Facebook Twitter Google +1     Admin

Les conseqüències de la vida d'un mòbil

20131027165038-coltan.jpg

Els molts processos que utilitzem avui en dia a la tecnologia des de l’extracció i tractament dels materials fins la manufactura o el màrqueting dels productes tenen impactes socials, ambientals i culturals.

 Aquests aparells que fem servir constantment estan compostos per un 40% de plàstic reciclable, un altre 40% de metalls que podrien reciclar-se però no es viable econòmicament i finalment un 20% de traços metàl·lics i ceràmica que són quasi impossibles de tractar. Els materials que fem servir per crear els mòbils s’extreuen majoritàriament de països del tercer món. Alguns d’aquest metalls són el coltan, el liti o el plom, tots tres són molt contaminants i creen problemes en la gestió de residus electrònics, ja que als països del tercer món, tenen una legislació ambiental molt poc estricta i això provoca problemes ambientals i en la salut de la seva població.

 De la República del Congo s’extreuen dos minerals fonamentals per la producció de no només els telèfons mòbils sinó que també d’ordinadors i consoles que són el coltan i la casiterita. Com que aquests són tant importants creen conflictes econòmics que acaben convertint-se en guerres i altres conflictes bèl·lics que desplacen, atemoreixen i acaben amb la vida de persones, exploten i esclavitzen a nens perquè són prou petits per arribar a llocs on els adults no hi arriben i finalment provoquen la mort de milers de goril·les i ximpanzés ja que acaben amb l’habitat d’aquests a causa de la desforestació causada per la extracció d’aquests minerals i el Congo es renten les mans de les conseqüències que pot portar la caça furtiva perquè mou molts diners.

 Al 1994 es va prohibir l’exportació de residus perillosos de països de dins de la OCDE (menys els EUA) a països de fora encara que fos per reciclatge. La Unió Europea va crear també una directiva que diu que els venedors de mòbils també són responsables del reciclatge dels aparells que ven o de la contractació d’algú perquè ho faci. Malauradament això té un problema, que és que els aparells poden acabar a països menys desenvolupats amb l’excusa de que seran reutilitzats ja que és més favorable econòmicament que reciclar-los, però un cop allà acaben sent abandonats a erms on s’apilen els residus electrònics creant problemes de salut a la població d’aquests indrets que conviuen diàriament amb aquests materials tòxics no només inhalant els gasos resultants de la seva cremació, sinó que aquests també acaben traspassant el sòl i arribant a contaminar l’aigua del subsòl que beu la població. També hi ha empreses que intenten reciclar els mòbils al menor cost possible que pot ser molt perillós ja que si s’envia a països com Xina on qui separa els components no coneix les conseqüències que pot tenir en la seva salut o en el medi ambient la seva mala gestió pot crear conseqüències fatals. Això també passa dins de la Unió Europea com a Itàlia específicament a Campània.

 Tot i amb totes aquestes i moltes altres lleis que haurien de regular el reciclatge d’aquests a Espanya hi ha una tassa de reciclatge dels residus de menys d’un 5% encara que és molt fàcil de fer per nosaltres.

 

Fonts d’informació:

http://www.movilizateporlaselva.org/es/

http://www.friendsofthecongo.org/resource-center/coltan.html.

http://www.rtve.es/television/20130609/noche-tematica-mundo-toxico/677060.shtml (vídeo del final)

http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/life-cell.pdf

 

C.Navarro

27/10/2013 16:51 cmcgarbi Enlace permanente. Tecnologia i materials


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris