Tecnologia i materials

Es presenten els primers models d’hologrames mòbils

En la Universitat d’Arizona (College of Optical Science, EE.UU.) s’ha aconseguit crear un dispositiu de telepresència hologràfica, és a dir, una màquina que permet reproduir imatges tridimensionals en moviment que poden ser vistes pels usuaris sense cap necessitat de complements (com podrien ser les ulleres 3D). Fins ara el moviment en aquest tipus de projecció d’imatges havia estat la font de problemes, però recentment s’ha descobert un material que permet  renovar cada imatge registrada en només dos segons.

Per poder aportar moviment a les imatges projectades el que cal és, segons el cap de l’equip d’investigadors Nasser Peyghambarian, poder registrar una imatge tridimensional en una localització concreta y mostrar-la en una altre localització que es trobi en qualsevol lloc del planeta i a temps real. De fet, en això consisteix la telepresència hologràfica. La introducció del moviment en les imatges hologràfiques és una novetat, un avenç que no s’havia pogut dur a terme fins avui. La peça clau de la dinàmica de les imatges ha estat gràcies a la incorporació d’una pantalla que composa el nucli i que està composta per un material molt nou i interessant: un polímer fotorrefractiu que renova els hologrames cada dos segons, cosa que permet actualitzar les imatges casi a temps real.

El procés de funcionament del dispositiu és simple: la imatge original que s’acaba projectant és el fruit de diverses fotografies preses des de diferents perspectives per càmeres regulars. Aquí podem establir una regla de tres: quantes més càmeres s’utilitzin, més definida quedarà la imatge a projectar.

El primer prototip que s’ha construït té una pantalla de 25 centímetres quadrats i només es poden veure imatges en un sol color, tot i que l’equip de Peyghambarian ja està provant una altre versió amb una pantalla de 43 centímetres quadrats i amb projecció 3D multicolor.

Aplicacions: Presentacions i conferències, publicitat, televisió, mapes 3d actualitzables, tele-medicina, etc.

 

http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11685582

http://ffog.net/3d-hologram-of-star-wars-comes-true-20105661.html

XAVI CAMARASA

 

Encaminats a una extremitat biònica amb tacte

Fa anys l’existència d’un dispositiu d’aquesta mena era més propi d’una pel·lícula de ficció que de la realitat, però actualment cada cop estan millor desenvolupats i permeten a l’usuari gairebé les mateixes possibilitats que els ofereix una extremitat real.

Aquest projecte, que pretén donar un pas més enllà en el camp de la biònica, està dirigit pel neuròleg Steven Hsiao de la Universitat J. Hopkins i vol proporcionar la capacitat de sentir el que el membre toqui o palpi.

L’equip intenta desxifrar aquestes sensacions i fins al moment la intenció és la d’utilitzar dispositius electrònics sensibles per activar les connexions cerebrals, utilitzant els codis neuronals del cervell.

L’objectiu primordial és la de restaurar les funcions perdudes dels pacients i poder transmetre la informació a través d’impulsos nerviosos.

Àlex Segura

Finestres que poden generar electricitat

Científics dels EUA del Departament d'Energia del laboratori dels Alams i Brookhaven han fabricat panells prims i transparents capaços d'absorbir la llum i generar càrrega elèctrica. El material es podria utilitzar per desenvolupar panells solars transparents o finestres que absorbeixen l'energia solar.

Encara que anteriorment ja s'havien fabricat pel·lícules similars usant polímers convencionals com el poliestirè, aquest és el primer material conegut d'aquest tipus que combina semiconductors i fulerens per absorbir la  llum i generar de manera eficient càrregues elèctriques i la  separació d'aquestes.

A més de les aplicacions anteriorment esmentades també podria permetre la creació de noves classes de pantalles òptiques, capaces de revolucionar algunes àrees de la generació d'imatges.

 

 

 

Marina Valdezate

Un equip de científics han aconseguit veure la formació de nanopartícules a temps real

 

La revolucionària tècnica permet als investigadors observar detalladament les primeres fases de la formació de les nanopartícules, que durant molt temps han estat un misteri ja que només es disposava de mètodes poc adequats. La nova tècnica podria millorar el comportament dels nano materials en aplicacions que van des de les cèl·lules solars fins als sensors.

La forma de les nanopartícules i el seu comportament depenen de la seva: mida, estructura, textura i característiques químiques de la seva superfície. Tot això, depèn molt de les condicions sota les quals es formen les nanopartícules. Controlar amb precisió a les nanopartícules és difícil. Però encara ho és més reproduir les mateixes classes exactes de nanopartícules, perquè els científics encara no coneixen totes les condicions que formen part de cada partícula. Factors com la temperatura, la pressió, la humitat i les impureses afecten a la formació de les nanopartícules.

Per entendre com es formen les nanopartícules, els científics necessitaven contemplar en ple procés d’estructuració i creixement. El problema era que la microscòpia electrònica, el mètode usual amb què escodrinyar a escala atòmica a les nanopartícules, requereix del buit. Però molts tipus de nano cristalls han de créixer en un medi líquid, cosa que el buit d’un microscopi electrònic fa impossible. Per això, l’investigador principal, Yugang Sun, va decidir usar els raigs X de molt alta energia. El patró de la dispersió dels raigs X per la mostra va permetre als investigadors reconstruir les fases més primerenques dels nano cristalls segon a segon.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/241110c.html

 

Joan Salinas 

 

Innovacions en la robòtica

Els enginyers del Bristol Robotics de la Universitat de Bristol han desenvolupat dissenys que podrien desembocar en robots capaços de nedar i volar, els moviments i estructura d’aquests estaria basada en una au marina.

Tot el grup d’investigadors van estudiar els moviments aquàtics i aèries que realitzen aquestes aus i van observar que modulen i utilitzen les ales de tal manera que redueixen la resistència de l’aire i de l’aigua en realitzar ambdues accions. Els investigadors però, encara estan estudiant els valors i les claus amb les que podrien obtenir un rendiment i efectivitat més alta.

Aquests robots, podrien tenir diferents aplicacions entre les quals destaquen la inspecció o revisió de tubs oceànics i després de dur a terme això desplaçar-se fins un punt de control o una altra zona de treball tot sol.

 

Arnau Llabrés

Aconsegueixen moure objectes utilitzant només la llum

Un equip de científics aconsegueix desplaçar partícules a l’aire a distàncies mètriques ( com per exemple 0,5 m) utilitzant només la llum.

Durant més de 40 anys, els científics han utilitzat la pressió de radiació, o pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica, per manipular petits objectes en l’espai.

Aquesta tècnica ha resultat ser una eina molt útil per a la manipulació de partícules microscòpiques , cèl lules vives, nanopartícules i àtoms, i el seu ús està cada vegada més estès en els camps de la biologia i de la física.

Però fins ara, els moviments aconseguits havien estat sempre restringits a escales molt petites, de diversos centenars de micròmetres (un micròmetre o micra equival a una milionèsima part d’un metre), i sobretot en líquids.

Gràcies a aquest esdeveniment, ara es podrà transportar substàncies perilloses, com virus, entre altres utilitats.

http://www.tendencias21.net/Consiguen-mover-objetos-a-distancias-metricas-utilizando-solo-la-luz_a4908.html

 

Daniel Prieto

L’empresa Emana Green inventa un paper ecològic fabricat amb pedra.

Toyota by COast Featuring Terraskin from Terraskin on Vimeo.

 

L’empresa Emana Green ha inventat un tipus de paper que no està fabricat a partir d’arbres sinó que s’utilitza el guix, pedra calcària i marbre i tots aquets elements barrejats amb resina. L’empresa l’ha batejat amb el nom de “TerraSkin” i l’objectiu d’aquesta empresa és que d’aquí 5 anys sigui una realitat per a les famílies. 

Per fer aquest tipus de material no es necessita aigua per a la seva producció i no es fa servir clor per la seva elaboració. Gasta un 50% menys d’energia que la producció convencional y és 100% reciclable. La seva producció no emet C0₂ i quan s’incinera n’emet un 50% menys que el convencional.

Cal dir que és molt resistent a l’aigua i a tot tipus de líquids. 

A Catalunya la primera empresa en distribuir aquest tipus de paper serà l’empresa “Miquelrius” de Barcelona i que serà la primera a tot Europa.

De moment però el seu preu que és quatre vegades superior al habitual el fa poc competitiu davant la resta de fabricants.

 

Informació extreta de:

El Mundo ciencia

Més informació a:

Emana Green (en espanyol)

TerraSkin (en anglès)

 

Josep Muñoz

Hologrames en 3D!!!

Recordes quan, a la pel.lícula La guerra de les galàxies (1977), el robot R2D2 projectava una imatge de la princesa Leia demanant ajuda a Luke Skywalker i els seus aliats? Aquesta imatge de ciència ficció es podria convertir en realitat gràcies als investigadors de la Universitat d’Arizona (EUA) que han desenvolupat el primer dispositiu hologràfic capaç de gravar una escena en 3D i mostrar-la en una altra lloc gairebé en temps real, el que es coneix com telepresència tridimensional. L’avanç científic podria conduir a noves aplicacions de tecnologia tridimensional hologràfica a les indústries de l’entreteniment i la telemedicina, així com recrear mapes en 3D.

Ara, l’equip de científics dirigits per Nasser Peyghambarian ha desenvolupat un dispositiu multicolor hologràfic que es refresca cada dos segons i proporciona l’efecte d’una actualització gairebé en temps real. Les imatges es capturen des de múltiples angles en una localització, s’envien a un altre lloc utilitzant la comunicació via Ethernet i, a continuació, s’imprimeixen amb el sistema d’hologrames. Com més càmeres s’utilitzen en la captura, major és la definició de l’holograma en tres dimensions.

El nou treball es basa en un estudi previ realitzat pel mateix grup, i publicat a ’Nature’ el 2008, que informava sobre un dispositiu hologràfic tridimensional actualitzable. No obstant això, l’holograma era llavors monocrom i es podia actualitzar només cada quatre minuts.

 

http://www.muyinteresante.es/hologramas-para-comunicarnos-en-3d

Un invent que pemet que els cecs puguin arribar a veure

Elisabeth Goldring, una científica del Centre d’estudis Visuals Avançats de l’institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), és l’autora de la idea de fabricar un prototip de màquina que permet que algunes persones cegues o que tenen discapacitats visuals puguin veure.

Aquesta idea se li va ocórrer fa 20 anys i des de llavors que porta treballant amb aquest projecte. Els seus companys i ella van començar a treballar en una màquina de diagnòstic general, que costava uns 100.000 dòlars, però com que era massa cara i molt gran, la van reduir a una versió d’escriptori, que costava al voltant de 4.000 dòlars. I ara, també s’ha desenvolupat una unitat portàtil que només costa 500 dòlars. El dispositiu portàtil es compon de la unitat d’imatge visual de si mateix, juntament amb una càmera digital que s’adjunta proporcionant l’ull per al dispositiu portàtil. La càmera envia adjunta la transmissió en viu, que es veu a través de la lent de la màquina per veure en una pantalla de cristall líquid, que està il·luminada per LEDS. Aquestes dades es centren en un sol punt, que viatja en l’ull de la persona amb discapacitat visual per reproduir la imatge associada com altres poden veure sense el dispositiu. En aquests moments, estan intentant reduir la màquina per que en un futur es pugui utilitzar pel carrer.

 

 

http://pratp.upr.edu/informacion/noticias-de-periodicos-del-pais/ciegos-ahora-podran-201cver201d

http://es.engadget.com/tag/Elizabeth+Goldring/

 

Ànnia Pedrol

Uns científics transmiteixen per primer cop una filmació en 3D.

Uns investigadors estadounidenses han aconseguit per primera vegada transmetre a distancia una pel·lícula de tres dimensions(3D) casi en directe. Això obra portes en sectors com les comunicacions, la telemedicina i l'entreteniment. L'avió militar Phanton projectat sobre la pantalla fosca, en format d'holograma, encara presenta uns colors monocromátics, pero el primer pas a sigut un èxit. No es necessiten unes ulleres especials per observar-lo.

Els investigadors presenten un model frabricat en un nou polímer que permet reproduir els hologrames cada dos segons. Com a comparació, en la televisió o en el cinema les imatges poden arribar a succeïr 50 vegades per segon, amb el que els ulls perceben un moviment continuu. A més, a diferencia de altres tecniques de imatges per 3D, la holografía permet que l'observador pugui percebre la llum com si fos estesa pel propi objecte.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20101104/unos-cientificos-retransmiten-por-primera-vez-una-filmacion/575638.shtml

Paula Sánchez.

1er Batxillerat A.

Robonauta 2, el primer astronauta robot

Els astronautes de l’Estació Espacial Internacional a partir d’aquí poc tindran un nou company, el Robonauta 2 o R-2. Aquest robot està destinat a ser l’astronauta del futur i el primer en viatjar a l’espai per ajudar als humans en missions perilloses.

Ha estat desenvolupat tecnològicament per la NASA i General Motors, i l’han disenyat de tal manera que aquest robot estigui capacitat per resoldre manualment les mateixes feines que els seus companys de carn i òs. Gràcies a que ha estat creat per General Motors, aquest robot està dotat per fer feines industrials del món automovilístic. La NASA l’ha dotat d’una gran resistència a temperatures extremes, això significa que podrà arribar a llocs que l’home no ha pogut arribar mai.

Però la pregunta que e deu fer tothom és: "Podrà un robot destituir als humans en la feina d’astronautes, o només serà un company més de l’expedició?"

Jo penso que aquet robot astronauta pot arribar, a la llarga, a ser el substitut perfecte dels astronautes, però, per aconseguir-ho, s’hauria de perfeccionar al màxim el model del Robonauta 2.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Robonauta/astronauta/mecanico/estacion/espacial/elpepusoccie/20100414elpepusoc_12/Tes

ALBERT CEBRIAN

Desenvolupen ossos artificials

Un grup d’investigadors de la universitat tecnològica d’Eindhoven als Països Baixos ha descobert la manera de crear ossos artificials.

Aquests ossos es van desenvolupar amb fibres de col·lagen (substància més abundant que forma els ossos i la pell) on més tard introduirien fosfat càlcic per formar nanocristalls. Van observar que d’aquesta manera el fosfat càlcic creixia igual que ho fan els ossos naturals.

Aquesta observació es va poder du a terme gràcies a la utilització d’un microscopi electrònic únic i de gran potència anomenat cryoTitan (capaç de registrar imatges d’àtoms individuals) que els va permetre veure com es desenvolupaven els ossos a l’interior de les fibres de col·lagen.

L’ Institut Nacional d’Investigació de Ceràmica (ISTEC) ha estudiat ja la possibilitat d’utilitzar aquest nou avanç científic per destinar-lo a la producció d’ossos artificials amb la finalitat de que puguin ser implantats als éssers humans. Per altra banda els investigadors de la universitat tecnològica d’Eindhoven van deixar molt clar que el seu descobriment va ser únicament per comprendre el desenvolupament dels ossos i que no utilitzaran aquest mètode per a la seva producció.

 

 

ENLLAÇ

http://www.tendencias21.net/Desarrollan-por-vez-primera-huesos-artificiales-en-laboratorio_a5016.html

 

Kevin Blanch

1r. Batxillerat B.

El material que fa possible la invisibilitat

Aquest nou material s’anomena Metaflex, i l’han descobert uns físics britànics en la universitat de Saint Andrews a Escòcia. Només han obtingut 5x8 mil·límetres quadrats però encara que ens sembli poc és suficientment gran perquè el material surti de l’àmbit experimental de la nanotecnologia.

Els principals problemes de poder aconseguir un material que permeti fer invisible els cossos són poder produir meta-àtoms (àtoms capaços de deslligar-se d’una superfície rígida) suficientment petits per interactuar amb la llum de manera especial, i a més que siguin flexibles.

El Metaflex, que compleix amb aquets requisits, en contes de reflexar la llum com qualsevol material, la desvia per sobra seu (per la corba) i continua la seva trajectòria inicial. Això permet que només l’objecte que està entre els dos costats de la membrana ens sembli que s’hagi esfumat. Aquest efecte s’havia aconseguit altres vegades, però només amb llum infraroja i microones que no són visibles; la innovació del Metaflex és que l’efecte d’invisibilitat s’aconsegueix amb qualsevol tipus de llum que els homes podem veure i a més té una flexibilitat que li permet complir moltes més funcions, en un futur pròxim.

Podríem dir que es un pas més per aconseguir una capa d’invisibilitat.      

Marc Fisa

http://www.abc.es/20101104/ciencia/nuevo-material-hace-posible-201011041253.html 

 

Fabriquen totxos amb llana

Fabriquen totxos amb llana

 

Investigadors espanyols i escocesos han afegit fibres de llana al material argilós amb el que es fabriquen els totxos, i els han unit amb alginat (un polímer natural que s’extreu de les algues). Com a resultat han obtingut uns totxos més resistents (un 37% més que els toxos de terra, els convencionals), i també són més ecològics.

Aquest tipus de totxo presenten certs avantatges respecte al convencional. És més resistent, minimitza les fissures i deformacions per contaminació, triguen menys en assecar-se i són més ecològics. També representen un notable estalvi energètic ja que no necessiten cocció en el seu procés de fabricació.

 

En conclusió, són una alternativa més sostenible i més eficient.

 

http://www.tendencias21.net/Fabrican-ladrillos-con-lana_a4916.html

 

Músculs artificials que faran robots millors que les persones.

La creació de músculs artificials ja és una mica més propera. Però el fet més rellevant és que aquests músculs no només imitaràn als músculs humans, sinó que a més a més els superaran amb diferència.

L’avans tecnològic esta sent portat a terme per uns científics de la Universitat de Texas i aquestes màquines sera capaces d’expandir-se i contraure’s fins un 220% en questió de mil·lèssimes de segon amb tan sols aplicar-li un simple impuls elèctric. Els músculs que constituiran aquestes màquines arribaran a ser més forts que l’acer i més durs que el diamant.

La nanotecnología farà possible aquesta creació, ja que podrà realitzar millons de nanofibres trenades unes amb altres fent així un material molt flextible i extremadament lleuger. Una dada rellevant és que amb tan sols 1.5 miligrams d’aquest teixit es podríen cobrir una àrea de més de 30m quadrats.

Per últim, la seva altíssima resistència a la temperatura aquest material podrà superar el 0 absolut fins els 1538°C, fet que permetría utilitzar-los en operacions extremes i en futures operacions espacials.

 

                                                                                   Carles Miró

Un nou sistema permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu;

Un equip d’investigadors de la universitat de Cabridge han desenvolupat un  sistema que permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu (amb greus lesions cerebrals).

El dispositiu consisteix en uns monitors d’electroencefalografia que van connectats a electrodes col·locats al cap d’un pacient en estat vegetatiu, mostrant-nos l’activitat cerebral d’aquest, i descodificant els missatges obtinguts  podem obtenir les seves respostes. Fins aleshores, els investigadors només són capaços d’obtenir respostes de “si” o “no” a les preguntes realitzades als pacients. Però en el futur, es creu que aquest sistema ens pot permetre establir una comunicació amb persones en estat vegetatiu (fins al punt que els pacients es puguin comunicar amb un sintetitzador de veu). També es creu que aquestes persones es puguin moure amb cadires motoritzades controlades per les seves pròpies ments.

 

http://www.tendencias21.net/Un-nuevo-sistema-permite-la-comunicacion-con-personas-en-estado-vegetativo_a4879.html

 

Adrià Lloret

Google dissenya cotxes que s’autocondueixen

La companyia Google ha estat treballant últimament en cotxes que condueixen automàticament sense necessitat d’un pilot. Els objectius principals que volen aconseguir són “prevenir accidents de tràfic, augmentar el temps lliure de les persones i reduir les emissions de CO2” segons l’enginyer de software Sebastian Thrun.

Alguns d’aquets cotxes ja han recorregut més 225.000 km pràcticament sense cap ajuda i han funcionat perfectament sense cap problema, excepte un dels cotxes que va ser envestit per un conductor des de darrera.

Els vehicles disposen de sensors al sostre que els serveix per crear en tres dimensions els objectes que els envolten, d’una videocàmara al costat del retrovisor per detectar els semàfors i a cossos amb moviment com vianants o ciclistes, i uns radars que localitzen i determinen la situació dels objectes més allunyats. A més disposen d’un sistema de GPS que diu la posició del cotxe en tot moment i serveix per orientar-los. Una altra particularitat d’aquets cotxes és que s’ajusten en tot moment a la velocitat permesa i avisa al conductor quan es para per algun obstacle, pas de zebra...

Els treballadors de Google juntament amb els enginyers Mike Montemerlo i Chris Urmson (guanyadors de la competició DARPA que consisteix en una carrera de vehicles robotitzats que són creats per els propis enginyers) estan aconseguint que aquest projecte funcioni i segons diu Thrun “estem en un estat experimental però ens permet fer-nos una idea del transport del futur”.

 http://www.publico.es/ciencias/340922/google-disena-un-coche-sin-conductor

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20101011/54022320177/google-desarrolla-coches-capaces-de-conducir-solos-mundial-madrid-salud-co2-oms.html

 Marc Fisa

Aconsegueixen moure objectes amb la llum

Durant més de 40 anys els científics han utilitzat la pressió que exerceix sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica, per a manipular petits objectes en l'espai.

Però fins ara els moviments aconseguit eren de cents de micròmetres, i especialment en líquids.

Segons la revista Physorg, un equip d'investigadors han desenvolupat una tècnica per a desplaçar partícules en l'aire a distàncies mètriques.

 Aquest avenç s'ha aconseguit degut a l'atrapament de petites partícules amb la presió fotònica o amb una pinça òptica(instrument que emet raijos làser per a crear una força atractiva o repulsiva, que permet sostenir i moure objectes microscopics.

Degut a aquests canvis els científics van aconseguir desplaçar objectes de 100 micròmetres per un espai de 1.5m.

El moviment de les partícules és degut a que quan són calentades amb la llum de manera no uniforme, les mol·lècules d'aire o gas que les envolten reboten contra la seva superfície d'aquestes, creant una força que les impulsa de l'espai de major iluminació al iluminació més baixa.

La manipulació de partícules a travès de grans distàncies permetria el transport de contenidors de substàncies perilloses o sensibles, com els virus, cèl·lules vives o gasos.

http://www.tendencias21.net/Consiguen-mover-objetos-a-distancias-metricas-utilizando-solo-la-luz_a4908.html

Contracte clau en la construcció del reactor ITER

 

S’ha signat un contracte entre els dirigents que permetrà la construcció dels principals components d’aquest reactor.

ITER és un reactor de fusió que es pretén construir a França. La idea és imitar les reaccions químiques que es produeixen al sol i obtenir energia. Aquesta seria una energia no contaminant.

El deuteri i el triti dos tipus (Isòtops) de nuclis d’hidrogen s’introdueixen en el reactor i després s’escalfa a 100 milions de graus centígrads.  En una reacció de fusió, l’energia s’allibera quan nuclis atòmics lleugers en aquest cas els isòtops d’hidrogen, deuteri i triti, es fusionen per formar nuclis atòmics més pesants.

És calcula que l’ITER podrà produir  500 MW d’energia de fusió aproximadament cada 400 segons. Però s’ha de tenir en conta que es consumeix molta energia en escalfar a 100 mil graus els àtoms.

El reactor té una forma de donut i és compon de nou sectors d’acer, cada 13 m d’alt, 6,5 m d’ample i 6.3m de profunditat. Quan cargolades i soldades entre si, que tindrà un pes d’unes 5.000 tones.

http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-11541383

http://www.iter.org/

http://noticias.latam.msn.com/xl/ciencia_tecnologia/articulo_afp.aspx?cp-documentid=24997498

 

Vídeo: http://www.iter.org/video/26  

Martín Dans

Vidres fotònics podrien substituir a la fibra òptica

 Un grup d’investigadors liderats per Francisco Guitián col·laboren amb la universitat de Física de Vigo i l’ escola òptica de la USC per estudiar uns vidres fotònics. Aquets impedexen la circulació de la llum totalmen a causa de la seva estructura. Tot hi això aquesta es pot modelar i aconseguir axí dirigir la llum. Això eliminaria els electrons com a principals transmissors d’informació ja que els fotons viatjerien a una velocitat molt més elevada.

 El problema d’aquets materials és la seva díficil fabricació ja que es nessecita manipular-los a escales nanomètriques i es nesseciten materials molt concrets.

 Aquest nou material té multiples usos com transmetre informació, el·laborar teixits per evitar els Raig X i construir millors detectors de metalls. També es podrien instalar als chips de l’ordenedor per aconseguir més  velocitat.

Vidre fotònic