Tecnologia i materials

Les conseqüències de la vida d'un mòbil

Els molts processos que utilitzem avui en dia a la tecnologia des de l’extracció i tractament dels materials fins la manufactura o el màrqueting dels productes tenen impactes socials, ambientals i culturals.

 Aquests aparells que fem servir constantment estan compostos per un 40% de plàstic reciclable, un altre 40% de metalls que podrien reciclar-se però no es viable econòmicament i finalment un 20% de traços metàl·lics i ceràmica que són quasi impossibles de tractar. Els materials que fem servir per crear els mòbils s’extreuen majoritàriament de països del tercer món. Alguns d’aquest metalls són el coltan, el liti o el plom, tots tres són molt contaminants i creen problemes en la gestió de residus electrònics, ja que als països del tercer món, tenen una legislació ambiental molt poc estricta i això provoca problemes ambientals i en la salut de la seva població.

 De la República del Congo s’extreuen dos minerals fonamentals per la producció de no només els telèfons mòbils sinó que també d’ordinadors i consoles que són el coltan i la casiterita. Com que aquests són tant importants creen conflictes econòmics que acaben convertint-se en guerres i altres conflictes bèl·lics que desplacen, atemoreixen i acaben amb la vida de persones, exploten i esclavitzen a nens perquè són prou petits per arribar a llocs on els adults no hi arriben i finalment provoquen la mort de milers de goril·les i ximpanzés ja que acaben amb l’habitat d’aquests a causa de la desforestació causada per la extracció d’aquests minerals i el Congo es renten les mans de les conseqüències que pot portar la caça furtiva perquè mou molts diners.

 Al 1994 es va prohibir l’exportació de residus perillosos de països de dins de la OCDE (menys els EUA) a països de fora encara que fos per reciclatge. La Unió Europea va crear també una directiva que diu que els venedors de mòbils també són responsables del reciclatge dels aparells que ven o de la contractació d’algú perquè ho faci. Malauradament això té un problema, que és que els aparells poden acabar a països menys desenvolupats amb l’excusa de que seran reutilitzats ja que és més favorable econòmicament que reciclar-los, però un cop allà acaben sent abandonats a erms on s’apilen els residus electrònics creant problemes de salut a la població d’aquests indrets que conviuen diàriament amb aquests materials tòxics no només inhalant els gasos resultants de la seva cremació, sinó que aquests també acaben traspassant el sòl i arribant a contaminar l’aigua del subsòl que beu la població. També hi ha empreses que intenten reciclar els mòbils al menor cost possible que pot ser molt perillós ja que si s’envia a països com Xina on qui separa els components no coneix les conseqüències que pot tenir en la seva salut o en el medi ambient la seva mala gestió pot crear conseqüències fatals. Això també passa dins de la Unió Europea com a Itàlia específicament a Campània.

 Tot i amb totes aquestes i moltes altres lleis que haurien de regular el reciclatge d’aquests a Espanya hi ha una tassa de reciclatge dels residus de menys d’un 5% encara que és molt fàcil de fer per nosaltres.

 

Fonts d’informació:

- http://www.movilizateporlaselva.org/es/

- http://www.friendsofthecongo.org/resource-center/coltan.html.

- http://www.rtve.es/television/20130609/noche-tematica-mundo-toxico/677060.shtml (vídeo del final)

- http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/life-cell.pdf

 

C.Navarro

Impresora 3D

La NASA vol crear una impresora 3D d'aliments, hi ha otorgat una beca a Small Business Innovation Research (SBIR) perquè porti l'estudi d'aquest nou sistema.
Encara són conceptes molt nous i que no s'han dut a terme en processos reals, però si aquesta tecnologia tingués èxit es passaria a la fase de ser provat en algun vol especial.
L'empresa desenvoluparà un sistema d'impresió 3D per sintetitzar els aliments en vols de més d'una dècada.
Primerament els aliments seran hidrats de carboni proteïnes i nutriens en forma de pols, i mitjançant vàlvules i mescladors es podan anar hidratant i imprimint els aliments.
Els sistemes d'alimentació actuals no satisfan totes les necessitats i la finalitat és consumir pocs recursos i que la tripulació no perdi molt temps .
Els promotors de les impresores 3D confien en que servirà de gran ajuda en les misions de l'espai, i tot i que no tingui bons resultats també es pot utilitzar a la Terra com a una nova font d'aliments.

Alba Segarra

El EL robot submarí del projecte Trident és provat

En la seua avaluació final, el projecte europeu Trident ha submergit el seu I-AUV (vehicle autònom submarí d’intervenció, segons les sigles en anglès) a les aigües del port mallorquí de Sóller i aquest ha sigut capaç de trobar i recuperar de forma autònoma un objecte en un fons marí desconegut, davant les condicions adverses que presenta el mar obert.

La finalitat del projecte es basava originàriament a explorar vies de progrés per al problema genèric de «cerca i recuperació» en el fons marí de manera autònoma. En particular, la recuperació de les caixes negres de les aeronaus, motivada, entre altres coses, per la notícia de la tràgica desaparició en l'oceà Atlàntic de l'avió d'Air France que feia la ruta Rio-París el juny de 2009,va ajudar a triar aquest context com a fil conductor de tot el projecte, pel que fa als seus escenaris reals de validació. Però aquest sistema d'intervenció autònoma obri noves possibilitats i ofereix potencials aplicacions en l'àmbit de l'arqueologia subaquàtica, l'oceanografia o les plataformes marines per extracció de gas i petroli, entre altres.

 

LINK YOUTUBE : http://youtu.be/ZVyVCp2eNGc

 

Oscar Crespo

Un teixit intel·ligent que subministra medicaments

T’imagines que tant sols posan-te una samarreta et curessis el mal d’esquena? En un futur no molt llunyà això serà possible gràcies a un nou teixit intel · ligent que està desenvolupant un equip de científics de la Universitat de Granada. Aquest teixit administra fàrmacs de forma selectiva responent a estímuls com la llum, la temperatura i el pH.
Els investigadors estan treballant per a implementar els fàrmacs en les diminutes fibres dels teixits per a que puguin alliberar les dosis quan hi actuïn factors externs. A més, aquest nou invent seria de gran utilitat per a malalts crònics, que podrien despreocupar-se dels pesats horaris i calendaris de pastilles.El teixit s’activa per estímuls com la temperatura i el pH, i també als canvis en la llum solar, cosa que permetria tractar de forma personalitzada malalties de la pell com la psoriasi, les berrugues o el melanoma.
El teixit alliberaria el fàrmac progressivament al torrent sanguini, el que garantiria una major absorció i eficàcia del medicament, a més de reduir els costos. "El medicament s’assimila més eficientment perquè es va alliberant progressivament", explica Antonio Luis Medina, director de NanoMyp, un dels científicsde la Universitat de Granada que està desenvolupant el projecte. "Normalment, en prendre un fàrmac, aquest va a l’estómac i allí es destrueix gran part del principi actiu del medicament. L’alliberar directament a la sang s’evita aquest problema".

Arnau Calonge

Classe Marx

1r Batx

Font: http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/un-tejido-inteligente-que-suministra-medicamentos

La Nasa investiga un possible motor d'ions

 

Tot i que sembla tret d’una pel·lícula de ciència ficció, l’agència nord americana planeja portar un asteroide cap a la Terra des del cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter. Al principi es va pensar en enviar astronautes al cinturó d’asteroides però resultava molt car. La missió consistiria en portar l’asteroide fins a l’òrbita de la Terra i situar-lo en òrbita estacionaria com si fos un satèl·lit més. Una vegada situat, astronautes de l’estació espacial internacional en prendrien mostres i l’analitzarien. 

No obstant, donades les característiques d’aquesta missió, un motor convencional basat en una reacció química com la barreja hidrogen i oxigen seria massa gran i ineficient. Així que la Nasa opta per investigar en el motor d’ions.

El motor d’ions consisteix en un accelerador magnètic de partícules ionitzades d’algun gas inert (un gas que no reacciona amb res com un gas noble).

Aquest motor presenta certs avantatges clau envers el motor químic convencional. 

La primera que consumeix molt menys, per tant la mida de l’aparell serà molt més reduïda perquè no haurà de carregar uns dipòsits tant grans.

La segona que té una durada molt major i per tant no necessita manteniment i no es desgasta.

I per últim, depèn a parts iguals del gas i de l’electricitat la qual a l’espai és fàcilment recollible a base de panells solars. 

 

Guillem Allepuz

Classe Gaudí

Font: Flipboard Science

Científics espanyols obtenen un metamaterial basat en silici

Una col·laboració entre el CSIC, la Universitat Politècnica de València, tots dos a Espanya, i la Universitat de Texas a Austin (EUA) ha aconseguit desenvolupar un metamaterial basat en silici, segons detalla un article publicat a la revista Nature communications.
Aquest tipus de components es fabriquen per donar lloc a materials amb propietats que no apareixen de forma espontània a la natura. Generalment es tracta de qualitats òptiques i electromagnètiques que permeten nous avenços científics i tecnològics.
Les nanoesferes de silici desenvolupades per l’equip són les que han donat lloc a aquest nou metamaterial. Aquestes nanoesferes són 100 vegades més petites que el gruix d’un cabell humà.
L’investigador Francisco Meseguer, de la Unitat Associada de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid a la Univeritat Politècnica de València (ICMM-CSIC/UPV), ha liderat la investigació i explica: "Comunament, els metamaterials es fabriquen a partir de metalls nobles com l’or, pel que el nostre troballa suposa diversos avantatges respecte a ell: a diferència de l’or, el silici és transparent a la radiació infraroja on té la seva aplicació i és fins a 1.000 vegades més barat ".

Enric Pedra

Una empresa catalana dissenya un avió amfibi no tripulat

L’empresa catalana Singular Aircraft va presentar el passat 23 de maig el seu nou prototip d’avió amfibi no tripulat, el SA-03, que podrà ser utilitzat tant en operacions militars com civils que presentin un risc pels pilots. Segons Luis Carrillo, el director executiu de Singular Aircraft, és el futur de l’aviació. La firma utilitzarà l’aeroport de Lleida-Alguaire per fer les proves amb l’avió mentre no es pugui comercialitzar.

El prototip està dissenyat perquè pugui fer tasques molt variades: extinció d’incendis, transport de mercaderies a zones aïllades, vigilància de costes i fronteres, rescats i feines agrícoles. Pot transportar 2.000 kilos, operar en flota i llançar aigua amb la precisió d’un GPS. Té una autonomia de vol de 40 hores, i un dels grans avantatges que té és que podrà volar de nit en zones difícils i pistes irregulars. I tot això per només 370.000 €, un preu baixíssim comparat amb el model de Candair que utilitza l’exèrcit per l’extinció d’incendis, que costa 30 milions d’euros.

Segons Carrillo, l’objectiu de l’empresa es construir a Alguaire una nau de 20.000 m² amb 200 treballadors i 40 proveïdors de la zona, sempre que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria atorgui els permisos de vol al prototip. Diversos països d’Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica ja estan interessats en comprar 150 unitats del SA-03, però Singular Aircraft vol esperar a tenir els permisos. De moment, aquests tipus d’avions no tripulats no poden volar a Espanya, però la Unió Europea té previst elaborar una llei que permeti operar amb avions no tripulats,que actualment només s’utilitzen amb avions militars.

Més informació a:

http://www.singularaircraft.com/?lang=es

Marc Montañà

La pel·lícula més petita del món

 

Un grup de científics de l’empresa IBM (International Business Machines) ha presentat la pel·lícula més petita del món, on es poden veure els moviments d’àtoms de monòxid de carboni expandits 100 milions de vegades gràcies a un potentíssim microscopi. L’animació es titula “A boy and his atom”, i explica la història d’un noi que troba un àtom i comença a jugar amb ell.

Segons Andreas Heinrich, científic de l’IBM, “Filmar, posicionar i donar forma als àtoms per crear una pel·lícula d’animació original és una ciència exacta i completament nova”.

Per filmar els àtoms, s’ha utilitzat un microscopi que va dissenyar la mateixa empresa fa uns quants anys, i que els va valdre el Premi Nobel. No és un microscopi convencional, ja que pesa dues tonelades i opera a 268º C sota zero, és a dir, temperatures molt properes al zero absolut. És capaç d’ampliar 100 milions de vegades els objectes de la placa, i permet controlar la temperatura, la pressió i les vibracions de forma molt precisa. Per moure els àtoms, el microscopi utilitza una agulla molt fina, sobre una superfície de coure, que permet atraure o repel·lir àtoms en un punt específic. La pel·lícula ha entrat al llibre Guinness dels rècords com l’animació més petita del món.

Marc Montañà

http://www.abc.es/ciencia/20130503/abci-pelicula-pequena-mundo-atomos-201305031129.html

http://www.research.ibm.com/articles/madewithatoms.shtml

Construcció de la primera mosca robot

La mosca és un dels animals voladors més àgils de la natura. Imitar la seva destresa en un robot a escala requereix solucions no convencionals a problemes com la propulsió. Investigadors de la Universitat de Harvard han construït el primer robot d'aquestes característiques, de 80 mil·ligrams, la mida d'un insecte, i ales que copien el seu vol.

Els insectes voladors pot dur a terme proeses aerodinàmiques com evitar un cop de mà o aterrar en una flor agitada pel vent, habilitats que encara no s'entenen completament. Desenvolupar un robot a escala amb aquesta maniobrabilitat és un repte, ja que les tecnologies convencionals a escala macroscòpica resulten inútils. Per primera vegada, un grup d'enginyers ha aconseguit construir una màquina amb aquestes característiques. Per aconseguir-ho, els investigadors de la Universitat de Harvard, liderats per Kevin Ma, han optat per solucions inspirades en la biologia d'aquests insectes, amb ales que imiten el seu vol, tal com es va pubicar a la revista Science. La mida dels components necessaris per a una mosca robòtica oscil·la entre micròmetres i centímetres, massa gran per als sistemes microelectromecànics i massa petit per als mètodes tradicionals. El funcionament del robot s'inspira en la biologia d'aquests insectesPer omplir el buit en aquesta escala intermèdia, els investigadors han desenvolupat una nova metodologia, les 'microestructures compostes intel·ligents'. A més, com el vol de les mosques és energèticament molt costós, s'han emprat materials piezoelèctrics, capaços de generar electricitat a sotmetre a tensions mecàniques. Els dípters-les mosques-van ser els insectes seleccionats com a model per la relativa senzillesa del seu vol ja que, com el seu nom indica, només tenen dues ales. Gràcies a la seva escala i la seva habilitat per al vol estable, la mosca robòtica ajudarà a entendre la mecànica del vol d'aquests animals.

FONTS:

http://alt1040.com/2013/05/construyen-una-mosca-robot

http://www.20minutos.es/noticia/263332/0/mosca/robot/insecto/

 

Marc Payés, Gaudí.

Una barreja d'arròs i petroli augmenta la resistència del ciment

Una nova fórmula que afegeix residus agroindustrials al ciment (concret) li proporciona major resistència, mitiga el seu impacte ambiental, millora les condicions termoacústicas i redueix costos de construcció.
El ciment és un dels materials més nocius per al medi ambient, doncs, per cada quilo usat, es produeix la mateixa quantitat de diòxid de carboni que contamina l’atmosfera. Tot i això, és molt utilitzat a tot el món per construir grans obres d’infraestructura.
Per tal de mitigar el seu impacte, investigadors de la UN (Colòmbia) i de la Universitat Politècnica de València (Espanya) li van incorporar residus agroindustrials de petroli i arròs, barreja que no només millora el seu ús, sinó que també augmenta la seva resistència i redueix els costos de les obres.

 

Enric Pedra

La llum es converteix en electricitat gràcies al grafè

Científics de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona, ​​en col · laboració amb investigadors alemanys i nord-americans, acaben de demostrar el grafè és capaç de convertir un fotó absorbit en múltiples electrons que poden conduir corrent elèctric. Aquest prometedor descobriment converteix el grafè en una important alternativa per a la tecnologia d'energia solar, actualment basada en semiconductors convencionals com el silici, segons publica avui la revista Nature Physics.

 

"En la majoria dels materials, un fotó absorbit genera un sol electró, però en el cas del grafè hem vist que un fotó absorbit és capaç de produir molts electrons excitats, i per tant un senyal elèctric major" explica Frank Koppens, líder del grup de la recerca en ICFO. Aquesta característica converteix el grafè en el totxo ideal per a la construcció de qualsevol dispositiu que vulgui convertir la llum en electricitat. En particular, permet la producció de potencials cèl · lules solars i detectors de llum que absorbeixin l'energia del sol amb pèrdues molt menors.

 

L'experiment ha consistit a enviar un nombre conegut de fotons a diferents energies sobre una capa fina de grafè. "Hem vist que els fotons d'alta energia-per exemple, els de color violeta-indueixen un major nombre d'electrons excitats que els fotons de baixa energia-per exemple, els infrarojos-", aclareix Klass-Jan Tielrooij, també investigador de l'ICFO .

 

Si bé ja se sabia que el grafè és capaç d'absorbir un espectre molt gran de colors de la llum, és la primera vegada que es demostra que, un cop el material ha absorbit aquesta llum, l'eficiència de conversió d'energia és molt alta. "El nostre pròxim repte serà trobar formes per extreure el corrent elèctric i millorar l'absorció del grafè. Llavors serem capaços de dissenyar dispositius de grafè que donin pas a cèl · lules solars més eficients" anuncia Koppens.  Mòbils que es pleguen, paper electrònic, finestres que són alhora plaques solars transparents, olles i paelles que avisen si hi ha algun bacteri en els aliments i altres enginys es podran desenvolupar en un futur no gaire llunyà amb grafè, un dels materials més fins, flexibles, forts i amb major conductivitat creats fins ara.

http://www.agenciasinc.es/

http://www.muyinteresante.es

 

Pau Poll

Les 10 tecnologies emergents del 2013

El Fòrum econòmic mundial ha fet pública una llista on figuren les tecnologies més prometedores en l’àmbit del creixement sostenible.

Entre elles figuren el Vehicles Elèctrics OnLine (OLEV), que són vehicles que s’autorecarreguen a partir d’unes bobines col·locades a la part inferior del cotxe i que reben energía d’un camp electromagnètic procedent del cablejat instalat en el paviment. El tamany de la batería sería de 1/5 de les bateries dels cotxes elèctrics actuals.

Hi apareix també la impressió 3D. Aquesta tecnologia consisteix en una màquina que va injectan les matèries primes capa a capa i podries rebre els objectes imprimits a domicili. 

També hi surten tecnologies com materials que s’autorreparan, convertidors de CO2 en combustible, materials orgànics per a la fabricació de dispositius electrònics, reactors nuclears de quarta generació i purificació avançada de l’aigua.

En l’àmbit de la salud hi destaquen 3 tecnologies: la ingeniería a nanoescala per a administrar fàrmacs, control remot mitjançant sensors de funcions vitals del nostre organisme, i el desenvolupament de proteïnes genòmiques per millorar la nutrició i la salut a nivell molecular.

font: http://www.muyinteresante.es/tecnologia/articulo/las-10-tecnologias-emergentes-de-2013

Investigadors de l'UJI elaboren un tipus de pintura per metalls amb major protecció anticorrosiva

La novetat resideix en els elements utilitzats en el tractament de les pintures a través de tres vies químicament diferents i l’efecte sinèrgic que aquests produeixen. Així doncs, la combinació dels components fa que en interactuar entre si s’optimitze l’adherència de la pintura al substrat metàl·lic i es milloren les propietats anticorrosives. D’aquesta manera, els nous recobriments ofereixen amb una sola capa una protecció tan bona com quan s’utilitza un pretractament.

Fins ara l’opció que tenia la indústria a l’hora protegir els metalls contra la corrosió ha requerit sempre una primera imprimació o pretractament que implica, en la majoria dels casos, la neteja i desgast del metall, d’una banda, o l’addicció d’una capa més de pintura, de l’altra. En principi, el nou recobriment és aplicable a tot tipus de metalls, encara que, actualment s’està treballant amb l’alumini, acer i acer galvanitzat, ja que entre els tres sumen el 99% dels metalls industrials més utilitzats.

Es preveu que aquest nou tipus de pintura estigui al mercat en el termini de dos anys i el seu ús suposarà un estalvi al voltant d’un 20%, una xifra important en parlar de volums elevats.

VÍDEO: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=EuiH0BVu9Sk

LINKS:

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2013/02/14/pintures-amb-major-proteccio-anticorrosiva/

http://www.dicyt.com/noticias/pintura-para-metales-con-mayor-proteccion-anticorrosiva

 Marc Payés, Gaudí.

Un nou material de construcció estalvia energia

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) han desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives com l’assolellament o la ventilació natural redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. L’avanç contribueix a pal · liar el problema de la crisi energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%. 

La investigació del grup de Construcció i Tecnologies Arquitectòniques de l’ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM als panells. Aquest nou element constructiu és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm de gruix, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix gruix. Així, aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’instal · la al rang de confort (20-30 º C) sense necessitat de sistemes de climatització. A més, el termini d’amortització de la inversió és curt, entre un i dos anys. 

Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, botànic o esportiu. En construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los en diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre, etc). 

Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els ’excedents energètics’ (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris, etc) afavoreixen la seva liquat, evitant el sobreescalfament del local. A la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament.L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica. 

Enric Pedra

imformació: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Un-nuevo-material-de-construccion-ahorra-energia

Un nou material de construcció estalvia energia

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) han desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives com l’assolellament o la ventilació natural redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. L’avanç contribueix a pal · liar el problema de la crisi energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%. 

La investigació del grup de Construcció i Tecnologies Arquitectòniques de l’ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM als panells. Aquest nou element constructiu és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm de gruix, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix gruix. Així, aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’instal · la al rang de confort (20-30 º C) sense necessitat de sistemes de climatització. A més, el termini d’amortització de la inversió és curt, entre un i dos anys. 

Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, botànic o esportiu. En construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los en diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre, etc). 

Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els ’excedents energètics’ (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris, etc) afavoreixen la seva liquat, evitant el sobreescalfament del local. A la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament.L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica. 

Enric Pedra

Rex, el primer home biònic

Té cor, sang, nas, cames, boca i ulls com qualsevol ésser humà. Però no és. El seu nom és Rex i tots els seus òrgans s'han construït en un laboratori. És l'home biònic més complet construït fins ara. El seu objectiu en aquesta vida és mostrar com la tecnologia és capaç de substituir certes parts del nostre cos humà.

El robot té un valor de gairebé 600.000 euros i s'exposa en el Museu de la ciència de Londres, on es pot visitar fins al finals de març.

Segons l'investigador Bertolt Meyer, un dels seus dos creadors i portador d'un braç pròtesis durant molts anys, la idea és ensenyar a la gent fins a quin punt les parts del cos humà poden arribar a ser substituïdes amb la tecnologia i com això pot ajudar a persones amb discapacitat. "La gran promesa de la tecnologia és que pot fer desaparèixer les discapacitats,", diu.

Els seus òrgans interns, el pàncrees i un parell de pulmons artificials, estan encara en construcció.

Moltes persones han expressat els seus temors davant els avenços en biònica pel fet que aquesta pugui arribar a crear mai un ésser que pensi per si mateix.  Els investigadors han calmat el debat i diuen que no creuen que Rex sigui capaç d'això. "Jo diria que és gairebé impossible que en el que queda de vida, podem veure un home totalment articulat amb una intel. ligència artificial," diu Meyer.

http://www.agenciasinc.es/imagenes/inicio/(imagen)/106628

http://www.elperiodico.com/es/noticias/tecnologia/museo-presenta-hombre-completamente-bionico-2312842

Oriol Casas

Dos arbres solars administraran energia a mòbils i portàtils d'estudiants, personal i visitants de l’UJI

El projecte Treelec ha instal·lat en l'Àgora del Campus del Riu Sec de la Universitat Jaume I el segon dels arbres solars que proveiran energia cent per cent renovable a estudiants, personal i visitants del Campus. Amb la instal·lació d'aquest segon arbre, el primer es va col·locar dimarts passat en la urbanització del Parc Científic i Tecnològic de l’UJI, Espaitec, es dóna per finalitzat el projecte Treelec, executat íntegrament com a projecte final de carrera de dos estudiants de Disseny Industrial: Alba Escrig i Fernando Tomás.

El projecte es basa en dues estructures de quatre metres d'altura en forma d'arbre a les quals, a través de la integració de diversos components elèctrics, se'ls ha dotat d'autosuficiència energètica, funcionant com a fanal a la nit i mobiliari urbà distribuïdor d'energia durant el dia. Fernando Tomás ha explicat que “hem realitzat aquest disseny pensant en la comunitat universitària, altament tecnològica i fortament implicada amb el medi ambient, de manera que en cada arbre pugues asseure't i treballar amb el teu ordinador portàtil al mateix temps que carregues el telèfon mòbil, tot açò amb energia 100% renovable”.

A nivell tècnic, els arbres consten de tres plaques i dues bateries que permeten una autonomia de càrrega de 6 hores i una il·luminació a la nit de 4 hores. Les característiques tècniques de càrrega o il·luminació dels arbres poden ser modificades en funció de les necessitats específiques requerides segons ús i ubicació.

Treelec és un dels 16 projectes engegats dins del eLivingLab, iniciativa promoguda conjuntament per l’UJI i Espaitec i finançada per l'anterior Ministeri de Ciència i Innovació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Aquest projecte, pioner a nivell nacional, té com a objectiu ser un espai orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d'emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat castellonenca.

Si bé en aquesta fase del eLivingLab els arbres de Treelec han sigut instal·lats en el recinte de l’UJI, la idea és que el projecte isca gradualment del Campus de Riu Sec cap als espais de Castelló i la seua província, creant un campus intel·ligent pilot que puga donar lloc a una ciutat intel·ligent i una província intel·ligent. “De fet, els arbres estan pensats per a poder instal·lar-se en places, parcs o avingudes”, afirma Alba Escrig.

El projecte Treelec naix gràcies a la col·laboració de diferents agents de la comunitat universitària castellonenca. D'una banda, els estudiants de Disseny Industrial Alba Escrig i Fernando Tomás, que sota la tutela de la professora Sari Vidal han dissenyat i executat el projecte. Per una altra, el personal de Espaitec, amb Juan Antonio Bertolín com a responsable, promotor de la iniciativa i coordinador de tots els projectes i agents implicats. Finalment, el personal de la Universitat Jaume I, des del Grup d'Enginyeria del Disseny fins a l'Oficina Tècnica d'Obres i Projectes, passant per Gestió Econòmica i altres departaments de la universitat.

http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=30586805

http://blogs.uji.es/cienciatv/ca/2012/11/16/arbres-solars-al-campus-universitari/

Carolina López, MARX

Construeixen un robot per endinsar-se als perills de la central nuclear de Fukushima

L’ empresa japonesa Toshiba Corporation ha creat un robot encarregat de realitzar treballs d’ investigació i recuperació a les zones de major risc de la central nuclear, la qual es va veure afectada per un tsunami, ara ja fa més d’un any.

Aquest robot té incorporat una càmara i un mesurador de radioactivitat, que ajudaràn a estudiar les condicions reals de moltes zones on els experts creuen que encara no és segur accedir-hi.

A més, el robot té un sistema de desplaçament que el permet caminar sobre superfícies irregulars, evitar obstàcles i pujar escales. La qual cosa facilita l’ investigació.

El robot pesa 65 kg, té una bateria de dos hores, mesura 62 x 58 x 100 cm i és controlat de manera inalàmbrica. Pot cargar amb un pes de 20 kg i recòrrer una distància d’un kilòmetre cada hora.

 

http://www.abc.es/ciencia/20121124/abci-robot-areas-riesgo-central-201211231606.html

 

http://www.rtve.es/noticias/20121123/robot-para-analizar-accidentada-central-nuclear-fukushima/577161.shtml

 

David Sendra

Un robot infantil per a estudiar com aprenen els nens

Un consorci de científics europeus, entre ells un grup de la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, ha creat un robot anomenat iCub amb el que esperen conèixer millor com aprenen els nens. També esperen que aquest millor coneixement sobre el desenvolupament cognitiu dels nens contribueixi a avançar en el camp de la intel·ligència artificial.

De moment, els científics estan treballant per a entendre els processos cognitius involucrats en que els nens petits estableixin associacions com vincular un objecte al seu nom. I estan intentant que el robot aprengui a fer aquestes associacions, mostrant-li diferents objectes que pot percebre gràcies a una càmera que porta incorporada.

Pàgina web amb video:http://ciencia.ara.cat/blog/2011/07/15/un-robot-infantil-per-a-estudiar-com-aprenen-els-nens/

Més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Inteligencia_artificial

Ignasi Farrús

El satèl·lit europeu GOCE

El satèl·lit GOCE fa mapes del camp gravitatori de la Terra i s’aproparà més al nostre planeta. Baixarà fins a alçades on mai han estat altres satèl·lits. El vehicle ha estat la major part del temps de la seva missió a una alçada de 255 km que és una alçada 500 km inferior a la de la resta de projectes d’observació terrestre.

Els enginyers faran baixar el satèl·lit 20 Km més amb la intenció de millorar la resolució de les dades obtingudes.

El satèl·lit haurà de combatre la resistència atmosfèrica per mantenir l’estabilitat necessària per mesurar la gravetat, però la qualitat de les dades millorarà aproximadament un 35%.

El satèl·lit  detecta petites variacions en la gravetat a la superfície terrestre.

Les dades que ens proporciona el satèl·lit tenen aplicacions importants en diversos camps. Aquestes dades són utilitzades per estudiar les corrents marines, els canvis del nivell del mar, l’alçada de la superfície terrestre i la profunditat de les muntanyes. També s’utilitza en el camp de l’enginyeria civil per comparar alçades a diferents llocs.

Un dels èxits del GOCE és que ha estat el primer en reproduir el primer mapa global d’alta resolució de l’espai entre l’escorça terrestre i el mantell suprior. Això, permet estudiar l’interior de la Terra que ens permet entrendre millor els terretrèmols i les erupcions volcàniques.

 http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/11/121119_satelite_gravedad_am.shtml

http://elpais.com/diario/2011/04/13/futuro/1302645601_850215.html

 

Carlos García