Facebook Twitter Google +1     Admin

Pot haver-hi vida a Europa?

A part de la Terra, l’indret del sistema solar on més probable sembla que es donin les condicions per trobar-hi alguna forma de vida és Europa, el satèl·lit de Júpiter. Les imatges de les sondes Voyager als anys 80 van mostrar un món cobert de gel i marcat per unes línies més fosques que es veuen per tot arreu de la seva superfície, probablement cicatrius resultat de fusions i recongelacions del gel. És gel d’aigua, de manera que aviat es va especular amb la probabilitat que sota el gel hi hagués aigua líquida.

Aquesta possibilitat va guanyar pes amb les dades obtingudes per la sonda Galileu, que a finals dels noranta va estudiar els satèl·lits jovians en detall. Aleshores també es van veure el que semblaven guèisers d’aigua emergint d’Europa, tot i que això després no es va poder comprovar.

Europa és tant interessant en l’estudi de vida extraterrestre, que l’any 2003, quan la sonda Galileu es va quedar sense combustible, la van fer estavellar-se contra Júpiter sobretot per evitar que finalment caigués a Europa i contaminés l’indret amb possibles microbis d’origen terrestre que quedessin a la nau.

I ara toca tornar-hi per entendre millor com és Europa. La NASA està preparant una nova missió, prevista pel 2020, que es dedicarà a estudiar aquest enigmàtic indret. I és interessant veure com es prepara això, ja que cal triar molt bé els instruments que fiques a la nau per fer l’estudi. No és una cosa que puguis corregir quan la missió està en marxa.

Els nou instruments que enviaran seran un parell de càmeres fotogràfiques que permetran obtenir imatges de molt millor resolució. Fins ara tenim imatges que discriminen dos-cents metres i que només han cobert un 10 % dels satèl·lit. Amb la nova missió tindrem imatges de cinquanta metres de resolució i que cobriran el 90 % d’Europa. També hi posaran un magnetòmetre i una sonda magnètica que serviran per mesurar el gruix de la capa de gel i la fondària de l’hipotètic oceà salat que hi ha sota.

Per esbrinar si efectivament hi ha surgències, guèisers i coses semblants, posaran un detector tèrmic. Així es veurà si en aquell oceà gelat hi ha zones més calentes on sigui previsible trobar-hi més activitat química i, per tant, és més factible que la vida hi aparegui.

Amb un espectròmetre d’infrarojos s’analitzarà la composició química de la superfície de la lluna. Això és particularment interessant per entendre millor de que estan fetes les línies fosques característiques d’Europa.

I finalment hi haurà un espectròmetre de masses i un analitzador de pols, per determinar la composició de les partícules que hi hagi a la tènue atmosfera europea (o europeana?).

Tot super-interessant, però de seguida t’adones que amb tot això no detectarem pas cap forma de vida. La missió està pensada només per establir si les condicions permeten que la vida floreixi allà. No és per falta de ganes sinó perquè tampoc és tan senzill esbrinar si hi ha vida en un indret. Com fer-ho? No tenim gaire clar com hauria de ser un detector de vida. Si es detectessin molècules com ara la clorofil·la o el DNA, segurament diríem que allà hi ha vida, però segurament la vida adoptarà altres formes diferents a les de la Terra. L’energia no la traurà de la llum com aquí ja que proliferarà en les fosques aigües de l’oceà europeu. La calor generada pel nucli i per les marees podria impulsar-la, però el camí evolutiu que hauria seguit serà molt diferent del terrestre. I si no saps exactament el que busques, és molt difícil saber com trobar-lo.

Guillem Pérez Herms

 

 

http://ciencia.ara.cat/centpeus/ 

01/06/2015 15:16 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris