El costat fosc de l'hormona de l'amor

L’oxiticina provoca efectes en el comportament similars als de l’alcohol

 

Les hormones són missatgers químics que circulen a través de la sang o que viatgen d’unes cèl·lules a unes altres per transmetre informació. Van responent a les circumstàncies i poden tenir funcions tan diverses com regular el balanç d’aigua, accelerar el ritme cardíac o fins i tot dir-li al cervell que l’organisme hauria d’anar a la recerca d’aliment.

A més a més moltes d’elles són capaços a més de modificar el comportament. Això és molt evident quan una persona s’enamora i un moltes hormones comencen a alterar els seus pensaments. Es creu que per això els petons de l’estimat es tornen addictius i que els enamorats estiguin confusos, i se sentin feliços i estressats al mateix temps.

 

Precisament, es diu que l’oxitocina és la «hormona de l’amor» perquè la seva funció està associada amb l’establiment de vincles afectius, especialment entre amants i entre mares i fills, i també en l‘aparició del sentiment de confiança cap a altres persones. Per exemple, aquesta hormona és estimulada per la lactància i és una de les responsables de les contraccions de l’úter durant el part, però també activa les contraccions de la vagina durant l’orgasme. Així doncs, tal com ha demostrat un estudi publicat a la revista «Neuroscience and Biobehavioral Reviews», es pot dir que l’oxitocina té uns efectes sobre el comportament molt similars als de l’alcohol.

 

«Vam posar en comú les investigacions sobre els efectes de l’oxitocina i de l’alcohol i vam acabar impactats per les increïbles semblances entre els dos compostos», ha comptat Ian Mitchell, un dels membres de l’equip d’investigadors, de la Universitat de Birmingham. El científic resumeix les conclusions del seu treball en què l’oxitocina té un costat fosc perquè provoca el mateix efecte des inhibitori que l’alcohol, el que pot repercutir en què les persones assumeixin riscos de forma innecessària i que siguin més agressives.

 

Per fer-se una idea del que passa amb aquesta hormona, en opinió dels investigadors, s’ha de prestar atenció a la forma d’actuar d’una persona que va amb unes quantes copes de més. En aquest moment, els circuits cerebrals (un conjunt de cèl·lules nervioses connectades per a exercir una determinada funció) que normalment són responsables de la inhibició social, disminueixen la seva activitat. Per això, unes emocions tan importants com la por, l’ansietat i l’estrès perden pes.

 

Segons les conclusions de l’estudi, això pot tenir l’efecte positiu que certes situacions estressants, com una entrevista de treball o el moment de demanar-li una cita a algú, deixin de ser tan aclaparadores. Steven Gillespie, un altre dels investigadors, compara els efectes de fer un glop per afrontar una situació que fa por amb els d’inhalar oxitocina a través d’un esprai nasal.

 

Però lluny de considerar a l’oxitocina com un futur succedani de l’alcohol, els investigadors recorden que aquestes substàncies, poden tornar a les persones més agressives i més temeràries. «No crec que vegem un temps en què l’oxitocina s’usi com a alternativa a l’alcohol», ha opinat Steven Gillespie. Però sí que considera que podria usar-se en tractaments psicològics i psiquiàtrics i ser una eina per entendre com les hormones canvien el comportament, el que «podria proporcionar beneficis reals per a moltes persones».

 

Jordi Cavero Sibera