Tecnologia i materials

Un pas cap als motors mol·leculars artificials

Un estudi realitzar en Science demostra que es possible utilitzar l’energia del moviment d’una mol·lècula d’hidrogen per moure una màquina. El descobriment  obre la porta a la possibilitat de desenvolupar motors mol·leculars que extreguin energia d’aquesta manera.

Processos com el moviment dels fluids, la intensitat de les senyals electromagnètiques i la composició química estan subjectes a fluctuacions aleatòries que es coneixen com a soroll. Se sap que es pot recollir l'energia procedent d'aquest soroll, ja que en la naturalesa es donen processos en els què això passa.

Ara, un equip de científics liderats per l'espanyol José Ignacio Pascual, responsable del grup de nanoimagen del centre nanoGUNE de Sant Sebastià, ha descobert que el moviment aleatori (el soroll) d'una molècula d'hidrogen pot causar el moviment periòdic d'un oscil·lador mecànic .

“"Això significa que la molècula més petita possible, la d'hidrogen, està 'empenyent' un oscil · lador 10 trilions de vegades més massiu", explica Pascual.

L'experiment es va desenvolupar tancant la molècula en el petit espai entre una superfície plana i la punta afilada d'un microscopi de força atòmica. Aquest microscopi utilitza el moviment periòdic d'una punta situada a l'extrem d'un oscil·lador mecànic molt sensible. El moviment aleatori de la molècula exerceix força contra la punta, fent que oscil·li.

L'oscil·lació de la punta, al seu torn, modula el moviment de la molècula d'hidrogen. Això dóna lloc a una 'dansa' sincronitzada de totes dues, en la qual la punta es mou en el seu oscil·lació a distàncies més llargues que la grandària de la molècula, usant l'energia extreta del soroll.

Per induir el moviment de la molècula d'hidrogen, Pascual assenyala que "es van fer passar corrents elèctriques a través de la molècula".

Segons Felix von Oppen, un altre dels autors del treball, "un aspecte prometedor dels resultats és que podrien ser considerats en el disseny de motors moleculars artificials que extrauria l'energia d'ambients amb soroll". 

Oriol Casas

http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_molecular

http://noticiasdelaciencia.com/sec/tecnologia/

Els científics descobreixen eines del Neolític al Doñana

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC han descobert prop de 20 peces que daten del Neolític amb uns 5.500 anys d’antiguitat al voltant de la Vora de Doñana, espai situat dins de la Reserva Biològica al Parc Nacional.

Aquest descobriment, segons assenyalen en la nota de premsa oficial del CSIC, demostraria que a Doñana hi va haver activitat humana diversos segles abans del que es pensava. Els investigadors han trobat, entre les peces, una destral polida en gran estat de conservació, trossos de ceràmica i nusos de Solex.

És la primera vegada que es descriu en aquest espai natural la presència de restes neolítiques. Les peces demostren que l’activitat humana a Doñana és molt més antiga del que es pensava , destaca l’investigador del CSIC i director de l’Estació Biològica de Doñana Juan José Negre, que forma part del grup d’investigadors que ha realitzat la troballa, a la nota oficial.

No obstant això, aquest descobriment no vol dir que van trobar  vida en aquesta zona. Les peces no necessàriament van poder haver pertangut a individus assentats a Doñana, sinó que també podrien ser de membres d’assentaments a l’entorn de la Badia de Cadis, que es desplacessin a la zona per caçar, pescar i mariscar, segons l’investigador del CSIC.

 

Enric Pedra

 

Informació

http://www.abc.es/20121029/ciencia/abci-hallan-herramientas-neolitico-donana-201210291341.html

Red Bull Stratos

Fins on arriben els límits humans?
Un increible projecte de la famosa empresa Red Bull, anomenat Red Bull Stratos, començat fa més de sis anys, ha aconseguit avui dia 14/10/2012 els seus objectius, després d’haver hagut d’aplaçar el projecte una setmana a causa de complicacions meteorològiques. El gran projecte amb un pressupost aproximat d’uns 50milions d’euros consistia en realitzar el SALT A CAIGUDA LLIURE DES DE MÉS ALÇADA de la història, entre d’altres objectius. El gran protagonista d’aquest esdeveniment ha estat Felix Baumgartner, un autríac de 43 anys aficionat al paracaigudisme i a altres esports extrems, s’ha convertit avui en una icona de la aeronàutica espacial mundial. L’home que ostenta l’antic record és Joseph Kittinger, que l’any 1960 va realitzar un salt a caiguda lliure desde 31.333 metres d’alçada amb només 32 anys.
Felix Baumgartner ha estat enviat a la estratosfera a l’interior d’una petita càmera presuritzada, impulsada per un globus omplert bàsicament d’heli. El trajecte d’anada ha durat aproximadament 2hores i 30minuts, i anava des de el desert de Nou Mèxic al sud dels Estats Units, fins a la estratosfera. L’objectiu era arribar als 36.576 metres d’altura, però l’equip de Red Bull ha aconseguit arribar fins als 39.000 metres, des d’on s’ha produït el gran salt, en aquest moment ha batut el primer récord, el de pilotar un globus aerostàtic a més altura. Felix ha saltat en caiguda lliure des d’aquesta increible altura, i en menys d’un minut ha aconseguit trencar la barrera del so, per tant s’ha convertit en EL PRIMER HUMÀ EN TRENCAR LA BARRERA DEL SO SENSE AJUDA MECÀNICA. Ha caigut en caiguda lliure durant 4minuts i 17 segons arribant a una velocitat màxima de 1137km/h, convertint-se en l’home que viatja a més velocitat en caiguda lliure. La durada total del descens ha estat de 9minuts i 3segons, menys temps de l’esperat.
Deixant de banda els récords, aquest projecte tenia altres finalitats com per exemple l’estudi per a una futura millora dels equips presuritzats i de la indumentària aerospacial per a aviadors i astronautes; l’estudi de noves tècniques de vol humà; augmentar el camp de la ciència aerospacial; i la realització d’estudis de medicina com ara els efectes de l’acceleració fins arribar a la velocitat supersònica en els humans.
Avui, Felix Baumgartner, ha fet història.

Dani Perez Herms

Rússia planeja enviar vehicles robòtics a la lluna el 2020

Científics russos planegen enviar dos vehicles robòtics a la Lluna després de 2020 i diverses sondes de descens després de 2022, segons el programa espacial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia.

D’acord amb el projecte del programa d’exploració espacial elaborat per l’Acadèmia de Ciències de Rússia, els vehicles i les sondes formaran part de l’estructura del polígon lunar que constituirà el nucli de la futura base lunar russa, ha indicat l’agènciaRIA Novosti.

L’objectiu de les investigacions serà explorar les regions polars de la Lluna, on van serdescoberts gel i substàncies volàtils. Així mateix, s’investigarà l’exosfera formada per la pols lunar impactat per l’energia del Sol

El programa de l’Acadèmia de Ciències de Rússia preveu portar a la Terra mostres de la substància de les regions polars de la Lluna per a realitzar investigacions detalladesde la seva estructura fina i de la composició d’isòtops.

Les investigacions-segons la Academa-es necessiten per poder enviar al polígon lunarsondes automàtiques que durien a terme experiments d’obtenció d’aigua, oxigen i hidrogen presents en el regolito lunar.

 

 

 

 

Font:http://www.informador.com.mx/tecnologia/2012/368352/6/planea-rusia-enviar-vehiculos-roboticos-a-la-luna-en-2020.htm

Germán Franco Leyva

Vol solar

Prova superada. L'avió solar que ahir va enlairar per intentar volar dia i nit impulsat únicament amb l'energia del Sol ha aconseguit el repte. Aquest succés suposa una fita en l'aviació i un pas important per aconseguir l'objectiu d'aconseguir donar la volta al món en avió sense utilitzar cap combustible.

 El Solar Impulse HB-SIA ha fet història a l'aconseguir volar dia i nit utilitzant únicament energia solar, sense ajuda de cap altre combustible. L'aeroplà va aterrar a les pistes de l'aeroport suís de Payerne a les 9 del matí, exactament 26 hores i 9 minuts després del seu enlairament des del mateix aeròdrom.

D'aquesta manera, s'ha convertit en el vol més llarg de la història d'un avió solar, aconseguint també l'altura màxima fins avui per un avió sostenible (8564 metres sobre el nivell del mar). L'aeroplà de 64 metres d'envergadura i 1.6 tones aconseguir una velocitat màxima de 126 quilòmetres per hora, i 43 quilòmetres per hora la velocitat mitjana del vol, gràcies a les 10.748 cèl·lules fotovoltaiques disposades en ell.

Com explicava el pilot encarregat d'aconseguir la gesta, André Borschberg, "he estat pilot durant 40 anys, però aquest vol ha estat el més increïble de la meva vida. Estava assegut davant els controls veient com la càrrega de les bateries es completaven gràcies al sol. Llavors arribem al moment més crític, ja que en ser la primera vegada que volàvem sense llum solar no sabíem si l'avió es mantindria en vol tota la nit com estava previst. En veure aparèixer el sol després de la nit em va envair l'alegria, el nivell de les bateries tornava a pujar amb l'energia que captaven els panells solars".

 

Més a prop de viatjar sense combustibles

Bertrand Piccard, precursor i president del projecte Solar Impulse, també es va mostrar emocionat quan l'avió va aterrar al petit aeroport suís, apuntant a més que "Estem més a prop de poder viatjar en avió sense utilitzar combustibles".

El proper repte del Solar Impulse serà creuar l'Atlàntic i, posteriorment, fer la volta al món fent escala en els cinc continents, amb el que serà l'avió definitiu.

Per Philipphe Lauper, consultor d'Altran, partner oficial d'enginyeria, immers en el projecte, "Aquest vol nocturn d'un avió solar és una fita molt major del que podem imaginar, doncs demostra que l'energia solar no tens límits i és perfecta per ser aplicada en altres aparells, com els automòbils o els electrodomèstics. Si la indústria automobilística aposta per l'energia solar d'una manera clara, s'obtindran grans resultats i en menys temps que en el sector aeronàutic "

Video de l'enlairament: http://www.youtube.com/watch?v=_fCTtUxN8bM

 

 

Víctor López

 

Llanterna de plasma per matar amb rapidesa bacteris en la pell de persones

Un grup de científics xinesos i australians ha desenvolupat un dispositiu portàtil, petit i alimentat amb piles elèctriques que genera plasma i elimina en pocs minuts els bacteris presents a la pell d’una persona.

El plasma és conegut per ser el quart estat de la matèria (els altres tres són el sòlid, el líquid i el gasós).

La llanterna de plasma podria ser utilitzada en escenaris de desastres naturals, camps de batalla, i en molts altres casos que requereixin de tractament mèdic en llocs remots.

La llanterna és alimentada per una bateria de 12 volts i no requereix d’alimentació externa alguna. En l’estudi dut a terme la llanterna de plasma va neutralitzar amb eficàcia un un cultiu d’una dels bacteris més resistents a la calor i als antibiòtics, la Enterococcus faecalis. Els resultats mostren que el plasma no només va neutralitzar la capa superior de cèl · lules, sinó que va penetrar fins al fons de les capes, matant als bacteris.

 

Marc Puig

 

 

Llanterna de plasma per matar amb rapidesa bacteris en la pell de persones

Un grup de científics xinesos i australians ha desenvolupat un dispositiu portàtil, petit i alimentat amb piles elèctriques que genera plasma i elimina en pocs minuts els bacteris presents a la pell d'una persona.

El plasma és conegut per ser el quart estat de la matèria (els altres tres són el sòlid, el líquid i el gasós).

La llanterna de plasma podria ser utilitzada en escenaris de desastres naturals, camps de batalla, i en molts altres casos que requereixin de tractament mèdic en llocs remots.

La llanterna és alimentada per una bateria de 12 volts i no requereix d'alimentació externa alguna. En l'estudi dut a terme la llanterna de plasma va neutralitzar amb eficàcia un un cultiu d'una dels bacteris més resistents a la calor i als antibiòtics, la Enterococcus faecalis. Els resultats mostren que el plasma no només va neutralitzar la capa superior de cèl · lules, sinó que va penetrar fins al fons de les capes, matant als bacteris.

 

Marc Puig

 

 

 

 

Un repelent de taurons

Un químic d’Estats Units asegura que ha trobat una substància que pot fer fugir els taurons. El més curios és que aquest cientific no ho ha investigat per protegir-nos a nosaltres de les mossegades, sinó per protegir-los a ells de la sobrepesca i contribuir a la seva conservació.

 

Aquest científic ha fabricat uns imans fets de ferro, bor i neodimi per fer fugir els taurons. Segons es investigadors els taurons tenen uns sensors elèctrics al morro, que anomenem “ampolles de Lorenzini”, i els biòlegs creuen que els taurons per detectar el batec del cor de les persones fan servir el camp magnètic de la terra, de tal manera que si movem l’iman davant del tauró, possiblement aquets sensors quedin anulats.

 

La empresa que ha facricat aquets imans assegura que s’ha mostrat una clara reducció entre el 60 i el 70 % en les captures de taurons.

http://www.muyinteresante.es/

 

Marta Ordi

Ciència i cuina

El creador de la Fundación Alicia:

"¿Sabe cuánto tiempo de cocción necesita cada pescado y por qué? –me inquiere Weitz– ¿No? Entonces deberá venir al curso". El curso se imparte de septiembre a diciembre (del 2010 al 2015) en la Universidad de Harvard. Es una iniciativa de la Fundación Alicia (Alimentos y Ciencia) y dicha universidad para que profesores de ciencia y chefs de cocina catalanes, entre ellos Ferran Adrià, trabajen conjuntamente para explorar el arte y la ciencia de la materia blanda, utilizando la cocina para enseñar esta disciplina. Weitz, profesor de Física Aplicada y codirector de la Iniciativa de Investigación Avanzada BASF y del Instituto Kavli de Bionanociencia y Tecnología, es el coordinador de este curso singular.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110822/54204272187/la-medicina-se-va-a-volver-algo-muy-personalizado.html

Gorka Mejías

ROBOTS AÉREOS QUE DETECTAN A LOS PIRATAS MARÍTIMOS

El asalto de piratas marítimos a embarcaciones protegidas empieza a ser un problema importante, sobretodo en aguas peligrosas. Por eso han diseñado unos robots capaces de detectar mejor embarcaciones que pueden ser tripuladas por piratas.

Estos robots helicóptero, del modelo Fire Scout, podrán distinguir entre pequeñas embarcaciones y botes piratas gracias a un sensor que llevará incorporado y que será probado durante los proximos meses en la costa de California. El sensor, llamado MMSS y dirigido por el equipo de Dean Cook, lleva un sistema de cámaras de alta definición, sensores infrarrojos y tecnología de radar laser.

Gracias a su gran poder de reconocimiento de objetivos, el sensor podrá identificar embarcaciones sospechosas para reducir el número de vigilantes humanos. 

 

Víctor Enrech

Robot viejo pero útil

El vehículo lunar Lunojod1 , abandonado durante cuatro décadas en las llanuras lunares, está de nuevo al servicio de la investigación científica.

El Lunojod1, que fue el primer vehículo lunar soviético, lleva más de 40 años abandonado en los desiertos de nuestro satélite natural. Poco después de ser depositado sobre la superficie de la Luna dejó de devolver señales láser a la Tierra. En la primavera de 2010, la sonda espacial de la NASA, Lunar Reconaissance Orbiter (LRO), halló al Lunojod1 y envió sus imágenes de alta definición a San Diego, a la Universidad Estatal de Arizona. Esto hizo posible orientar un láser hacia posición exacta del Lunojod1. El vehiculo, de 2,3 metros de longitud, tiene un espejo que devuelve las señales láser a la Tierra. "Nos quedamos perplejos ante la potente respuesta", dice Tom Murphy, director de la inverstigación.

Murphy y su equipo intentan aprovechar el viejo reflector para recabar conocimientos sobre la Luna. En los experimentos también se utilizará a su sucesor, el Lunojod2. Además de estos aparatos, a finales de la década de 1960 las tres misiones Apolo instalaron sendos refectores láser en la superfície lunar. La respuesta de los cinco reflectores a los de luz láser lanzados desde la Tierra es captada por el telescopio del Observatorio Apache Point, en Nuevo México. Gracias a estos robots se podrà calcular la distancia entre la Luna y la Tierra, revisar la teoría de la relativitad y conocer con más exactitud los movimientos del satélite terrestre, la formación de las mareas y las regiones ignotas de la Luna. Murphy esperaba que la intensa señal reflectada por el Lunojod1 acelere las mediciones.

 

Alex Deege

El vol de l'archaeopterix

Aquesta vegada us vull presentar un planejador singular: l’archaeopterix. És un dels primers planejadors funcionals que permet enlairarseamb la persona de peu. Això és possible gràcies a la lleugeresa que li confereix el carboni del que està fet. L’entrada a l’aparell és singular: es posa el planejador gairebè vertical i el ocupant entra per la part inferior del fuselatge. Per enlairarse només necessita una pendent una mica pronunciada que estigui a gran altura i una mica de carrera. En el següent video està la demostració de l’enginy. L’unic defecte que te és el preu (70.000 Dolars americans) i el fet de que encara no està disponible a espanya. Aquí us deixo el link de la demostració http://www.youtube.com/watch?v=OpemglwS8XA 

Font: http://ruppert-composite.ch/en/index.php

Martí soucheiron

Cotxes amb permís de conduir

Google ha aconseguit un carnet de conduir, a l’estat de Nevada, per un cotxe que es condueix sol. El primer cotxe en conduir sense conductor, es un Toyota que ha estat modificat per els investigadors de Google.

Aquest cotxe utilitza cameres que estan instalades a la teulada del cotxe, radars, sensors i lasers per detectar altres cotxes en el transit. 

Els enginyers han aconseguit que circuli per l’estat de California. Durant les proves el cotxe, en tot moment, tenia un conductor licenciat al costat preparat per agafar el control del cotxe en el cas de que el sofware falles.

L’enginyer Sebastian Thrun, ens ha informaty de que aquest cotxe ha recorregut 140,000 milles, i l’unic accident de trafic que va patir va ser una topada a un semafor feta pel cotxe del darrere. 

En Bruce Breslow, director del deparatament d’automovils de Nevada diu que creu que els cotxes sense coductor són els cotxes del futur. I a l’estat de Nevada, ja han cambiat la llei perque a partir del Març estiguin permesos els cotxes amb conductor automatic. 

http://www.bbc.com/news/technology-17989553

ASIENTO DE COCHE MÓVIL

La multinacional Grupo Antolin ha desarrollado un asiento de automóvil capaz de desplazarse en caso de una colisión lateral. El objetivo es reducir las graves lesiones ocasionadas ya que es el 40% de muertes en carreteras españolas. 

Uno de los técnicos ha dicho que mediante unos algoritmos pretende predecir el momento de choque para desplegar los sistemas de protección.  No hay un gran desplazamiento pero es importante ya que la mayor parte de los golpes se los lleva el tórax.  El sistema consigue un desplazamiento lateral de 40 milímetros y un giro.

Los sistemas de simulación han demostrado que es eficaz en unos choques a 50 y 60 quilometros por hora respectivamente.

 

Víctor Enrech Martín

L'explicació del Big Bang ha d'esperar

El Gran Col·lisionador d’Hadrons encar no ha trobat el bosó de Higgs,
segons el Centre Europeu per a la Recerca NuclearEl bosó explicaria per què altres partícules elementals tenen massa,una de les claus de l’univers.El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC, sigla del’anglès Large Hadron Collider), l’accelerador de partícules que fa col·lidirfeixos d’hadrons i ha de permetre reproduir les condicions de densitatd’energia molt grans, properes a la dels instants primers de l’univers, el BigBang, “funciona extremament bé”, segons va dir ahir el director general delCentre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN). No obstant això, s’hauràd’esperar a tenir la certesa de si existeix o no l’anomenat bosó de Higgs o“partícula divina”, que explicaria per què altres partícules elementals tenen
massa, una de les claus de l’Univers. “La resposta a la pregunta de Hamlet
sobre el bosó de Higgs, el ser o no ser, la tindrem a finals de l’any que ve”,
va assegurar Rolf Heuer, director general del Centre Europeu per a la Recerca
Nuclear, ahir en la Conferència d’Eurofísica sobre Física d’Altes Energies, que
aquesta setmana reuneix a Grenoble 700 científics. Heuer va subratllar que
encara és massa aviat per treure’n conclusions, i va recordar que aquest ha
estat el primer any de treball d’una màquina planejada per estar operativa vint
anys.

L’Origen de la matèria

El Gran Col·lisionador d’Hadrons és un
accelerador de partícules que té l’objectiu d’estudiar l’origen de la matèria.
Està construït en un túnel circular de 27 quilòmetres situat sota terra (a
50-175 metres) a la frontera de França i Suïssa. Al seu interior es fan xocar
feixos de protons que s’acosten a la velocitat de la llum i s’analitzen les
altíssimes energies subatòmiques que produeixen. El nivell de col·lisions ha
arribat en tres mesos a l’objectiu fixat per a tot l’any 2011, segons va
informar ahir el CERN; és a dir, 70 milions de col·lisions de partícules.No obstant això, encara s’haurà de multiplicarper deu la quantitat de dades estadístiques agafades per saber si existeix el
cèlebre bosó o “partícula divina”, va dir el director del CERN, Rolf Heuer.
“Estem vivint moments molt excitants per a la física de partícules”, va
comentar, i no disposar encara de dades que permetin aïllar aquesta incògnita
“no és en absolut decebedor”. “Estaria decebut si la màquina no funcionés, però
funciona i molt bé”, va dir Hauer davant centenars de científics, entre els
quals hi havia els premis Nobel de física David Gross (2004) i George Smoot
(2006).Tant si existeix com si noL’existència del bosó és el primer misteri físic
que intenten revelar els experts que treballen amb les dades que genera
l’accelerador, i tant provar l’existència del bosó com certificar que no
existeix seria tot un descobriment.Si s’arribés a trobar l’últim element que falta
en el denominat model estàndard de la física de partícules –enunciat el 1960
pel professor Peter Higgs– es podria comprendre per què les masses d’unes
partícules elementals i d’altres són diferents.Si el bosó no apareix s’evidenciarà que el modelestàndard de la física de partícules està incomplet, i obriran noves vies de pensamentals científics.

 

 

Un mico que controla una mà robòtica amb el cervell

El seu nom és Jianhui, té cinc anys d’edat, implants en el cervell i els seus amos són científics de la universitat Zhejiang, a la província Zijingang de la Xina. L’objectiu dels implants és transmetre senyals elèctrics a una mà robòtica. No és que Jianhui hagi perdut una de les seves mans, sinó que la mà robòtica imita els seus moviments, dit per dit.

Jianhui és part d’un equip de recerca en interfícies cervell-ordinador (o ment-màquina, segons els gustos de cadascú, o BCI per als entesos). Els BCI són dispositius que assisteixen, augmenten o reparen les funcions cognitives o sensorials motores d’un ésser viu. En el cas de Jianhui, el BCI duplica les seves habilitats motores.

No va ser fins fa uns dies que l’equip xinès dirigit pel Dr Zheng Xiaoxiang anunciar el seu èxit en capturar i desxifrar els senyals elèctrics provinents del cervell de Jianhui, en temps real, perquè la mà robòtica reprodueixi el moviment dels dits en instant.

El Dr Zheng esmenta que "Aquest és l’últim èxit en el camp de les BCI, que no només dóna esperances per al desenvolupament d’extremitats artificials de precisió, també desxifra el codi del cervell i construeix un model de bio-retroalimentació."

El sensors col·locats en el cervell de Jianhui fan les vegades de 200 neurones (un sensor per neurona, de fet), suficients per a interpretar els moviments del mico i controlar la mà artificial. Zheng creu poder anar més lluny en la recerca, crear sensors més precisos, sobretot en vista de que són unes 10.000 les neurones que aconsegueixen produir la riquesa de moviments que tenim en els dits de la mà.

Les aplicacions d’aquests sensors i algoritmes en persones amb discapacitats motores són d’allò més òbvies i, alhora, fantàstiques. 

<iframe width="480" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/cZn46l7uEKg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Víctor López, 1r BATX. B

Fonts:

http://www.matuk.com/2012/02/25/un-mono-capaz-de-controlar-un-robot-con-la-mente/

http://www.neoteo.com/un-mono-maneja-un-brazo-robot-con-la-mente

Link al video: http://www.youtube.com/watch?v=cZn46l7uEKg&feature=player_embedded

Ratpenat robotic podria ser el nou micro vehicle del futur.

Un nou micro robot aeri ha estat desenvolupat pel grup de Robòtica i Cibernètica de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) utilitzant un nou sistema d’actuació muscular artificial, compost per materials intel·ligents que es contreuen i expandeixen de manera similar a com ho fan els músculs de les ratapinyades. Es tracta de BaTboT, una petita nau que pot canviar la forma de les seves ales durant el vol, el que comportaria poder volar en entorns interiors amb una alta maniobrabilitat a baixes velocitats.

Les ratapinyades són els únics mamífers amb la capacitat de volar. Les seves ales contenen més de dues dotzenes d’articulacions independents i una prima i flexible membrana que s’estén al llarg del sistema ossi de les ales.

La sorprenent maniobrabilitat d’aquests animals es deu a la combinació del moviment de aleteig de les ales i la capacitat de contracció i extensió de les mateixes durant el vol, el que es coneix com a ala mòrfica. Intentar replicar aquest mecanisme de vol, que ha estat perfeccionat al llarg de milions d’anys d’evolució, és un repte que té un increïble potencial per millorar la maniobrabilitat dels actuals micro sistemes robòtics aeris. Els científics ho han afrontat i el resultat és BaTboT.

Aquest micro robot té una envergadura de 50 cm, mantenint les proporcions de mida i forma del mamífer en el qual s’ha inspirat el seu disseny (Pteropus poliocephalus). El pes del robot s’ha de mantenir el més baix possible per maximitzar la durada de les bateries i aconseguir que el robot pugui volar amb tots els seus mecanismes de control i actuació a bord.

Companyia amèricana crea un exoesquelet funcional per a paraplègics

La companyia Ekso Bionics  ha desenvolupat el exosquelet Ekso (el projecte va un dispositiu que permetrà a les persones paraplègiques abandonar la seva cadira de rodes i caminar per si mateixes. Definit com un "dispositiu biònicoportàtil  amb intel·ligència artificial". L’aparell està especialment dissenyat per a persones entre 1,57 i 1,93 metres i permet flexionar els genolls per tal de caminar de forma natural podent aconseguir un màxim de 3 km / hora. L’aparell és bastant lleuger (20 kg) gràcies al seu aliatge d’acer i fibra de carboni. Disposa d’una bateria que li proporciona una autonomia de sis hores.

El Ekso arribarà primer als hospitals a un preu de 100.000 dòlars, encara que en un futur no massa llunyà, els responsables de Ekso Bionics pretenen vendre una versió simplificada per al consumidor a un preu molt més assequible.

En aquest vídeo podeu veure l’exoesquelet en acció:

http://youtu.be/WcM0ruq28dc

La vida en 50 años

La vida en 50 años

Hay un sinfín de ideas y prepósitas para las siguientes décadas.
La tecnología avanza a una velocidad incalculable y ahora mas que nunca lo inimaginable o ficticio se vuelve real.
Algunas cosas serán más grandes como rascacielos de hasta ochocientos metros de altura. Sin embargo otras de mas pequeñas como la medicina nanotecnología que curara todo tipo de cáncer.
Algunas mas rápidas como vuelves hipersonidos de Nueva York a Tokio en 2 horas y otras cosas que duran mas como la esperanza media de vida humana hasta los 125 años.
Predecir este futuro es muy importante a un par de niveles. Si no sabemos anticipar lo que va a ocurrir, perderemos tiempo reaccionando ante los hechos.

Puede que en 2046 se haya consolidado la energía nuclear de fusión, que en 2041 exista una pequeña ciudad en la Luna, que en 2036 tengamos el primer ascensor espacial, que en 2031 los robots sean ya más inteligentes que nosotros, que en 2026 haya combates de boxeo entre androides, que en 2021 los yogures incorporarán circuitos electrónicos de ADN en sus bacterias, que en 2016 los coches sean pilotados automáticamente y con un combustible de hidrogeno y electricidad y miles de cosas mas.

Pero lo más probable ante todo, es que en 50 años exista una crisis energética irreparable, una lucha entre potencias por los últimos recursos y la cuenta atrás por ser el primero en descubrir los métodos más eficaces para potenciar las energías renovables.
Hoy en día las petroleras gastan millones y millones de euros para que científicos descubran nuevos métodos de absorción de energía.
Nuestro sol produce cada segundo 1000 veces la energía que llegamos a consumir cada día. El problema esta en capturar esta energía y ahí es donde entra el conflicto. Capturamos un 15% de la energía del sol con las placas solares. Si conseguimos aumentar ese porcentaje al un 80%, se acabarían los conflictos y los problemas energéticos para siempre.


Alex Deege

Insectes mecanics ajudarien a observacions de risc

 

Un equip de científics que utilitza ciborgs, insectes amb injerts tecnològics, va trobar la manera d’aprofitar l’energia que genera el moviment de les ales per operar instruments en l’observació de situacions perilloses.

El terme ciborg prové de l’acrònim en anglès cyborg (organisme cibernètic) i es refereix a una criatura amb elements orgànics i mecànics. En general, el propòsit dels elements mecànics és la millora de la part orgànica amb ús de tecnologia.

La idea principal és l’ús de l’energia biològica de l’insecte, ja sigui de la calor o del moviment dels seus cossos. L’artefacte converteix l’energia dels moviments de les ales en electricitat i això allarga la vida de la bateria.

Mitjançant l’aprofitament de l’energia podríem operar càmeres, micròfons i altres sensors, i equips de comunicació instal·lats en una petita "motxilla" sobre l’insecte. Podríem enviar aquests animalons "equipats" a ambients que siguin perillosos o tancats on no voldríem que entrin els humans.

La tecnologia desenvolupada en la fabricació d’aquest prototip inclou un procés per maquinar artefactes amb una proporció d’aspecte alt a partir de substrats piezoelèctrics amb un dany mínim per al material mitjançant un làser de femtosegon.

La universitat ha explicat que aquesta investigació la va finançar el programa de Sistemes de Insectes Híbrids Micro electromecànics de l’Agència de Defensa per a Projectes d’Investigació Avançada.

Fonts: http://www.informador.com.mx/tecnologia/2011/339834/6/insectos-con-elementos-mecanicos-ayudarian-en-observaciones-riesgosas.htm

Germán Franco