador o dispositiu robòtic.

La invenció s’ha dut a terme a la universitat de Brown, a Rhode Island, Estats Units, en individus que es mouen sense complicacions, és capaç de transmetre les senyals en temps real de fins a 100 neurones.

Aquests dispositius treballen de forma inalàmbrica i per a provar el seu funcionament han estat implantats en models animals durant més d’un any, cosa que no s’havia aconseguit mai en el camp de les interfície cervell-ordinador. Aquest tipus de interfícies podríen ajudar a persones amb paràlisi a controlar aparells mitjançant els seus pensaments .

En bastants de les seves característiques, el nou dispositiu és comparable a un telèfon mòbil, amb l’excepció que la conversa no és entre dues persones sinó entre un cervell i un dispositiu artificial, tal com exposa Arto Nurmikko, professor d’enginyeria a la Universitat Brown, que va supervisar el procés d’invenció del dispositiu.

Els neurocientífics poden usar aquest dispositiu per observar, enregistrar i analitzar els senyals emesos per conjunts de neurones en parts particulars de cervells animals.

Mentrestant, s’està avaluant l’eficàcia i la seguretat de sistemes que usen elèctrodes implantables de captació similars als de la interfície cervell-ordinador provada en models animals, per sospesar la viabilitat que les persones amb paràlisi severa puguin controlar dispositius d’ajuda personal, com braços robòtics o cursors de pantalla d’ordinador, valent-se tan sols dels seus pensaments . Aquests pensaments serien els de tipus motor, és a dir, que, per exemple, la persona mouria amb la seva ment un cursor pensant en moure la mà física a les adreces desitjades, encara que no pugui moure o fins i tot no tingui d’ella .

En el nou dispositiu, un xip de la mida d’una píndola, proveït d’un conjunt d’electròdes, que s’implanta en l’escorça cerebral, envia els senyals a través de les connexions elèctriques de disseny especial a la càpsula hermèticament segellada, i soldada per làser, del dispositiu. La càpsula mesura 56 mil · límetres de llarg , 42 mil · límetres d’ample , i 9 mil · límetres de gruix . Aquest volum tan petit d’espai allotja un sistema de processament complet, que inclou circuits integrats de baixíssim consum energètic dissenyats a la Universitat Brown per al processament i la conversió dels senyals, transmissors sense fils de ràdio i infrarrojos, una pila minúscula d’ió- liti, i l’entrada per recàrrega.

Tots els senyals sense fils i de càrrega travessen una finestra de safir, transparent per als camps electromagnètics .

 El dispositiu transmet les dades a 24 Mbps, mitjançant freqüències de microones de 3,2 i 3,8 Ghz, cap a un receptor extern. Després d’una recàrrega de dues hores, subministrada sense fils a través del cuir cabellut mitjançant inducció, pot operar durant més de sis hores .

El dispositiu utilitza menys de 100 milivats d’energia .

Ming Yin i William Patterson, ambdós de la Universitat Brown, van fer una part important del treball de disseny dels xips personalitzats, que converteixen els senyals neuronals de l’individu en dades digitals.

L’equip d’enginyers, format també per Juan Acers, així com per David Borton (ara a l’Escola Politècnica Federal de Lausana a Suïssa), va treballar estretament amb neurocirurgians per implantar el dispositiu en tres porcs i en tres micos macacos Rhesus. La investigació amb aquests sis animals ha ajudat als científics a assegurar la validesa i seguretat del sistema, i també els ha permès observar a fons les pautes dels senyals neuronals complexes al llarg d’un període que ja ha arribat als 16 mesos en el moment d’escriure aquestes línies.


Cigarrets electrònics, el nou frau científic?

Cigarrets electrònics, el nou frau científic? Durant les últimes setmanes, en el nou món de la tecno-medicina, hem pogut observar la gran onada d'èxit que han obtingut aquests nous "substitutius del tabac", el cigarrets electrònics o eCigs. Els cigarrets electrònics han captat un ampli ventall de consumidors gràcies a que la seva arribada al mercat ha estat associada per molts com, si no una solució per abandonar el tabac, sí una alternativa per reduir el consum del cigarret convencional, fumar en llocs tancats on ara està prohibit, com el treball, els bars o els hospitals, o només com una alternativa "menys perjudicial" per seguir fumant, al no contenir, se suposa, les substàncies nocives del tabac.

El preu d'aquests nous cigarrets oscil.la entre els 30 i 50 euros. Molts fabricants afirmen que funcionen perfectament i que és un clar substitut del tabac; i afirmen que funcionen igual que els pegats de nicotina. Però és or tot el que ens venen o hi ha gat amagat? El funcionament d'aquestes maravelles de la ingenieria és aparentment simple: el dispositiu conté una petita broqueta a l'extrem, on es sitúa un cartux recanviable o recarregable, amb un líquid. Aquest líquid conté una mescla de propilenglicol o glicerina vegetal, diferents concentracions de nicotina i una altra alternativa, uns sabors i aromes varis. Al inhalar aquest flux d'aire s'activa a la vegada un altre mecanisme on hi afegeix petites gotes d'aquest líquid.

Les principals companyies que desenvolupen aquests petits mecanismes asseguren que són autèntiques gangues ja que no produeixen ningún dany a la nostra salud, però és això veritat? Els estudis científics existens determinen que no es pot assegurar que aquests nous cigarrets no siguin nocius, i s'han arribat a conclusions d'experts que expressen que està clar que aquests nous cigarrets són menys perjudicials que el tabac però això no determina que no siguin dolents. El que ens fa dubtar d'aquest projecte és la composició d'aquest líquid. Aquest líquid integra una petita proporció de nicotina lo que comporta a una adicció a aquesta nova manera de fumar.

El que ens preocupa és que aquest líquid no ha estat estudiat a fons. Segons estudis a fons han determinat que el el propilenglicol no és cancerigen, però pot produir una irritació de la gola o de les vies respiratòries. De fet, dos estudis grecs presentats en el recent Congrés Europeu Respiratori, celebrat a Barcelona, ​​han demostrat que el consum de cigarrets electrònics pot donar símptomes respiratoris com tos i ofec. S'ha determinat que aquest nou mètode de fumar afecta als teus pulmons de la mateixa manera que ho fa el tabac, peró ho fa a llarg termini. Unes de les millores en que supera al tabac normal són: no produeix olors desagradables, no deixa les dents grogues, els fums que despren no afecten negativament a la gent que et rodeja i també conté moltes menys substàncies cancerígenes que el tabac. Llavors, és veritat que amb el cigarret electrònic no es produeix una combustió de productes cancerígens, i que el resultat és vapor d'aigua, però tot hi així no et sol.luciona parcialment el teu problema amb el tabaquisme. La conclusió és que per deixar de fumar, no cal que et busquis aquest tipus de substitutiu perquè et danyarà el teu organisme igual que amb el tabac i no és la millor opció; el que fa falta és molta força de voluntat i anar regulan el consum de nicotina.


ANDREU CABELLO