Blogia
colorblau

Tecnologia i materials

Que és una central solar?

Que és una central solar?

 

•L’energia solar és l’energia que prové del sol en ones electromagnètiques. La utilització d’aquesta energia és renovable ja que l’energia rebuda del sol no contamina pel fet d’utilitzar-la.
En el sol hi ha reaccions nuclears de fusió (hidrogen) que fan molta energia.
La cara il·luminada de la terra rep 1000W/m²

 

•Sistemes d’aprofitament (via tèrmica):Temperatures baixes: captadors plans (col·lectors) que es basen en l’efecte d’hivernacle. Aigua calenta, calefacció... 

Temperatures mitges i altes: centrals termosolars.

•Centrals termosolars: Obtenció elèctrica a través de l’energia tèrmica obtinguda de la radiació solar. La radiació es concentra sobre un fluid i es transforma en energia tèrmica. El líquid, en passar per un intercanviador, produeix vapor que acciona una turbina, i s’obté energia elèctrica.

•Centrals amb col·lectors distribuits: Concentren la radiació solar que reben en un punt o una línea, que puja a temperatures molt altes, que produeix vapor a alta temperatura, per generar electriciatt o altres processos industrials.

 

•Conversió fotovoltaica: Transforma la radiació solar, directament en energia elèctrica, mitjançant captadors formats per cèl·lules solars o fotovoltaiques.
Rendiment de 15-20%
Centrals superiors als 6MW
•Forn solar: superfície de captació parabolica formada per miralls que reflectan la radiació rebuda i la concentren en una superfície molt petita, on es troba el forn i s’obtenen temperatures molt elevades (4000º)

Què són els cuarsicristalls?

Què són els cuarsicristalls?

El premi Novel de química d’aquest any ha estat otorgat a Daniel Shechtmanper descobrir la que la configuració dels cuarcicristalls no era impossible com va dir l’academia sueca. Shectmanper ha descobert que segueixen una pauta cuarciperiòdica, és a dir, si agafem dos segments, un llarg (L) i un curt i els convinem seguint unes senzilles pautes: L passa a CL i C es transforma en L, obtenim una seqüencia infinita LCLLCLCLLC... Però si dividim el numero de eles entre el numero de ces ens dona com a resultat un número irracional, que era molt utilitzat pels artistes del renaixement i va ser anomenat el número d'or. Aquesta seqüenseció recorda molt a la de Fibonacci, aquella que comença pel 0 i l’1 i que els següents números sobtenen sumant els dos anteriors (0,1,1,2,3,5,8,13...). També ha estat relacionada amb les senefes que adornen els palaus àrabs, com l’Alhambra de Granada que mai és repeteix la mateixa convinació.

Marta Ordi

Fons d’informació:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/05/ciencia/1317809911.html

http://seneca.fis.ucm.es/expint/html/fes/fes03/cuasicristal.html




 


 

 



Levitació amb l'efecte Meissner

S’ha aconseguit levitar. De moment no persones, però si certs materials.  

Aquest sorprenent experiment ens inicia en el que pot acabar sent la tecnologia de levitació dels nostres propis vehicles en el futur.

Primer vejeu aquest video, i despres us explico el perquè.

http://www.youtube.com/watch?v=VyOtIsnG71U

Curiós no ? És l’anomenat efecte Meissner. 

L’efecte Meissner, també conegut com efecte Meissner-Ochsenfeld, consisteix en la desaparició total del flux de camp magnètic a l’interior d’un material per sota de la seva temperatura crítica. Va ser descobert per Walter Meissner i Robert Ochsenfeld al 1933, mesurant la distribució de flux a l’exterior de mostres de plom i estany, refredats per sota de la seva temperatura crítica en presència d’un camp magnètic.

Meissner i Ochsenfeld van trobar que el camp magnètic s’anul·la completament a l’interior dels materials superconductors i que les línies de camp magnètic són expulsades de l’interior del cos, presenten un comportament diamagnètic perfecte. L’efecte Meissner és una de les propietats que defineixen la superconductivitat i el seu descobriment va servir per deduir que l’aparició de la superconductivitat és una transició de fase a un estat diferent.

En la meva opinió, es podria crear algun vehicle que li dones una empenta inicial i aniria fent camí, d’aquesta forma seria més eològic. El problema, però, seria mantenir els rails a baixes temperatures constantment.

Fonts: http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/efecto-meissner-levitacion-cuantica.html   http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Meissner

Link del video en cas d’error: http://www.youtube.com/watch?v=VyOtIsnG71U

Eduard Esteller


Lytro - revolució fotogràfica

L’empresa Lytro’s ha revolucionat el món de la fotografia creant un nou mètode per fer fotografies.

Aquesta nova càmera porta dos novetats, la primera i més important és que les fotografies es poden enfocar amb el “focus” un cop han estat fetes, la segona es que aquesta càmera pot estar apagada però s’encén instantàniament al fer la foto, així no es perd el temps de encendre i obrir la càmera.

 La càmera: Fins ara per tal de aconseguir un camp de llum de qualitat calia una habitació plena de càmeres conectades a un ’supercomputer’. Avui dia, amb lytros, es pot fer amb una càmera "Lytro Light Field Camera".

Aquesta càmera te unes lents concretes. Primer de tot te una lent 8X optical zoom, f/2 aperture lens. La apreture es constant a praves de tot el zoom.

També consta de un "Light Field Engine 1.0" que es el substitut del ’supercomputer’. Per tant processa els rajos de llum captats amb el sensor. Aquest "Light Field Engine 1.0" viatjarà amb cada imatge, per tal que després des de l’ordinador es pugui canviar l’enfocament. El sensor pot captar fins a 11 milions de rajos de llum.


El camp de llum defineix com veiem una escena. Tots els rajos de llum d’una escena són el que determina com la veiem, la seva intensitat, la seva direcció... Les càmeres convencionals nomes capten la posició dels rajos en el moment de fer la fotografia. En canvi aquesta nova càmera en memoritza la intensitat, la direcció...,i per això després es poden modificar.

 Julia Little

FUNCIONAMENT REACTORS D'AIGUA A ALTA PRESSIÓ

Aquest tipus de reactor està format per dos circuits d’aigua, un de primari que connecta l’aigua amb el reactor i un de secundari que el que fa és transformar en electricitat la calor produïda pel primer circuit d’aigua.

L’aigua que entra al primer circuit, és impulsada per una bomba fins al nucli del reactor. Allà es produeix la fissió dels àtoms d’urani, en aquesta reacció s’allibera calor i l’aigua que esta emmagatzemada s’escalfa i per tant la pressió puja. (La reacció està totalment controlada per substàncies dissoltes en l’aigua o en les barres que moderen la reacció.)

L’aigua passa a traves del conducte a alta pressió fins a arribar al generador de vapor, passant pel pressionador. Un cop al generador, hi arriba aigua freda, es produeix un intercanvi de calor i això fa que es generi vapor, aquesta aigua prové de les torres de refrigeració o del riu. L’aigua que ja s’ha refredat, torna cap al inici del circuit primari per tornar a repetir el cicle.

El vapor produït al generador va cap a unes turbines gràcies a l’alta pressió que porta el vapor, aquetes turbines giren molt ràpidament, l’alternador i l’estació transformadora s’encarreguen de convertir l’energia mecànica en electricitat. L’electricitat produïda es distribuïda per les torres d’alta tensió.

El vapor de les turbines va a parar a un condensador d’aigua, i aquest el refreda perquè es converteixi en aigua. El vapor ja transformat en aigua va cap al generador per tornar a repetir el cicle.

I així és com una central nuclear de reactor d’aigua a alta pressió aconsegueix generar electricitat.

http://www.csn.es/index.php?option=com_content&view=article&id=10829%3Acentrales-nucleares&catid=46%3Ainfografias&Itemid=62&lang=en

 

Pau Pallarès

La teoria de la relativitat qüestionada

La teoria de la relativitat qüestionada

Recentment, s’ha fet un experiment amb partícules elementals que ha fet que una de les hipòtesi de la teoria de la relativitat d’Einstein sigui qüestionada, concretament, creuen que seria possible tornar al passat!.

Un cop revelades les revolucionaries dades del experiment, no han tardat en sortir científics que afirmen que deu haver-hi algun error en aquest experiment però no saben on.

El físics de l’experiment Opera, abans de tirar avall la teoria de la relativitat d’Einstein, han compartit totes les dades per tal de que es facin experiments independents i comprovin si hi ha algun error. Diuen que estaràn disposats a escoltar qualsevol opinió.

Els resultats revelats indiquen que:

"Els neutríns (particules fonamentals) viatgen a una velocitat vint parts per milió mes ràpida que la velocitat de la llum." Va explicar Sergio Bertolucci, director científic del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN).

Explicant-ho de manera fàcil vol dir que els fotons de llum tardarien en recòrrer 730 km (distància que hi ha entre el CERN i Opera[sota els Apenins, Itàlia]) 2’4 milisegons, en canvi els neutrins tardarien 60 nanosegons menys!

per a més informació visitar les pàgines:

http://www.eluniversal.com/2011/09/23/investigadores-europeos-desafian-teoria-de-einstein.shtml

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Revuelo/velocidad/luz/elpepisoc/20110924elpepisoc_1/Tes

http://www.radiofeyalegrianoticias.net/index.php?option=com_content&view=article&id=11746:el-descubrimiento-que-desafia-la-teoria-de-la-relatividad-de-albert-einstein&catid=10:lo-actual&Itemid=47

 

Albert Gavaldà Martínez

Nou mètode per eliminar ratllades

Nou mètode per eliminar ratllades

Un equip d'investigadors ha desenvolupat un material a base de polímers que pot reparar-se a si mateix amb l'ajuda d'un tipus d'il·luminació i resulta un procès ràpid, senzill i  econòmic a diferencia del actuals.

Els polímers dels quals està fet el material s'anomenen "polímers metalo-supramoleculars", i fan que el material pugui convertir-se en un líquid que omple les esquerdes deixades per l'esgarrapada. Per iniciar el procés, n'hi ha prou amb sotmetre el material a una llum ultraviolada específica durant menys d'un minut. La reparació finalitza amb la resolidificació del líquid.

Així que al cap d'uns anys podrem passar per un túnel de rentat capaç de detectar les ratllades i corregir-les a mesura que l'automòbil passa per l'interior.

 

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/1236/reparacion_facil_de_aranyazos_en_automoviles_mediante_un_liquido_especial_y_luz_ultravioleta/

 

Marina Valdezate

La teva veu permetrà carregar la bateria del mòbil

La teva veu permetrà carregar la bateria del mòbil

El passat dia 15 de Maig va sortir a la llum un estudi del institut de nanotecnologia de la Universitat Sungkyunkwan, situada a Seúl, Corea de Sud, segons el qual han desenvolupat uns nanogeneradors que poden transformar el so en una font d’energia.

Una de les aplicacions pràctiques que han trobat per aquest descobriment és aplicar aquests nanogeneradors a un telèfon mòbil. Això permetria carregar la bateria del mòbil quan mantenim una conversa.

Aquests nanogeneradors són capaços de convertir 100 decibels en 50 minivolts d’electricitat. Un del seus creadors, Sang-Woo Kim ja admet que no és suficient per carregar la bateria al cent per cent però si que és molt eficient per fer que la bateria duri molt més temps.

El mateix Sang-Woo Kim diu que aquesta tecnologia està en una fase molt experimental, però de cara al futur podria arribar a millorar el seu rendiment, utilitzant nous materials,de manera que sí que podria arribar a carregar totalment el telèfon mòbil, només utilitzant-lo. Això voldria dir la creació d’una maquina totalment eficient que generaria energia, quan hauria de consumir-la.

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/aplicaciones/20110514/54154033631/la-bateria-es-tu-voz.html

Pol Ventura

1r Batxillerat C

CMC

La brillant ment de Nikola Tesla

La brillant ment de Nikola Tesla

Nikola Tesla va néixer a Servia l’any 1856 i va ser un inventor, enginyer mecànic i enginyer elèctric, i un dels promotors més importants del naixement de l’electricitat comercial.

Durant tota la seva vida va fer una gran quantitat d’invents revolucionaris en el camp de l’electromagnetisme cap a finals del segle XIX i principis del XX. Molts d’aquests invents i de teories que va formular han esdevingut la base dels sistemes moderns de potència elèctrica i la corrent alterna (CA), i també del motor de corrent alterna que va esdevenir un element clau en la segona revolució industrial.

Tesla es va traslladar a Estats Units després d’haver demostrat la possibilitat de comunicar-se inalàmbricament a partir d’ones de ràdio en el 1894 (més tard ve ser reconegut com l’inventor de la ràdio) i d’haver descobert la corrent alterna (CA). Un cop a Amèrica va ser reconegut com un dels enginyers elèctrics més importants de la història. Amb els seus descobriments va ser pioner en l’energia elèctrica moderna i molts dels seus treballs han resultat de gran importància i alguns eren avançats a la seva època i semblaven impossibles d’entendre i perillosos per a la humanitat. És per això que durant la seva estància als Estats Units, Tesla tenia molta rivalitat amb altres inventors o científics com Edison.   

A part del seu treball en electromagnetisme i enginyeria electromagnètica, Tesla va contribuir en l’aparició de la robòtica, el control remot, el radar, les ciències de la computació, la balística, la física nuclear i la física teòrica.

Finalment, Nikola Tesla va morir a Nova York el 7 de gener l’any 1943 en la pobresa i pràcticament oblidat per la gent eclipsat per la fama d’altres inventors com Edison o Guillermo Marconi.

Aquest vídeo és la primera part d’un documental on History Channel ens explica i ens ensenya els invents més significatius de Tesla. 

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Radio_(medio_de_comunicaci%C3%B3n)

 http://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla

 

 Marc Fisa 1r Batx C

Nou sistema per transformar la calor en electricitat

Nou sistema per transformar la calor en electricitat

Un equip d'investigadors dels Laboratoris Nacionals de Síndria a Estats Units està  en la fase de demostració d'un innovador sistema de turbina de gas per a la generació d'electricitat. Aquest nou sistema promet incrementar l'eficiència de la conversió de calor en electricitat fins a un 40 %. El sistema també és molt compacte i es preveu que el seu cost econòmic serà relativament baix.

El projecte està orientat a les turbines basades en el cicle de Brayton, treballant amb diòxid de carboni supercrítico ( substància que es troba en condicions de pressió i temperatura superiors al seu punt crític). El cicle de Brayton podria produir 20 megavats d'electricitat amb un equipament de només quatre metres cúbics de volum, 30 vegades menys espai que les actuals turbines basades en el cicle de Rankine.

Aquests laboratoris tenen dos prototips i un ja està funcionant i ha produit durant la fase de desenvolupament 240 kilovats. I l'altre està sent utilitzada per investigar les condicions físiques que es registren prop del punt crític.

Un cop realitzades totes les proves pertinents i identificades les millors característiques per als dissenys més apropiats, la següent fase serà desenvolupar una planta generadora de demostració, de l'ordre dels 10 megavats, i iniciar el procés de comercialització de la tecnologia.

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/878/en_los_albores_de_una_revolucion_en_la_eficiencia_de_la_conversion_de_calor_en_electricidad/

Marina Valdezate

El Dual Arm Power Amplification Robot

Guillem Arlàndez

El video del DAPA, complementa l'exposició sobre els exoesquelets.

ES MOUEN OBJECTES UTILITZANT ÚNICAMENT LLUM

ES MOUEN OBJECTES UTILITZANT ÚNICAMENT LLUM

Un equip de científics ha aconseguit recentment desplaçar a partícules utilitzant únicament la llum.  Fins ara en aquest aspecte, només s’havien aconseguit moviment quasi bé inexistents a través de l’ utilització de raigs làsers.

Aquest sistema, va ser dissenyat gràcies a la realització de certs canvis en un sistema que permet atrapar partícules mitjançant una pinça òptica. L’aplicació de aquesta llum o làser pel moviment de certs partícules estaria limitat per exemple pel fet que al entrar en contacte amb la partícula n’eleva la temperatura fins a tal punt que pot arribar a cremar-la. Tot i  això, gràcies a aquesta tècnica ens seria possible de moure contenidors de substàncies perilloses o sensibles, a una distància de fins a 10m. Els científics que van realitzar aquest estudi, de la Universitat nacional de Australia i de la Taurida , asseguren que es podria arribar a fer servir aquesta tècnica en transbordadors aeroespacials per estudiar pols interestel·lar i altres partícules. 

Ja es poden imprimir objectes deformables

Investigadors de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC) juntament amb Disney Research Zurich presenten un mètode que permet replicar el comportament d'objectes deformables de cara a simular o fins i tot a fabricar altres nous a través de modernes impressores en 3D.

Per aconseguir-ho es combinen les resines que formen l'objecte segons les seves propietats. I a través d'equacions i fórmules matemàtiques que descriuen els objectes es creen models als quals se'ls assignen paràmetres que finalment caracteritzen el comportament de l'objecte d'estudi.

Les aplicacions que pot tenir estan enfocades a l'animació , creació de videojocs o fins i tot simulacions d'entrenament mèdic, ja que es poden arribar a crear objectes reals que simulin el comportament del teixit humà, és a dir, si un cirurgià està aprenent a tallar un fetge no necessita que la simulació sigui exactament igual però sí un objecte de comportament similar.

 

 

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/453/crear_objetos_con_comportamiento_deseado_es_posible/

 

Marina Valdezate

Vidre més fort i resistent que l'acer

Vidre més fort i resistent que l'acer

S’ha desenvolupat i provat un nou tipus de vidre metàl·lic d’una  fortalesa i una duresa superior a la de qualsevol altre material conegut. A més, pot ser que sigui possible elaborar versions encara millors d’aquest vidre. El nou vidre metàl·lic és un microal·leació que inclou pal·ladi.

Els materials vitris tenen una estructura amorfa no cristal·lina que els fa durs però trencadissos. 

En treballs anteriors, la col·laboració entre els equips del Laboratori Nacional nord-americà Lawrence Berkeley i  l’ Institut Tecnològic de Califòrnia va conduir a la fabricació d’un vidre metàl·lic, conegut com DH3, en el qual la propagació de les esquerdes és bloquejada per la introducció d’una segona fase cristal·lina del metall. Aquesta fase forma barreres microestructurals que impedeixen que s’estengui una esquerda.

En aquest nou treball, els dos grups d’investigació han produït un material amb una extensa plasticitat que impedeix la creació d’esquerdes. L’únic problema que té aquest nou vidre metàl·lic no és altre més que el seu cost. El fòsfor i el silici no donen molts problemes, però el pal·ladi, el germani i la plata sí.

Àlex Segura                                                       

http://biolulia.wordpress.com/2011/01/17/creen-un-vidre-metal%C2%B7lic-mes-fort-que-lacer/ 

Creen la primera capa d’invisibilitat

Les Universitats de Londres, Dinamarca i Massachusetts han aconseguit de forma independent ocultar un objecte amb una “capa” d’invisibilitat. Això ho han aconseguit utilitzant un material molt simple i econòmic: la calcita. Aquest material té la característica que la llum en entrar-hi es divideix en dos rajos. Per aconseguir aquest espectacular fenomen els científics han utilitzat dos peces triangulars de calcita i les han unit, així desvien la llum fen invisible el material que es troba al darrere.

Anteriorment ja s’havia aconseguit crea uns materials anomenats metamaterials que aconseguien fer invisible el material que es trobava darrere seu, tot hi això aquest fenomen només s’aconseguia a escales molt petites, de mides microscòpiques. A més a més aquets materials eren molt cars de fabricar.

Actualment el nou descobriment afectarà d’una forma revolucionària a la ciència i crearà noves investigacions ja que els científics afirmen que seguiran investigant sobre el tema.  

Músculs artificials que faran als robots superiors als humans

Músculs artificials que faran als robots superiors als humans

La creació de músculs artificials és cada cop més a prop. Això no només voldrà dir que els robots, que seran els més beneficiats d’aquest invent, s’assemblaran més als éssers humans, sino que a més significarà una superioritat total dels beneficiats.

Aquesta descoberta ha estat possible gràcies a un grup de científics de la Universitat de Texas, segons els quals aquests músculs seran capaços d’expandir-se i contraure’s fins a un 220% en qüestió de mil·lèsimes de segon, gràcies a la senzilla aplicació d’un simple voltatge. Evidentment, el cos humà és a anys llum d’aquestes capacitats.

Com no podia ser d’una altra manera això s’aconsegueix gràcies a la nanotecnologia, o més concretament gràcies a milions de nano-fibres trenades les unes amb les altres creant així un material flexible i alhora extremadament fort i resistent. Com era d’esperar també serà extremadament lleuger; amb 1,5 mil·ligrams de material es poden arribar a cobrir fins a una àrea de 30 metres quadrats.

Degut a la seva altíssima resistència a la temperatura (poden treballar des dels -196°C fins als 1538°C), aquests mateixos músculs podran ser utilitzats tant en condicions terrestres extremes com en futures missions espacials, de no ser que ja s’hagin tornat a millorar aquests músculs.

 

Bernat Miquel

1r. Batxillerat A

Els cotxes negres tenen més accidents

Els cotxes negres tenen més accidents

Un grup d'investigadors de la Universitat de Monash, a Melbourne (Austràlia), han demostrat que els cotxes foscos tenen més accidents que els clars. L'estudi confirmaria la creença popular que l'elecció més segura és el color blanc per a un cotxe, ja que és més visible a la carretera
Després d'estudiar 850.000 accidents amb víctimes a Austràlia, l'equip d'investigadors va concloure que els cotxes blancs són els més segurs, ja que resulten més visibles i presenten menys probabilitats de col.lisió. De la mateixa manera, els automòbils de color negre són els més perillosos (un dotze per cent més de risc d'accident que els blancs) seguit dels grisos, amb un onze per cent, plata, un deu per cent i els vermells i blaus, amb un set per cent. Els colors pastís, com el beix o el color crema van obtenir valoracions molt properes al color blanc.
Com explica el director de la investigació, Stuart Newstead, els estudis duts a terme fins al moment es centraven únicament en el color i la visibilitat dels cotxes, sense incidir en el risc d'impacte. El seu estudi fa hicapié en aquest altre aspecte, no només en el cromàtic.
Colors en la foscor
Newstead assenyalar a més que aquesta relació entre el color del cotxe i el risc de col.lisió es redueix quan hi ha poca llum, ja que la baixa lluminositat fa menys perceptible la diferència cromàtica.
Però, com conclouen els propis investigadors, "conduir un vehicle fosc pot incrementar el risc de col.lisió, però és molt més influent el comportament del conductor al volant".

 

 

http://www.muyinteresante.es/los-negros-tienen-mas-accidentes

S'aconsegueix detectar un tipus de càncer amb un nas electrònic

Un equip d’investigadors suecs ha aconseguit detectar l’olor específic d’un tipus de càncer amb un nas electrònic d’alta sensibilitat. Aquesta investigació va demostar que els teixits cancerígens i els teixits sans oloren d’una manera diferent.
Aquest nou sistema per a detectar el càncer pot ser molt útil, ja que permet detectar-lo precoçment, més ràpid i més economicament que els sistemes actuals.
Fins al moment els científics han acertat amb exactitud el 92% dels diagnòstics realitzats amb el nas electrònic, però esperen millorar aquest porcentatge amb noves components que augmentaran la sensibilitat i la capacitat de detecció del dispositiu fins a un 95% d’exactitud.
En un principi es van fer varies investigacions amb gossos entrenats, on es demostrava que concretament el càncer d’ovaris emet una olor específica, i que aquests la detectaven.
En una segona prova es van aconseguir uns resultats semblants als obtinguts amb els gossos però utilitzant un nas electrònic per a detectar el càncer.
ADRIÀ LLORET

Crean el material més negre

Crean el material més negre

Un equip d'enginyers de la NASA està desenvolupant un material més fosc que el color negre i que ajudarà als científics a aconseguir observar objectes astronòmics que avui és difícil o impossible destriar.

El material està basat en la nanotecnologia, es tracta d'un recobriment prim format per nanotubs de carboni de paret múltiple,d' aproximadament 10.000 vegades més prims que els d'un cabell humà. Els nanotubs tenen una multitud d'usos, particularment en l'electrònica i en el camp dels materials avançats, gràcies a les seves propietats elèctriques úniques i a la seva extraordinària robustesa. Però en aquesta nova aplicació, la NASA està interessada a usar la nanotecnologia per ajudar a suprimir la llum errant que interfereix en els mesuraments fets amb instrumental òptic.

Els diminuts buits entre els nanotubs absorbeixen el 99,5 % de la llum que incideix en ells. Això significa que molt pocs fotons són reflectits des del recobriment de nanotubs de carboni, amb el resultat final que la llum errant no pot reflectir-se i interferir amb la llum que els científics volen mesurar.

 

 

 

 

 

Marina Valdezate

ESTUDIANT LA VIDA SUBMARINA

ESTUDIANT LA VIDA SUBMARINA

 En l’actualitat sabem molt sobre l’espai, però hi ha milers de detalls sobre el món submarí que encara no encara se’ns escapen (els científics estimen que hi ha milers d’espècies sense descobrir). Un equip de la ciutat d’Osaka està treballant per canviar això, i conèixer més la vida marina del nostre planeta, la Terra.

En la FX Expo 2010 van presentar dos peixos robòtics, amb finalitat de filmar la vida submarina, dissenyats en la universitat d’Osaka  per un grup d’enginyers.

El seu principal objectiu va ser fer-lo moure com un peix real. Aquest peix té una articulació  frontal, la qual és controlada magnèticament , per poder nedar cap a endavant. Pot sortir a la superfície o capbussar-se, canviant el seu centre de gravetat pel que pot nedar i moure’s com un peix real.
Existeix un altre prototip de major grandària que és el que es pretén utilitzar per a la investigació submarina. El segon, d’una grandària molt major, és un prototip del peix que esperen utilitzar per estudiar la vida marina. Aquest porta 4 cèl·lules de combustible de peròxid d’hidrogen per proveir oxigen sota l’aigua, amb la idea que li ajudi a nedar i filmar la vida submarina durant almenys tres dies.

I encara que saben que queda molt treball per endavant, confien en que podrà moure’s com un peix real. Quan li van preguntar a Tomoyuki si no temia que el peix termines sent el sopar d’altres peixos; ell va contestar “si arribés a passar, no em preocuparia, perquè seria un testimoni de la semblança amb el peix real.

Video:

http://www.youtube.com/watch?v=bVTpINHJeaY&feature=player_embedded#!

Enllaços:

http://tecnologia7.net/avances-tecnologicos/peces-robot-para-estudiar-la-vida-submarina/

http://aavilaru.blogspot.com/2010/04/peces-robot-para-estudiar-la-vida.html

http://diarioelchaski.pe/?p=2669

 

Mireia Cano