Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

Investigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.
Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.
En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.
Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Adrià Riera