L'explicació del Big Bang ha d'esperar

El Gran Col·lisionador d’Hadrons encar no ha trobat el bosó de Higgs,
segons el Centre Europeu per a la Recerca NuclearEl bosó explicaria per què altres partícules elementals tenen massa,una de les claus de l’univers.El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC, sigla del’anglès Large Hadron Collider), l’accelerador de partícules que fa col·lidirfeixos d’hadrons i ha de permetre reproduir les condicions de densitatd’energia molt grans, properes a la dels instants primers de l’univers, el BigBang, “funciona extremament bé”, segons va dir ahir el director general delCentre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN). No obstant això, s’hauràd’esperar a tenir la certesa de si existeix o no l’anomenat bosó de Higgs o“partícula divina”, que explicaria per què altres partícules elementals tenen
massa, una de les claus de l’Univers. “La resposta a la pregunta de Hamlet
sobre el bosó de Higgs, el ser o no ser, la tindrem a finals de l’any que ve”,
va assegurar Rolf Heuer, director general del Centre Europeu per a la Recerca
Nuclear, ahir en la Conferència d’Eurofísica sobre Física d’Altes Energies, que
aquesta setmana reuneix a Grenoble 700 científics. Heuer va subratllar que
encara és massa aviat per treure’n conclusions, i va recordar que aquest ha
estat el primer any de treball d’una màquina planejada per estar operativa vint
anys.

L’Origen de la matèria

El Gran Col·lisionador d’Hadrons és un
accelerador de partícules que té l’objectiu d’estudiar l’origen de la matèria.
Està construït en un túnel circular de 27 quilòmetres situat sota terra (a
50-175 metres) a la frontera de França i Suïssa. Al seu interior es fan xocar
feixos de protons que s’acosten a la velocitat de la llum i s’analitzen les
altíssimes energies subatòmiques que produeixen. El nivell de col·lisions ha
arribat en tres mesos a l’objectiu fixat per a tot l’any 2011, segons va
informar ahir el CERN; és a dir, 70 milions de col·lisions de partícules.No obstant això, encara s’haurà de multiplicarper deu la quantitat de dades estadístiques agafades per saber si existeix el
cèlebre bosó o “partícula divina”, va dir el director del CERN, Rolf Heuer.
“Estem vivint moments molt excitants per a la física de partícules”, va
comentar, i no disposar encara de dades que permetin aïllar aquesta incògnita
“no és en absolut decebedor”. “Estaria decebut si la màquina no funcionés, però
funciona i molt bé”, va dir Hauer davant centenars de científics, entre els
quals hi havia els premis Nobel de física David Gross (2004) i George Smoot
(2006).Tant si existeix com si noL’existència del bosó és el primer misteri físic
que intenten revelar els experts que treballen amb les dades que genera
l’accelerador, i tant provar l’existència del bosó com certificar que no
existeix seria tot un descobriment.Si s’arribés a trobar l’últim element que falta
en el denominat model estàndard de la física de partícules –enunciat el 1960
pel professor Peter Higgs– es podria comprendre per què les masses d’unes
partícules elementals i d’altres són diferents.Si el bosó no apareix s’evidenciarà que el modelestàndard de la física de partícules està incomplet, i obriran noves vies de pensamentals científics.