Científics espanyols descobreixen la vía per acabar amb la inmortalitat del càncer.

El grup de María Blasco,en el CNIO ha descobert una tecnica basada en atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals per a provocar la seva mort.
Aquesta tècnica podría ser útil per a altres variants de càncer.

En el moment que certs gens reguladors de una cèl·lula deixen de funcionar,aquestes s’aïllen de les seves funcions i comencen a actuar descontroladament.Un efecte d’aquest descontrol, a part de la replicació constant del seu material genetic i la generació de noves cèl·lules filles, és que es tornen inmortals degut a que "aprenen" a evitar el escurçament dels telòmers.
Els telòmers son els extrems de cada cromosoma (on s’enmagatzema el material genètic).

Ara,un grup de investigadors espanyols del CNIO que forma part del grup de María Blasco ,ha desenvolupat un mecanisme per atacar els telòmers de les cèl·lules tumorals i així inhibir el desenvolupament de la malaltía.

La clau d’aquesta inhibició del desenvolupament del càncer recau en el bloqueig de una de les 6 proteïnes protectores dels telòmers, la anomenada TRF-1, però alhora,sense. afectar a la vegada les cèl·lules en bon estat. De moment aquest progrés només s’ha vist reflexat en el densenvolupament d’un fàrmac experimental que bloqueja el càncer de pulmó en ratolins de laboratori.

"Inhibint TRF1 el que estem fent és destruir l’escut protector dels cromosomes, que al mateix temps és essencial per a la divisió cel·lular. Al destruir l’escut el que fem és generar un dany agut en els telòmers, resultant en que les cèl lules canceroses entren en senescència cel·lular, o morin intentant dividir-se» explica Maria Blasco.

Pocs efectes secundaris

La por principal que tenien tots els científics involucrats en el cas era deguda a que aquest remei també atequés els telòmers de les cèl·lules sanes.Però afortunadament, a la pràctica s’ha vist que els resultats han estat com ells desitjaven.

Ratolins geneticament modificats

Per a fer aquest gran descubriment,els investigadors primer van seleccionar la proteïna TRF1 entre una gran família de proteïnes dels telòmers anomenades shelterinas.Perquè aquestes tenein la capacitat d’atacar les cèl·lules troncals del càncer.Seguidament van crear ratolins GMO en els que aquesta proteïna els havia estat inhibida. Així van poguer observar com els ratolíns que havien de desenvolupar càncer de pulmó el creixement dels tumors es bloquejava i els ratolins sans patien pocs efectes secundaris.

A partir d’aquell moment el CNIO va desenvolupar un inhibidor químic que va resultar igual d’efectiu que la enginyeria genètica i que en un futur seria la eina per convertir aquests descobriments en tractaments per a humans.

En ambdós casos, a diferència dels que succeïa quan es bloquejava la telomerasa, "l’efecte és instantani", apunta Blasco. "El que passa és que es genera el dany directament sobre el telòmer, a diferència de la quimioteràpia que danya tot el genoma", afegeix. Aquest dany, més localitzat, és suficient per desprotegir als cromosomes del càncer i al mateix temps té una menor toxicitat. "En els teixits que creixen més ràpid, com la medul·la òssia, és una mica més gran, però similar a una quimioteràpia suau", conclou Blasco.

Ara, des del CNIO estan tractant d’aconseguir aplicacions pràctiques amb el seu coneixement sobre aquest possible punt feble del càncer de pulmó. "Estem buscant socis en la indústria farmacèutica per portar els resultats a estadis més avançats del desenvolupament de fàrmacs", afirma la directora del centre.


Salvador Galup